Imants moleculars de {Tb/Eu} amb luminiscència ajustable

El camp dels materials multifuncionals basats en molècules està avançant ràpidament en els últims anys. Els  complexos basats en lantànids són especialment atractius, ja que les seves propietats electròniques les fan adequats tant per a la construcció d’imants moleculars així com a agents luminescents. En particular els polímers heteronuclears són extremadament interessants per la seva aplicació com a sensors o LEDs, ja que variant la relació d’ions es pot ajustar tant la brillantor d’emissió com el color del material.

Figura 1. Els nous complexes de {Tb/Eu) sintetitzats presenten luminiscència I comportament d’imants moleculars.

L’Elena Bartolomé, en col·laboració amb investigadors de l’ICMA i el Dep. Química de la Universidad de Zaragoza, l’Academy of Sciences of Moldova, i l’Institut “Petru Poni”  (Romania) acaben de publicar a la revista J. Mat. Chem. C un treball sobre la síntesi i caracterització d’un nou complex mixte {Tb/Eu} [“Heteronuclear {TbxEu1-x} furoate 1D polymers presenting luminescent properties and SMM behavior”, J. Mat. Chem C, 6, 5286 (2018)].

Figura 2. Variant la proporció de Tb/Eu es pot obtenir luminescència de color variable entre el vermell i el verd.

En aquest treball s’ha estudiat com la substitució d’ions de Tb per ions d’Eu en l’estructura de cadena polimèrica (Figura 1) influencia les propietats luminescents i magnètiques. Els estudis de luminescència mostren la capacitat de sensibilització del lligand d’àcid fòric. L’estratègia heterodinuclear ha permès obtenir luminiscència de color variable del verd al vermell (Figura 2). A més, els mesuraments de susceptibilitat d’ac en freqüències i temperatures variables revelen que els complexos mixtes {TbxEu1-x} presenten una dinàmica de relaxació lenta induïda pel camp. Els complexos {TbxEu1-x} representen un rar exemple de material multifuncional de baixa dimensió que combina tant propietats magnètiques d’imant molecular (SMM) com luminescència.

Engineering quantum tunneling: publicació a Nature Communications

Els imants moleculars s’estan investigats intensament en l’actualitat per al seu gran potencial d’aplicació com a qubits per a computació quàntica, així com elements d’emmagatzematge d’informació. En efecte, els SIMs (Single-Ion Magnets en anglès) basats en lantànids presenten magnetització permanent i histèresi associades a un sol ió, el que permetria augmentar enormement la densitat d’emmagatzematge.

El funcionament d’aquest nou tipus d’electrònica (anomenada “spintrònica”), es basa en la capacitat d’aquests sistemes de mantenir dos estats estables, amb el spin electrònic “cap amunt” (1) o “cap avall” (0), ben separats per una barrera d’energia. No obstant això, hi ha diversos mecanismes que permeten la relaxació del spin entre els dos estats: d’una banda es pot produir una relaxació “lenta“, en la qual el spin es tomba “saltant” per sobre de la barrera energètica; però també pot donar-se una relaxació ultraràpida mitjançant “tunneling quàntic” a través de la barrera (Fig. 1). Per tant, de cara a realització de dispositius cal conèixer els factors que controlen el “tunneling quàntic“, per tal de bloquejar-lo en la mida que sigui possible.

En un treball recentment publicat a Nature Communications, investigadors de la Universitat de Copenhaguen, amb la col·laboració d’Elena Bartolomé (EUSS) i membres de l’ICMA-Saragossa han aconseguit demostrar com es pot reduir el “tunneling quàntic” dissenyant adequadament la simetria de l’imant molecular mitjançant enginyeria química.
En el treball es van sintetitzar dos SIMs basats en Disprosi (Fig. 2): el complex 1Dy amb simetria C4, i el 2Dy pràcticament idèntic però amb simetria lleugerament menor, D4d. Es varen determinar experimentalment els nivells energètics produïts per al camp cristal·lí diferent en cada cas. L’estudi de la dinàmica de relaxació d’aquests dos complexos fins a temperatures properes als miliKelvins, va permetre concloure que el complex amb major simetria presenta una taxa de relaxació per tunneling fins a 5 vegades menor (Fig. 3).

Publicació d’un article sobre desgast en pròtesis de maluc

EL professor de l’EUSS Pablo Sevilla, ha publicat recentment l’article “Wear in Two Cases of Ceramic on Ceramic Total Hip Arthroplasty After 30 Years Follow Up”a la revista Biomedical Journal of Sccientific & Technical Research. Aquest treball s’emmarca en l’àmbit dels Materials per a Biomedicina, i s’ha realitzat amb la col·laboració del grup BBT de la UPC i diversos hospitals i centres de traumatologia. Els recobriments de Ceràmica sobre Ceràmica (en anglès CoC) s’han utilitzat en pròtesis de maluc durant més de 40 anys, amb excel·lents taxes de supervivència però, fins ara, no s’havia portat a terme cap estudi sobre el desgast dels materials al llarg del temps.

En l’estudi ara publicat, s’han analitzat dues pròtesis de maluc que havien estat utilitzades per pacients actius durant més de 30 anys. L’esfericitat, rugositat i microtopografia es van caracteritzar mitjançant profilometria i interferometria, mentre que el desgast de les superfícies es va estudiar per microscòpia SEM. Els resultats obtinguts confirmen que els tipus de pròtesi ceràmica-ceràmica tenen un bon comportament al desgast fins i tot després de 30 anys en servei.

Cintes superconductores de segona generació

Les cintes superconductores basades en el YBCO de segona generació (Coated Conductors) han demostrat la seva utilitat en aplicacions de generació, transport i emmagatzematge d’energia. El Grup de Superconductivitat de l’ICMAB, amb el qual col·labora la professora de l’EUSS Elena Bartolomé, lidera el projecte europeu Eurotapes, destinat a aconseguir augmentar les prestacions de les cintes superconductores, en termes de densitat de corrent, gruix de la capa i longitud, utilitzant però mètodes de fabricació de baix cost i escalables industrialment. Avui dia els mètodes de deposició químics es consideren els més efectius per cobrir les necessitats del mercat de cintes.

Foto de microscopia TEM mostrant l’arquitectura de capes del Coated Conductor YBCO/ de CGO/LMO/IBAD-MgO/Y2O3/Hastelloy

L’Elena Bartolomé acaba de publicar un nou treball sobre la fabricació de cintes amb una nova arquitectura pel mètode química d’Inkjet Printing, en col·laboració amb l’ICMAB, les empreses OXOLUTIA (Barcelona), Brucker (Alemanya), SuperOx (Rússia, Japó) i la Universitat d’Antwerpen (Brussel·les). En aquesta nova arquitectura, la solució química precursora del YBCO es diposita per Inkjet Printing sobre un sandvitx de capes de CGO/LMO/IBAD-MgO/Y2O3/acer Hastelloy, per aconseguir la flexibilitat i textura desitjades.

L’article presenta una caracterització completa de les propietats microestructurals i electromagnètiques de les cintes, dut a terme combinant la difracció de rajos X, microscòpies AFM, SEM i TEM, i la caracterització per magnetometria dc/ac. Les capes d’un gruix de 450 mm, obtingudes par 5 deposicions successives, presenten una densitat de corrent intergranular de Jc=16 MA/cm2 (a 5K), i un corrent de 58.4 A/cm-ample (a 77 K).

Investigació en Supercapacitors: Nanofibres de carbó vs. carbó actiu

El professor de l’EUSS Llorenç Servera, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Electrònica de la UB i l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), acaben de publicar a la revista Nanoscale Research Letters un treball en l’àmbit dels Supercapacitors.

En aquest estudi es comparen les prestacions de supercapacitors simètrics amb solució aquosa, amb elèctrodes preparats bé a partir de Nanofibres de carbó (CNF) o bé amb Carbó Actiú (AC). Aspectes com ara la distribució de la mida dels porus, la superfície dels elèctrodes i la seva resistència total tenen un paper crucial en el rendiment final del supercapacitor.

Imatges SEM i TEM (inset) d'(a) CNFs i (b) AC.

Els resultats revelen que l’AC té un alt nivell de microporós i estructura ultramicroporosa que dóna una superfície de 1042 m2/g, mentre que a l’elèctrode CNF l’estructura dominant és mesoporosa i la superfície és de 83 m2/g. A causa d’això, el material AC proporciona una capacitància específica (334 F / g) molt superior al dels CNF (52 F / g), i com a conseqüència, l’energia específica del AC (18,1 Wh/kg) és major que la de CNF (2 Wh /kg). D’altra banda, les potències específiques obtingudes varen ser de 1860 and 450 W/kg pels CNFs and AC, respectivament. En conclusió, es considera que el CNF és un millor candidat per a aplicacions de potència.