La Kristina Markulin i l’Ignasi Florensa, juntament amb la Marianna Bosch, acaben de publicar un article titulat “Inquiry dynamics at the crossroads of descriptive and inferential statistics” a la revista International Journal of Mathematical Education in Science and Technology.

En aquest treball s’analitzen les dinàmiques d’indagació que es donen en la implementació de recorreguts d’estudi i investigació (REIs) en l’àmbit de l’estadística, la influència de les intervencions docents i el paper de les instàncies externes. També s’examina com evoluciona el propi coneixement estadístic en el que es desenvolupa una connexió entre l’estadística descriptiva i la inferencial. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els REIs poden contribuir a la autosostenibilitat del procés d’indagació en contrast amb altres enfocaments com, per exemple, l’ensenyament a través de projectes (PBL). Aquest estudi també posa de manifest la utilitat de mapes pregunta-resposta per analitzar la dinàmica del procés d’indagació en termes de connectivitat del coneixements implicats. Futures investigacions apunten a l’estudi de les condicions necessàries per generar més adidacticitat en les propostes de PBL.

La Dra. Noemí Ruiz-Munzón acaba de publicar un article titulat “Adaptación de un recorrido de estudio e investigación para el desarrollo profesional de estudiantes con discapacidad cognitiva” a la Revista del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 2023, Núm. 6, dins de RACO (Revistas Catalanas con Acceso Abierto).

En aquest treball es presenten i s’analitzen les dificultats de l’experimentació d’un recorregut d’estudi i d’investigació (REI) que s’inscriu a les metodologies d’aprenentatge per indagació. Aquest REI consisteix en l’adaptació d’una proposta ja experimentada en formació del professorat d’educació infantil i primària que es va implementar el curs 2021-22 amb estudiants amb discapacitat cognitiva entre 18 i 25 anys en un curs de formació per millorar la seva inserció laboral.

S’han detectat dificultats , per exemple, en el nivell pedagògic, per a gestionar les posades en comú, en el nivell didàctic lligat a la gestió del propi REI, o les dificultats lògico-matemàtiques sorgeixen de manera visible i requereixen un tractament específic. Un dels resultats obtinguts és la necessitat d’una anàlisi més profunda del tipus d’ensenyament dels coneixements lògico-matemàtics dels estudiants amb discapacitat i en quin sentit el seu desenvolupament podria incrementar la seva autonomia en entorns laborals. En els intercanvis habituals, aquests coneixements es manegen sempre de manera implícita i, per tant, resulten invisibles (o transparents). El REI de la sala d’objectes perduts permet visibilitzar-los i possibilita el seu tractament i la millora de les capacitats dels estudiants.