El programa La República Santboiana de Ràdio Sant Boi, ha entrevistat a l’Alumni Mario Lanza, expert en Nano-Tecnologia i portada del darrer número de la revista Nature Electronics gràcies a una investigació revolucionària sobre xarxes neuronals artificials.
Recupera l’entrevista a:
https://go.ivoox.com/rf/60241691
Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, parlem amb el Joan Anton Ribàs. Va estudiar Enginyeria electrònica industrial i automàtica a l’EUSS, i actualment dirigeix KoltecEngineering. Va ser un dels convidats a la darrera edició de la Jornada Cultura Emprenedora, dedicada a les empreses compromeses amb la cooperació, la integritat i el medi ambient.
A què es dedica KoltecEnginyering?
KoltecEngineering és una enginyeria especialitzada en llicències d’activitat. El Joan Anton Ribàs explica que es dedica a gestionar les operacions necessàries per obrir i legalitzar negocis. «Fem tots els tràmits que necessita cada negoci».
D’on li ve la vocació d’enginyer
El gust per l’enginyeria li ve de família. «El meu pare també és enginyer. És el que he mamat de petit. Ell també es va dedicar a l’exercici lliure, a projectes i llicències d’activitat, i potser és el referent que he tingut».
Sobre la vessant social de l’emprenedoria
El Joan Anton considera que l’activitat empresarial i la social poden anar de la mà. «És una causa noble que tenim: a part de guanyar diners, fer guanyar a famílies que puguin participar d’aquests projectes, diferents empreses que puguin participar-hi».
Els records del seu pas per l’EUSS
Guarda molt bons records de la seva estada a l’EUSS. «Va ser una de les millors etapes de la meva vida, gaudir de l’època d’estudiant». Sobretot, agraeix l’enfocament pràctic dels estudis. «L’EUSS es destaca per l’experiència pràctica que dóna a tots els alumnes. És una de les universitats on pots palpar de tota mena d’experiències i projectes. Potencia la participació, cosa que no totes les universitats fan».
També destaca la qualitat del professorat. «Quan jo hi estudiava, la majoria estaven embarcats en projectes d’investigació i recerca, amb molta participació, moltes ganes d’ensenyar i de transmetre els seus coneixements».
Les qualitats que ha de tenir un/a enginyer/a
Respecte a les qualitats necessàries per formar-se en alguna enginyeria, el Joan Anton considera que «cal un perfil molt tècnic, que no li facin por les matemàtiques és molt important, i que li agradi tocar coses i ser molt curiós».
El paper de l’enginyeria en el moment actual
Per últim, està convençut que, en la situació que vivim, les enginyeries han de ser molt importants per avançar. «Tots els moments de crisi són moments per adaptar-se i reinventar-se. Un enginyer ha d’estar capacitat per ser un camaleó, per adaptar-se a qualsevol situació. Sempre es necessitarà un enginyer».
L’article “Artificial neural networks in 2D”, del grup de recerca que lidera l’investigador català Mario Lanza, és el tema de portada del número d’octubre de la revista Nature Electronics, una de les més prestigioses del món de la ciència.
El text recull la investigació revolucionària que Lanza i el seu equip duen a terme a la Soochow University (Xina) en el camp de la nanoelectrònica amb materials bidimensionals, que ha donat com a resultat la creació d’una xarxa neuronal artificial per a reconeixement d’imatges.
El grup de recerca ha desenvolupat circuits de memòries bidimensionals robustes o memristors d’alta densitat utilitzant un material anomenat nitrur de bor hexagonal. En la fabricació només s’han fet servir processos 100% compatibles amb la indústria (com deposició química de vapor i transferència humida), cosa que ha permès produir (en paral·lel) oblies senceres plenes de matrius memristors.
Aquests dispositius mostren unes prestacions úniques, que inclouen l’energia de commutació més baixa mai registrada (8.8 zJ) i una transició analògica entre més de vint-i-cinc estats. Un dels èxits més importants de la investigació és la gran reproductibilitat dels resultats, ja que per primera vegada des del descobriment dels materials bidimensionals, s’ha assolit un rendiment superior al 98% i una variabilitat molt baixa (fins a 1,53%).
Totes aquestes propietats han fet possible l’ús dels circuits bidimensionals per emular una xarxa neuronal artificial per a la classificació d’imatges, amb una exactitud del 98,02%.
Els resultats assolits representen un gran avenç en el camp de la nanoelectrònica i la intel·ligència artificial, motiu pel qual han cridat l’atenció de la comunitat científica, d’una revista tan prestigiosa com Nature Electronics, i fins i tot una empresa líder en el sector ha mostrat interès a introduir aquests dispositius a les seves línies de producció.
El grup que lidera Mario Lanza a la Xina és pioner a investigar les propietats dels materials bidimensionals dielèctrics, aïllants de l’electricitat, i a desenvolupar-ne aplicacions pràctiques dins el camp de les memòries electròniques i la intel·ligència artificial.
Aquest és el tercer article que el professor Lanza, graduat en Enginyeria electrònica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), publica a Nature Electronics en els darrers tres anys, una fita mai aconseguida per cap altre investigador europeu i que el situa en l’elit mundial en el camp de la nanoelectrònica i els materials bidimensionals.
Com a membre destacat dels Alumni EUSS, Mario Lanza col·labora activament amb l’escola universitària i fa honor al seu lema “Praeit ac Tueur”, que es podria traduir com “protegeix i acompanya”, referint-se a la tasca protectora i exemplaritzant que els antics alumnes ofereixen a l’alumnat actual.
Llegeix a l’article: https://www.nature.com/articles/s41928-020-00473-w
Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Andrea López. Va estudiar a l’EUSS el grau en Enginyeria mecànica i el màster en Enginyeria industrial, i actualment treballa a l’empresa de serveis integrals d’arquitectura FITARQ, on s’ha especialitzat en instal·lacions de climatització.
En què consisteix la seva feina
L’Andrea dóna suport a la tasca de direcció d’execució. “M’encarrego que tot aquell disseny que ja està en plànols s’instal·li i es construeixi com hauria de ser. Fem instal·lacions de climatització, fontaneria, energia solar, gas…. Qualsevol instal·lació que pot haver-hi en un edifici és el que estic portant”.
La importància de la climatització en els edificis
“La climatització és bàsica perquè et garanteix unes qualitats de confort per a les persones dins de qualsevol recinte tancat”, explica. “Regula la temperatura i la humitat, la qualitat de l’aire, que és molt important en funció del tipus de lloc: no és el mateix un hospital, un restaurant o un gimnàs; requereixen qualitats d’aire diferents”. En la seva feina, cal tenir en compte, entre d’altres, aquestes qüestions; i ara, a més, “amb el tema del coronavirus, des del Col·legi d’Enginyers se li ha donat molta importància a la climatització per garantir unes qualitats de seguretat mínimes als llocs a què hi hem d’anar normalment, com per exemple els supermercats”.
Vocació des de la infància
L’Andrea López relaciona la seva vocació professional amb el caràcter que ja mostrava de petita. “Era molt curiosa, i totes les joguines m’agradava muntar-les i desmuntar-les. Quan les desmuntava, a vegades les trencava. La curiositat l’he portada sempre a dins”.
Els seus inicis a l’enginyeria
“De l’enginyeria m’agradava tot”, sintetitza. “No sabia cap a on focalitzar-me, però els dos últims anys d’estudis vaig fer pràctiques en una empresa de disseny d’instal·lació de fibra òptica, i tenia molt clar que després del grau volia estudiar un màster en Enginyeria Industrial”.
La teva feina actual
L’Andrea ha tingut diverses experiències professionals abans d’incorporar-se a l’empresa d’arquitectura en què treballa actualment. “És un sector que no sabia que m’agradés tant. L’estic descobrint, i crec que serà el sector a què em dediqui en el futur”.
Els records a l’EUSS
L’Andrea conserva molt bons records de l’estada a l’EUSS. “Quan hi entres ja notes el bon rollo que hi ha a l’ambient, que sense conèixer la gent hi pots conversar, pots demanar apunts…. Qualsevol cosa que necessitis, la gent t’ajuda tot i que no la coneguis. De fet, gràcies a aquesta companyonia, encara mantinc amistats d’aquells anys”.
Destaca com un dels punts forts de l’escola universitària el tracte amb els professors. “És excel·lent. Pots estar al bar fent un cafè, a la mateixa barra trobar-te un professor, i mentre esmorzes ràpid li pots consultar dubtes sobre un examen o un exercici del que sigui. Aquest ambient és molt sa, és com una família en què tothom t’acaba coneixent, i el tracte és molt humà, no ets un número”.
Les qualitats per ser enginyera
La capacitat d’adaptació és fonamental per reeixir en la professió. “Jo he estat a tres feines completament diferents, algunes en què no sabia res, i m’he hagut d’adaptar molt ràpidament al sector en què em trobava i aprendre molt”, explica, i afegeix que “és molt important estudiar, renovar-se, actualitzar-se a qualsevol tecnologia, normatives i qualsevol cosa que la puguis aplicar a la feina. Cal ser resolutiu davant de qualsevol problema i cal ser creatiu.
L’enginyeria i la dona
Les carreres tècniques han estat espais tradicionalment amb molta més presència masculina que femenina, una situació que va canviant. “Quan vaig començar a estudiar, érem cinc o sis noies a tota la universitat, i entràvem juntes aquell any”, recorda l’Andrea. “Allò era una novetat. Jo sempre he pensat: si és el que vull, qui m’ho ha d’impedir? És el meu somni!”.
El futur de l’enginyeria
L’Andrea López està convençuda que les enginyeries continuaran sent molt importants en el desenvolupament de la societat. “Hi ha moltes coses que falten per descobrir i per fer. Un enginyer pot fer qualsevol cosa”, conclou.
“Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur d’alta automatització, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura”
Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb David Fernández. Va estudiar el grau d’Enginyeria electrònica industrial a l’EUSS, i actualment treballa al Grup Volkswagen, on desenvolupa projectes d’I+D relacionats amb simulació per ordinador, visió artificial, realitat virtual, big data i desenvolupament d’instal·lacions molt específiques.
La importància de la formació contínua
El David dóna molta importància a la necessitat de formar-se com a professional de forma continuada. “Com que avui en dia la tecnologia avança molt ràpidament, crec que és necessari un procés d’aprenentatge continu, sobretot en l’àrea de l’I+D. Si no estàs al dia, no pots seguir millorant”.
Com va arribar a l’EUSS
El David Fernández va estudiar un grau superior de Regulació i control de sistemes automàtics als Salesians de Sarrià, “i vaig tenir la sort de fer les pràctiques a l’EUSS. Em vaig quedar amb ganes de saber més, així que quan vaig finalitzar els estudis la decisió va ser fàcil”.
Record més destacat del seu pas per l’EUSS
Entre els millors records com a estudiant de l’EUSS, destaca “l’instant en què saps que tants anys d’esforç i treball han donat els seus fruits. Sempre recordes l’últim semestre, les assignatures que et quedaven per acabar, quan vas saber que havies aprovat…. I, sobretot, aquest moment en què pots dir: “ja sóc enginyer”
La millor virtut de l’EUSS
El David té clar quin és el principal valor de l’EUSS: “el fàcil accés als professors. Sempre que tens algun dubte pots acudir al seu despatx”.
Recomanacions pels qui volen estudiar una enginyeria
Fruit de la seva experiència com a estudiant i professional, ofereix tres recomanacions pels qui pensen a estudiar una enginyeria: “que els agradi treballar en aquest àmbit; que tinguin ganes d’aprendre i millorar, no només com a professionals, sinó també com a persones; i la més important és que no es preocupin si no surt tot sempre a la primera, que analitzin els errors que han comès i pensin com podrien millorar”.
L’enginyeria electrònica industrial com a opció professional de futur
El David Fernández destaca les opcions professionals que s’obren a partir dels estudis en enginyeria electrònica industrial. “Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur que ens espera, tot d’alta automatització, sigui a nivell de sistemes o instal·lacions, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura. No t’equivocaràs, no et faltarà feina”.
Considera que el mercat laboral està canviant, i “s’ha polaritzat”. “El perfil que s’està buscant de professional és molt diferent. D’una banda, hi ha els perfils molt bàsics, de gent que té l’ESO o algun estudi mitjà, i d’altra banda s’està buscant el professional amb molts estudis i gran experiència, capaç d’implantar el que seran els sistemes del futur”. Tenint en compte aquesta realitat “crec que hi ha un sector de població que ha de triar si va cap a un costat o cap a l’altre, perquè quedar-se al mig és molt perillós”.