Miquel Llull, alumni de l’EUSS, ens explica en aquesta entrevista la vinculació que existeix entre el món del circ i l’enginyeria, i el camí que ha seguit des que va deixar els estudis fins a arribar treballar en l’actualitat a Montreal al Cirque du Soleill.
Quina relació existeix entre l’enginyeria i el món del circ?
Les necessitats tecnològiques que es presenten quan una empresa com Cirque du Soleil vol empènyer els límits del que es fa sobre un escenari, involucren tecnologia de tot tipus que habitualment no es relaciona amb el circ o fins i tot amb el món de l’espectacle. Per això, l’enginyeria juga un paper clau en el fet que aquestes idees es puguin implementar, ja que requereixen dissenys específics que han de durar, en el nostre cas, al voltant de 12 anys, en els quals es faran innumerables muntatges i desmuntatges.
A quins aspectes concrets del circ podem identificar aspectes relacionats amb l’enginyeria?
Existeix una relació molt directa i identificable ràpidament a l’àmbit de l’automatització. Es fan servir grans motors per a moure objectes escènics, estructures, escenografies i, per suposat, persones que fan acrobàcies; i tot això ha d’estar controlat de tal manera que sigui fàcil d’operar pels tècnics i, a la vegada, sigui segur i robust. Així, s’apliquen exactament els mateixos sistemes d’automatització industrial com PLCs, variadors de velocitat, protocols digitals de comunicació, etc. La diferència principal aquí, però, és que a sobre d’això s’hi posa una ‘capa’ d’un programari especialment dissenyat per a espectacles que consisteix en un servidor que parla l’estàndard etherCAT on s’hi programen tots els moviments que poden fer els actuadors de la instal·lació.
Encara que el departament d’automatització sigui el que més clarament hagi tingut un procés de disseny molt clar, no ens hem d’oblidar de l’enginyeria aplicada a la resta de departaments com il·luminació, vídeo o so, que tenen sistemes complexes ja sigui d’altres fabricants o fets a mida per a una producció en concret.
Quina tasca/tasques desenvolupes al Cirque du Soleil?
Jo vaig entrar a l’empresa per a finalitzar la creació d’una nova producció que s’ha estrenat recentment; estic al departament d’il·luminació fent diverses coses. Durant la creació vam muntar, programar, configurar, penjar, soldar, dissenyar.. molts sistemes de l’espectacle. En el meu cas, i pel fet de ser enginyer, vaig poder col·laborar més en el disseny de dispositius fets a mida com sistemes d’il·luminació inal·làmbrics.
A l’actualitat, una vegada que s’ha estrenat l’espectacle, m’asseguro que tots els sistemes i dispositius relacionats amb la il·luminació de l’espectacle funcionin, els faig manteniment i durant l’espectacle tenim vàries funcions. A més, i també pel fet de tenir més coneixements, acabo sent la persona a la que els caps d’altres departaments recorren quan tenen un problema que no saben solucionar. He descobert una cosa graciosa al circ, i és que he pogut comprovar que no només els artistes van pels aires! Jo he arribat a desmuntar i reparar un sistema electrònic i mecànic complex a vint metres d’alçada, penjat d’un arnès i ple d’estris i eines. Això fa la feina més divertida (i complicada) que no si es fes damunt una taula d’un laboratori!
Com vas arribar a aconseguir aquesta feina i quina vinculació té amb els teus estudis a l’EUSS?
Aquesta és una empresa internacional i molt gran, que opera per tot el món. Jo no coneixia ningú que hi estigués involucrat i em pogués donar alguna pista de com entrar-hi, així que vaig, simplement, posar el meu currículum a la web i em van contactar al cap d’un temps. Així i tot, vaig passar vàries fases d’entrevistes per a ser cap de manteniment (una posició superior a la que estic ocupant), però finalment van decidir que, pel fet de no tenir gens d’experiència en el sector, m’oferirien una plaça al departament d’il·luminació per a que pogués pujar en un futur. És una estratègia comuna en moltes empreses la de fer començar els candidats per una posició inferior a la que aspiren, per tal de veure si s’integren bé en l’ambient de feina i tenen potencial de créixer. El fet de tenir estudis d’enginyeria, però, fa que pugui optar a ascendir a una posició més elevada per a poder aprofitar els meus coneixements, recursos i experiència.
Creus que és una bona sortida laboral pel món dels enginyers?
Sempre he tingut molt clar que m’agradaria treballar en un camp relacionat amb la tecnologia de l’espectacle, però ha estat difícil trobar un lloc en aquest ecosistema i, encara ara, no estic en la posició que jo voldria. Resulta que hi ha molt poques posicions que es puguin ajustar a un perfil d’enginyer; sobretot en el nostre país. I les poques que hi ha, evidentment, les ocupen persones majors amb molta experiència, així que un a vegades es pot frustrar intentant aconseguir un lloc així.
Jo he anat a una empresa molt gran de l’estranger i reconeguda per la majoria de persones del món; una empresa que tracta molt bé els treballadors i on el salari és molt més elevat per a un tècnic que el d’Espanya per a un enginyer; així que em sento afortunat.
A qualsevol persona que tingui la convicció que vol fer això, li diria que lluités per aconseguir-ho, perquè en un moment o un altre, arriba.
A tota la indústria que envolta la cultura i l’entreteniment a Catalunya, li diria que prengui exemple dels Nord-Americans; en especial dels Quebequesos (per llàstima, no només aquest sector hauria de prendre exemple, però bé).
El Cirque du Soleil ha destacat alguna aptitud teva relacionada amb la teva formació acadèmica?
Penso que sense el títol, els coneixements i les aptituds professionals que em va donar la universitat no hauria estat tan fàcil entrar a l’empresa i hauria estat del tot impossible optar a una posició de dissenyador o de director tècnic. Per això, encara que la universitat ens doni eines a vegades no gaire útils des d’un punt de vista pragmàtic, aquestes són una molt bona base on començar a construir una vegada s’entra en el món laboral. Aquí és on realment s’ha d’aprendre ràpid i les habilitats adquirides durant els anys d’universitat es tornen, de cop, més útils del que ens pensàvem.