El professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) Llorenç Servera s’ha acomiadat de la universitat aquest dimecres 8 d’octubre amb l’exposició de la seva Lectio Ultima. Servera ha estat professor de l’EUSS durant més d’una dècada i, a principi d’aquest curs, s’ha jubilat. La darrera classe de Servera s’ha emmarcat en el primer ‘Dimecres de la Ciència’ que l’EUSS celebra aquest curs.

‘De l’antiga roma a la nanociència actual: la continuïtat de l’enginy’. Així ha titulat Llorenç Servera la seva darrera xerrada en què ha repassat la concepció de ser enginyer/a a través de l’evolució de la humanitat fins a arribar a la seva pròpia definició: “Per mi ser enginyer/a és tenir la capacitat de veure més enllà i millorar sempre”.

Amb una presentació divertida i il·lustrativa, Servera ha iniciat la xerrada amb la mirada en l’antiga Roma. Concretament en les construccions, basades en còpies millorades de la cultura grega i egípcia, i que han arribat fins als nostres dies gràcies a l’anomenat formigó romà. La trentena d’assistents han escoltat altres grans creacions dels antics enginyers en l’àmbit de l’artesania. El professor s’ha referit a la copa de Licurg, que canvia de color a causa de les nanopartícules; els vitralls de Chartres; i la mecanització a través d’autòmats o robots. També ha parlat sobre l’ús de nanopartícules en pantalles o sensors, per exemple, en roba esportiva o amb mitjons “intel·ligents” amb finalitats mèdiques.

El comiat de Servera ha acabat amb una copa de cava al claustre de la universitat i un brindis final pel tancament d’etapa del professor de l’EUSS.

La Lectio Ultima és una lliçó o classe de comiat que imparteix un professor o professora universitari abans o després de jubilar-se o finalitzar la seva etapa docent. Una tradició acadèmica que l’EUSS va començar amb en Miquel Llabrés i que ara ha continuat amb en Llorenç Servera.

Després del comiat de Llorenç Servera ha tingut lloc la primera reunió del Grup de Recerca de l’EUSS del curs.