El passat dimecres dia 23 d’octubre a les 15 h i a l’Aula AE29 va tenir lloc la primera de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia del curs acadèmic 2019-2020. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent Josep Maria Lloveras, que ha estat alt funcionari de la Comissió Europea, ambaixador de la UE a diversos països i membre de la Task Force, que va participar en el rescat econòmic de Grècia.

El Sr. Lloveras va parlar de l’estructura de la UE, de com es prenen decisions i com aquestes ens poden afectar, especialment centrada en la part econòmica.

La Unió Europea comença després de la segona guerra mundial i neix a causa de les constants guerres al continent, com succeïa a França i Alemanya que lluitaven pels recursos. Es creen les primeres comunitats; la del carbó i acer i la de l’energia atòmica i comença amb una gestió molt limitada de recursos per 6 països de la zona europea. Varen pensar en què s’havia d’ampliar el concepte i es crea una zona de lliure canvi, amb tots els països. Per evitar problemes, neix la unió duanera (construcció funcional) amb la idea d’igualar els aranzels entre països. S’avança fins a crear un mercat comú format per: llibertats, mercat, persones, serveis i capital i a causa de la necessitat d’estandardització, s’acaba creant el mercat únic (o interior).

El següent pas va ser la unificació de la moneda, i es va crear la zona monetària única. Els països de la UE han renunciat a la política monetària, és equivocat creure que la UE va ser només per motius econòmics si no també per una unió de valors (Article 4 – Tractat de Lisboa). Així doncs la UE es va crear de dalt a baix amb un objectiu polític. Els àmbits de decisió que són propis de la unió (amb sobirania) són el mercat únic, competència, comerç internacional, l’euro i la pesca en aigües comunes. I els tres poders són el Poder Judicial (Tribunal Suprem de Justícia). El Poder Legislatiu, tot i que no és fàcil d’identificar, és la Comissió Europea, qui té la iniciativa legislativa, i el Poder Executiu (Comissió Europea).

La UE es podria definir com un “Objecte Polític No Identificat” (OPNI) i ens afecta més a nosaltres que altres institucions donat que aquesta proporciona el 80% de la legislació. Si no existís, els preus per viatjar a altres països serien més cars i els preus dels productes de consum serien més elevats, com també existiria problemes amb la devaluació de la moneda. La UE és un projecte inacabat que ens afecta a cadascú a l’àmbit professional i personal. És un tema on cal conèixer els seus mecanismes i implicar-se.