Article publicat a: Superconducting Science and Technology

La Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS, acaba de publicar un article a la revista Superconductor Science and Technology, titulat “Vortex pinning properties at dc and microwave frequencies of YBa2Cu3O7-x films with nanorods and nanoparticles”. Aquest treball és fruit de la col·laboració entre investigadors de l’EUSS, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i la Università di Roma (Italia).

Els nanocomposites basats en el superconductor YBCO per aplicació en cables han de ser capaços de funcionar en una ampla gamma de freqüències, que van des de DC en els imants fins als GHz en cavitats i filtres en els futurs acceleradors de partícules. En aquest treball s’ha investigat l’eficiència d’ancoratge de vòrtex en funció del camp magnètic, aplicat en diferents direccions, en un rang de freqüències des de 0-50 GHz de dos tipus de nanocomposites: capes de YBCO crescudes per PLD (puled laser deposition) amb nanopilars de Ba2YNbO6 (BYNTO), i nanocomposites preparats per mètodes químics (CSD, chemical solution deposition) amb nanopartícules de BaHfO3 (BHO), així com capes primes de YBCO de referència, crescudes sobre substrats cristal·lins.

figura: (Esquerra) Densitat de corrent crític en funció del camp aplicat a 65 K mesurat per transport (DC) i (Dreta) Constant d’ancoratge dels vòrtexs deduït de mesures de MW a 0.5T, en els nanocomposites estudiats de YBCOPLD amb nanopilar, YBCOCDS amb nanopartícules i capes primes de referència.

Les mesures de transport realitzades a camps de 9 T i temperatures d’entre 5-77 K mostren que els nanocomposites de CSD presenten un decreixement del corrent crític amb el camp suau, i un camp de crossover H* (entre les regions d’ancoratge de vòrtexs individual a col·lectiu) major que el de les capes primes, a conseqüència de la contribució isotròpica addicional introduïda pels nanopartícules. En canvi, en les capes de PLD el camp de crossover H* no s’altera, i les mostres presenten densitats de corrent crític superiors, fins a camps magnètics molt alts, gràcies a la contribució anisotròpica introduïda pels nanopilars. A més, les mesures de microones han permès estudiar el constant d’ancoratge dels vòrtexs, i demostren que mentre les mostres CSD tenen una dependència kp(H) qualitativament similar que les capes primes de referència, les mostres de PLD presenten una dependència kp(H) creixent.