Parlem amb el Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS per analitzar com ha afectat la pandèmia sanitària a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i com tot el personal s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball.

• L’esclat de la pandèmia del coronavirus al març i les restriccions derivades de l’estat d’alarma van trasbalsar tota la societat i, pel que fa a l’activitat acadèmica, en un principi la van aturar per complet. Com recordes aquells primers moments?

Tinc molt present la por que teníem tots d’infectar-nos, no teníem mitjans per protegir-nos i que anàvem tard per aturar l’allau de casos diaris.

• Quan decidiu des de l’EUSS posar-vos a treballar en l’adaptació a la nova situació, i com ho feu?

Recordo aquell dijous 12 de març, les autoritats polítiques van comunicar a la premsa que les universitats suspenien les classes. Calia actuar, però no teníem cap comunicat en un mitjà oficial, només hi havia les notícies als mitjans. Finalment, la UAB ens va confirmar que tenien una instrucció verbal del Govern. Llavors vam suspendre nosaltres tota activitat acadèmica en línia. Vaig viure aquell moment amb molta transcendència. El canvi va ser d’un dia per l’altre. El divendres 13 de març ja vam començar a fer classes per videoconferència.

• Quins són els principals obstacles que us heu trobat per adaptar tota l’activitat a l’entorn virtual?

La situació anímica en què estàvem, i que una part dels alumnes no tenien un entorn adequat per seguir la docència en línia. Nosaltres hem hagut d’aprendre a utilitzar noves eines per adaptar-nos a la docència en línia, però al final aquest obstacle ha estat el més fàcil de superar.

• Quina ha estat la resposta del personal universitari i de l’alumnat?

Ha estat molt bona, no puc fer altra cosa que treure’m el barret, el professorat i personal d’administració i serveis s’ha bolcat totalment, adaptant el que fos necessari, i l’alumnat ha estat molt receptiu, comprensiu i conscient de la situació. Alguns se’ns han queixat que no hem baixat el ritme, vam pensar que havíem de fer tot el possible per continuar el curs amb una certa normalitat.

• Es treuen aprenentatges útils per al futur d’una situació com la viscuda?

La veritat és que d’aquesta experiència n’hem après moltes coses, i que ens seran molt útils en futurs processos d’innovació educativa.

• De fet, no està clara com serà la tornada al setembre. Des de l’EUSS, heu elaborat un pla de contingència que preveu diversos escenaris per al curs que ve, i treballeu amb la hipòtesi d’una docència semipresencial. A l’adaptació a l’entorn virtual, s’afegeix la dificultat del control de les mesures de prevenció sanitària. Com es munta aquest puzle?

No és fàcil perquè la incertesa és molt alta, el que sí que tenim clar és que hem de preservar la part presencial que sigui possible, perquè la considerem essencial dins del nostre model educatiu.

• Heu detectat necessitats sobrevingudes entre l’alumnat? Em refereixo, sobretot, a casos de dificultats econòmiques. Si és el cas, heu reforçat les beques i ajudes de la Fundació Rinaldi?

L’opció del Patronat de l’EUSS ha estat dedicar tot l’estalvi que ha suposat tenir l’edifici tancat durant tres mesos a augmentar el fons de les beques.

• Com es treballa en la gestió d’un centre universitari amb aquesta sensació general d’incertesa permanent?

No és fàcil, el moment emotiu et separa sovint de la realitat, però tenim la sort a l’EUSS de tenir un equip molt consolidat de persones, i entre tots i totes anem enfocant el futur.

• Quina ha de ser l’aportació del món universitari per ajudar a superar la situació que vivim? I què poden aportar, en concret, els estudis tècnics?

L’enginyeria està realitzant una gran aportació. Penseu el cas dels respiradors, o per exemple el repte de fabricació i logístic que suposarà la futura vacuna.