Del 19 al 23 de gener, ha tingut lloc el 8è Congrés de la Teoria Antropològica del Didàctic (CITAD 8) al Centre de Recerca Matemàtica situat a la UAB. L’esdeveniment ha aplegat un centenar d’investigadors i investigadores d’Espanya, França, Argentina, Dinamarca, Japò, entre altres. L’equip d’investigadors en educació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) hi ha participat amb cinc comunicacions orals:
- What hinders the teaching of statistics in secondary classrooms? Facing preservice teachers with school constraints; presentada per Janielly Verbisck de l’EUSS, Berta Barquero i Marianna Bosch de la UB i Marilena Bittar de Brasil.
- The Study and Research Paths in the interdisciplinary study of the moment of force: first analysis of a pilot SRP; presentada per Sara Carrera de l’EUSS.
- Didactic phenomena linked to school algebra in the transition from primary to secondary education: Innovamat’s case; presentada per la Cèlia Cortés, ex PDI de l’EUSS, l’Ignasi Florensa de l’EUSS i la Marianna Bosch de la UB.
- Análisis de una organización matemática propuesta para la enseñanza de la integral definida en un libro de texto para estudiantes de ingeniería; presentada per Oswaldo Valetín Requejo, Maritza Luna de Perú i Ignasi Florensa de l’EUSS.
- Cumulative inquiries through successive implementations of a study and research path in statistics at the university; presentada per Laura Fernández d’IQS, Krisitina Markulin, Noemí Ruiz i Janielly Verbisck de l’EUSS
I una de les ponències principals a càrrec de Noemí Ruiz conjuntament amb la investigadora de Dinamarca Britta Jessen titulada:
- Study and Research Path and questioning the world: the development of research practices in Anthropologic Theory of Didactic
Han estat unes jornades de treball intenses on, a més de compartir les recerques actuals, s’ha reflexionat sobre les mateixes pràctiques de recerca d’una teoria que es va iniciar als anys 80 per l’investigador francès, que s’ha consolidat com una línia de recerca en educació (mostra d’això és el premi Hans Freudenthal rebut per l’investigador el 2009) i que es manté viva adaptant-se als sistemes d’educació canviants.





