L’article recentment publicat per la Dra. Elena Bartolomé, “High relaxation barrier in Nd furoate-based field-induced SMMs”, acaba de sortir com a portada de la revista Dalton Transactions, de la Royal Society of Chemistry.
Portada de la revista Dalton Transactions l’esquema de nivells d’energia per un dels nous imants moleculars basats en Nd i lligants furoat sintetitzats. Dreta: Relaxació lenta del mateix complex i temps de relaxació en funció d’1/T per als dos nous imants.
En aquest article és present la síntesi i caracterització magnética de dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC), el Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.
La Dra. Elena Bartolomé,
professora de l’EUSS, ha presentat les seves investigacions a dues publicacions
científiques internacionals: Physical
Review B i Dalton Transaction.
L’article publicat a Physical Review B reporta l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (gHc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (gHc2,HF), de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (gMW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (geff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules. El treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori Nacional de “Los Álamos” als EUA.
L’article publicat per la Dra. Bartolomé
a Dalton Transactions es basa en la síntesi i caracterització magnètica de
dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat,
{[Nd(α-fur)3(H2O)2] i [Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos
representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121
K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en
Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre
l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de
Aragón (ICMA-CSIC) l’Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de
ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.
Dels dies 14 al 19 de setembre la professora de l’EUSS, Dra. Elena Bartolomé, va participar en l’European Conference on Molecular Magnets (ECMM’19) celebrat a Florència (Itàlia) juntament amb la Dra. Ana Arauzo, el Dr. Javier Rubín i el professor Fernando Bartolomé, col·laboradors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) en el marc del Projecte Nacional DWARFs.
D’esquerra a dreta, el professor, Fernando Bartolomé (ICMA), l’Elena Bartolomé (EUSS), el Dr. Javier Rubín (Escola d’Enginyers de Saragossa) i la Dra. Ana Arauzo (SAI).
Es van presentar tres contribucions,
sobre “Nous imants moleculars basats en Nd”, “Magnetisme d’una roda de Cr10 amb
estat fonamental atípic” i “Ajust del moment magnètic de les fases denses de
FePc/Ag (110) mitjançant oxidació”. La conferència va congregar uns 300
especialistes en el tema.
Amb
l’objectiu de millorar les prestacions en corrent crític dels superconductors de
YBCO, en anys recents s’han desenvolupat diferents estratègies per tal d’introduir
centres d’ancoratge que limitin els moviments dels vòrtexs.
Un dels mètodes més exitosos ha sigut l’addició de nanopartícules (NPs) de fases secundàries no superconductores. Una qüestió important que s’està discutint és l’efecte dels nanocenters afegits en l’anisotropia angular de les propietats superconductores.
Dependència del factor d’anisotropia efectiva (geff) I anisotropia intrínseca, determinada a partir de mesures resistives sota alt camp (gHc2,HF), mesures de resistivitat (gHc2,res) I microones (gMW), en funció del nanostrain (%) per totes les capes primes I nanocompostos de YBCO estudiats.
En un article recentment publicat a Physical Review B, la Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS ha reportat l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO, estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (gHc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (gHc2,HF) de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (gMW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (geff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules.
Aquest
treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de
Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori
Nacional de “Los Álamos” als EUA.
Els
imants moleculars s’estan investigant intensament en l’actualitat a causa dels interessants
fenòmens físics que presenten (com ara la relaxació lenta de la magnetització,
histèresi magnètica i túnel quàntic) així com la seva potencial aplicació per emmagatzematge
de dades d’alta densitat. La majoria dels imants moleculars sintetitzats fins
ara estan basats en dos ions pesats, el Dy i el Tb, especialment adequats. Tanmateix
els ions lleugers, com ara el Nd i el Sm estan rebent una atenció creixent, ja
que són substancialment més abundants, més barats i, per tant, més interessants
per al desenvolupament sostenible d’aplicacions (per exemple, s’utilitzen en la
producció de la majoria d’imants permanents comercials).
Esquerra: Estructura i esquema de nivells d’energia per un dels nous imants moleculars basats en Nd i lligants furoat sintetitzats. Dreta: Relaxació lenta del mateix complex, i temps de relaxació en funció d’1/T per als dos nous imants.
La
Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a Dalton Transactions sobre
la síntesi i caracterització magnètica de dos nous imants moleculars basats en
neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3
(H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies
d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament)
entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest
treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto
de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) l’Instituto “Petru Poni” de
Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.
