Arxiu de la categoria: Recerca

Primer “Dimecres de la Ciència” i Reunió del Grup de Recerca del curs 2021-2022

Publicat el per

El dimecres 6 d’octubre es va celebrar el primer “Dimecres de la Ciència” del curs 2021-22, dedicat a l’Àrea d’organització. En aquesta ocasió es va poder escoltar les presentacions de dues investigadores recentment incorporades al Grup de Recerca de l’EUSS.

En primer lloc, la Dra. Jessica París va oferir una presentació sobre “Allisament de resultats”. La investigadora de l’EUSS va explicar una metodologia innovadora, desenvolupada durant la seva tesi doctoral, per a determinar si una empresa és o no allisadora de resultats, i quines són les variables socials que influeixen perquè una empresa decideixi allisar resultats.

Xerrada de la Dra. Jessica París en el “Dimecres de la Ciència

D’altra banda, la Dra. Laura Calvet va explicar la seva recerca, en l’àmbit de l’estadística, sobre l’ús d’algoritmes metaheurístics per a diverses aplicacions. Com a exemple, va comentar tres casos: “el problema de la recollida de residus amb nivells de residus estocàstics”, l’estudi de la “sostenibilitat econòmica del servei de repartiment d’aliments de l’última milla”, i el “biaix de gènere en algoritmes d’intel·ligència artificial”.

Xerrada de la Dra. Laura Calvet en el “Dimecres de la Ciència”

En acabar la formació, va tenir lloc la primera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, en aquesta es van explicar els Objectius de Recerca, en el marc del nou pla Estratègic triennal del centre.

Una nova publicació a la revista “Molecules” Relaxació magnètica en un MOF 2D de cobalt

Publicat el per

La professora Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article a la revista Molecules titulat “Slow Magnetic Relaxation in {[CoCxAPy)] 2.15 H2O}n MOF Built from Ladder-Structured 2D Layers with Dimeric SMM Rungs”, en un nombre especial sobre “Materials Magnétics Moleculars 2D” que està editant juntament amb la Dra. Arauzo (INMA-CSIC). Aquest treball s’ha realiztat en col.laboració amb l’Instituto de Nanociència y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), el Centro Universitario de la Defensa (Saragossa), l’Institut “Petru Poni” (Romania) i l’Institut de Química Chisinau (Moldàvia).

El treball és troba disponible en obert.

En aquest treball es presenta la síntesi i propietats magnètiques d’una nova estructura metàl·lica-orgànica {[CoCxAPy]·2,15H2O}n formada per l’apilament de polímers de coordinació 2D (2D MOF), que es constitueix per l’enllaç adjacent d’estructures en forma “de escalera” amb esglaons de dímer Co.

Esquerra. Estructura del compost {[CoCxAPy)]2.15H2O}n: representació esquemàtica del compost de coordinació 2D format per la interconnexió d’estructures “de escalera” al llarg de l’eix-c. Dreta: relaxació magnètica del compost: component imaginària de la susceptibilitat ac en funció de la freqüència a camp magnètic 5 kOe I diverses temperatures, i (sota) temps de relaxació d’espí, tau (1/T) a 5kOe per als dos processos visibles.

Les propietats magnètiques i calorífiques a baixes temperatures d’aquest compost s’han pogut explicar en termes d’un model de dímer magnètic amb espí efectiu S * = 1/2 amb interacció antiferromagnètica anisòtropa. El dímer magnètic presenta una relaxació lenta de la magnetització (SMM) inferior a 6 K en camp aplicat, amb un procés directe de tlf ≈ 2 s a freqüències baixes, i un procés d’Orbach a freqüències més altes amb U/ kB =6,7 K. Aquest compost representa un exemple molt singular de SMM-2D MOF de dímers de Co amb una interacció d’intercanvi anisotròpic

Publicació a la revista “Molecules” Nanolàmines luminescents i magnètiques sobre silici

Publicat el per

La professora Dra. Elena Bartolomé i el professor Dr. Pablo Sevilla acaben de publicar un article a la revista Molecules titulat “Luminiscent and magnètic Tb-MOF flakes on silicon”. Aquest treball forma part d’un nombre especial sobre “Materials Magnètics Moleculars 2D” que està editant la Dra. Bartolomé (EUSS) juntament amb la Dra. Arauzo (INMA-CSIC).

Aquest treball s’ha realitzat en col·laboració amb l’Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), el Departament de Química Inorgànica de la UB, el departament de Química Inorgànica de la Universitat de Saragossa i el Sincrotró de Berkeley (EUA). El treball es troba disponible en obert.

Els materials bidimensionals (2D) estan sent investigats intensament en els darrers anys pel seu enorme potencial d’aplicació en electrònica, emmagatzematge d’energia, catàlisi, sensors, biomedicina, etc. I la nova i fascinant nova física que apareix al límit 2D. Tot i que la majoria dels materials 2D ben estudiats són sòlids inorgànics, com ara el molt conegut grafè, els recents avenços en química de coordinació han permès la síntesi dels anomenats metall-orgànic frameworks (2D-MOFs), que es poden funcionaritzar de diferents maneres i, per tant, representen una alternativa flexible i versàtil. Una possibilitat molt interessant és la de preparar materials bifuncionals que incorporen múltiples propietats com el magnetisme i la luminescència. Tanmateix, la preparació de capes moleculars 2D a sobre de superfícies és un requisit previ indispensable per al desenvolupament de moltes aplicacions.

Figura: en el centre, Tb-MOF flakes (nanolàmines) dipositades sobre silici. Esquerra: anisotropia magnètica de les nanolàmines sobre el substrat. Dreta: Espectre d’emissió de les nanolàmines sobre silici (verd), d’un flake individual mesurat par Raman (vermell), comparat amb l’espectre d’emissió del material massiu (negre).

En el treball recentment publicat, s’ha presentat la preparació d’un nou 2D-MOF basat en el ió lantànid de terbi, que pot ser exfoliat fàcilment i dipositat en forma de nanolàmines a sobre de diferents substrats. En el treball s’han caracteritzat les propietats magnètiques i òptiques d’aquestes nanolàmines de Tb-MOF dipositades per spin-coating sobre substrat de silici. Les nanolàmines presenten luminescència en el rang visible i alhora anisotropia magnètica i relaxació magnètica d’espí. L’exfoliació de 2D MOFs de lantànids representa un mètode molt atractiu per al desenvolupament en el futur de materials bifuncionals per a diverses aplicacions.

Publicació al Journal of Food Composition

Publicat el per

El professor Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article a la revista Journal of Food Composition and Analysis, titulat “PLS-regression-model-assisted raman spectroscopy for vegetable oil classification and non-destructive analysis of alpha-tocopherol contents of vegetable oils”. Aquest treball ha estat fruit de la investigació d’en Jordi al Grup de Química farmacèutica de la facultat de farmàcia de la Mahidol University de Bangkok (Tailàndia).

En aquest estudi, s’ha desenvolupat un mètode basat en quimiometria i espectroscòpia Raman per classificar els olis vegetals i quantificar l’alfa-tocoferol, la font de vitamina E més freqüent en els olis vegetals.

Els espectres Raman de 108 mostres d’oli, obtingudes de 18 marques comercials i sis tipus d’oli, es van registrar en el mode de dispersió. Els resultats dels models de classificació, Partial Least Squares–Discriminant Analysis (PLS-DA) i el Soft Independent Modeling of Class Analogies (SIMCA) van mostrar que a totes les mostres se’ls assignava amb exactitud les marques i els tipus d’oli vegetal. A més, el model Partial Least Squares Regression (PLSR) per a la determinació del contingut d’alfa-tocoferol es va establir a partir de l’espectre Raman de 72 mostres de calibratge modelades amb valors de referència assolits per High-Performance Liquid Chromatography (HPLC). Les dades d’ambdós mètodes van ser molt correlacionades (R2> 0,95). Per a la construcció del millor model PLSR, es va utilitzar l’Orthogonal Signal Correction (OSC) a les dades (800-2000 cm −1). Així, es va obtenir un model altament eficient amb 2 factors latents i un bon error de predicció (16,05%).

Publicació al Journal of Near Infrared Spectroscopy

Publicat el per

El professor Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article a la revista Journal of Near Infrared Spectroscopy, titulat: “Near infrared spectroscopy determination of chemical and sensory properties in tomato”.

Aquest treball ha estat fruit de la investigació d’en Jordi al Grup de Quimiometria Aplicada de la UAB amb col·laboració del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC i la Fundació Miquel Agustí situada al Campus del Baix Llobregat (Castelldefels).

La caracterització ràpida i massiva dels atributs de qualitat en els tomàquets és un pas necessari cap a la millora dels subproductes que n’obtenim; per atributs sensorials que aquest procés requereix molt de temps i és molt costós econòmicament (requereix un entrenament d’un panell de tast amb experts amb el cost que això implica), cosa que provoca la seva absència en fenotips rutinaris.

L’objectiu del treball va ser avaluar la viabilitat de l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) com a eina ràpida i econòmica per predir tant les propietats químiques com les sensorials. Es van construir models de calibratge multivariable amb Partial Least Squares (PLS) a partir d’espectres enregistrats  de puré i suc de tomàquet de 53 varietats genèticament diverses cultivades en dos ambients (Figura 1).

Els models dels espectres de puré van donar valors de validació r2 superiors a 0,97 per a fructosa, glucosa, contingut de sòlids solubles i matèria seca i valors de Relative Standard Error of Prediction (RSEP%) que oscil·laven entre 3,5 i 5,8% (Figura 2).

Els valors de r2 per a les propietats sensorials són menors 0,702-0,917.  Per als trets relacionats amb el gust el RSEP% oscil·la entre 9,1 i 20,0%  i 3,6-72,1 per als trets relacionats amb la textura (Figura 3).

Per a trets sensorials com ara explosivitat, sucositat, dolçor, acidesa, intensitat del gust, intensitat de l’aroma i menjar, l’espectroscòpia NIR és potencialment útil per escanejar grans col·leccions de mostres de tomàquet per identificar els candidats que compleixen els estàndards de qualitat desitjats.  Això ens permet un estalvi de temps i diners molt considerable.