Arxiu d'etiquetes: Open Circuit

Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

Entrevista a Jordi Rocasalbas, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

En una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences us presentem a Jordi Rocasalbas, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Jordi s’encarrega del desenvolupament de productes i serveis de tota la línia de lluminàries i d’estratègies de negoci, alguna cosa que va molt més enllà dels primers circuits que creava a la seva primera feina. Després del seu pas per Philips, a Holanda, i per diverses empreses més del sector, en Jordi s’ha anat especialitzant fins a portar l’Internet de les coses al món de les llums, com a director d’Innovació de l’empresa LEDS C4. “La meva trajectòria ha estat la suma de la  constància, però també d’estar en el lloc indicat i el moment adequat”, assegura.

Quin és el teu paper com a director d’Innovació?

Es tracta d’estar sempre al dia del qual va succeint quant a tecnologia, mercat o canal. Per exemple, sempre estic buscant noves línies de negoci, sigui sobre noves tecnologies o també de nous mercats. La meva feina també inclou veure que està succeint en altres països, o buscar noves maneres d’oferir serveis diferents. És a dir, que el meu paper no està enfocat únicament a la tecnologia, també està enfocat al que seria l’àrea de negoci de l’empresa.

T’imaginaves que acabaries treballant en aquest sector?

Quan estava estudiant no m’hagués imaginat mai que arribaria a fer el què estic fent ara mateix. Al final la meva carrera professional m’ha anat portant. I també ha estat la inquietud d’anar aprenent sempre. Sóc una persona a qui li agrada estar al dia i a l’avantguarda de tot. No m’hauria pensat mai que estaria parlant de l’Internet de les coses, per exemple, ni de l’Internet de les llums, ni de parlar d’obtenir dades o de crear informació a partir d’aquestes.
Jo vaig començar creant circuits o dibuixant-los, fent electrònica de potència, electrònica digital. També haig de dir que tinc un record molt bonic d’aquests inicis i que vaig aprendre molt. Al final el que t’ensenya és tocar i entendre tot el que fas. Són els fonaments que t’ajuden a entendre tot el que passa al teu voltant.

Per què vas decidir estudiar Enginyeria Electrònica?

Jo de petit sempre remenava moltes coses, m’agradava desmuntar-les, encara que no sempre aconseguia tornar-les a muntar. I vaig acabar estudiant Enginyeria Electrònica, però també una mica per casualitat. El meu pare em va ajudar i em va orientar. Em va dir: Mira, crec que la Informàtica o l’Electrònica són sectors en els quals hi haurà demanda laboral en el futur. I vist que jo ja tenia aquesta inquietud, em va ajudar a triar.
Una de les raons també per a triar l’EUSS és que el meu pare havia estudiat a l’Escola Professional Salesiana quan era jove. Sabíem que era una bona escola, de caràcter molt pràctic, que és una cosa en la qual marca diferències.

Creus que aquesta formació pràctica et va preparar per al mercat laboral?

El fet de ser autònom, que et preparin perquè duguis a terme la pràctica i que ho entenguis, és una cosa fonamental per a estar preparat de cara a l’empresa. I jo vaig tenir la sort que just sortir vaig poder començar a posar en pràctica tot el que havia estudiat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria ha estat la suma de la constància, però també d’estar en el lloc indicat en el moment adequat. Vaig començar a treballar a Holanda, en Philips, una empresa que és líder a nivell mundial. I d’aquí vaig venir a treballar a una petita empresa a Santa Perpètua, en la qual fèiem electrònica, subcontractació de circuits i altres petites enginyeries per a altres empreses. Vam començar a fer tires de leds i electrònica de potència. I així, a poc a poc, vam anar adquirint coneixements, de tecnologia led i també d’il·luminació. Finalment, vaig fer un salt a Leds C4 fa quatre anys i mig, que és l’empresa en la qual treballo actualment.

Quin record, guardes de l’EUSS?

Tinc un record molt bonic. Al final coneixes gent nova i et relaciones, a més a la ciutat! Que jo sóc d’un poble. Tinc el record d’estudiar molt, perquè vaig estudiar moltíssim. I també tinc el record dels companys. Som una bona colla els que mantenim la relació i ens veiem sovint. Ens coneixem amb les famílies i els nens. I la veritat és que tinc un bon record de les classes, de les pràctiques… però també del temps lliure, de les hores de descans i del bar de la Maria, on anàvem a prendre’ns alguna cosa després de les classes. La veritat és que tinc un molt bon record d’aquesta època.

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.

Entrevista a Eduard Roig, enginyeria en Mecànica

Publicat el per

“Des de petit m’agrada com funcionen realment les coses, i això és el que més m’agrada de l’enginyeria” explica l’Eduard Roig. Es tracta del nostre tercer candidat de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience del 2022. Llicenciat per l’EUSS com a enginyer Mecànic, actualment és Sales Manager Southern Europe a Fieldpiece Products, empresa dedicada a la producció d’eines i instruments de prova per a professionals HVACR.

En què consisteix la teva feina a Fieldpiece?

De moment estic només jo i estic desenvolupant el negoci en l’àrea del Sud d’Europa, i per això faig tota mena de tasques… Des de Màrqueting a Business Development o tancant contractes… és a dir, la gestió de tot el que seria el negoci a la meva regió.

Com vas arribar a Fieldpiece?

Quan treballava en l’empresa anterior, Lennox, en la qual vaig estar quatre anys, vaig fer un MBA a IESE i va ser com un pas natural… Perquè a la meva empresa [Lennox], no tenia l’opció de créixer com jo volia. Aleshores em va sorgir la possibilitat d’entrar en Fielpiece i vaig dir que sí: era un bon projecte i m’agrada.

És l’enginyeria una professió de futur?

Jo crec que sí. Et puc parlar del meu camp, la climatització, i concretament les vendes, i realment, pel que he vist en els últims anys és així… Ha estat espectacular la demanda que hi ha en les empreses, sobretot per a trobar persones especialitzades en venda tècnica.

Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?

L’empresa per qui treballo és molt potent, als Estats Units té un 30% de quota de mercat. Però aquí som ‘els nous del barri’ i ens hem d’anar introduint. El que m’agrada més és el fet de buscar negoci cada dia, tancar contractes, també gestionar el tema del màrqueting. M’agrada la batalla del dia a dia, els reptes que suposa això i el fet d’anar complint objectius.

Què et va aportar l’EUSS a la teva formació com a enginyer?

El pas per l’EUSS em va aportar una base de coneixement a tècnic que m’ha permès arribar al mercat laboral i tractar els temes tècnics sense por. No obstant això, evidentment, durant la teva carrera professional el tema d’adquirir coneixements ha de ser una cosa dinàmica.

Què et va impulsar a ser enginyer?

Jo sempre he estat una persona curiosa, a la qual li agrada saber com funcionen les coses… De petit sempre muntava i desmuntava les coses… I això és el que més m’agrada de l’enginyeria: saber com funcionen realment les coses. Això per a mi ha estat la base per a desenvolupar-me professionalment en vendes. Per vendre un producte tècnic has de saber de què va la cosa. Defensar un producte, si no saps com funciona, dóna poca confiança davant del client.

Quins records, guardes de la teva etapa en l’EUSS?

Em quedaria amb dos records: un és l’accessibilitat i proximitat dels professors. Aquest és un punt molt bo, pots ‘enxampar-los’ en qualsevol lloc i en un moment et resolen un dubte. És molt pròxima la relació. La segona cosa amb que em quedo és amb els amics que he fet a l’EUSS. Ens continuem veient, i ara ja amb nens!

Per què vas triar l’EUSS?

Buscava una universitat que tingués prestigi i que no fos ni molt gran, ni massificada. Per aquests dos factors em vaig decantar per l’EUSS: per la reputació i perquè, al final, és com una família.

Què recomanaries a un futur enginyer/a?

Que s’apunti, que estudiï moltíssim i que tingui al cap que aquest és només el principi d’una llarga carrera.

Entrevista a Guillermo Díaz, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

En Guillermo Díaz va estudiar el grau en Enginyeria Mecànica perquè, en paraules seves, és una persona “realista” a la qual li agrada “tocar i fer realitat tot el que dissenya o calcula”. Actualment, és soci i director tècnic a Coraci S.A. i és la segona generació a càrrec d’aquesta empresa familiar dedicada a la fabricació de compensadors de dilatació, tubs metàl·lics flexibles i altres components industrials. A més, està involucrat en altres projectes que l’apassionen, com Drive Me, dedicat al lloguer i organització d’activitats amb vehicles esportius. En aquesta entrevista de la nostra sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience, ens explica la seva experiència professional.

En quin àmbit treballa Coraci S.A.?

Coraci es dedica al disseny i la fabricació de compensadors de dilatació i canonada metàl·lica flexible. Són components que són necessaris quan les canonades tenen canvis tèrmics o de moviments (siguin sísmics, de vent o induïts per altres causes) i les canonades necessiten ser flexibles.

Som una empresa familiar fundada el 1979 i avui estem en el tràmit de relleu generacional. Som dos germans i estem agafant les regnes del negoci.

En què consisteix la teva feina a l’empresa?

Faig les funcions de director tècnic. Porto el departament d’Enginyeria, que bàsicament és coordinar aquest departament amb el departament comercial quan cal fer ofertes, i amb el de producció, si aquestes ofertes s’acaben convertint en comandes.

Creus que l’EUSS et prepara per al món laboral?

Sí, sí. Per a exercir com a enginyer, per descomptat. A més vam fer alguna assignatura d’Administració d’Empreses per a aprendre a llegir un pla o un compte d’explotació i… sí, la veritat és que els coneixements són aquí. Després hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència, però puc dir que sí.

És l’enginyeria una professió de futur?

La gràcia d’estudiar una enginyeria és que, a diferència d’altres carreres en les quals només et pots dedicar a allò que has estudiat, els enginyers podem fer qualsevol cosa, “servim per a tot”. Ja no és només quedar-te a fer càlculs o dissenyar coses. L’altre dia llegia que més del 20% dels CEOs de multinacional ja són enginyers. Així que crec que sí, és un aprenentatge important.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Et diria que m’agrada que m’agradi. Realment, si et pots dedicar al que t’agrada, és com si cada dia fos divendres. A part, específicament de la fàbrica, m’agrada molt dissenyar, fer coses noves cada dia, tractar amb els clients directament, anar a les instal·lacions industrials a resoldre problemes… És un treball variat en el sentit que no estàs tot el dia en una oficina. Hi ha dies que et toca oficina, dies de visitar a clients, resoldre problemes…

Quins records, guardes de l’EUSS?

M’ho vaig passar molt bé estudiant. Vaig gaudir molt de la gent, dels companys… Guardo fins i tot alguna relació amb algun professor en l’àmbit professional, perquè hi ha docents, com en Chema Ruiz, que es dediquen a indústries similars a la nostra quan no estan en la universitat fent classe… Així que sí, molt bé.

Quins consells donaries a qui comença ara la carrera?

Les enginyeries són difícils, sobretot els primers cursos. Faràs assignatures que no t’agradaran. Jo, per exemple, vaig arrossegar tota la carrera l’electromagnetisme, me’l vaig treure gairebé l’últim. Hi ha coses que no t’entraran per molt que t’hi posis. Però els diria que no desesperin, perquè val la pena i és una carrera que, si te la treus, li pots treure molt de suc en el futur.