Entrevista a Aleix Nogués, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica

Des de petit sabia que volia dedicar-se al sector de la robòtica, i això va ser el que va motivar a l’Aleix Nogués a estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Amb el temps, els seus gustos professionals s’han anat orientant cap a l’automoció i les noves tecnologies, i actualment treballa al departament d’innovació d‘Applus+IDIADA a Barcelona. El seu intercanvi a Taiwan va ser una bona oportunitat per entendre altres formes d’estudi i organització, i anima tots els nous estudiants a gaudir de l’etapa de la universitat, perquè és única.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Des de petit he estat molt aficionat a la robòtica i em va semblar que era una opció molt vàlida per tirar endavant la meva idea professional i allò que a mi em motivava i més m’agradava. Potser diria que he canviat una mica de gustos al llarg del temps, però al seu moment aquesta va ser la motivació principal.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al departament d’innovació dins de les homologacions de vehicle industrial a Applus+IDIADA. Bàsicament el que fem és la gestió de projectes d’innovació que pengen de la Comissió Europea. Aleshores, el meu rol bàsicament és fer una mica de link entre els equips tècnics del departament amb els requeriments i la gestió externa del projecte que ve des dels Consorcis Europeus. Solem ser entre 30 i 40 empreses o fins i tot alguna vegada menys o més, però sempre som diverses empreses de tota la Unió Europea treballant en un mateix projecte comú que és una proposta finançada per la Comissió Europea.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Bàsicament, amb el que jo treballo i que és un tema força en auge, és en projectes de vehicle autònom i connectat, i també amb intel·ligència artificial en vehicle. Penso que és un tema que llença moltíssim ara mateix. A Applus+IDIADA mateix, els equips que es dediquen a aquests temes estan en creixement. I és a més un tema súper curiós. No sabem com es farà una inspecció tècnica o una ITV en un vehicle que té intel·ligència artificial incorporada i que cada cop que l’utilitza es comporta diferent. O com de segur ha de ser un vehicle per considerar-lo segur i que pugui sortir a la carretera com un vehicle que funciona sol. Són un munt de temes que s’han de dirigir que encara no estan ni molt menys llestos per poder considerar-se segurs i “comercialitzables” i, per tant, crec que és un tema força interessant.

Quina valoració fas del teu intercanvi a Taiwan?

Anar a Taiwan va ser una odissea perquè, pel coronavirus, el país estava tancat. Em va costar gairebé un any i mig aconseguir arribar a l’exchange a Taiwan. Anava a anar a tercer de carrera i vaig acabar anant quan acabava la carrera, a cinquè, perquè la doble titulació són cinc anys. Així que em va costar “lo suyo”. Però, va ser una gran experiència, sí que és veritat que en haver allargat tant vaig poder fer moltes assignatures optatives. L’expedient acadèmic que havia de realitzar a Taiwan era força tranquil. Aleshores vaig poder aprofitar per fer altres coses, viatjar, aprendre alguna cosa de xinès. I va ser una experiència que recomano al 100%.

El que a mi més em va sorprendre és que són súper disciplinats, són força rellotges tots. El que sí que és veritat és que, a nivell d’estudis, almenys les assignatures que vaig fer jo eren molt més tranquil·les que a l’EUSS. Crec que és una cosa que ens passa tots quan marxem d’exchange, potser per les assignatures que acostumem a triar, però a més en aquest cas, crec que encara en vaig notar més. El que sí que és veritat és que, a l’hora de gestionar el temps, de normalització de treballs, presentacions i tals són súper quadriculats.

Quins coneixements creus que t’ha aportat l’EUSS?

No m’emporto coneixements concrets, jo diria que m’emporto una metodologia, una manera d’aprendre i ensenyar, perquè al final, com ja he dit, el que estic fent aquí és força diferent del que jo havia estudiat, és una posició poc tècnica però que alhora toquem molts temes diferents, requereix aprendre ràpid i crec que el que més m’emporto de l’EUSS és la manera que m’han ensenyat a treballar, treballar sota pressió. Al final és una universitat que dona força càrrega de treball i més que alguna assignatura en concret o un coneixement concret m’emporto la metodologia.

Quines eines utilitzes per estar sempre al dia a la innovació?

Jo diria que de l’eina que més faig servir és LinkedIn. Segueixo tota la gent involucrada en els projectes en què jo treballo i també del meu sector, que pengen directament de la Comissió Europea. Encara que sembli que no, la gent publica molt contingut a LinkedIn i això va molt bé, tant com per saber en què està treballant la gent, com per conèixer els darrers avenços o estat de les tecnologies amb què treballes. I després, d’altra banda, segueixo diferents canals de notícies al món de l’automoció. També moltes en línia, algunes són revistes en línia, altres publicacions també en xarxes socials.

Què diries als estudiants que acaben de començar una enginyeria a l’EUSS?

Que aprofitin la uni. En el meu cas, considero que algun any ho he passat força per sobre i podia haver-ne tret molt més profit i després això ho trobes a faltar. I que s’ho passin bomba, que són quatre anys súper divertits, així que, que aprofitin.

Et sorprèn trobar-te amb altres companys de l’EUSS a Applus+IDIADA?

A veure, a l’EUSS no som tants i som una universitat molt especialitzada, aleshores no és difícil coincidir amb exestudiants. Potser no només de la teva promoció, però també d’altres i, al final, tots acabem a llocs semblants. Applus+IDIADA a més té conveni de pràctiques amb l’EUSS, aleshores és força fàcil venir cap aquí. Jo vaig venir després de pràctiques i vaig venir amb contracte des del principi, però al final el que dic, som una universitat i força focalitzada en sector tècnic i no és estrany acabar coincidint amb companys.

Entrevista a Adela Gimeno, graduada en Enginyeria d’Organització Industrial

Adela Gimeno va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)perquè volia aprofundir els aspectes tècnics de l’àmbit de la logística. Després d’acabar la carrera va començar unes pràctiques a la multinacional Procter & Gamble a Ginebra, Suïssa, i porta treballant a la mateixa empresa des de llavors. Actualment es dedica a coordinar l’equip d’innovació de les marques “d’usar i tirar” de Gillete i té clar que encara té molts camins per explorar al sector logístic. De l’EUSS recorda amb afecte l’acompanyament dels professors o sentir-se com a casa. Als alumnes d’enginyeria, o a aquells que en volen estudiar una, els anima a descobrir camins que mai no s’haurien imaginat, perquè considera que el temps en què s’estudia una carrera és el millor per explorar. Ella mai no s’havia imaginat treballant i vivint a Suïssa, i allà ja fa gairebé cinc anys.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Jo abans d’estudiar enginyeria vaig estudiar administració i direcció d’empreses, també a Barcelona, ​​i durant la carrera em vaig adonar que les assignatures que m’agradaven més eren les de logística i assignatures més tècniques. Per això vaig decidir estudiar a l’EUSS enginyeria en organització industrial; per aprofundir més en la logística i preparar-me per a la carrera professional com en què treballo ara, que és en logística.

Quina és la teva feina a Procter&Gambler?

Jo ara m’encarrego dels projectes d’innovació de Gillete, en els seus productes d’usar i llençar, que són les marques Blue II i Blue III. Jo m’encarrego d’aquestes marques i porto la innovació. Treballo en un equip multifuncional: treballo en màrqueting, treballo en vendes, en finances, i jo m’encarrego de coordinar l’equip.

Com vas trobar feina a Suïssa?

En acabar la carrera me’n vaig anar directament a Suïssa, una mica per casualitat. Vaig trobar unes pràctiques a Ginebra que em semblaven força interessants, era una empresa que m’agradava força i vaig aplicar. Em van agafar i vaig començar unes pràctiques d’un any. En acabar aquelles pràctiques em van oferir una feina i ja fa cinc anys que treballo a la mateixa empresa a Ginebra.

Què t’agrada més de treballar a l’estranger?

T’ensenya molt com entendre diferents persones, com tractar amb diferents persones. A Barcelona més o menys tots actuem diferent. Hi ha diferents personalitats, però tots hem crescut d’una manera molt semblant i et relaciones d’una manera molt semblant. Quan treballes amb gent de diferents països, com ara una persona de la Xina, d’Anglaterra o de l’Índia, és totalment diferent la manera de relacionar-te, com hi pots treballar o col·laborar. T’ensenya molt a adaptar-te com a persona, tant a altres cultures com, sobretot, sent respectuós, a assolir els resultats que necessites i treballar en equip; ajustar-te a treballar en equip. Les empreses que hi ha a Catalunya són molt potents, són molt grans, però la gran diferència que jo trobo és que a Ginebra hi ha un ambient molt internacional i t’ensenya a desenvolupar-te en un ambient molt internacional.

Quin record guardes de l’EUSS?

El que recordo més de l’EUSS és la familiaritat. Tu quan arribes a la universitat et sents com a casa. Entres per la recepció i et coneixen; vas al bar i et coneixen; els professors et coneixen i, a més, estan molt a prop dels estudiants, fan un acompanyament molt proper i estan sempre oberts a ajudar-te i acompanyar-te en el dia a dia. Jo crec que això és una cosa que sempre recordaré de l’EUSS, perquè ha afegit molt de valor a la universitat.

Què t’agrada més de l’EUSS?

Jo crec que a l’EUSS es treballa molt en equip i hi ha moltes pràctiques. És una bona combinació: treballes en equip i fas pràctiques. Aprens posant en pràctica els coneixements teòrics, però t’ensenya molt a treballar en equip, i jo crec que això és molt important quan entres al món laboral, a una empresa. Una de les coses més importants és saber treballar en equip. Altres coses se’n poden aprendre, però si tu no estàs acostumat a col·laborar amb la gent és molt difícil. I això a l’EUSS s’aprèn des del primer dia.

On et veus en el futur?

Jo vull seguir al món de la logística, és un món del qual encara em queda moltíssim per aprendre. És un món que canvia moltíssim, només cal veure com ha canviat la logística durant els anys de COVID-19 i després, i en què jo crec que hi ha moltíssimes oportunitats laborals que surten noves cada dia i jo crec que, realment, em queda molt per créixer.

Què diries a algú que estudiarà ara enginyeria?

Jo crec que la primera cosa és que aprofiti el màxim els anys d’universitat, per nodrir-se de tots els coneixements que pugui, no només teòrics sinó pràctics, com treballar en equip, com presentar en públic, diferents coses. Que utilitzi aquests anys per aprendre al màxim perquè després tot això ho posarà en pràctica des del dia un que comenci a treballar. I després també que provin coses diferents quan acabin la cursa. Són els anys en què es tenen més llibertat per provar el que vulguis. Per tant, ves a una empresa que pot ser que mai t’imaginaries que aniries; ves a un país on no t’imaginaves que aniries perquè, realment, són uns anys en què pots provar, et pots equivocar i pots tornar a començar. Jo us diria aquestes dues coses.

Què és el que més t’agrada treballar a Procter&Gamble?

Una cosa força interessant de la meva empresa, i crec que moltes empreses multinacionals ho fan, és que cada dos o tres anys tu canvies la feina. No cal que pugis de nivell ni que canviïs de departament. Jo segueixo treballant a Gillete, que és el mateix departament, però he fet quatre o cinc treballs diferents. Cada any o dos anys canvies la feina totalment, canvies l’equip amb què col·labores, i això et manté sempre motivada perquè és com si cada dos anys comencessis una nova feina, però dins de la seguretat que ets en una empresa que t’agrada i on et sents còmoda.

Per què recomanaries estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Per a mi, Organització Industrial és una enginyeria que té moltíssimes sortides. Jo m’he dedicat a la logística, però tinc companys que fan feines totalment diferents. Jo crec que realment té moltes sortides i si encara no tens del tot clar on t’agradaria treballar, però t’agradaria fer una enginyeria, jo crec que és una molt bona carrera per començar.

Entrevista a Gonzalo Lanas, graduat en Enginyeria Mecànica

Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.

Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?

Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.

Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?

Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.

Quins són els avantatges de treballar amb simulació?

És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.

Com recordes la teva etapa a l’EUSS?

A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.

Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?

Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.

Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?

Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.

Entrevista a David del Campo, graduat en Enginyeria Elèctronica Industrial i Automàtica i aspirant a Masterchef

David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.

Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.

On treballes actualment?

Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.

Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?

La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.

L’enginyeria és creativa?

Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.

Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?

El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.

Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?

Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.

On et veus d’aquí a deu anys?

Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.

Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?

Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.

Entrevista a Xavier Norberto, graduat en Enginyeria Mecànica

Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.

Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem 2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.

A què es dedica l’empresa ACK ING Pro?

A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.

Després tenim l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.

Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

A mi m’agrada molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.

Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.

Per què t’has especialitzat en el sector químic?

Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.

Creus que la formació continuada és clau?

La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.

L’enginyeria és una professió de futur?

Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt importants. L’enginyeria és necessària.

Què et va cridar l’atenció d’aquest món?

El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?

M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència, pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant poder acompanyar-lo.

Què et va agradar de l’EUSS?

Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula. 

Quin records guardes de la teva etapa universitària?

Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.