El professor de l’EUSS Llorenç Servera, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Electrònica de la UB i l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), acaben de publicar a la revista Nanoscale Research Letters un treball en l’àmbit dels Supercapacitors.

En aquest estudi es comparen les prestacions de supercapacitors simètrics amb solució aquosa, amb elèctrodes preparats bé a partir de Nanofibres de carbó (CNF) o bé amb Carbó Actiú (AC). Aspectes com ara la distribució de la mida dels porus, la superfície dels elèctrodes i la seva resistència total tenen un paper crucial en el rendiment final del supercapacitor.

Imatges SEM i TEM (inset) d'(a) CNFs i (b) AC.

Els resultats revelen que l’AC té un alt nivell de microporós i estructura ultramicroporosa que dóna una superfície de 1042 m2/g, mentre que a l’elèctrode CNF l’estructura dominant és mesoporosa i la superfície és de 83 m2/g. A causa d’això, el material AC proporciona una capacitància específica (334 F / g) molt superior al dels CNF (52 F / g), i com a conseqüència, l’energia específica del AC (18,1 Wh/kg) és major que la de CNF (2 Wh /kg). D’altra banda, les potències específiques obtingudes varen ser de 1860 and 450 W/kg pels CNFs and AC, respectivament. En conclusió, es considera que el CNF és un millor candidat per a aplicacions de potència.