Si una cosa es pot destacar de la Primavera Alarcón és la seva passió per explorar món: va cursar els seus estudis en Enginyeria en Organització Industrial entre el Perú, el seu país de naixement; Barcelona, a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià; i Múnic, on va poder gaudir d’un Erasmus durant tot un semestre. Actualment, és Import Manager LATAM a la seu de Hars & Hagebauer a Rotterdam, a Holanda. “Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és estar connectada al meu país natal i a la meva cultura des d’Europa”, confessa.
Ja fa dos anys que la Primavera es dedica al comerç internacional, des del departament d’importació i exportació d’aquesta companyia comercialitzadora de fruites i vegetals de tot el món. Amb ella hem recordat la seva etapa universitària a l’EUSS, en un nou capítol del cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences. “A l’EUSS em vaig sentir especialment molt ben acollida”, remarca.
Per què vas estudiar enginyeria?
Recordo que quan vaig acabar l’escola no sabia realment què estudiar. Tenia moltes idees al cap, però intentava evitar enginyeria perquè vaig tenir una mala experiència amb l’assignatura de física i vaig pensar que l’enginyeria era tot física. Però parlant amb familiars i amb amics, em van dir que Enginyeria industrial era una carrera que s’adaptava molt al que jo estava buscant i que no em preocupés per la física. Al final, podia enfocar-me en altres assignatures, fins i tot d’empresa. Estudiar enginyeria en Organització Industrial va ser una de les millors decisions que vaig prendre quan era adolescent.
Com vas arribar a l’EUSS?
Vaig començar la carrera al Perú, d’on soc, i vaig fer més o menys tres anys. Després vaig decidir mudar-me a Barcelona per motius familiars. Va ser un procés bastant emocionant, però alhora el vaig viure amb molts nervis, perquè era tot nou per a mi. Crec que els estudis van ser el camí més fàcil per a fer aquest salt, perquè ja anava amb una universitat triada, un programa, unes classes i sabia que coneixeria gent fàcilment.
Però, així i tot, la meva vida començava de zero, no coneixia a ningú i els meus amics es quedaven al Perú. Tot aquest procés era bastant complex i recordo que tots aquests petits detalls em preocupaven. Però al final em vaig adaptar bastant bé.
Et vas sentir ben acollida?
Barcelona és una ciutat bastant internacional, bastant acollidora, i l’EUSS especialment. Va ser una experiència bastant bonica, sobretot en ser una universitat petita enfocada a l’enginyeria.
També te’n vas anar una temporada a Múnic d’Erasmus. Com va ser l’experiència?
Múnic em va semblar una bona opció. En estudiar enginyeria, m’havien dit sempre que a Alemanya hi havia moltes empreses del sector. A més, volia experimentar viure al nord d’Europa. Em va agradar molt l’experiència, la veritat, no solament en l’àmbit professional, també personal. A Múnic et trobes amb una altra cultura i un altre clima. Estar lluny de casa, de la teva família, en un país en el qual no parlen el teu idioma, aprendre a cuinar… En definitiva, sobreviure! I més perquè jo vaig decidir pagar-m’ho i, en general, Alemanya és una ciutat bastant cara. Recordo que l’últim mes em vaig quedar sense diners i aquí ja vaig haver de trucar la meva mare [riures]…
Va ser un repte professional i personal i la veritat és que ho recomano molt. Van ser només sis mesos, però suficient i necessari per a començar la meva carrera professional.
Com recordes aquesta etapa universitària?
Com un moment bastant emocionant. Vaig començar al Perú i després vaig venir a Barcelona i a l’EUSS. Vaig tenir bastant suport, no només del personal de l’EUSS i els professors, també dels companys. Recordo que, clar, en convalidar assignatures no tenia un programa específic com la resta, feia algunes assignatures el primer semestre, unes altres el segon… i llavors havia d’anar combinant. Hi havia companys que jo veia potser una vegada per setmana!
Però no va ser un problema, perquè l’EUSS és una comunitat petita i familiar. Em veia amb els companys a la biblioteca, a la cafeteria i, òbviament, de seguida ens coneixíem, ens saludàvem i compartíem els apunts. Tot això em va ajudar moltíssim a crear un grup molt bonic de persones.
També vas formar part del primer equip d’EUSS MotorSport. Què pots explicar-nos?
Va ser un altre repte. Tot era molt nou, jo no havia tingut contacte anteriorment amb el sector de l’automoció, com sí que el tenien altres companys de Mecànica, per exemple. Vam ser els primers a formar l’equip, érem un grup de 14 o 15 estudiants. Jo em vaig enfocar més en la part de Màrqueting Sports Sponsorship i la part de redacció del pla de negocis.
Va ser realment com entrar en el món laboral real, perquè no és un projecte que has de redactar i presentar: has de construir un monoplaça. Per això necessites diferents materials, diners i coneixements, moltes coses que havíem d’aconseguir per nosaltres mateixos. A més, la col·laboració amb les empreses on fèiem pràctiques era molt interessant, perquè no va ser únicament monetària, també ens van aportar coneixement, materials i motivació. De fet, aquell any ja vam anar a competir.
Ara ho segueixo una mica per Linkedin i he vist que ja tenen un monoplaça elèctric. Així que sí, és una experiència molt bonica i que continua evolucionant.
Creus que aquest tipus de projectes i pràctiques t’ha ajudat en el món laboral?
Sí, moltíssim, perquè el món laboral és completament diferent. A la universitat fas classe amb els companys i els veus cada dia durant quatre anys, més o menys. En el món laboral és tot de zero, hi ha gent de totes les edats, moltes vegades de diferents cultures i amb diferents càrrecs i funcions. És un canvi bastant gran. No obstant això, en tenir tota aquesta experiència des de la universitat, la veritat és que el procés és bastant més fàcil.
A què et dediques actualment?
Fa més o menys dos anys i mig vaig decidir entrar en el món del comerç internacional d’importació i exportació de productes frescos, com fruites o verdures. Vaig venir a viure a Rotterdam, perquè es considera la porta d’Europa, tenen el port més gran i és on arriben grans contenidors amb productes de tot el món. M’encarrego concretament de la importació, és a dir, de buscar proveïdors de Llatinoamèrica dels productes que tinc assignats. I, després, una vegada que ja arriben aquí a Europa, els venem. El meu mercat, en el qual jo m’enfoco, és el sud d’Europa. Treballo amb clients de Portugal, Espanya i Itàlia
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Clarament, és el fet d’estar connectada amb el meu país i amb la meva cultura llatinoamericana. Poder treballar amb proveïdors d’aquesta zona i ajudar-los a importar o a distribuir el producte que ells tenen a Europa, és com la meva contribució. Perquè la meva decisió va ser mudar-me a Europa i vull tenir una aportació al meu país, tot i estar lluny.
I bé, també m’agrada la comercialització. M’agrada molt la negociació, assistir a fires, buscar proveïdors, viatjar i explorar el món. De moment jo crec que aquest sector encaixa molt al que jo estava buscant professionalment.
Et veus en aquest mateix sector d’aquí a una dècada?
Sí, encara que m’agradaria ampliar una mica més la meva zona de treball. M’agradaria provar proveïdors d’altres ubicacions. Per exemple, la Xina és un país molt gran i tenen molts productes, i l’Índia o Àfrica també em resulten molt interessants en aquest sentit. Actualment, m’agrada el que faig, però tinc clar que més endavant m’agradaria explorar altres mercats.