Tir parabòlic al pati de l’EUSS

La setmana del 27 de setembre i la del 2 d’octubre, al pati de l’EUSS es va omplir d’estudiants/estudiantes de Física per a realitzar la pràctica de cinemàtica.Els estudiants i les estudiantes, armats amb pistoles, transportadors d’angles, calculadores, cronòmetres i cintes mètriques havien d’aplicar els coneixements adquirits a l’aula per a la realització de la pràctica: disparar pistoles i mesurar diferents dades per estudiar el tir parabòlic de manera experimental.

En una primera part, havien d’obtenir la velocitat de tret de les seves armes; en una segona part, amb un càlcul previ havien de fer diana a una distància determinada. Al final de la pràctica van fer també una estimació de l’acceleració de la gravetat.

Aquest tipus de pràctiques van començar l’any passat com una idea d’aplicació dels coneixements de l’aula a un problema real, seguint la idea de l’aprenentatge a través del “Engineering by doing”. Aquest any s’han fet les modificacions necessàries per consolidar-lo com a part de l’assignatura. S’espera anar afegint més experiències d’aquest tipus associades al temari.

L’acollida entre els estudiants i les estudiantes de l’EUSS, ha estat bona; aquestes són algunes de les seves impressions:

“A mi em va semblar una bona idea, ja que la pràctica era bastant divertida i més va servir per practicar el temari” Joel.

“La millor manera d’aprendre, aplicar el que s’ha estudiat amb una dosi extra de diversió!!” Adrián.

“Pràctica divertida, experimental i interessant, sempre fa més amè tot fer aquesta mena de pràctiques” Jacobo.

“La pràctica de tir parabòlic em va servir per entendre millor els conceptes estudiats. Va ser una experiència divertida i entretinguda on alhora vaig poder aprendre molt” Marc.

Alumni EUSS a la revista Forbes

El Dr. Mario Lanza, alumni EUSS, va finalitzar els seus estudis d’ETI Electrònica l’any 2004. És expert en nanotecnologia i guanyador del prestigiós premi Young 1000 Talent. Darrerament s’ha publicat a la revista Forbes un article en què parla de nanotecnologia fora de l’àmbit acadèmic.

Actualment és professor associat a la Universitat de Soochow (Xina) on és el líder d’un grup de recerca en el camp de la nanotecnologia. El grup està integrat per dos investigadors postdoctorals un de NIMS a Japó i un altre de la Universitat de Califòrnia, (els EUA), sis estudiants de postgrau i un estudiant de mobilitat de la Universitat de Waterloo (Canadà).

Us convidem a llegir l’article de la revista Forbes així com a la informació de la seva trajectòria professional.

Acord de col·laboració amb l’IREC

El passat dijous dia 21 de setembre, l’EUSS va signar un acord de col·laboració amb l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Aquest Institut de recerca està participat per empreses com Repsol, Gas Natural, Endesa i Alstom entre d’altres.L’acord estableix les bases perquè els investigadors de l’EUSS participin en els projectes de recerca de l’IREC, aquest acord també obre les portes als estudiants que estiguin interessats a participar, ja que podran fer el seu TFG o les pràctiques externes en camps com poden ser, l’eficiència energètica, les energies renovables (fotovoltaica, tèrmica, eòlica, piles de combustible, etc.) i l’emmagatzematge d’energia elèctrica (bateries de flux i supercondensadors).

XXI Simposi SEIEM 2017

El professor de l’EUSS Ignasi Florensa, va participar del 7 al 9 de setembre al XXI Simposio de la Sociedad Española de Investigación en Educación Matemática, i que es va celebrar a la ciutat de Saragossa. L’Ignasi, juntament amb els seus directors de tesi, va presentar una comunicació oral, titulada: “Formación didáctica del profesorado universitario: análisis de un curso” on es recollia l’anàlisi de les dades obtingudes en el curs que es va dur a terme a l’EUSS el passat febrer. 

La comunicació va suscitar molt d’interès doncs la formació en didàctica per a professors universitaris, es tracta d’un domini d’investigació emergent i poc desenvolupat. Podeu consultar les actes provisionals, on es troba la comunicació del professor Ignasi Florensa. Pàgines 245-254. 

Rehabilitació dels ictus i investigació sobre supercomputació

Tres estudiants de l’EUSS, juntament amb dos de la Universitat de Barcelona, han desenvolupat els seus treballs finals de grau (TFG) de forma conjunta per estudiar i projectar un guant que permeti la rehabilitació de malalts que hagin patit un ictus.

El sistema consisteix en un guant en forma de soft-exoesquelet que actua com a assistent dels pacients que han patit un ictus. A través d’un microcontrolador connectat a una app, el metge va indicant els exercicis que cal realitzar sense la necessitat de la supervisió constant d’un terapeuta.

En l’àmbit mediàtic ha tingut força ressò durant l’estiu, i el resultat ha estat gairebé una trentena d’aparicions en diferents mitjans, els que han volgut donar a conèixer a la societat la tasca d’aquests estudiants.

El tutor de tots els treballs ha estat el Dr. Llorenç Servera, i els estudiants de l’EUSS i els seus treballs de final de grau han estat:

  • Delgado Ríos, Carolina; “Estudio económico de un sistema de rehabilitación domiciliaria para enfermos de ictus”.
  • Fuster Monjo, Antoni; “Monitoring and control of a soft-robotic system (MCSS)”.
  • Gabandé Zapater, Pilar: “Nou sistema de rehabilitació domiciliària per la millora de pacients d’ictus”.

D’altra banda, també en el context de la recerca, l’Andreu Moreno, director i professor de l’EUSS, ha publicat recentment un article en l’àmbit de la supercomputació, en col·laboració amb altres investigadors de la UAB.

En aquest treball es presenta un nou algorisme anomenat “Heterogeneous Dynamic Pipeline Mapping”, que permet millorar dinàmicament el rendiment d’aplicacions amb estructura pipeline que s’executen en ordinadors d’altes prestacions heterogenis. L’algoritme té com a objectiu equilibrar la càrrega de l’aplicació, replicant les etapes lentes en diferents processadors i agrupant les etapes ràpides en un processador, i té en compte els temps de computació i de comunicació. A més, l’algorisme s’ha dissenyat amb una complexitat baixa per permetre el seu ús en temps d’execució de l’aplicació.

En l’article es presenta una àmplia experimentació, inclosa la comparació amb l’algoritme òptim de força bruta, una comparació general amb l’algorisme Binary Search Closest, i un exemple amb l’aplicació Ferret inclòs en el paquet de test PARSEC. Els resultats, que coincideixen amb els millors algorismes existents, mostren millores significatives de rendiment amb menor complexitat.