Participació a l’HEAd’18 de Luciano Kingeski

Dels dies 20 al 22 de juny el professor de l’EUSS, Luciano Kingeski va presentar el seu artícle de recerca, en el 4th International Conference on Higher Education Advances a la ciutat de València.
En aquest article el professor fa referència a la mobilitat dels estudiants estrangers i més concretament dels que cursen estudis a les Universitats Brasileras on es busca identificar quins són els indicadors d’atracció que fan que els estudiants d’aquestes universitats, escullin universitats espanyoles per dur a terme la seva educació superior.
L’estudi va tenir caràcter qualitatiu, semiestructurat que es va extreure d’un qüestionari realitzant una mostra a vint-i-vuit estudiants de diferents graus, màsters i doctorats. Us convidem a llegir l’article del professor.

Publicació a l’Advanced Functional Materials: Magnetic Anisotropy Switch

El disseny racional de l’anisotropia magnètica dels materials moleculars constitueix un objectiu d’importància primordial en el magnetisme molecular. De fet, les aplicacions dels nanoimants moleculars, com els imants d’una sola molècula i els refrigerants magnètics moleculars, depenen del control total d’aquesta propietat. Els sistemes magnètics axialment anisòtrops es classifiquen freqüentment com a “eix fàcil” o “pla fàcil”, depenent de si l’energia més baixa s’obté mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic paral·lelament o perpendicularment a l’eix únic.

L’Elena Bartolomé professora de l’EUSS, ha participat en un article, recentment publicat a la revista Advanced Functional Materials, en el qual es revisen aquest conceptes [Magnetic Anisotropy Switch: Easy Axis to Easy Plane Conversion and Vice Versa]. En aquest treball, s’ha estudiat l’anisotropia magnètica de tres complexos de lantànids en funció del camp magnètic i la temperatura, i s’ha descobert que per a dos d’ells, el tipus d’anisotropia magnètica canvia com a funció d’aquests paràmetres.

Per tant, aquest article demostra experimentalment que l’anisotropia magnètica no està definida de manera exclusiva per l’estructura electrònica intrínseca dels sistemes en qüestió, sinó que també es pot canviar de manera reversible mitjançant estímuls  externs: la temperatura i el camp magnètic. Aquest treball s’ha realitzat en una  col·laboració internacional entre grups de la Universitat de Copenhage , Universitat de Stuttgart, el Laboratory for Neutron Scattering and Imaging, (Suïza), el Forschungsneutronenquelle Heinz Maier‐Leibnitz FRM II, la Universitat Tècnica de Munich, i l’Instituto de Ciència de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) i l‘EUSS.

Nou Smart Grids Lab a l’EUSS i visita al Sincrotró ALBA

El  passat dimecres 16 de maig es va celebrar el darrer “Dimecres de la Ciència” del curs 2017-2018, que en aquest cas va estar dedicat al nou Smart Grids Lab. Primerament, els professors Dr. Carles Ortega i Dr. Àngel Borrell van explicar als presents el que són les Xarxes Intel·ligents i quin són els reptes fonamentals avui dia en la gestió d’aquestes.

El nou  Smart Grids Lab, que s’ha instal·lat recentment a l’aula AE20, podrà ser utilitzat properament tant per realitzar recerca en aquest camp, com per fer pràctiques en diferents assignatures del Grau d’Electrònica Industrial i Automàtica i del nou Màster en Enginyeria Industrial especialitat Microxarxes Elèctriques Intel·ligents. Als terrats de l’EUSS s’ha muntat una instal·lació fotovoltaica experimental de 4 kW que permet diferents modes de gestió de l’energia i emmagatzematge.

El laboratori disposa d’emuladors solars per tal d’obtenir diferents condicions de producció d’energia fotovoltaica en diferents punts de generació, per tal d’estudiar els convertidors electrònics típics per al processament d’energia provinent de fonts renovables, configurar una microxarxa i gestionar l’energia.

En acabar la visita, va tenir lloc l’última reunió del Grup de Recerca del curs, en la qual es va informar, entre altres coses, del proper muntatge d’un estudi de gravació de vídeos didàctics a l’Espai de Recerca de l’EUSS.

També relacionat amb les últimes tecnologies, el passat dimecres 25 d’abril un grup d’estudiants i professors de l’EUSS van fer una visita al Sincrotró ALBA, ubicat a Cerdanyola del Vallès. L’ALBA és un accelerador d’electrons per produir llum de sincrotró, que s’utilitza per caracteritzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats. L’energia del feix d’electrons que es genera a l’ALBA és de 3 GeV i s’aconsegueix mitjançant la combinació d’un accelerador lineal i un propulsor ubicat en el mateix túnel que l’anell d’emmagatzament d’electrons.

Actualment, l’ALBA disposa de vuit línies de llum operatives, que es destinen a l’estudi de les biociències, la matèria condensada (nanociència, propietats magnètiques i electròniques) i la ciència dels materials, i hi ha tres línies més en construcció. Aquesta gran infraestructura científica genera unes 6.000 hores de llum anualment i està disponible per oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial a l’any. Aquesta visita forma part de les activitats del Grup de Recerca de l’EUSS dirigides a apropar la ciència i tecnologia als estudiants.

“Dimecres de la Ciència” dedicat al nou “Smart Grids Lab”

El  passat dimecres 16 de maig es va celebrar el darrer “Dimecres de la Ciència” del curs 2017-2018, que en aquest cas va estar dedicat al nou “Smart Grids Lab”. Primerament, els professors Dr. Carles Ortega i Dr. Àngel Borrell van explicar als presents el que són les Xarxes Intel·ligents, i quin són els reptes fonamentals avui dia en la gestió de les xarxes.

El nou  “Smart Grids Lab” que s’ha instal·lat recentment a l’aula AE20 de l’EUSS podrà ser utilitzat properament tant per realitzar recerca en aquest camp, com per fer pràctiques en diferents assignatures del Grau d’Electrònica Industrial i Automàtica i del nou Màster en Enginyeria Industrial especialitat Microxarxes Elèctriques Intel·ligents. Als terrats de l’EUSS s’ha muntat una instal·lació fotovoltaica experimental de 4 kW que permet diferents modes de gestió de l’energia i emmagatzematge.

Inversor de Circutor, i font d’alimentació per emular la instal·lació fotovoltaica de l’EUSS

El laboratori disposa d’emuladors solars per tal d’obtenir diferents condicions de producció d’energia fotovoltaica en diferents punts de generació per estudiar els convertidors electrònics típics per al processament d’energia provinent de fonts renovables, configurar una microxarxa i gestionar l’energia.

En acabar la visita, va tenir lloc l’última reunió del Grup de Recerca del curs, en la qual es va informar, entre altres coses, del proper muntatge d’un estudi de gravació de vídeos didàctics a l’Espai de Recerca de l’EUSS.

Imants moleculars de {Tb/Eu} amb luminiscència ajustable

El camp dels materials multifuncionals basats en molècules està avançant ràpidament en els últims anys. Els  complexos basats en lantànids són especialment atractius, ja que les seves propietats electròniques les fan adequats tant per a la construcció d’imants moleculars així com a agents luminescents. En particular els polímers heteronuclears són extremadament interessants per la seva aplicació com a sensors o LEDs, ja que variant la relació d’ions es pot ajustar tant la brillantor d’emissió com el color del material.

Figura 1. Els nous complexes de {Tb/Eu) sintetitzats presenten luminiscència I comportament d’imants moleculars.

L’Elena Bartolomé, en col·laboració amb investigadors de l’ICMA i el Dep. Química de la Universidad de Zaragoza, l’Academy of Sciences of Moldova, i l’Institut “Petru Poni”  (Romania) acaben de publicar a la revista J. Mat. Chem. C un treball sobre la síntesi i caracterització d’un nou complex mixte {Tb/Eu} [“Heteronuclear {TbxEu1-x} furoate 1D polymers presenting luminescent properties and SMM behavior”, J. Mat. Chem C, 6, 5286 (2018)].

Figura 2. Variant la proporció de Tb/Eu es pot obtenir luminescència de color variable entre el vermell i el verd.

En aquest treball s’ha estudiat com la substitució d’ions de Tb per ions d’Eu en l’estructura de cadena polimèrica (Figura 1) influencia les propietats luminescents i magnètiques. Els estudis de luminescència mostren la capacitat de sensibilització del lligand d’àcid fòric. L’estratègia heterodinuclear ha permès obtenir luminiscència de color variable del verd al vermell (Figura 2). A més, els mesuraments de susceptibilitat d’ac en freqüències i temperatures variables revelen que els complexos mixtes {TbxEu1-x} presenten una dinàmica de relaxació lenta induïda pel camp. Els complexos {TbxEu1-x} representen un rar exemple de material multifuncional de baixa dimensió que combina tant propietats magnètiques d’imant molecular (SMM) com luminescència.