En un nou episodi de la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experience presentem a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).

La Núria treballa actualment com Key Account Supply a Danone, després de dos anys dins de les àrees d’operacions i de cadena de subministrament. El seu pas per l’EUSS, assegura, li va permetre desenvolupar habilitats de planificació i organització, però, sobretot, la va preparar com a professional: “La uni em va canviar bastant a nivell de persona i em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral”.

Què et va impulsar a estudiar enginyeria?

De petita no tenia cap objectiu de carrera. Mai l’havia tingut. Sí que és veritat que, a mesura que em vaig anar fent gran, per la meva manera de ser i el tipus d’assignatures que m’agradaven, vaig saber que acabaria fent una cosa més aviat tècnica. Una cosa relacionada amb les matemàtiques, la física i tot això. Però va ser a 4t de l’ESO, en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona, on vaig descobrir que existia aquesta enginyeria i que encaixava amb com era jo i amb què m’agradava fer. Perquè m’agradava aquesta part més tecnològica, però també la part empresarial. I aquí combinava les dues.

Creus que l’EUSS et va preparar per al mercat laboral?

A més de conceptes, a l’EUSS t’ensenyen una manera de pensar i et preparen per entendre com funcionen les coses en el món laboral. És una cosa que aplicaràs a la teva feina gairebé sense adonar-te. De fet, també ho fan altres persones que han estudiat enginyeria o enginyeria en Organització Industrial; és una manera de pensar que no s’aprèn en totes les carreres.

L’EUSS, però, també et prepara com a persona. Crec que aquesta universitat té una cosa molt important, perquè ja d’entrada et diuen que no solament som enginyers, també som persones. I crec que aquesta part més humanista de la carrera m’ha ajudat molt. La uni em va canviar bastant en aquest aspecte. Ho va fer a nivell de persona, i també em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral.

En què consisteix el teu treball com Key Account Supply en Danone?

Soc el nexe d’unió entre la part logística, la part comercial i la part de planificació i demanda. Aquestes coses han d’anar unides per a produir suficient i lliurar el que el client vol i complir els seus requisits. És com la persona que està al mig perquè tot funcioni bé: la relació entre empresa i client. Treballem per projectes per a millorar aquest vincle.

Et veus al mateix lloc en uns anys?

Jo crec que aquí puc créixer. Dins de la mateixa empresa, participo en un programa [Graduate] que em permet formar-me i provar posicions diferents que m’aportaran coses diferents. Tot això em permetrà veure moltes coses per a decidir en uns anys què és el que més m’agrada. I tant de bo poder dedicar-me a això.

Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?

El que més m’agrada és que, al final, els teus coneixements, evidentment sumats al treball de l’equip, fan que aconsegueixis un resultat. I després vas a un supermercat o parles amb els consumidors i dius, mira!, això ho hem aconseguit gràcies al treball que fem darrere. És guai poder veure en què es converteix tot el que estàs fent.

Quin record, guardes de la teva època com a estudiant de l’EUSS?

Jo molt bo. És veritat que soc una persona que m’exigeixo molt a mi mateixa i que durant la carrera em vaig exigir més del que ho havia fet mai. Matinava molt i estudiava molt, però ho recordo tot molt guai. Hi havia molt bon rotllo, vam fer un bon grup de molts d’amics, els professors… és a dir, no em donava mandra: M’agradava el que estudiava i estava molt a gust.

Per a mi l’EUSS és molt familiar. Cada professor m’ha aportat alguna cosa. És una Universitat molt petita i acabes portant-te amb tothom… crec que és el millor que m’emporto.

Vas poder gaudir d’una Beca de Col·laboració durant la carrera. Com valores l’oportunitat?

La veritat és que va ser una molt bona experiència. Vaig ser a la Biblioteca, on mai m’hagués imaginat treballant, i vaig aprendre les normes de com funciona, cosa que va ser una bona experiència. Després també vaig estar a una aula com aquesta on som ara [durant l’entrevista] en la qual els alumnes poden venir a estudiar fora de l’horari de classe i fer ús dels ordinadors per fer treballs en grup, sota la supervisió d’un becari. Jo vigilava, però al mateix temps podia estar treballant, així que la veritat és que molt bé.

Per què vas decidir sol·licitar un programa de Mobilitat a Austràlia?

Austràlia és un país que sempre m’havia cridat l’atenció. És un país que veig ple d’oportunitats, em cridava que estigués tan lluny… I encara que sempre pots agafar un avió i anar-te’n de viatge, em vaig plantejar la possibilitat de demanar la plaça allà. I va sortir, una cosa de la qual no em penedeixo en absolut.

Com et va afectar l’arribada de la pandèmia sent allà?

Vaig passar una pandèmia molt bona, vaig arribar aquí que pràcticament s’havia acabat. A Austràlia hi havia algun cas i algunes restriccions, però res comparat amb el que hi havia aquí. I no em puc queixar. Sí que va ser estrany això d’arribar aquí i haver de fer les últimes classes en línia, de matinada. Però com portava gairebé un any fora, estar dues o tres setmanes sense poder sortir tampoc em va molestar. Va ser un període d’adaptació que ja em va anar bé. Vaig estar amb la meva família en exclusiva i després vaig poder veure a la resta de gent que feia un any que no veia.
Anar a Austràlia a estudiar ha estat, sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida.