El professor de l’EUSS Ignasi Florensa Ferrando, ha participat en la redacció del capítol 12 del llibre “Working with the Anthropological Theory of the Didactic in Mathematics Education” de l’editorial Routledge.
El capítol que també signen les doctores Berta Barquero de la Universitat de Barcelona i Alicia Ruiz-Olarría de la Universitat Autònoma de Madrid es titula “The education of school and university teachers within the paradigm of questioning the world”. En el capítol es presenta l’aproximació que fa la Teoria Antropològica del Didàctic a la formació del professorat. En particular, l’aportació de l’Ignasi Florensa presenta les característiques específiques de la formació de professors universitaris.
La Dra. Elena Bartolomé ha participat en la redacció del capítol 3 del llibre, “Superconductivity: from materials science to practical Applications”, de l’editorial Springer Nature (2019). Els superconductors són uns materials molt importants per la futura producció sostenible d’energia, el seu transport i emmagatzematge, així com per aplicacions mèdiques i el desenvolupament de nous dispositius electrònics.
“Superconductivity: From Materials Science to Practical Applications”, Springer Nature (2019) ISBN 978-3-030-23302
En aquest llibre es presenta una revisió de l’estat de l’art
de les tècniques i metodologies
involucrades en el creixement, producció i caracterització dels materials
superconductors per a aplicacions. En el capítol 3, “An atomic-scale
perspective of the challenging microstructure of YBCO thin-films” (B. Mundet,
R. Guzmán, E. Bartolomé, A.R. Lupini, S. Hartman, R. Misrha and J. Gázquez),
els autors descriuen com gràcies a la combinació de tècniques com ara la
microscòpia TEM de molt alta resolució, l’espectroscòpia EELS, les mesures
XMCD-XAS de sincrotró i les simulacions DFT, ha sigut possible determinar en
temps recents l’estructura atòmica, la química així com l’estructura
electrònica i magnètica dels defectes presents en capes primes de
superconductor de YBCO.
L’article recentment publicat per la Dra. Elena Bartolomé, “High relaxation barrier in Nd furoate-based field-induced SMMs”, acaba de sortir com a portada de la revista Dalton Transactions, de la Royal Society of Chemistry.
Portada de la revista Dalton Transactions l’esquema de nivells d’energia per un dels nous imants moleculars basats en Nd i lligants furoat sintetitzats. Dreta: Relaxació lenta del mateix complex i temps de relaxació en funció d’1/T per als dos nous imants.
En aquest article és present la síntesi i caracterització magnética de dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC), el Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.
La Dra. Elena Bartolomé,
professora de l’EUSS, ha presentat les seves investigacions a dues publicacions
científiques internacionals: Physical
Review B i Dalton Transaction.
L’article publicat a Physical Review B reporta l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (gHc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (gHc2,HF), de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (gMW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (geff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules. El treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori Nacional de “Los Álamos” als EUA.
L’article publicat per la Dra. Bartolomé
a Dalton Transactions es basa en la síntesi i caracterització magnètica de
dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat,
{[Nd(α-fur)3(H2O)2] i [Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos
representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121
K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en
Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre
l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de
Aragón (ICMA-CSIC) l’Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de
ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.
Amb
l’objectiu de millorar les prestacions en corrent crític dels superconductors de
YBCO, en anys recents s’han desenvolupat diferents estratègies per tal d’introduir
centres d’ancoratge que limitin els moviments dels vòrtexs.
Un dels mètodes més exitosos ha sigut l’addició de nanopartícules (NPs) de fases secundàries no superconductores. Una qüestió important que s’està discutint és l’efecte dels nanocenters afegits en l’anisotropia angular de les propietats superconductores.
Dependència del factor d’anisotropia efectiva (geff) I anisotropia intrínseca, determinada a partir de mesures resistives sota alt camp (gHc2,HF), mesures de resistivitat (gHc2,res) I microones (gMW), en funció del nanostrain (%) per totes les capes primes I nanocompostos de YBCO estudiats.
En un article recentment publicat a Physical Review B, la Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS ha reportat l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO, estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (gHc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (gHc2,HF) de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (gMW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (geff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules.
Aquest
treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de
Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori
Nacional de “Los Álamos” als EUA.
