El passat 5 de desembre, AEInnova, “start-up” tecnològica, Spin-off de la UAB, fundada per varis alumni de l’EUSS; entre ells el Dr. Raúl Aragonés (que n’és el seu chairman i business creation manager) van presentar la seva tecnologia en el Cim del Clima COP24 de les Nacions Unides que es va celebrar a la ciutat de Katowice (Polònia).
La seva solució tecnológica està basada en la termoelectricitat, àmpliament usada en projectes espacials (més de 62 sondes de radioisòtops llançades des dels anys 70), permet capturar la calor residual industrial i convertir-la en electricitat neta. Si es presta atenció al fet que la gran indústria Europea perd en calor residual l’equivalent al 21% del seu consum anual, es pot arribar a la conclusió que qualsevol tecnologia que permeti recuperar part d’aquesta calor tindrà un benefici clar en la millora de l’eficiència energètica de la indústria, i com a contrapartida, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Aquest projecte ha estat en fases de proves en diverses indústries espanyoles com SEAT, VW, Repsol, NISSAN, gràcies a diversos projectes amb finançament públic nacionals i Europeus (CDTI NEOTEC, H2020 SME Instrument, LIFE+, etc.) Prova dels seus resultats, Nacions Unides – Pacte Mundial li va atorgar el novembre passat el premi de la Go ODS, secció 7 (energia assequible i no contaminant). Per aquest motiu els hi ha permés assistir com speakers al cim COP24 exposant en l’Action Hub per a poder explicar com la seva tecnologia pot revolucionar la indústria, tant des del punt de vista de l’eficiència energètica, com des del punt de vista de l’alimentació de sensors usant precisament, aquesta calor residual.
El desembre del 2015, es va celebrar una conferència a París COP21. Des d’aquest cim, s’han anat elaborant diferents esborranys de com els països han de contribuir a la reducció de les emissions de GHG per a evitar el sobreescalfament global. Existeix un interessant informe denominat, Índex de Comportament davant el Canvi Climàtic, 2019 que ha estat elaborat per dues prestigioses institucions: la Xarxa d’Acció Climàtica i Germanwatch. Aquest informe, és la resposta a la freqüent pregunta, Quins països combaten més el canvi climàtic?
Això es representa amb un rànquing de 57 països, que estan puntuats amb una nota. Aquesta està basada en la puntuació mitjana obtinguda per quatre categories a valorar. Els tres primers llocs d’aquest rànquing han quedat buits, ja que no hi ha cap país que hagi obtingut una qualificació positiva en totes les seves categories. Aquesta llista s’avalua en quatre categories: emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Foment de les renovables, Ús de l’energia i polítiques d’acció climàtica.
La llista comença per Suècia, ocupant el quart lloc, seguit del Marroc (5) i Lituània (6), juntament amb Letònia (7), Gran Bretanya (8), Suïssa (9), l’Índia (11), Noruega (12), Finlàndia (13), Dinamarca (15), La Unió Europea (16), i Portugal (17), en el grup de països amb la qualificació general més alta. Espanya en el lloc (35). Aquesta ha ascendit tres posicions des de 2017. D’aquest s’ha emfatitzat l’acte que està tenint el govern, ja que està ultimant un pla nacional integrat d’energia i clima, a la mateixa vegada, està tramitant una llei futura sobre el Canvi Climàtic. Encara que, els examinadors han elogiat aquests actes d’igual forma, han dit que fa falta més projectes per a la col·laboració ciutadana. L’informe ha destacat que cap d’aquests països està en camí de complir la limitació de l’augment de temperatura global a 2 °C.
Durant tres anys es van estabilitzar les emissions de CO2. En canvi, recentment han tornat a créixer (especialment, a Espanya). El pitjor de tot és que es compta amb pocs països que han començat a aplicar les estratègies pel límit de l’escalfament a 2 °C. Els retards analitzats en l’aplicació de les solucions baixes en carboni seran difícils de justificar. Jan Burck, un dels co-autors de l’estudi assenyala que no s’han reflectit en fets els desitjos polítics d’establir els marcs correctes i incentius per a l’aplicació nacional, a més, vol destacar que “Abans de l’Acord de París”, el món tenia un escalfament mitjà de 4-5 °C. En canvi actualment està en camí d’incrementar 3 ºC. més.
