Carles Rubio, director de l’EUSS; Marc Gordi, alumne del programa, i Josep Edo, tutor d’empresa a ABB, ens expliquen la seva experiència a l’Engineering by doing.
“Les tutories cada cop són menys teòriques i més orientades al món professional”
La conciliació de docència i pràctica i el paper del tutor són punts fonamentals dins el pla d’ensenyament de l’EUSS. En Carles Rubio, tutor i director de l’Escola Universitària, ens explica els avantatges d’aquest sistema per l’escola, l’empresa i el propi alumne.
L’EUSS aplica un programa en fase ‘prova pilot’ anomenat ‘Engineering by doing’. En què consisteix?
Des del Consell Assessor i el conjunt d’empreses tenim clar què és el que volem fer i quines competències professionals volem que tinguin els nostres alumnes quan acabin els seus estudis; es tracta de traçar un projecte de formació en dos eixos. Un està centrat en les pràctiques en empresa i un altre en el concepte de docència a l’escola.
Però si ens quedem aquí, no faríem res de diferent. Hi ha un altre pas molt important: la tutorització. Aquesta es fa a partir d’uns tutors a l’empresa i uns tutors a l’escola, que comparteixen el llenguatge de les competències professionals. És a dir, que tenen els mateixos objectius a desenvolupar en els alumnes. I això es fa simultàneament. Quan l’alumne cursa el seu quart any, ja sap el que és i com treballa una empresa d’un sector determinat, pequè ja ha estat fent pràctiques en alguna d’elles abans. I per tant, la perspectiva que té l’alumne quan està aprenent ja no és tan teòrica, sinó que veu com les pràctiques que fa aquí a l’escola, l’ajuden a desenvolupar-se en el seu entorn professional.
Quin és el paper dels tutors en aquesta prova pilot?
El paper del tutor és clau. Per a l’alumne és el pont entre l’escola i l’empresa. A l’empresa, l’alumne té un tutor que ha d’estar en contacte amb el tutor de l’escola, perquè estan treballant sobre el mateix alumne. El primer, podem dir que el té com a un becari que està aprenent i que desenvolupa les tasques que en el projecte formatiu s’han definit. Ell és el primer que supervisa, avalua, fa el seguiment de com està adquirint l’alumne aquestes competències, com està treballant.
Però després li ha de donar feedback al tutor de l’escola. Si s’ha de desenvolupar un determinat aspecte vinculat a la forma de treballar de l’alumne, l’escola ho pot fer si coneix que existeixen uns dèficits per part de l’empresa.
És una informació d’anada i tornada entre l’escola i l’empresa, que a més, es fa personalitzada a través del tutors de l’escola i de l’empresa. Això permet que l’escola estigui molt més oberta, ja que cada tutor es una finestra que comunica l’escola amb l’empresa. Hem vist que això no nomès afecta positivament a la formació directa d’un alumne en concret que està fent les pràctiques, sinó al propi pla d’estudis: els tutors, que no deixen de ser professors, tenen una visió diferent del que ha de ser la seva asignatura, i per tant, els hi permet modificarla, millorarla i adaptarla al que s’està esperant en el mercat d’aquella asignatura en concret.
Parlant de tutories, vostè mateix, a més de director de l’EUSS, exerceix com a tutor. Quina funció tenen vostè i els altres docents que exerceixen com a tutors?
La personaització de l’ensenyament s’ha de traduir en coses concretes i una d’aquestes coses és el tutor. Ell és el que fa aquest acompanyament. El tutor té una perspectiva i una orientació diferent el primer any, perquè l’alumne necesita algú que l’acompanyi acadèmicament en aquesta transició entre l’ensenyament secundari obligatori i la Universitat, però a mesura que l’alumne va passant els cursos, el papel del tutor va canviant. En un inici, s’ha d’orientar a l’alumne per tal que sigui ell qui prengui la una decisió amb criteri de decidir quina matrícula ha de fer i quina orientació va donant al seu perfil académic.
I als últims cursos és on entra en joc la tutoria d’empresa. El tutor cada vegada és menys tutor acadèmic i més tutor d’empresa. Cada vegada té menys pretensió d’orientar a través d’uns continguts teòrics sobre el desenvolupament de l’alumne dintre del pla d’estudis i va agafant cada cop més pes l’orientació professional. L’alumne que ja comença a veure les diferents sortides professionals que té la seva titulació, necessita algú que l’acabi d’orientar, segons les seves característiques personals i les seves competències, cap a on ha de dirigir-se.
I en tot aquest procés, la tutoria i seguiment és imprescindible per conèixer l’alumne, per saber quina ha estat la seva evolució i acompanyar-lo en un moment on ell ha de pendre decisions importants.
Podem parlar d’un ‘estil EUSS’ de tutorització d’alumnes? Quines característiques tindria aquest ‘estil propi’?
Tenim una tutoria sistematitzada. Cada alumne té el seu tutor assignat quan entra a l’escola, però independentment d’això existeix aquest objectiu de que l’alumne vagi aprenent autonomia i adquireixi prou criteri per pendre bones decisions.
Independentment d’això hi ha la tutoria a cada asignatura. Cada profesor és tutor encara que molts no ho siguin formalment. Però tots fan tutoria de la seva assignatura i tenen les portes del despatxos obertes per tal que els alumnes els puguin trobar i tenir un grau i una assimilació de les matèries.
Com reben els alumnes aquesta ajuda per part de l’EUSS? Quina resposta han observat en ells?
No tothom fa el mateix ús. Hi han alumnes amb més auntonomia, però certament tothom ho veu con un element força atractiu i molt ben madurat. Quan arriben a l’escola i fins que marxen, necessiten sentir-se acompanyats. Que durant tor aquest procés sàpigues que pots comptar amb el suport de tot el claustre de professors, és un element força important.