L’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) acredita institucionalment l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)

  • L’acreditació institucional de l’AQU valora aspectes com la qualitat dels programes formatius, l’adequació del professorat, la qualitat dels resultats acadèmics i la inserció laboral de les persones graduades.
  • També valora aspectes com la implementació del SGIQ: Sistema de Garantia Interna de Qualitat del centre o la informació pública i la rendició de comptes als diferents grups d’interès.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ja està acreditada institucionalment per l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU). Així s’ha donat a conèixer aquest mes de març, després d’avaluar que compleix amb els estàndards de qualitat exigits per l’organisme de la Generalitat de Catalunya. L’EUSS és el primer centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que aconsegueix aquest reconeixement, que es renova cada sis anys.

Una auditoria per verificar la qualitat formativa

L’acreditació institucional és un procés que serveix per garantir la qualitat de les titulacions que ofereixen els centres universitaris i el seu desplegament. Els processos de funcionament i de millora contínua són avaluats externament per a determinar si es compleixen els estàndards de qualitat establerts per les agències d’avaluació.

En aquest procés es valoren aspectes molt diversos que es classifiquen en 6 dimensions: revisió i millora del SGIQ (1), qualitat dels programes formatius (2), ensenyament-aprenentatge i suport a l’alumnat (3), personal acadèmic (4), recursos materials i serveis (5) i informació pública i rendició de comptes (6).

L’avaluació de totes elles ha estat positiva per a l’EUSS, obtenint el màxim nivell de satisfacció en 4 de les 6. “El resultat d’aquesta avaluació externa és fruit de l’esforç de tota la comunitat universitària i reforça la nostra confiança en la feina ben feta”, assegura Olga Vendrell, responsable de Qualitat del centre.

El Comitè d’Avaluació Extern (CAE) que ha valorat l’EUSS, destaca com una bona pràctica en el dia a dia de la institució, el Pla d’Acció Tutorial i Orientació (PATiO), al mateix temps que suggereix algunes recomanacions. “D’una banda, la consideració del nostre PATiO com a bona pràctica és un reconeixement a un dels pilars de la nostra identitat, l’acompanyament a l’alumnat al llarg de tota la seva vida acadèmica”, apunta Vendrell, “d’altra banda, estudiarem les recomanacions suggerides i les incorporarem al nostre Pla de Millora per a continuar avançant en la millora contínua”, reflexiona la responsable de Qualitat.

Un llarg camí per aconseguir l’excel·lència formativa

L’EUSS aconsegueix l’acreditació institucional després d’un llarg recorregut. “Des de l’EUSS hem evolucionat el nostre Sistema de Garantia Interna de la Qualitat per a anar millorant la nostra oferta formativa, adequant-nos sempre als estàndards de qualitat”, explica Vendrell.

El 2010 es va certificar el disseny del seu SGIQ. El 2017 van obtenir l’acreditació de les seves titulacions de grau. El 2022 es va certificar la implantació de la seva SGIQ. I finalment, el 2023 han aconseguit l’acreditació institucional. “Aquesta acreditació institucional és un reconeixement a la qualitat de la nostra escola universitària”, conclou.

Actualment, les universitats catalanes i l’AQU Catalunya estan treballant conjuntament per a impulsar l’acreditació institucional. Aquest reconeixement reforça l’autonomia universitària i afavoreix l’eficiència del sistema.
L’EUSS ofereix en l’actualitat els graus d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, Enginyeria en Automoció i un doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i enginyeria Mecànica.

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional.

L’informe d’inserció laboral EUSS 2020-2021 registra un 97% d’ocupació, un percentatge superior a l’ocupació de persones amb formació universitària a Catalunya. Els resultats van en línia amb els de l’última enquesta de l’Agència de Qualitat de la Generalitat de Catalunya, l’AQU, que situaven a l’EUSS entre el Top 3 de tots els indicadors de les escoles d’enginyeria de l’àmbit industrial.

  • Què és l’Informe d’inserció laboral EUSS?

L’Informe d’inserció laboral de l’EUSS és un estudi que ofereix dades clau per a avaluar la qualitat dels nostres programes formatius i veure fins a quin punt el perfil de sortida de les persones graduades s’ajusta a la demanda del teixit empresarial de Catalunya.

  • Des de quan es fa i amb quin propòsit?

L’informe d’inserció laboral es realitza des del 2008. Els objectius que es volen assolir són: avaluar la inserció laboral de la població graduada de l’EUSS, valorar l’adequació de la formació impartida per l’EUSS a les necessitats del món laboral, potenciar el contacte entre l’EUSS i els diferents agents empresarials, fomentar una xarxa formada per Alumni, les empreses on treballen i l’EUSS i, finalment, oferir a l’alumnat potencial de l’EUSS, informació actualitzada del nivell d’inserció de les persones que han cursat les titulacions a l’EUSS.

  • A quins Alumni se’ls hi ha fet l’enquesta?

En l’última edició de l’enquesta s’ha avaluat la inserció laboral de la població graduada a l’EUSS de l’any 2014 dels estudis d’enginyeria. És un total de 108 persones de les quals hem pogut enquestar unes 40.

  • Com es valoren els resultats, tenint en compte el context econòmic derivat de la pandèmia? S’han vist afectats per la irrupció de la Covid-19 el 2020?

La crisi sanitària generada pel Sars-Cov2 va provocar baixades acusades del PIB i va fer pujar la taxa d’atur mentre moltes empreses es plantejaven expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).  En el moment que es va a dur a terme les enquestes (primer trimestre de 2021) l’economia es contreia de nou a causa dels efectes de la tercera onada. 

Ara bé, els resultats d’inserció es consideren molt satisfactoris, ja que el nivell d’ocupació és d’un 97%, percentatge superior al de les persones titulades amb graus universitaris a Catalunya que és del 82%.

  • Un 34% dels enquestats assenyala l’estil formatiu com l’element diferenciador de l’EUSS, més que, per exemple, la proximitat amb el lloc de residència. Com de significativa és aquesta dada?

El model educatiu de l’EUSS, Engineering by Doing, s’emmarca dins de la pedagogia de treball per competències i es desenvolupa d’acord amb les activitats didàctiques més adequades, on el treball per projectes i les pràctiques en empreses prenen un protagonisme destacat. A l’EUSS s’ha prioritzat la competència personal (saber ser), perquè és des de les actituds que es vol promoure l’adquisició dels coneixements i l’ús dels procediments i les habilitats adequats per a descobrir i afrontar els nous reptes derivats dels futurs canvis de context, de professió, d’especialitat, de responsabilitat, de localització.

Per tant, que un 34% de les persones enquestades assenyalin el nostre estil formatiu com el nostre element diferenciador i sigui el motiu principal per a triar a l’EUSS és una dada molt significativa i important per a nosaltres que reforça la nostra convicció en l’èxit d’aquesta metodologia educativa.

  • Actualment un 97% de les persones enquestades està treballant. És l’habitual?

La taxa d’ocupació es manté en valors propers a la plena ocupació en els últims anys. Trobàvem un 93% per a les persones graduades el 2012, un 100% per al  2013 i un 97% en l’estudi actual. Podem dir que aquests valors tan alts són habituals per a les nostres titulacions, molt més alts que en la població general.

  • La taxa d’inserció serà superior en els pròxims anys, tenint en compte la demanda estimada d’enginyers/es en el mercat laboral?

La taxa d’inserció és molt elevada. Tenint en compte l’evolució de les dades en els últims anys pensem que seguirà en valors similars i per tant les expectatives segueixen sent favorables. A més, els contactes que mantenim amb empreses industrials ens permeten intuir creixements importants especialment en l’àmbit de les energies renovables, la millora de processos i l’automatització.

  • I pel que fa al nivell salarial?

Pel que fa a l’evolució de les franges salarials, s’observa una tendència a la millora: mentre que les franges més baixes tendeixen a desaparèixer, la franja  d’entre 24.001 € i 30.000 € i la de més de 40.000 € augmenten, de manera significativa el seu pes específic.

  • Tot i que el 100% de l’alumnat surt amb experiència laboral, només el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera. És habitual tenir aquest primer contacte?

Les pràctiques acadèmiques externes, sigui en la modalitat curricular o extracurricular, facilita a l’alumnat el primer contacte professional amb l’empresa. Hem de valorar que el 71% de les persones enquestades van realitzar pràctiques durant la seva estada a l’EUSS, percentatge molt alt tenint en compte que són una matèria optativa i que el 20% de les persones que accedeixen a l’EUSS ho fan des de CFGS i tenen les pràctiques curriculars reconegudes.  Així doncs, tot i que el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera, el volum d’alumnat que compagina els seus estudis amb unes pràctiques acadèmiques externes és comú i molt elevat.

  • De quina manera s’impulsa el vincle amb l’empresa des de l’EUSS?

A l’EUSS disposem d’un Consell Empresarial Assessor format per un grup de persones expertes de la indústria que engloba totes les disciplines dels programes formatius i té un bon equilibri entre professionals sèniors i professionals joves, entre representants PIMES i grans empreses, i a més algun d’ells són graduats de l’EUSS. El Consell es reuneix una vegada a l’any per a tractar temes com el perfil de competències de les noves titulacions de grau, orientació professional, el rol d’enginyer a la nostra societat entre molts altres aspectes per a acostar la nostra activitat universitària a l’entorn industrial i la seva evolució.

També comptem d’un Consell d’Alumni Assessor que es convoca dues vegades l’any, format per Alumni que tenen experiència professional en empreses nacionals o internacionals. Les trobades tenen l’objectiu d’avaluar l’adequació de la formació i conèixer les tendències i tecnologies emergents en els diversos sectors on els Alumni estan involucrats amb les seves empreses.

Igualment, la feina diària des del Servei d’Orientació i Inserció Professional amb el contacte continu, a l’hora de difondre ofertes tant laborals com de conveni de cooperació educativa, amb les empreses que confien en nosaltres, enforteix i potencia el vincle de col·laboració entre el món industrial i l’acadèmic acostant-los per a aconseguir un encaix el més acurat possible, satisfent les inquietuds d’ambdós, afavorint la inserció professional del nostre alumnat i Alumni.

Complementant el comentat, també s’organitzen activitats col·lectives entre el nostre alumnat, com les Jornades Cultura Emprenedora i Pre-Ocupa’t, sent un espai de trobada entre empreses i l’alumnat i Alumni, així com visites a empreses o xerrades a l’EUSS per part d’empreses col·laboradores en assignatures en concret i participació de l’alumnat en projectes plantejats per a empreses.

  • A nivell laboral, la majoria dels Alumni graduats entre 2015 i 2016 es mostren satisfets amb la formació rebuda, especialment en aspectes com la resolució de problemes o la presa de decisions. Quin paper ha de jugar la Universitat perquè els futurs enginyers i enginyeres sàpiguen desenvolupar-se en el seu lloc de treball?

La Universitat té un paper molt important en la formació de les competències transversals del nostre alumnat. Les empreses a l’hora de buscar les persones més adequades per a les seves organitzacions valoren amb especial importància aquest tipus de competències i ho apunten com un tret diferencial. L’EUSS té especial cura en oferir eines i recursos per a desenvolupar-les prestant atenció al desenvolupament de projectes i el treball pràctic. El fet que els Alumni estiguin satisfets amb la formació rebuda ens diu que estem en el bon camí, amb la mirada a potenciar-la i aprofundir en aquestes.

  • Quines oportunitats de millora ens ha ofert aquest informe i com les encara l’EUSS?

Una oportunitat de millora que ens ha ofert aquest informe en l’àmbit educatiu és la formació en idiomes, que rep les puntuacions més baixes. Tot i que hi ha una lleugera millora respecte a estudis anteriors, cal emprendre accions al respecte com oferir anglès extracurricular a l’alumnat.

Els graus en enginyeria en organització industrial, electrònica i mecànica se situen entre les 10 titulacions amb una inserció laboral més ràpida

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat el llistat de les 25 titulacions universitàries de nivell grau, amb una inserció laboral més ràpida. Aquest llistat mostra el percentatge de persones que van aconseguir trobar feina en menys de 3 mesos després d’haver obtingut la titulació.

Tres titulacions en enginyeria, les quals s’imparteixen a l’EUSS, se situen en el top 10. Aquestes titulacions són: Enginyeria industrial i organització que ocupa la 4a plaça (amb un 84,5%); Enginyeria electrònica i automàtica la 6a (amb un 83,1%) i Enginyeria mecànica i disseny industrial la 10a posició (amb un 79,5%).

El pòdium el completen les titulacions d’infermeria, informàtica i telecomunicacions, per aquest ordre.

Veure el llistat complet a:

https://www.aqu.cat/ca/sobre-nosaltres/actualitat/noticies/Les-25-titulacions-amb-una-insercio-laboral-mes-rapida

L’EUSS obté els millors resultats de satisfacció dels graduats i graduades en tecnologies industrials entre les universitats catalanes

  • Més d’un centenar de titulats i titulades en graus d’enginyeria a l’EUSS han participat en la setena edició de l’estudi que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
  • Un 93% dels enquestats repetirien carrera a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià, que aconsegueix la millor nota en satisfacció global de l’alumnat.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) obté la primera posició en els indicadors globals de satisfacció dels graduats i graduades en estudis de tecnologies industrials, segons revela la setena edició de l’estudi que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

La iniciativa respon a l’interès de les universitats catalanes públiques i privades, els centres adscrits i els centres d’ensenyaments artístics superiors per disposar d’informació sobre la valoració que fan els graduats i graduades dels estudis rebuts, de la seva utilitat un cop els han d’aplicar a l’àmbit professional, així com sobre la qualitat de la seva inserció laboral.

L’EUSS aconsegueix una valoració molt alta en tots els indicadors recollits, tant pel que fa a la satisfacció amb els estudis i els serveis que ofereix el centre, com amb el seu trasllat al món laboral.

Algunes de les valoracions més destacades són les que fan referència a la satisfacció amb l’ensenyament i l’aprenentatge, en què l’EUSS ocupa la primera posició, amb un 7,2 sobre 10 de mitjana; igual que amb el suport a l’alumnat (7,7). Un 93% dels titulats i titulades enquestats repetirien grau i es mostren satisfets amb els estudis a l’EUSS, cosa que la situa al capdavant dels centres catalans agrupats entorn de les tecnologies industrials. La mitjana de satisfacció se situa en el 69,5%.

Pel que fa als indicadors d’estatus i adequació a l’àmbit laboral, l’EUSS es troba dins la mitjana, molt alta en general, amb més d’un 93% de graduats i graduades ocupats. Un dels índexs de satisfacció de referència és l’IQO (Índex de Qualitat Ocupacional), en què l’EUSS obté un 78,9, només per darrere de la Universitat de Vic. Aquesta classificació es repeteix en els guanys bruts mensuals: els titulats i titulades per l’EUSS guanyen un sou proper als 2.800 euros. Un cop acabada la carrera, el 78% troben feina en menys de tres mesos, i un 89% treballen a Barcelona.

Altres dades interessants són les referides a les competències assolides, tant a nivell teòric com pràctic, la seva utilitat per aplicar-les a la feina, les competències interpersonals i les instrumentals. En totes elles, els enginyers i enginyeres sorgits de l’EUSS atorguen una puntuació molt alta al centre.

El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, assenyala que «les persones graduades de l’EUSS són les més satisfetes amb la utilitat de la formació pràctica rebuda. També és destacable la satisfacció relativa a les competències transversals: tant el nivell com la utilitat de la formació en expressió oral, en treball en equip, en gestió i en informàtica són els més alts de tots els graus catalans de l’àmbit de les tecnologies industrials».

Una altra dada rellevant és que «l’EUSS és el centre on el percentatge d’alumnes que treballa mentre estudia és més elevat: un 73,3%, respecte a una mitjana del 64,4%», indica Florensa.

El valor de l’estudi de l’AQU radica en el fet que «és una avaluació externa que situa l’EUSS a un nivell molt elevat en el context de les escoles de formació en tecnologies industrials».

La setena edició de l’enquesta es va dur a terme l’any passat i va comptar amb la participació de més de 24.000 titulats i titulades: 13.902 estudiants de graus presencials, 947 de no presencials i 9.477 de màsters.

Per part de l’EUSS, hi van participar 107 graduats i graduades: 15 d’Enginyeria Elèctrica, 17 d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, 37 d’Enginyeria Mecànica, i 38 d’Enginyeria en Organització Industrial.

Entrevista amb l’Ignasi Florensa, cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent

  • Canvies la direcció del Departament de Mecànica per la de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent. Com afrontes aquesta nova etapa?

Doncs per una banda amb molta il·lusió per la nova responsabilitat. Tinc ganes de fer propostes, d’estudiar possibles projectes…. Però, d’altra banda, amb una mica de vertigen. Es tracta d’una àrea totalment nova per a mi i, a més, té molts fronts: la gestió de les pràctiques, establir i mantenir relacions amb empreses, l’organització de les jornades (Cultura Emprenedora, Pre-Ocupa’t i l’ Activat’t i Actua), interacció amb l’ alumni…, són molts aspectes a tenir en compte!

  • Quins objectius t’has marcat?

Jo diria que són diversos objectius que ja aquest any comencen a incorporar-se al pla operatiu. En primer lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat de crear un consell assessor d’alumni. És a dir, més enllà d’escoltar la veu de les empreses penso que té molt valor per a nosaltres escoltar la veu dels i de les alumni que s’han integrat en el teixit empresarial. En segon lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat d’implantar la formació dual en alguna de les titulacions de l’EUSS. Penso que aquesta modalitat encaixa molt bé amb la nostra filosofia i que, existint la possibilitat en el context universitari, n’hem d’estudiar la viabilitat. Finalment, penso que és molt important teixir aliances amb el teixit empresarial de l’àmbit dels nous graus: eficiència energètica, renovables i automoció.

  • A més, t’has incorporat a l’Equip Directiu. Què suposa aquesta nova responsabilitat?

Em genera un sentiment ambivalent. D’una banda, sento molta responsabilitat: a l’Equip Directiu es prenen decisions importants que afecten el futur de l’EUSS. Em preocupa ser capaç d’encertar les decisions, tenir en compte l’opinió i visions diverses de tota la comunitat EUSS. D’altra banda, m’ho prenc com una gran oportunitat per poder proposar idees i projectes que penso que poden aportar valor. Ja abans de formar-hi part, proposava moltes coses, ja que em sembla que la mida de l’EUSS fa que, en certa manera, estiguem més a prop dels òrgans de decisió que en altres institucions universitàries. Ara que sóc dins de l’Equip Directiu, us asseguro que m’hauran de fer callar en alguna reunió.

  • La teva incorporació a Universitat – Empresa coincideix amb l’ampliació de la denominació del departament, que afegeix Innovació Docent? A què respon aquesta modificació?

Em sembla que no és res nou, es tracta d’una qüestió de visibilització. Penso que fer explícit aquest àmbit en el qual l’àrea ja fa temps que hi desenvolupava tasques ajudarà a fer visible molta feina que l’Andreu i el Salvador van iniciar i que crec que, sovint, no encaixava amb l’àmbit “universitat-empresa”. En segon lloc, crec que la innovació docent fonamentada en la recerca ha tingut i sembla que tindrà un paper rellevant a l’EUSS. L’àrea pot tenir un paper important en fomentar, sistematitzar i coordinar aquestes accions. Finalment, penso que pot ajudar a l’equip docent de l’EUSS a repensar i qüestionar les seves assignatures en col·laboració estreta amb el teixit empresarial del nostre entorn. M’agradaria, per exemple, crear equips amb docents i l’empresariat per a repensar pràctiques en assignatures.

  • Quina importància té la innovació en la docència tenint en compte els canvis que està obligant a fer la pandèmia de la Covid-19?

Està clar que la pandèmia ens ha fet canviar de manera bestial les pràctiques en moltes assignatures, però també ha estat així als serveis: em sembla que no hi ha cap persona a l’EUSS que pugui dir que la seva feina no ha canviat de manera sensible.

Respecte a la innovació docent, en aquest context em sembla que l’inici de la pandèmia va ser una situació d’urgència: vam aconseguir passar de docència presencial a una virtual d’un dia per l’altre. Vam innovar tot el conjunt de l’EUSS, però per supervivència i sense cap reflexió massa profunda. L’inici del curs 2020-21 ja s’ha fet de manera més reflexiva i em sembla que estem incorporant progressivament una manera de treballar que abans ens podia semblar molt llunyana. Quan puguem seria interessant reflexionar sobre les noves pràctiques docents que hem incorporat, les que hem deixat de banda…

  • I quina relació hi ha entre la innovació docent i potenciar els vincles amb les empreses dels sectors de les titulacions que ofereix l’EUSS?

Com he dit abans, em sembla que incorporar empreses a processos de reflexió epistemològica sobre els continguts a ensenyar és una gran oportunitat per a l’EUSS. Vull dir que, sovint, els  i les docents d’universitat sentim que ens han forçat a donar un contingut determinat en les nostres assignatures, però que aquest contingut ens “l’autoimposem”. De fet, la manera com tenim redactat el “currículum” en termes de competències ens dona molta més llibertat de la que prenem. Com a docents ens hem de sentir amb legitimitat per qüestionar l’ organització de continguts d’una assignatura. En aquest context, apareix una oportunitat clara: aprofitar aquesta llibertat per incorporar activitats d’ensenyament-aprenentatge relacionades amb les funcions pròpies de l’enginyeria al lloc de treball.

  • Com valores aquesta relació amb el món empresarial que es fomenta des de l’Àrea Universitat – Empresa?

Em sembla imprescindible que les empreses tinguin presència a l’EUSS. El nostre alumnat s’incorporarà al teixit empresarial i cal tenir en compte les seves necessitats per incorporar-les en la formació que impartim. Però em sembla que la col·laboració pot anar molt més enllà: les empreses també poden jugar un paper important en la formació del nostre alumnat en el marc de les pràctiques i m’agradaria també que en el marc de projectes reals en assignatures concretes.

  • En el darrer estudi d’inserció laboral que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’EUSS obté una valoració molt alta dels graduats i graduades en quasi tots els indicadors, cosa que la situa en els primers llocs del rànquing. Quines dades destaques com a més significatives?

Efectivament, els resultats són molt satisfactoris. Van en la línia d’anteriors enquestes on ja obteníem bons resultats, però en aquesta enquesta encara sortim més ben parats. Em sembla que és important que tot el personal de l’EUSS trobi un moment per mirar-la i gaudir dels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de totes i tots. És bo veure que la feina dona fruits.

Pel que fa a els resultats concrets, em sembla destacable que les persones graduades de l’EUSS són les més satisfetes amb la utilitat de la formació pràctica rebuda. També és destacable la satisfacció relativa a les competències transversals: tant el nivell com la utilitat de la formació en expressió oral, en treball en equip, en gestió i en informàtica són els més alts de tots els graus catalans de l’àmbit de les tecnologies industrials.

També és important destacar que l’EUSS és el centre on el percentatge d’alumnes que treballa mentre estudia és més elevat: un 73,3% respecte a una mitjana del 64,4%.

  • Quina rellevància té un estudi d’aquesta mena?

Nosaltres li donem molt valor: és una avaluació externa que situa l’EUSS a un nivell molt elevat en el context de les escoles de formació en tecnologies industrials. En certa manera, és un indicador que algunes coses les fem bé.

  • La situació que vivim està canviant la relació entre el món universitari i l’empresarial?

La veritat és que la meva incorporació al càrrec ha estat ja en plena pandèmia i se’m fa difícil dir si ha canviat molt. Efectivament, la majoria de trobades amb empreses les hem tingut via Meet o Zoom, però en seguim tenint moltes. La Sílvia Nacenta, a qui vull agrair tota l’ajuda en aquesta fase d’aterratge a l’àrea, també m’indica que les demandes de pràctiques baixen sensiblement, però que, en canvi, les ofertes laborals es mantenen.

  • Cap a on anem o hauríem d’anar?

Pel que fa a l’àrea, em sembla que un punt important és incorporar els i les alumni com una de les veus que escoltem del món empresarial. Són persones que han passat per l’EUSS que hi tenen una implicació emocional i això ens pot donar una informació valuosa. També penso que hem de tendir a incorporar les empreses en el dia a dia de l’EUSS: implicant-les en assignatures, en projectes que desenvoluparan les empreses. Esperem que puguem fer-ho.