Amb motiu del 150è aniversari dels Antics i
Antigues Alumnes de Don Bosco, el dissabte 29 de maig, es va celebrar la sessió
formativa dedicada a l’estudi de la vida de Carlo Gastini.
Gastini va ser un dels primers deixebles de Don Bosco al seu oratori de Torí. També va ser un dels impulsors i president de la primera associació dels antics alumnes.
La formació es va realitzar a les instal·lacions de l’EUSS i es va emetre en directe a través de Youtube. Sergi Rodríguez, autor de la recentment publicada biografia de Carlo Gastini, va exercir de ponent. I després de la seva intervenció es va obrir un torn de paraula en una taula rodona virtual.
Tot i que l’àmbit d’emissió de l’esdeveniment
inicialment estava inscrit dins de la Federació d’Associacions d’Antics i Antigues
Alumnes de la zona nord (Catalunya, part d’Aragó i Balears), gràcies a un acord
es va ampliar totes les federacions d’Espanya.
La sessió formativa va tenir bona acceptació,
bona entrada de públic en directe i en poques hores es va incrementar en unes
desenes les visualitzacions de l’enregistrament.
«L’alumnat aprèn amb un equilibri 50%-50% entre teoria i pràctica, i posem molt d’èmfasi en les competències pròpies de la persona», assenyala el director de l’EUSS, Andreu Moreno.
Entre els punts forts del model hi ha més de 1.000 hores de pràctiques en empreses i l’elevat grau d’inserció laboral.
L’Engineering by Doing, el
model educatiu distintiu de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS),
celebra el desè aniversari formant enginyeres i enginyers preparats per al
desenvolupament de l’activitat professional i dotats d’àmplies competències
personals.
El juny de 2011, el Patronat de
la Fundació Rinaldi va aprovar el document L’EUSS: un Centre d’Educació
Superior especialitzat en la formació d’enginyers del segle XXI. Un tret
distintiu que expressa l’especificitat de l’EUSS i respon als nous reptes de la
societat i les empreses. Aquesta és la base de l’Engineering by Doing,
que sorgeix com a «resultat d’un procés de consulta realitzat a representants
de la societat del món industrial i acadèmic, i es fonamenta en l’experiència
pedagògica dels Salesians», recorda el director del centre, Andreu Moreno.
Aquest model educatiu dona resposta a les necessitats de la societat i del món del treball, i, en coherència amb el plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, posa l’accent en el concepte de competència i en la potenciació de l’activitat de l’estudiant, qui ha de ser el/la protagonista del seu procés d’aprenentatge. «L’alumnat aprèn amb un equilibri 50%-50% entre teoria i pràctica, i posem molt d’èmfasi en les competències pròpies de la persona, en les actituds, en tot allò que forma part de saber ser i saber estar, com el treball en equip, l’esperit crític, parlar en públic, o l’organització del temps», assenyala Andreu Moreno.
Així, l’Engineering by Doing
fonamenta les competències professionals en quatre sabers principals:
Competència personal o saber ser:
engloba les actituds personals envers un mateix, els altres, el medi ambient,
la pròpia professió i la pròpia empresa. Fomenta el comportament ètic que ha
d’incidir en l’orientació de la vida personal i professional, l’interès pel bé
comú, el treball solidari, l’esperit de superació, d’innovació, d’emprenedoria
i de formació permanent, i la valoració de la dignitat i la promoció de totes
les persones.
Competència participativa o saber estar:
és el conjunt d’actituds i comportaments personals que permeten interactuar amb
l’entorn laboral i exercir la professió amb un estil coherent, que inclou la
capacitat i la voluntat de compartir i treballar en equip, de reconèixer la
diversitat de responsabilitats, saber situar-se en el lloc corresponent i fer
bon ús dels recursos per respectar el medi ambient.
Competència metodològica o saber fer:
consisteix en la capacitat d’aplicar els coneixements adquirits a situacions
professionals concretes, utilitzant els procediments adequats, solucionant els
problemes de forma autònoma, exercint lideratge quan calgui, i transferint les
experiències adquirides a noves situacions. A més, inclou la capacitat de
comunicar-se, de fer ús de les noves tecnologies, de planificar i gestionar el
temps i el treball, intuir noves necessitats i respostes, i actuar de manera
oportuna en situacions imprevistes.
Competència tècnica o saber conèixer:
recull els coneixements especialitzats que tenen relació amb un àmbit
professional concret i que permeten dominar amb perícia els continguts i les
tasques pròpies de l’activitat laboral pròpia d’aquest àmbit.
Aplicat a l’estudi de les
enginyeries, aquest model didàctic es tradueix en «més de 1.000 hores de
pràctiques; laboratoris equipats amb les últimes tecnologies; aprenentatge
basat en projectes desenvolupats en equip; molt bona inserció laboral al mercat
i molt bona satisfacció de l’alumnat: el 93,3% tornarien a repetir els mateixos
estudis en el mateix centre; més de 1.000 hores de pràctiques a l’empresa;
acompanyament en el creixement personal fins a la inserció en el món laboral; i
un programa de beques que ajuda les famílies que no poden costejar la totalitat
dels estudis», resumeix el director de l’EUSS.
L’Engineering by Doing és el tret distintiu del centre universitari i, per tant, tothom qui en forma part es compromet a assumir-lo: alumnat, professorat, personal administratiu i de servei, empreses i Alumni.
La investigació obre un
nou horitzó en el camp dels sistemes d’encriptació avançats, necessaris en
aplicacions de la vida diària, com l’enviament de missatges, la generació de
contrasenyes, o la codificació de bases de dades.
Actualment a la King
Abdullah University of Science and Technology d’Aràbia Saudita, l’equip que
lidera l’Alumni de l’EUSS és un dels més prestigiosos del món en el camp dels
circuits electrònics fets amb materials bidimensionals.
El professor català Mario Lanza ha desenvolupat un sistema d’encriptació de dades electròniques mitjançant materials bidimensionals. Els resultats d’aquesta investigació són el tema de portada de l’últim número de la revista Advanced Materials, una de les més prestigioses del món científic.
Lanza i el seu
equip recullen en un ampli article titulat Advanced Data Encryption using 2DMaterials la investigació revolucionària que duen a terme a la King
Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita). El seu
treball en el camp de la nanoelectrònica amb materials bidimensionals ha donat
com a resultat la creació d’un sistema d’encriptació avançat.
El grup de recerca ha desenvolupat un circuit de
generació de codis numèrics aleatoris, similars als que utilitzem per fer pagaments
online, però que consumeixen una menor potència. Això és possible gràcies a
l’ús d’un material bidimensional anomenat nitrur de bor hexagonal. En la
fabricació, només s’han fet servir processos 100% compatibles amb la indústria
(com deposició química de vapor i transferència humida), cosa que fa que es
tracti d’un sistema molt atractiu per al sector dels semiconductors.
Els resultats obtinguts obren un nou horitzó en el
desenvolupament de sistemes d’encriptació avançats, necessaris en aplicacions de
la vida diària, com l’enviament de missatges, la generació de contrasenyes, o
la codificació de bases de dades, entre d’altres.
El treball de
Lanza és també una contribució molt important per a la implementació de
materials bidimensionals en circuits microelectrònics, un dels principals
objectius dels programes de finançament de la Unió Europea. El fet que els circuits
es fabriquin amb materials bidimensionals els fa molt atractius per als
dispositius lleugers i flexibles, i la internet-of-everything (IoE),
doncs són altament flexibles, transparents, i consumeixen poca potència.
Mario Lanza és un investigador català, graduat a l’Escola
Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que va decidir marxar a l’estranger a
desenvolupar la seva carrera científica, i ha treballat a algunes de les
millors universitats del món, com la Stanford University (Estats Units),
la University of Manchester (Regne Unit) o la Peking University
(Xina). Acaba de fitxar per la King Abdullah University of Science and
Technology (KAUST, Arabia Saudí), atret per la inversió de recursos que els
països d’Orient Mitjà estan destinant a la investigació per tal de diversificar
la seva economia i fer-la menys dependent del petroli.
El responsable dels Alumni EUSS, Joan Yebras, es congratula pels progressos d’un dels graduats més brillants de l’escola universitària. «La seva activitat és meteòrica des de totes les perspectives: l’acadèmica, creant coneixement en el seu àmbit a les universitats més prestigioses del món; la productiva, publicant articles destacats molt sovint a les revistes de major impacte dins del seu àmbit; la interdisciplinar, liderant equips de recerca cap a l’èxit, fins i tot en temps de pandèmia; i en la visió de les temàtiques a investigar, resolent problemes reals i permetent que, amb un mínim desenvolupament tecnològic, les seves troballes es puguin implementar a la vida real».
L’article aparegut a Advanced Materials s’afegeix a
la llarga llista de publicacions de l’equip que lidera Mario Lanza, cosa que el
situa com un dels científics més influents en el món en el camp dels circuits
electrònics fets amb materials bidimensionals.
El passat
dimecres 26 de maig es van realitzar diverses sessions informatives internes
per explicar els plans d’estudis del proper curs 2021-2022 i el procés
d’implementació del nou pla d’estudis 2020 per tal d’ajudar al professorat a
encarar les tutories de matrícula i facilitar el procés de matrícula a
l’alumnat.
Aquestes sessions
informatives es van retransmetre de forma telemàtica i van convocar a tot l’alumnat
i personal del centre.
També es van
tractar altres aspectes acadèmics com les terceres llengües a l’EUSS, el
programa de beques i de mobilitat internacional, els Treballs de Fi de Grau, les
pràctiques en empreses, etc.
La jornada es va dividir
en tres blocs: en primer lloc, es va celebrar la sessió informativa per l’alumnat
de 1r i 2n curs; a continuació, la sessió per a l’alumnat de 3r curs (part
comuna) i finalment, la part específica per l’alumnat de 3r curs de cada grau.
Totes les
sessions van ser gravades per fer-les accessibles a aquelles persones que no
van poder-hi assistir.
La Dra. Elena Bartolomé i el Dr. Pablo Sevilla, investigadors de l’EUSS, acaben de publicar l’article titulat “A multifunctional Dysprosium-carboxylato 2D metal-organic framework” a la revista Angewandte Chemie, amb un alt índex d’impacte (IF:12.959).
Aquest treball ha
estat realitzat en col·laboració amb la Dra. Carolina Sañudo (Secció Química
inorgánica, UB), i investigadors de l’Institut de Química Teòrica i
Computacional (UB), Departament d’Inorgánica de la Universidad de Zaragoza
i l’Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC).
El treball descriu
la síntesi i caracterització magneto-òptica d’un nou 2D-MOF (metal-organic
framework) de disprosi. La investigació en materials 2D ha crescut
exponencialment des del treball guanyador del premi Nobel sobre grafè. Els
materials 2D mostren propietats úniques i diferents de les equivalents 3D i es
diu que tenen el poder de revolucionar-ho tot, des de l’electrònica digital
fins a l’emmagatzematge d’energia. La majoria dels materials 2D estudiats fins
ara són materials inorgànics, però el desenvolupament dels 2D-MOFs, com el
desenvolupat en aquest treball, pot ser una alternativa molt interessant i
versàtil.
En el treball
publicat es presenta un mètode de síntesi extremadament senzill per a la
preparació d’un nou 2D-MOF de disprosi (Dy). El material sintetitzat (Fig. 1a)
pot ser exfoliat per sonicació (Fig. 1b). Les nanocapes bidimensionals del
material (Fig. 1c) es troben separades únicament per forces de van der Waals
(Fig. 1d). Les nanocapes exfoliades, dispersades en una dissolució, poden ser dipositades
a sobre d’una superfície per spin-coating. Les imatges d’AFM mostren
“nanosheets” d’uns pocs nanòmetres de gruix (Fig. 1e).
Figura 1. (a) Imatge SEM del material Dy-MOF en “bulk”, (b) imatge SEM d’una nanocapa exfoliada, (c) esquema de l’estructura 2D del Dy-MOF, (d) vista lateral de les nanocapes de Dy-MOF, separades per forces de van der Waals, (e) imatge d’AFM i perfil d’una nanocapa
El material
sintetitzat és magnèticament anisotròpic, i presenta un comportament d’imant
molecular (Single Molecule Magnet, SMM). El complex diluït magnèticament
(La-Dy) és un material bifuncional, ja que presenta un comportament SMM i
luminescència (Fig. 2a, b).
Figura 2. (a) Temps de relaxació magnètica en funció de l’invers de la temperatura i del camp per al complex de Dy-MOF (1) i el complex diluït magnèticament de la-Dy (1d) (b) espectres de luminescència dels dos compostos.
Aquest treball
permetrà desenvolupar 2D-MOFs de lantànids multifuncionals per a diferents
aplicacions. La fàcil exfoliació de nanocapes és un aspecte molt prometedor cap
a la posterior manipulació del material, la seva deposició sobre diferents
superfícies, per explotar els efectes de proximitat sobre el grafè, o per a la
formació de multicapes d’hetero-nanoestructures.
