Tag Archives: Alumni

Entrevista amb l’Adriana Navarrete, alumni del grau en Enginyeria Mecànica i en Organització Industrial, enginyera de producte a Acro Aircraft Seating

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.

A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix la seva feina?

L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».

Què la va portar a marxar a Anglaterra?

«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.

Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània

L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge afegit».

És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?

La curiositat és una característica que destaquen la majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».

Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?

L’Adriana recorda especialment «la proximitat del professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit, perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen pel teu nom, no ets un número».

Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria

«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».

«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població», adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses tecnològiques», conclou.

És una bona idea estudiar enginyeria?

«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».

Entrevista amb el Roger Amat, enginyer en organització industrial, Business Developer a Toyota Material Handling

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixerem millor el Roger Amat, graduat en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Va ser un dels fundadors de l’EUSS MotorSport, i actualment treballa com a Business Developer a Toyota Material Handling.

Quines són les seves responsabilitats a Toyota?

El Roger explica que a Toyota Material Handling desenvolupa la feina de Business Developer. «Té tres pilars: la gestió de la flota de demostració, sóc el manager que s’encarrega de la funció de totes aquestes màquines, demostració que van per diferents clients de tota la Península; la gestió i lideratge de diferents projectes de millora del departament de vendes; i tot el tema relacionat amb dades, amb generació d’informes que permetin als directius prendre les millors decisions».

Quina ha estat la seva trajectòria professional?

Tot just en acabar la carrera, el Roger va trobar feina a Luxottica, una multinacional dedicada al sector de les ulleres. «Poc temps després em van trucar de Toyota per incorporar-me al seu projecte. Em va cridar molt l’atenció poder formar part d’una empresa que havia estat estudiant durant la carrera, tot el tema del Lean Manufacturing, així que hi vaig entrar amb moltes ganes de desenvolupar diferents projectes».

Què li agrada més de la feina?

De les seves responsabilitats, «el que més m’agrada és fer projectes, poder-los desenvolupar i, un cop implementats, comprovar que han obtingut un retorn, que han arribat als objectius que es volien aconseguir, i fer el PDCA, l’anàlisi contínua d’aquests projectes per anar-los millorant dia a dia».

Com va sorgir la idea de participar en la Fórmula Student?

El Roger Amat és un dels fundadors de l’escuderia EUSS MotorSport, que recentment va presentar el tercer prototip de carreres, l’EM-03. Recorda que l’origen de la iniciativa parteix de la visita d’uns estudiants de la UPC de Vilanova. «Van venir a fer-nos una xerrada sobre què era la Fórmula Student, i un grup de deu alumnes vam dir “tenim els coneixements i ens agrada el món del motor. Per què no provem?”». Compartien la passió per l’automoció i l’enginyeria, i tenien «moltíssima il·lusió per participar en un projecte així, de manera que va tirar endavant, i la veritat és que ha estat una experiència boníssima».

Els records de l’etapa a l’EUSS

Dels records d’estudiant a l’EUSS, el Roger destaca «la facilitat per accedir als professors quan tenies qualsevol dubte, tant al despatx o a través del correu. Estaven a la teva disposició, i si hi havia alguna cosa que no et sortia et dedicaven l’estona que fes falta per resoldre el dubte. La proximitat amb el professorat era una cosa molt bona».

Altres moments inoblidables van ser «l’experiència del Fórmula, que a nivell personal va ser molt enriquidora, i una sensació molt bona va ser, mentre feia la presentació del TFG, pensar que un cop l’acabés ja em convertia en enginyer. És una sensació molt especial».

Sobre els estudis d’enginyeria en el context actual

El Roger Amat està convençut de la utilitat dels estudis d’enginyeria, «i més en aquests entorns tan canviants. Tenir una formació bona, una bona base, que t’ensenyi tant a pensar com a tenir molts coneixements i a saber com buscar-los, és una opció molt bona de cara al futur, de cara a tenir una bona carrera laboral i una progressió». Respecte a les sortides laborals, «tenim sort que aquí al voltant hi ha moltíssimes empreses, i sortim amb una molt bona formació també per marxar fora. L’enginyeria és una molt bona opció», conclou.

Entrevista amb la Maria Llorca, enginyera electrònica industrial i automàtica a More Than Simulators

Posted on by

Obrim les entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences de 2021 coneixent la Maria Llorca, qui va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment és Project Manager a More Than Simulators, empresa especialitzada en simulacions mèdiques.

Quines habilitats ha de tenir un PMO Manager?

La Maria destaca entre les principals habilitats que ha de tenir un Project Manager, perquè són les que a ella li han servit més en la seva activitat professional, «lideratge d’equips, perquè un projecte el componen moltes persones; la visió global i estratègica, perquè els objectius del projecte han d’anar alineats amb els de l’entitat; i la disciplina i el mètode, perquè al final un projecte sempre s’enquadra dins un abast, un temps i un cost, i el Project Manager és la figura encarregada que això es compleixi».

Què fa More Than Simulators?

Aquesta enginyera electrònica industrial i automàtica forma part de l’empresa More Than Simulators, especialitzada en el sector sanitari. «Ajudem entitats sanitàries i educatives a crear i desenvolupar els seus centres de simulació o hospitals simulats», indica. «Són espais educatius que imiten entorns clínics reals, en què el personal sanitari pot entrenar-se i formar les seves competències tècniques o no tècniques, habilitats individuals o d’equip, en un entorn segur i controlat per a ells i per al pacient».

Quines són les seves tasques?

Pel que fa a les seves tasques professionals, la Maria Llorca explica que «coordino el desenvolupament i la gestió dels equips que intervenen en aquests projectes, des de les parts interessades del client, passant per l’execució de les tasques i la gestió dels equips de camp, fins al tancament i el lliurament del projecte. Això sí, sempre tenint en compte que s’acompleixi la màxima del Project Manager: abast, temps i cost».

Com va sorgir la idea de posar en marxa el projecte

La Maria és fundadora de More Than Simulators, i ens explica com se li va ocórrer la iniciativa. «La meva família està molt relacionada amb el sector sanitari, tot i que la meva trajectòria professional sempre ha estat més vinculada al món tecnològic i l’enginyeria. Durant la meva formació en el Màster de Project Management, vaig notar que, en el sector de la seguretat del pacient, un coneixement tècnic, lligat a una metodologia de gestió de projectes sòlida podia aportar un factor diferencial i donava un valor afegit al client».

Tenint en compte la bona acceptació per part del mercat, «va ser una aposta encertada. En aquest moment, som líders del mercat a Portugal, i a la península estem treballant amb els principals grups hospitalaris, públics i privats, i amb la major part de les universitats».

Com els ha afectat la pandèmia de Covid-19

La pandèmia de Covid-19 està afectant tots els sectors econòmics a tot el món, i també ha afectat More Than Simulators. Ara bé, «tenim la sort que som una empresa amb una forta base tecnològica, que ha apostat des del principi per eines de productivitat digital, i això ha facilitat molt aquesta adaptació, molt més que les empreses més tradicionals».

Records de l’etapa a l’EUSS

Respecte a la seva etapa d’estudiant a l’EUSS, «la recordo amb molt d’afecte. Si hagués de triar dues paraules per descriure-la, serien proximitat i família. Vaig passar moltes hores en aquells passadissos, a la cafeteria, les aules, amb els professors… El que em va marcar, però, i ho continuo recordant, va ser la proximitat de tot l’equip docent. Sempre estaven disposats a ajudar-te, a resoldre qualsevol pregunta que tinguessis, amb tutories o fins i tot a darrera hora, per tal que sempre poguessis treure el millor de tu mateixa».

A més del bon ambient i el suport del professorat, la Maria Llorca destaca un valor molt important per a la carrera professional d’una enginyera: «Ens inculcaven constantment que l’enginyer ha d’estar contínuament en formació, i a més t’ajudaven a desenvolupar les ganes d’aprendre i la disciplina per continuar formant-te. Crec que han estat imprescindibles en la meva carrera professional aquestes ganes de sempre buscar una millor solució i créixer professionalment».

L’enginyeria electrònica com a sortida professional

La Maria té molt clar que l’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica és una bona tria com a sortida professional. «La formació i eines rebudes a l’EUSS durant la carrera m’han permès trobar amb facilitat un espai en el mercat laboral. A partir de la meva experiència, recomano aquesta sortida professional no només a qui vulgui desenvolupar funcions purament tècniques, sinó a qui li interessin els comandaments intermedis i llocs directius, on una formació de base tecnològica enginyera i d’una institució com l’EUSS està molt valorada», conclou.

Entrevista amb la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica a Instal·lacions Enric Dalmau

Posted on by

En aquesta ocasió, la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences la dediquem a la Brenda Dalmau, enginyera elèctrica, responsable de l’àrea d’enginyeria a Instal·lacions Enric Dalmau, empresa familiar fundada el 1884 especialitzada en la instal·lació i manteniment de serveis bàsics en edificis, sobretot d’electricitat.

Què significa formar part d’una organització amb tanta història?

La Brenda explica que forma part de la quarta generació d’una empresa que va néixer quan l’electricitat era una novetat. «És una gran responsabilitat, perquè hi ha una llarga trajectòria, però també és un honor i un privilegi formar part d’aquesta cadena familiar».

Es dediquen principalment a la branca de l’electricitat, però també treballen projectes de subministrament d’aigua, com canalitzacions, i de xarxes informàtiques, amb la canalització i el cablejat.

Com s’aconsegueix mantenir una empresa familiar durant tants anys?

Les claus per a la pervivència d’una empresa durant 136 anys, són «perseverança i molta dedicació. Moltes hores de feina, perquè quan l’empresa és teva no són vuit hores diàries, sinó moltes més. I, sobretot, molt de respecte entre tots els integrants, perquè hi ha moments bons i dolents, i s’ha de saber gestionar, perquè té els seus avantatges i els seus inconvenients», assenyala la Brenda.

Quines són les seves responsabilitats?

Instal·lacions Enric Dalmau és una empresa mitjana-petita, per la qual cosa la Brenda defineix el seu paper com «multitasking». Ella és responsable del departament d’enginyeria, on «controlo les tasques i encarrego les feines que cal fer. També faig tracte directe amb gerència i prenem decisions junts. Vaig aprenent de l’experiència, que és el millor mentor».

Les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Com a dona enginyera, considera que malgrat que «a poc a poc anem guanyant terreny», les dones encara han de fer front a certes reticències. «Et trobes persones que et posen traves. T’has de fer valer més que un home, has de demostrar que saps coses, i són molt més exigents amb tu».

Quins perfils professionals busquen a Instal·lacions Dalmau?

L’empresa busca dos tipus de perfils professionals: «un que anomenem de producció, per a becaris; donem l’oportunitat a algun estudiant d’enginyeria de tenir un primer contacte amb el món laboral. L’altre perfil és per a titulats d’enginyeria, que anomenem facility o enginyer. És un perfil més exigent, perquè has de tractar amb clients directament, i has de ser molt organitzat, perquè entren molts projectes i no se te n’ha d’escapar cap. Requereix constància, comunicació directa i molta organització».

La relació que manté amb l’EUSS

La Brenda Dalmau manté una relació estreta amb l’EUSS «perquè fem col·laboracions constants. Quan necessitem cobrir algun lloc de feina, són els primers en qui pensem, perquè jo hi guardo molt bon record. A més, les persones amb qui tracto tenen molt bons valors, que són els que ens van inculcar a la universitat», destaca.

Els cinc anys que va dedicar al grau d’Enginyeria Elèctrica «van passar volant, van ser una de les millors èpoques d’estudiant. L’ambient que hi ha a la universitat et fa sentir molt a gust, és com si fossis a casa, molt familiar; el tracte és molt directe».

L’anècdota familiar

La relació de la família Dalmau amb la comunitat salesiana ve de lluny. «Remirant papers, hem trobat que el meu rebesavi va estudiar als Salesians de Sarrià, i conservem el seu carnet d’estudiant de l’època, del 1953», explica la Brenda.

Entrevista amb la Marta Ruiz Lorente, graduada en enginyeria d’organització industrial i Logistics Procurer a PepsiCo

Posted on by

Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, coneixem la feina de la Marta Ruiz Lorente a PepsiCo. Ella va estudiar Enginyeria d’organització industrial a l’EUSS, i ara treballa al departament de Logistics Procurement de PepsiCo per a Espanya, Portugal i Itàlia.

Quina feina fa una enginyera en organització industrial?

La Marta assenyala que «pot desenvolupar molts tipus de tasques diferents, ja que durant la carrera hem fet assignatures molt diverses. Pot treballar en compres, en temes de logística, en supplychain, en processos, en qualitat…»

A què es dedica a PepsiCo

Actualment, treballa al departament de Logistics Procurement, a la unitat de negoci del sud-oest d’Europa de PepsiCo, que inclou Espanya, Portugal i Itàlia. «Fem projectes de compra de logística, tenint en compte les necessitats dels nostres stakeholderslocals, i donem suport a projectes paneuropeus», explica.

D’on li ve l’interès per l’enginyeria

La Marta recorda que l’interès pels coneixements tècnics li ve des de nena. Al col·legi li agradaven les ciències, la tecnologia i les matemàtiques.«Sempre ha sabut que volia estudiar alguna cosa relacionada amb això. Vaig triar l’enginyeria en organització industrial perquè és més general i, per tant, em permetia veure una mica de tot».

Per què va triar l’EUSS

A l’hora de triar una universitat, es va decantar per l’EUSS després de participar en una jornada de portes obertes a la UAB. «Em va agradar la metodologia, com explicaven, i els professors que hi havia em van donar confiança».

Records de l’EUSS

La Marta es va graduar el juliol d’aquest any, per tant, els records de l’època d’estudiant a l’EUSS els té encara molt frescos. «Destaco els companys. L’ambient que hi ha és molt col·laboratiu. Els professors són molt propers, si tens cap dubte pots anar al seu despatx o preguntar-los al passadís, sempre estan disponibles. A nivell d’aprenentatge, m’agrada molt la metodologia Engineeringby doing, que a part de proposar una part teòrica molt clara, complementa el coneixement teòric amb la part pràctica».

La seva entrada al món laboral

El seu primer contacte amb el món laboral va ser gràcies a les pràctiques professionals a través de la borsa de la universitat, a l’empresa AllianceHealthcare, del sector farmacèutic.«Em va ajudar molt a aprendre com funciona una empresa. L’ajuda dels companys de feina em va ajudar molt a complementar el que havia après a la universitat».

El següent pas va ser l’arribada a PepsiCo. «Quan ja havia acabat totes les assignatures i el Treball de Final de Grau, vaig començar a buscar ofertes de treball i vaig veure aquesta de PepsiCo, que em va semblar molt interessant. A més, era molt bona empresa i m’hi vaig presentar. Vaig passar el procés de selecció, amb entrevistes presencials i online, en anglès, i finalment l’1 de juliol em van dir que entraria a treballar. Vaig entregar el TFG el dia 11, i el 15 vaig començar a treballar, així que només vaig fer tres dies de vacances. Em va anar molt bé, perquè vaig aconseguir una feina abans d’acabar la carrera».

La dona a l’enginyeria

«Les enginyeries encara estan bastant masculinitzades», comenta la Marta. «Quan vaig entrar a estudiar hi havia més nois a classe, però crec que cada vegada més noies s’estan animant. Em sembla molt positiu, perquè cal la màxima diversitat, tant a la feina com a la universitat. Tothom pot aportar moltes coses, i sobretot les noies és molt interessant que estudiïn enginyeria».

L’enginyeria i la pandèmia

Pel que fa a la importància de les enginyeries en la situació que estem vivint a causa de la pandèmia, considera que «són una part clau, perquè tot està molt enfocat cap a la tecnologia i temes científics, i crec que l’enginyeria serà part del futur. Amb la Covid-19 s’ha accelerat la indústria de la tecnologia i cada vegada les empreses buscaran més perfils d’enginyers», conclou.