Salesians de Sarrià acull aquesta setmana l’exposició “Feminae. El mundo en femenino. Rostros de mujer para la transformación social en el Museo Misiones Salesianas”. Una mostra composta per 33 retrats realitzats per Alfons Rodríguez en els cinc continents que mostren la realitat de la dona al món.
El personal de l’EUSS va ser convidat assistir-hi el passat dimecres i van poder gaudir d’una visita guiada on s’explicava la història que hi ha darrere de cada imatge.
El dimarts 29 de novembre alumnat i personal de l’EUSS van participar en el “Gran Recapte” d’Aliments. Una iniciativa solidària promoguda pel Banc d’Aliments que té com a objectiu recollir aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària.
L’EUSS i la Comissió d’Alumnes hi van voler participar i van respondre a la crida que va fer l’entitat per aconseguir voluntaris i voluntàries per participar en la classificació d’aliments.
Sobre si els algorismes d’internet amb els quals interactuem constantment presenten un biaix de gènere s’han escrit rius de tinta; n’hi ha prou amb una simple entrada al cercador per comprovar-ho. No obstant això, segons els investigadors d’un nou estudi que intenta arribar a una conclusió sobre aquesta pregunta, “fins ara, el debat ha estat allunyat d’una anàlisi científica”. Aquest nou treball, emprès per un equip multidisciplinari, mostra una nova manera d’abordar la pregunta i proposa algunes solucions per evitar aquestes desviacions en les dades i la discriminació que porten associada.
Els algorismes s’empren cada vegada més per decidir si es concedeix o denega un préstec o per acceptar sol·licituds. A mesura que augmenta el nombre d’aplicacions d’intel·ligència artificial (IA), així com les seves capacitats i la seva rellevància, és més important avaluar els possibles prejudicis adherits a aquestes operacions. “Si bé aquest no és un concepte nou, hi ha molts casos en els quals aquest problema no s’estudia, de manera que se n’ignoren les possibles conseqüències”, afirmen responsables de la recerca publicada en accés obert a la revista Algorithms, enfocada principalment al biaix de gènere en diferents camps de la IA.
Aquests prejudicis poden tenir grans impactes en la societat: “Els biaixos afecten totes les persones que estiguin discriminades o excloses o associades a un estereotip. Per exemple, podrien excloure un gènere o una raça d’un procés de decisió o, simplement, assumir un comportament determinat pel gènere o el color de la pell”, explica la seva investigadora principal, Juliana Castañeda Jiménez, estudiant de doctorat industrial de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sota la direcció d’Ángel A. Juan, de la Universitat Politècnica de València, i Javier Panadero, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Segons Castañeda, “és possible que els processos algorítmics discriminin per gènere, fins i tot quan estan programats per ser ‘cecs’ a aquesta variable”. L’equip investigador —en el qual, a més, participen els investigadors Milagros Sáinz i Sergi Yanes, del grup de Gènere i TIC (GenTIC) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Laura Calvet, de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià, Assumpta Jover, de la Universitat de València, així com Ángel A. Juan— ho exposa amb diversos exemples: el cas d’una coneguda eina de contractació que preferia els candidats masculins als femenins, o el d’alguns serveis de crèdit que oferien condicions menys avantatjoses per a les dones que per als homes. “Si s’utilitzen dades històriques i no estan equilibrades, probablement s’observarà un condicionament negatiu relacionat amb demografia negra, gai i fins i tot femenina, depenent de quan i d’on són aquestes dades”, indica Castañeda.
Ells, ciències i elles, arts
Per saber el grau d’afectació per aquests patrons que experimenten els diferents algorismes als quals ens enfrontem, els investigadors van analitzar treballs anteriors que identificaven biaixos de gènere en processaments de dades en quatre tipus d’IA: la que descriu aplicacions en processament i generació de llenguatge natural, l’encarregada de la gestió de decisions, i la de reconeixement facial i de veu.
En general, van trobar que tots els algorismes identifiquen i classifiquen millor els homes blancs. A més, van observar que reproduïen creences falses sobre com haurien de ser els atributs físics que defineixen les persones segons el seu sexe biològic, origen ètnic o cultural, o orientació sexual, i que, així mateix, associaven de manera estereotipada la masculinitat i la feminitat amb les ciències i les arts, respectivament.
Molts dels procediments emprats en aplicacions de reconeixement d’imatge o veu també es basen en aquests estereotips: igual que les càmeres reconeixen més bé les cares blanques, l’anàlisi d’àudio té problemes amb les veus més agudes, cosa que afecta principalment les dones.
Els casos més susceptibles de presentar aquests defectes són els algorismes que es construeixen a partir de l’anàlisi de dades reals que porten associat un context social. “Algunes de les causes principals són la infrarepresentació de les dones en el disseny i el desenvolupament de productes i serveis d’IA i l’ús de conjunts de dades amb biaixos de gènere”, assenyala la investigadora, que creu que el problema està relacionat amb els entorns culturals en els quals són desenvolupats.
“L’algorisme, en entrenar-se amb dades esbiaixades, pot determinar els patrons ocults que hi ha socialment, i a l’hora d’operar, els reprodueix. Així que, si en la societat, la representació d’homes i dones no és equilibrada, el disseny i el desenvolupament dels productes i serveis d’IA mostraran biaixos de gènere.”
Com es pot suprimir aquesta tendència?
Les múltiples fonts de biaix de gènere, així com les particularitats de cada classe d’algorisme i conjunt de dades fan que eliminar aquesta desviació sigui un desafiament particularment difícil, però no impossible. “Cal que els dissenyadors i totes les persones involucrades en el seu desenvolupament estiguin informades sobre la possibilitat de tenir biaixos associats a la lògica d’un algorisme. A més, han de conèixer les mesures que hi ha per minimitzar al màxim els possibles biaixos i aplicar-les perquè no es produeixin, perquè, si són conscients de les discriminacions que s’esdevenen en la societat, sabran identificar quan els seus desenvolupaments les reprodueixen“, proposa Castañeda.
La novetat d’aquest treball rau en el fet que ha estat promogut per especialistes en diferents àrees, en què hi ha, entre d’altres, una sociòloga, un antropòleg i expertes en gènere o estadística. “Els membres de l’equip van completar una perspectiva que va més enllà de la matemàtica autònoma associada a l’algorisme i, així, vam poder considerar l’algorisme com un sistema sociotècnic complex”, descriu la investigadora principal de l’estudi.
“Si es compara aquest treball amb d’altres, penso que és un dels pocs que presenta la temàtica dels biaixos en els algorismes des d’una perspectiva neutra, en què es destaquen tant els aspectes socials com els tècnics per identificar per què un algorisme pren una decisió esbiaixada”, conclou.
Article relacionat
CASTANEDA, J.; JOVER, A.; CALVET, L.; YANES, S.; JUAN, A. A.; SAINZ, M. Dealing with Gender Bias Issues in Data-Algorithmic Processes: A Social-Statistical Perspective. A: Algorithms (2022). https://doi.org/10.3390/a15090303
Una cinquantena d’alumnes, procedents de diferents centres escolars de Catalunya, van assistir a l’EUSS per realitzar un curs d’Arduino i de Solidworks.
Aquests cursos es van realitzar del 27 de juny a l’1 de juliol i tenien la finalitat d’apropar l’enginyeria a l’alumnat d’ESO, batxillerat i de Cicles Formatius.
26 alumnes, interessats en l’enginyeria electrònica, es van apuntar al curs d’Arduino. Aquest és la coneguda placa de circuit imprès basada en el microcontrolador que permet iniciar-se de forma ràpida i divertida al món dels sistemes basats en microprocessador, i aprendre els principis bàsics de la programació, la recepció de dades de l’entorn i el control de dispositius.
24 alumnes més, interessats en l’enginyeria mecànica, es van inscriure al curs de Solidworks. Aquest és un programari de disseny CAD 3D per modelar peces i acoblaments en 3D i plànols 2D. Solidworks ofereix un ventall de solucions per a cobrir els aspectes implicats en el procés de desenvolupament del producte, com ho són: crear, dissenyar, simular, fabricar, publicar i gestionar les dades del procés de disseny.
Ambdós cursos van ser impartits per alumnes de l’EUSS: Adrià Rodríguez, alumne del grau d’electrònica industrial i automàtica va conduir el curs d’Arduino i, Gabriel Piñana, alumne del grau de mecànica, es va responsabilitzar del curs de Solidworks.
Els vídeos on apareixen les mans del professorat han estat percebuts com un recurs educatiu útil per als i les estudiants de Física de primer curs de grau de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Aquesta és la conclusió en què ha arribat Víctor Jesús García Hernández en la seva tesi del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, professor de física a l’EUSS i a la UOC; i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
En treballs anteriors s’analitzava la percepció de l’alumnat sobre els vídeos educatius, preguntant-li sobre les seves experiències i, en aquesta 3a part, s’ha estudiat el mateix, però des d’una perspectiva d’anàlisi de l’aprenentatge, posant atenció a les interaccions que té l’alumnat amb els vídeos durant la seva experiència d’aprenentatge.
Amb aquesta recerca, s’obté com es comporten els i les estudiants i permet comparar si el seu comportament s’alinea amb les percepcions obtingudes en investigacions anteriors. Les dades analitzades en aquest treball corresponen a les interaccions de l’estudiant amb vídeos educatius durant 5 semestres en dues assignatures diferents de Física. S’ha comprovat que el tema que s’ensenya als vídeos influeix en la manera com l’alumnat fa servir els vídeos. Pel que fa al tipus de contingut (teoria o resolució de problemes), els vídeos de resolució de problemes són més utilitzats, tot i que les interaccions amb ambdós vídeos són similars.
Aquesta diferència difereix dels resultats anteriors segons la percepció dels estudiants. La contribució del treball és aportar més informació s sobre la manera com es consumeixen els vídeos educatius als cursos de Física. Els nous coneixements es poden utilitzar per millorar la manera com s’incorporen els vídeos als cursos i, per tant, per millorar les experiències d’aprenentatge; però també permet al professorat optimitzar els esforços en la creació d’aquest tipus de recurs.
