Durant la setmana del 6 al 10 juliol s’han defensat els Treballs de Fi de Grau (TFG) i els de Fi de Màster (TFM) corresponents a la convocatòria de juliol del curs acadèmic 2019-2020. En total s’han presentat 91 treballs, 83 TFGs i 8 TFMs. Aquest any, a causa de la pandèmia del Covid-19, 12 d’aquests treballs, així com els 19 corresponents a la convocatòria de juny, s’han defensat a través de videoconferència. Aquelles persones que no van poder continuar el seu treball des de casa amb seguiment no presencial han pogut acollir-se a una convocatòria extraordinària que s’obrirà aquest novembre. En total hi ha 15 estudiants en aquesta situació.
Després d’haver hagut d’organitzar totes les sessions informatives de graus i postgraus de manera virtual, aquesta serà l’oportunitat perquè els i les estudiants interessats en l’oferta de graus d’enginyeria puguin conèixer les instal·lacions de forma física.
La dinàmica serà la mateixa que en les jornades de
portes obertes habituals, excepte per l’adopció de les mesures de prevenció
sanitària, com l’ús obligatori de mascareta i el manteniment de la distància de
seguretat. Les visites als laboratoris i a la resta d’instal·lacions es faran
en grups reduïts, en què també participaran alumnes actuals de l’EUSS.
La jornada s’iniciarà amb el recorregut per l’edifici, i a les 19.30 h començarà la sessió informativa sobre l’oferta de titulacions de grau, conduïda per membres de l’equip directiu. Les aules s’aniran omplint en funció de l’assistència, mantenint sempre les distàncies.
El centre està treballant des de mitjans de juny amb un Pla de contingència que estableix totes les mesures d’higiene, desinfecció, protecció i distanciament físic necessàries per evitar cadenes de contagi i per garantir la docència presencial el curs vinent.
En funció de la situació de la pandèmia, l’EUSS
planteja tres possibles escenaris:
No presencial: totes les activitats educatives es desenvoluparien en línia, tal com s’ha estat fent des del març.
Semipresencial: una part de la docència seria en línia i l’altra, presencial.
Presencial: tota la docència es duria a terme de forma presencial.
En aquests moments, es treballa amb la
planificació semipresencial, que obliga a reduir l’aforament de les aules i
laboratoris per complir amb les ràtios permeses.
Les classes seran presencials sempre que el nombre
d’estudiants i l’espai assignat permetin mantenir les ràtios. Quan aquestes se
superin en assignatures de 3 crèdits, el grup es dividirà en dues parts, de
manera que, en torns setmanals, s’alternarà l’activitat en línia amb la
presencial.
En les assignatures de més crèdits, les classes
teòriques s’impartiran a través d’internet, mentre que les pràctiques/problemes
es faran de forma presencial, però dividint cada grup en dues parts, que
s’alternaran setmanalment.
En previsió que aquest sigui l’escenari més probable, l’EUSS ha compactat les classes de pràctiques/problemes en pocs dies per evitar desplaçaments innecessaris. També ha previst posar a disposició de l’alumnat una àmplia oferta d’espais de lliure accés, dins del mateix edifici, per seguir les classes en línia.
“L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana”.
Obrim una nova secció, l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences,
en què coneixerem el recorregut professional d’exalumnes de l’EUSS. La inaugurem
amb el Mario Lanza, graduat l’any 2004 en Enginyeria electrònica, qui lidera un
grup de recerca en el camp de la nanoelectrònica i els materials bidimensionals
a la prestigiosa Universitat de Soochow, a la Xina.
El Mario va viure de molt a prop l’esclat de la pandèmia de Covid-19 al país asiàtic. Va poder tornar a Espanya abans del confinament, i hem parlat amb ell via Skype de les seves investigacions actuals, de la vida a la Xina i dels seus records com a alumne de l’EUSS.
Sobre el treball
a la Xina
Respecte al creixement econòmic i l’aposta per la recerca, el Mario Lanza explica que “ara mateix, la Xina està en una etapa de desenvolupament molt agressiu. Hi ha moltes oportunitats per a la gent que treballa en el meu camp. Tinc accés a totes les màquines de recerca nanoelectrònica gratis, no haig de pagar res dels meus projectes. A més, l’estat ens dóna molts diners per fer recerca”.
Referint-se al caràcter de la població xinesa, afegeix: “A la Xina tot és positiu. La gent té una energia per sortir del país, per obrir empreses, per aplicar posicions…. Hi ha unes ganes brutals de fer coses”.
Records dels
estudis a l’EUSS
El Mario té un molt bon record dels estudis a l’EUSS. “Tota
l’educació que vaig rebre primer als Salesians de Sarrià, i després a l’Escola
Universitària Salesiana, va ser una base molt sòlida per tot el que ha vingut
després. Els exàmens que vaig fer a l’EUSS eren els més difícils que he fet en
la meva vida”.
Però no només destaca l’alt nivell dels estudis: “L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana. La forma d’interaccionar amb la gent a mi m’ha obert moltes portes, perquè a la ciència no tot és publicar articles. Les posicions en comitès científics, de revistes, les invitacions…. Això és un treball de networking i de social skills molt gran, has de saber parlar amb la gent. Si ets un científic una miqueta arrogant, mai et convidaran enlloc”.
L’arribada a la
universitat de Soochow
Un dels seus èxits com a docent i científic és haver contribuït al creixement del centre on treballa. “La universitat on jo vaig anar, a Soochow, no era bona quan jo vaig arribar-hi, el 2013. A tots els rànquings d’universitats apareixia entre la 400 i la 500 del món; ara mateix, però, en alguns rànquings ens trobem entre les 30 primeres. Hem sabut progressar”.
Sobre la
publicació d’articles científics
“S’ha de ser una miqueta incrèdul en la ciència. Es
publiquen molts treballs que no són gaire fiables”, afirma. El motiu és que hi
ha científics que “fan un experiment un cop, i el publiquen com que sempre
sortirà així; però a la nanociència les variabilitats són molt grans, i a
vegades repeteixes un experiment i no surt. M’interessa repetir-ho tot i, de
fet, aquesta és la característica principal dels meus articles, que tenen
moltes dades”.
Què estudia el
grup de recerca del Mario Lanza?
“El nostre grup és pioner a ajuntar dos camps diferents.
Hi ha un camp molt interessant des de fa uns 15 anys, el dels materials
bidimensionals, com el grafè. Dintre de tots els materials existents, jo m’he
especialitzat en els dielèctrics, els aïllants de l’electricitat. Amb aquests
materials, investigo les seves propietats per fer memòries electròniques”,
explica.
I quines aplicacions pràctiques se li poden trobar a
aquesta mena d’investigacions?
“A la Xina, com que el govern hi aboca molts diners, vol aplicacions per al benefici de la societat, de manera que el que estem fent ara és intentar aconseguir les memòries que fèiem amb materials i estructures tradicionals, tridimensionals, amb materials bidimensionals. Vam ser el primer grup que va aconseguir memòries bidimensionals robustes. Recentment, a aquest tipus de memòria nova, anomenada memristor, se li ha descobert una nova aplicació en el camp de la intel·ligència artificial, que és la capacitat de fer xarxes neuronals artificials. Això significa que, si ja teníem el suport de la indústria a través dels materials bidimensionals, ara hi hem d’afegir el de la indústria de la intel·ligència artificial. A més, a la Xina, això és una obsessió. Amb la qual cosa, això ha propulsat que rebem més diners i, sobretot, que les revistes ens vulguin publicar”.
Les revistes científiques són el mitjà principal per
difondre els resultats de les investigacions i els avenços que suposen, però “tenen
una línia editorial. Llavors, si tu no hi entres, pots ser el millor del món en
el teu camp, però no et publicaran res”.
La nanociència
en el camp de la salut
El Mario Lanza no té cap dubte del potencial de la nanociència com a eina per combatre pandèmies com la que estem patint. “Nosaltres fem processament de dades. I quan tens moltes dades, pots predir epidèmies, patrons…. És un camp de la ciència que pot ajudar sí o sí”.
La marxa a la Xina
i la ciència a casa nostra
El balanç de l’aventura xinesa és immillorable: “La Xina és la terra de les oportunitats. M’alegro molt d’haver fet aquest pas d’anar-me’n allà”. El Mario, però, considera que a casa nostra també existeix un gran potencial per al desenvolupament científic. “Si hi ha diners i hi ha un bon lideratge, els investigadors espanyols es poden posar molt a dalt en els rànquings”, assegura. “De fet, en el camp dels materials bidimensionals, Espanya està molt ben posicionada”, conclou.
La Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS, acaba de publicar un article al Journal of Physical Chemistry C (factor d’impacte: 4.3), titulat “Augment del Magnetisme en monocapes FePc/Ag(110) a través de l’Oxigenació”. Aquest treball ha estat possible gràcies a una col·laboració entre investigadors de diversos centres, experts en diverses tècniques de deposició i caracterització de molècules sobre superfícies: l’EUSS, l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC), l’ICN2 de Barcelona, la Universitat de Pàdua (Itàlia) i els Sincrotrons d’ALBA (Barcelona) i ESRF (Grenoble).
Les capes moleculars sobre
substrats cristal·lins tenen un ampli camp d’aplicació en catàlisi, detecció,
electrònica molecular, conversió de llum a energia, etc. En particular, les
molècules de ftalocianina de ferro (FePc) s’estan investigant com a substituts
dels metalls preciosos en la catàlisi de la reacció de reducció d’oxigen en
piles de combustible a baixa temperatura.
(Esquerra): Fase obliqua (OB1) de FePc/Ag(100): imatge de microscòpia STM que mostra la distribució de molècules no-oxidades, oxidades rotades (en verd) i rotades (en blau) de la fase OB1 oxidada, i el seu espectre de XMCD; (Dreta): Fase rectangular R3 de FePc/Ag(100): la imatge de STM mostra una molècula no oxidada i una oxidada-rotada; l’espectre de XMCD demostra el canvi en el magnetisme que es produeix en oxigenar aquesta fase.
Les molècules de FePc evaporades en condicions d’ultrabuit sobre una superfície d’Ag (110) s’autoorganitzen segons diferents fases, rectangulars obliqües amb una densitat creixent, R1<R2<OB1<R3<OB2. En aquest treball s’ha investigat la capacitat d’absorció d’oxigen de les diferents fases, i els canvis magnetoestructurals associats amb l’oxigenació. L’estudi combina la microscòpia de túnel de rastreig i espectroscòpia (STM / STS), dicroisme circular magnètic de rajos X (XMCD) i càlculs de teoria funcional de densitat (DFT).
Les imatges de STM mostren que l’oxigenació de les fases rectangulars de FePc/Ag (110) generalment implica un desplaçament i una rotació de les molècules, que afecta l’estat electrònic dels centres de Fe. En la fase obliqua la intercalació d’oxigen entre FePc i substrat té dificultats estèriques, fins al punt que una fracció de les molècules s’oxigena sense canviar de posició i rotar. Els espectres de STS mostren clares diferències en la densitat local dels estats Fe en els diferents tipus de molècules. A més, els espectres de XAS i XMCD reflecteixen la distribució d’espècies de FePc existents en les diferents fases (no oxigenades, oxigenades-rotades i oxigenades-no rotades). L’aplicació de les regles de la suma ha permès calcular el moment efectiu i orbital del Fe en les diferents espècies de FePc. De forma notable, es pot augmentar el moment magnètic de les molècules de FePc amb l’oxigenació aproximadament en un ordre de magnitud, arribant a 2,2 μB per àtom de Fe.
El dimecres 1 de juliol va tenir lloc la reunió de notes del professorat per al tancament del segon semestre del curs 2019-20, per a tots els cursos i especialitats. Es va desenvolupar en modalitat telemàtica, intervenint el professorat de cada assignatura de cada curs i coordinat pel Cap d’estudis i els Caps de departaments d’especialitat. Cada assignatura exposava la valoració del curs relatiu a aspectes diversos com a resultats obtinguts (taxes d’èxit i de rendiment), valoració de l’aplicació de la guia docent, valoració global de l’assignatura, propostes de millora i el nivell de consecució de les propostes de millora fetes al curs anterior.
També es tractava sobre situacions d’alumnes en particular, en especial a l’alumnat que es trobava en 3a i 4a convocatòria, així com la verificació en l’assignació de les Matrícules d’Honor, juntament amb altres aportacions d’interès col·lectiu. Les diferents reunions es van desenvolupar amb normalitat en els horaris establerts per a cada curs i especialitat.
