El passat divendres 27 d’octubre a la Sala de Juntes de l’EUSS i dins de l’assignatura de Tècniques de Direcció d’Empreses, es va celebrar una conferència amb el títol: “El Cerebro y la Toma de Decisiones: neurociencias” va anar a càrrec del Dr. Jaume Kulisevsky (neuròleg) i va ser presentat pel professor Jordi Bachs.
Es van extreure 10 idees principals de la conferència del Dr. Jaime Kulisevsky.
1) Subjectivitat de les decisions
En la presa de decisions no intervé un únic factor. Un d’ells, s’anomena homeòstasi, el que es defineix com la tendència general dels éssers humans al restabliment de l’equilibri, en tractar de conservar-se i tenir èxit, guanyant posicions. Es correspon a la part del cervell denominat hipotàlem.
2) Falta d’autocontrol
Diàriament existeix un conflicte entre dues parts del cervell. El lòbul frontal, objectiu, racional, planificador, que et porta a bons propòsits i el sistema límbic, encarregat de l’acció i dels impulsos. El pes de cadascuna d’aquestes parts en la presa de decisions està directament lligada a l’autocontrol.
3) Com influenciar en la presa de decisions: “Paternalisme Llibertari”
Una forma d’influenciar en massa en la presa de decisions és el Paternalisme Llibertari. Aquest pretén ajudar al ciutadà a prendre les decisions que aquest hagués triat amb més coneixements, però sense posicionar-se com un paternalisme autoritari el qual no permetria la llibertat d’elecció.
4) El procés de la presa de decisions
Primer de tot s’envia tota la informació al cervell a través dels sentits i els ganglis basals que són els encarregats de filtrar aquesta informació. El dors lateral prefrontal executa un pla d’acció a partir de la memòria.
5) El cervell és econòmic
El cervell en repòs gasta més energia, ja que està contínuament processant informació. Aquest li dóna un valor a tot en funció del “reward” que rep per cada acció.
6) Usos de la irracionalitat
Reduir les emocions pot constituir una causa igualment important d’irracionalitat. Sense emocions, no prendríem bones decisions com tampoc planificaríem correctament i mancaria l’empatia.
7) El modulador
La substància que actua com a modulador entre les diferents parts del cervell es diu dopamina. La quantitat de dopamina que es troba en el cervell està directament relacionada al nombre de parpelleig per minut i també en tenir una ment més creativa (divergent) o més calculadora (convergent).
8) El nostre cervell és “monotasca”
Encara que es pensi que es poden fer dues coses alhora, el cervell solament és capaç de mantenir l’atenció en una sola cosa i no més de 30 segons. Encara que no s’estigui centrant l’atenció en res, el cervell segueix processant informació.
9) Trets en el nostre caràcter segons la disponibilitat de dopamina
La malaltia del Parkinson actua directament en la creació d’aquesta substància, en els pacients que pateixen aquesta malaltia, als quals se’ls administra la dopamina de forma artificial s’observa que si s’augmenta la dopamina en nivells massa alts, es crearia una hiperactivitat, d’altra banda, un nivell de dopamina més baix provocaria inactivitat, parsimònia i depressió.
10) La corba de l’estrès
L’eficiència, o el rendiment del cervell està relacionat amb els nivells de dopamina. Els nivells baixos també signifiquen un nivell d’estrès baix. El mateix passa amb uns nivells de dopamina molt elevats doncs porten a uns alts nivells d’estrès en el qual el cervell tampoc treballa de forma còmoda i es torna menys eficient.
Donem les gràcies a l’estudiant i assistent a la conferència en Jan Roca Carreras, per les seves aportacions en aquest article.
Molts universitaris diuen clarament que com a prioritari hi ha el treball en equip a l’hora de triar una feina, que es troben molt més còmode en un lloc que tothom s’ajudi i el treball en equip sigui bo i fluid, això també suposa que l’equip treballi més bé i tingui un alt rendiment.
