Entrevista a Guillermo Díaz, graduat en Enginyeria Mecànica

En Guillermo Díaz va estudiar el grau en Enginyeria Mecànica perquè, en paraules seves, és una persona “realista” a la qual li agrada “tocar i fer realitat tot el que dissenya o calcula”. Actualment, és soci i director tècnic a Coraci S.A. i és la segona generació a càrrec d’aquesta empresa familiar dedicada a la fabricació de compensadors de dilatació, tubs metàl·lics flexibles i altres components industrials. A més, està involucrat en altres projectes que l’apassionen, com Drive Me, dedicat al lloguer i organització d’activitats amb vehicles esportius. En aquesta entrevista de la nostra sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience, ens explica la seva experiència professional.

En quin àmbit treballa Coraci S.A.?

Coraci es dedica al disseny i la fabricació de compensadors de dilatació i canonada metàl·lica flexible. Són components que són necessaris quan les canonades tenen canvis tèrmics o de moviments (siguin sísmics, de vent o induïts per altres causes) i les canonades necessiten ser flexibles.

Som una empresa familiar fundada el 1979 i avui estem en el tràmit de relleu generacional. Som dos germans i estem agafant les regnes del negoci.

En què consisteix la teva feina a l’empresa?

Faig les funcions de director tècnic. Porto el departament d’Enginyeria, que bàsicament és coordinar aquest departament amb el departament comercial quan cal fer ofertes, i amb el de producció, si aquestes ofertes s’acaben convertint en comandes.

Creus que l’EUSS et prepara per al món laboral?

Sí, sí. Per a exercir com a enginyer, per descomptat. A més vam fer alguna assignatura d’Administració d’Empreses per a aprendre a llegir un pla o un compte d’explotació i… sí, la veritat és que els coneixements són aquí. Després hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència, però puc dir que sí.

És l’enginyeria una professió de futur?

La gràcia d’estudiar una enginyeria és que, a diferència d’altres carreres en les quals només et pots dedicar a allò que has estudiat, els enginyers podem fer qualsevol cosa, “servim per a tot”. Ja no és només quedar-te a fer càlculs o dissenyar coses. L’altre dia llegia que més del 20% dels CEOs de multinacional ja són enginyers. Així que crec que sí, és un aprenentatge important.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Et diria que m’agrada que m’agradi. Realment, si et pots dedicar al que t’agrada, és com si cada dia fos divendres. A part, específicament de la fàbrica, m’agrada molt dissenyar, fer coses noves cada dia, tractar amb els clients directament, anar a les instal·lacions industrials a resoldre problemes… És un treball variat en el sentit que no estàs tot el dia en una oficina. Hi ha dies que et toca oficina, dies de visitar a clients, resoldre problemes…

Quins records, guardes de l’EUSS?

M’ho vaig passar molt bé estudiant. Vaig gaudir molt de la gent, dels companys… Guardo fins i tot alguna relació amb algun professor en l’àmbit professional, perquè hi ha docents, com en Chema Ruiz, que es dediquen a indústries similars a la nostra quan no estan en la universitat fent classe… Així que sí, molt bé.

Quins consells donaries a qui comença ara la carrera?

Les enginyeries són difícils, sobretot els primers cursos. Faràs assignatures que no t’agradaran. Jo, per exemple, vaig arrossegar tota la carrera l’electromagnetisme, me’l vaig treure gairebé l’últim. Hi ha coses que no t’entraran per molt que t’hi posis. Però els diria que no desesperin, perquè val la pena i és una carrera que, si te la treus, li pots treure molt de suc en el futur.

Entrevista a Matías Ramon, enginyeria electrònica industrial i automàtica

En el primer #OPENCIRCUIT Alumni Experience de 2022 presentem a Matías Ramon, graduat en enginyeria electrònica industrial i automàtica per l’EUSS i actual Data Center Market Coordinator de l’empresa Top Cable.

En què consisteix la teva feina?

El meu treball a Top Cable és coordinar l’estratègia que segueix l’empresa en l’àmbit mundial en un mercat estratègic, el dels data centers. És un sector que creix i que viu una situació molt madura, en el qual es requereixen moltes accions que han d’estar coordinades per una persona. Aquest perfil ha de tenir un bagatge tècnic i també un vessant estratègic, que entengui molt bé com funciona l’empresa i la porti en aquesta direcció.

En quin àmbit treballa Top Cable?

Top Cable és un dels principals fabricants de cable de potència elèctric. És una empresa catalana que està situada a Rubí i que té actualment sis fàbriques. És una de les companyies més grans a nivell europeu de fàbrica de cable de potència de mitjana i baixa tensió.

Com vas arribar a Top Cable?

Treballava en Festo, una molt bona oportunitat, però aquí em van oferir el que jo buscava: poder prendre decisions, responsabilitat… i un repte molt gran. Jo sempre em baso en els reptes.

Continua sent bona idea estudiar enginyeria?

Hi ha una demanda d’enginyers espectacular. Allà on vaig em diuen que fan falta enginyers: a l’àrea de projectes, en àrees tècniques, a oficines tècniques, en vendes, coordinant projectes…

Crec que una de les coses bones que té ser enginyer industrial (cadascú té la seva especialitat) és la polivalència, i si en alguna cosa ho he notat, és en el sector elèctric. No sé què està passant, però cada vegada costa més trobar enginyers elèctrics.

Estudiar en l’EUSS t’ha preparat per a la realitat empresarial?

Jo crec que sí. L’EUSS és una universitat que des del meu punt de vista té un mètode molt relacionat amb com és el món professional, o que ajuda a entendre com van les coses en el món de l’empresa. En la meva etapa com a estudiant em van ensenyar a treballar en projectes, en pràctiques, en reptes… a aplicar sempre la teoria. Al final, el món professional és pràctic.

Quina és la faceta de l’enginyeria que més t’agrada?

Si em pregunten per què vaig triar enginyeria electrònica és perquè t’ajuda a entendre com funcionen les coses. En aquest aspecte és una cosa molt important, perquè a mi m’agrada entendre com funciona tot. Es tracta de la cerca de problemes i solucions. Crec que l’enginyer és una persona que troba solució a alguna cosa.


D’on sorgeix el teu interès pel màrqueting?

Juntament amb uns companys del màster, vam tenir la idea de desenvolupar un negoci per a entendre el consumidor analitzant les mètriques de consum del shopper en botiga. Això ens va ser molt bé perquè en diferents projectes va agradar la nostra idea i vam començar a guanyar clients. Igual que altres persones dediquen les seves estones lliures a hobbies… el meu és la consultoria de màrqueting i el desenvolupament de negoci.

Quin record guardes del teu pas per l’EUSS?

De les assignatures d’electrònica tinc molt bon record. D’en Salvador… I també de les assignatures d’organització, que eren molt xules. Recordo també a l’Andreu… La veritat és que hi ha un bon mix. I crec que, al final, una cosa diferencial de l’EUSS és el tracte.

Quin consell donaries als qui estan estudiant enginyeria?

El meu consell seria que les persones es deixessin guiar pel que els agrada, que treballin intensament i que es marquin objectius grans. Crec que pensar en gran és una cosa molt bona, perquè no hi ha propòsits que no es puguin complir. Tinc companys que han treballat en la F1 o companys que se n’han anat a estudiar als Estats Units.

Entrevista a la Gemma Egea, alumni del grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, del grau en Enginyeria Elèctrica i del Màster en Direcció d’Empreses Industrials

L’#OPENCIRCUIT Alumni Experience presenta l’experiència emprenedora de la Gemma Egea, que va cursar un doble grau en enginyeria en Tècnica Industrial en Electrònica Industrial i en Tècnica Industrial en Electricitat i un Màster en Direcció d’Empreses Industrials a l’EUSS. La Gemma i el seu soci van decidir aplicar el seu know-how en impulsar un projecte propi, DomoticArt, a través del qual s’encarreguen de desenvolupar projectes a mida en l’àmbit de la domòtica, la immòtica i el control d’edificis, tant en l’àmbit domèstic com el comercial.

Què és DomoticArt?

DomoticArt és una empresa formada per dos socis, els dos enginyers. Jo em dedico més a la part tècnica i el meu company a la comercial. Entre els dos fem una bona sinergia. Ens dediquem a fer projectes de control d’edificis, principalment domòtica i automatització industrial. 

Com afronteu el repte de canvi permanent?

Com el mercat canvia constantment intentem sempre estar a l’última: conèixer tots els materials que sorgeixen, estar formats en tot el que va sortint i donar el plus de poder integrar diferents sistemes en un sol habitatge, tot i que al principi no són compatibles.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada i sempre m’ha agradat de la meva feina és que, tot i que sempre et dediques al mateix, cada projecte és únic. Cada projecte té una sèrie de reptes i objectius que s’han de complir i no sempre són els mateixos. Això et dona aquest plus de motivació per intentar donar la millor solució amb el millor preu i el millor servei.

Ets optimista de cara al futur?

Anem creixent. Al principi anàvem una mica coixos, però ara anem molt millor. I tot i haver passat l’època de la Covid, que ha estat difícil perquè ens va agafar de ple arrencant, sempre hem anat creixent i no decreixent. Si seguim la inèrcia que hem portat fins ara, és possible que d’aquí poc puguem créixer també a nivell de personal.

Com valores la teva experiència com a emprenedora?

No és el mateix tenir un projecte que arrenques, passa alguna cosa… i després te’n vas a casa i allò es queda a la feina, que quan l’empresa és teva. En aquest cas el projecte va amb tu tot el dia, a la nit, el cap de setmana… vas a un lloc i estàs pensat si t’ha trucat tal persona o si he de trucar a algú. Aquesta és la part negativa, que tens 24 hores de feina, costa de separar.

Quins records guardes, del teu pas per l’EUSS?

La recordo com una etapa difícil perquè, en fer la doble titulació, estudiava matí i tarda i ho compaginava amb la feina, però tinc bon record, tant dels professors com de l’ambient, dels companys… inclús ens seguim veient alguns.

Com es prepara una enginyera per emprendre?

La part d’emprenedora és complicada de preparar, perquè és veritat que hi ha una motivació tècnica i de buscar solucions tu mateix, però al final emprendre és difícil i no sé si s’està preparat en algun moment. S’han de tenir moltes ganes, més que preparació.

Quin consell li donaries a algú que comenci el seu camí com a emprenedor?

A més de les ganes i la motivació, crec que és important en general haver tingut una experiència laboral prèvia. Que no acabis la carrera i et llencis a emprendre, no ser que tinguis una cosa molt clara i única que no tingui ningú. Si és un sector en el qual ja hi ha projectes, el més lògic és que et facis primer amb el sector, que aprofitis per fer contactes. Si no tens contactes és molt difícil sortir al mercat. Per molt bo que siguis si ningú et coneix, és molt difícil diferenciar-se d’altres marques i empreses que porten més temps que tu.

Entrevista a Leonardo Calles, Alumni del Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Shift Manager a Amazon Logistics

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences presentem l’experiència de Leonardo Calles després del seu pas per l’EUSS. Graduat en Enginyeria en Organització Industrial, en Leonardo va col·laborar com a becari de Gestió Acadèmica mentre estudiava i, després de passar per Decathlon, actualment treballa com a Shift Manager a Amazon Logistics.

En què consisteix la teva feina a Amazon?

Ara mateix em dedico a fer de Shift Manager per Amazon. El treball consisteix a liderar una estació logística, gestionar-la i garantir que els nostres clients rebin els seus paquets en la data que els hem promès. Això consisteix en un treball ardu de monitorar les més de 100 rutes que hi ha a Barcelona gestionant-se actualment. De la mateixa manera, gestiono els retorns.

Una cosa molt important quan treballes en l’àmbit de l’enginyeria és analitzar totes aquestes dades i aconseguir millorar els nostres processos. És a dir, treballar aspectes com ara millorar el nostre percentatge de lliurament, aconseguir que l’experiència del client sigui més satisfactòria o rebaixar les possibles reclamacions.

Per què vas triar l’EUSS?

Jo sóc de Veneçuela, vaig començar la meva carrera allà. Estava buscant traslladar-me a Espanya i tenia un gran ventall d’opcions per a triar, però la veritat és que em va agradar molt el context en el qual l’EUSS explicava la carrera d’Organització Industrial i vaig valorar molt les facilitats que donava per a algú que, com en el meu cas, anava a treballar i estudiar al mateix temps. A més, amb la Gestió Acadèmica el tracte va ser molt bo i tot va sortir molt fluid. Tots aquests factors van fer que triés l’EUSS com la meva opció preferent. I, a més, la ubicació a Barcelona és molt bona.

Com va sorgir l’oportunitat de treballar a Amazon?

Estava buscant un nou creixement personal. Prèviament treballava en el departament d’Importació de Decathlon, però m’interessava molt Amazon com a empresa i vaig tenir l’oportunitat de participar en un procés de selecció, després del qual em van oferir el lloc de Shift Manager en un equip de logística.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

La meva feina consisteix a aconseguir solucions en un temps bastant limitat, però tenir aquesta capacitat, aquest ‘do’, és or avui dia. I m’agrada un munt.

Com va ser l’experiència de treballar en logística durant la pandèmia?

Un mai està preparat fins que arriba el moment. La veritat és que recomano molt fer pràctiques a la universitat, i crec que els projectes que et posen en la universitat també poden ser una bona manera de posar-te en pràctica.

Quins records, guardes de l’EUSS?

Em va sorprendre molt la proximitat dels professors en comparació amb altres universitats de Barcelona. El seu tracte és diferent: hi ha molta disponibilitat per a ajudar-te dins i fora de classe. Jo era dels que pregunta molt a classe i mai em vaig sentir malament per això. També guardo un molt bon record dels meus companys.

Com va ser la teva etapa com a becari a Gestió Acadèmica?

La veritat és que la meva experiència amb la Sara, la Yolanda i la resta de l’equip de Gestió Acadèmica, des del primer dia, va ser molt bona. En el meu cas, vaig haver de fer transferència d’universitat, la qual cosa requereix passar per Gestió Acadèmica i omplir bastant paperassa, però em va sorprendre molt la seva organització.

Estàs satisfet amb l’elecció?

Sens dubte, em sento com peix a l’aigua amb el que he estudiat. Estic content amb la decisió que vaig prendre i crec que, a nivell laboral, l’enginyeria en Organització Industrial t’obre moltes portes. Tens moltes possibilitats on triar. Jo m’he especialitzat en logística i tenir aquest títol t’obre portes per al creixement: no sols per a ser un operari dins d’un magatzem, sinó per a poder créixer dins de l’empresa.

Entrevista amb la Mariona Martí, doble grau en Organització Industrial i Enginyeria Mecànica i enginyera de processos logístics a Schneider Electric

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.

En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?

Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora contínua del magatzem.

Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la companyia?

Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.

Tenies clar cap a on volies enfocar la teva carrera?

A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.

Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?

Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants. Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys, per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.

Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?

La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.

Creus que arriben canvis importants en el teu sector?

Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.

Per què et vas decidir per la doble titulació?

Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.