Entrevista a Andreu Moreno, director de l’EUSS

L’Andreu Moreno s’acomiada de la seva etapa com a director de l’EUSS, que va arrencar el curs 2014-1015. A partir del setembre seguirà amb nous reptes professionals: impartir la docència de noves assignatures i dedicar més temps a la recerca.

Doctor en Telecomunicació, l’Andreu havia estat professor d’assignatures com Electrònica del Vehicle, Informàtica Industrial i Comunicacions, Empresa, Organització d’Empreses o Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Durant aquests 9 anys al capdavant de l’escola universitària, considera que l’EUSS “s’ha consolidat com a institució” en el panorama universitari català.

  • Recordes què és el primer que vas fer el teu primer dia com a director, ara fa 9 anys?

Recordo que vaig tenir la impressió que començava una partida simultània d’escacs, en la que m’anaven passant pel davant molts temes i en cada cas calia prendre decisions.

  • Quina diries que és l’adjectiu que millor descriu el teu “mandat”?

Se’m fa difícil trobar un adjectiu, però em ve al cap la paraula consolidació, crec que durant aquest període l’EUSS s’ha consolidat com a institució en l’espai universitari català.

  • Durant aquests anys va néixer l’equip EUSS MotorSport (2017), que no ha deixat de créixer i que actualment es troba en fase de conversió al motor elèctric, tot un repte pels enginyers i enginyeres que hi participen. Com vas viure la seva creació?

Amb molt entusiasme i m’agrada remarcar sempre que la iniciativa va ser dels i les estudiants, i crec que en això rau la clau del seu èxit.

  • El març de 2020 va arribar una situació excepcional de pandèmia mundial, primer amb l’aturada del món i després amb restriccions que van canviar completament la manera de fer d’una universitat. Com ho vas viure com a director de l’EUSS?

Com tothom amb molta incertesa, no sabíem quina era la magnitud. Recordo la transcendència del moment en que vaig enviar el correu amb el que tancàvem l’edifici i a partir d’aquell moment l’EUSS passava a funcionar des de les nostres cases. Tothom hi va posar molt de la seva part i va ser un èxit col·lectiu, però també molt esgotador.

  • De fet, enmig de tot aquest context, l’EUSS va complir 25 anys i vau haver d’esperar dos anys més per poder celebrar-ho de manera institucional.

Sense cap dubte un dels millors moments, sinó el millor d’aquests anys, sobretot per la participació de tothom.

  • Què creus que n’hem après d‘aquest moment històric?

Que la humanitat té una capacitat molt gran d’adaptar-se a les circumstàncies, i que poques vegades agraïm el do de la vida.

  • El model híbrid implantat durant aquests últims anys ha arribat per quedar-se?

Penso que no, el model híbrid no ens permet desenvolupar en nostre model educatiu amb tot el seu esplendor, el model híbrid és un recurs però sempre després de la presencialitat.

  • El 2020 no només va ser un any incert, també va portar novetats a la vostra oferta formativa amb el Grau d’Enginyeria d’Automoció. Era una demanda dels nous estudiants? Com valores la seva implantació, 3 anys després?

Ha estat un dels èxits d’aquests darrers anys. Per una banda és un grau que atrau a moltes persones, i per altra, hem preparat un pla d’estudis molt ajustat a la realitat del sector de l’automoció avui en dia.

  • Com creus que ha canviat el món de l’enginyeria en aquests anys i de quina manera us heu anat adaptant des de l’EUSS?

L’enginyeria canvia com ho fa la societat, a l’EUSS anem adaptant les noves tecnologies, però penso que hi ha un nucli, tot allò que té a veure amb la persona, que no canvia i que el nostre model educatiu desenvolupa molt bé.

  • Hi ha algun cas d’èxit que t’agradaria destacar al llarg d’aquests anys?

Sense ànim de fer una llista es podria mencionar la formalització del model educatiu, els nous graus d’energies renovables i eficiència energètica i d’automoció, l’acreditació de les titulacions i l’acreditació institucional, … etc.

  • Creus que t’ha quedat alguna cosa pendent de fer com a director?

Moltes, tenim la sort de tenir una cultura de millora contínua molt interioritzada, i per tant, queden moltes coses per fer.

  • Què n’esperes d’aquesta nova etapa professional?

Ara començo una nova etapa amb il·lusió i amb dos reptes importants: impartir la docència d’assignatures noves per mi, especialment les lligades al món de l’automoció, i desenvolupar més la meva activitat de recerca.