Article publicat: Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah

El professor Dr. Keivan Amirbagheri acaba de publicar un article titulat “Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah”, a la revista Journal of Humanitarian Logistics and Supply Chain Management. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb S.M. Amin Hosseini (Dep. Resilience and Sustainability, Resume tech, Barcelona), Leila Mohammadi (Dep. De Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) i Albert de la Fuente (Dep. Civil and Environmental Engineering, UPC).

Imatge d’arxiu del terratrèmol de Kermanshah (novembre 2017).

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat considerar com aprofitar de manera eficient el potencial important dels individus en operacions humanitàries. En aquest estudi s’han avaluat els factors que van afectar el fracàs en les operacions de la cadena de subministrament humanitària després del terratrèmol de Kermanshah, tenint en compte el paper de totes les parts, i centrant-se en les persones que no volien treballar amb organitzacions formals en conjunt.

Després del terratrèmol de Kermanshah, que es va produir el 12 de novembre de 2017, van tenir un paper molt important grups improvisats de civils iranians d’arreu del país.  Encara que la majoria d’aquests grups sincerament pretenien ajudar a la societat afectada, les víctimes no van poder beneficiar-se adequadament d’aquestes importants accions humanitàries potencials. Al contrari, aquestes possibles accions van causar alguns problemes durant les operacions humanitàries, com ara el bloqueig de carreteres, la distribució inadequada de l’última milla, el malbaratament de recursos, etc.

L’estudi presenta un marc per a la gestió de la cadena de subministrament humanitària per fer front a futurs desastres a la mateixa àrea o àrees amb característiques similars a l’estudi de cas. Diversos factors influents, com la formació dels actors humanitaris i la gestió integrada, podria augmentar considerablement l’eficiència de les operacions humanitàries de les persones.

Entrevista a Elena Pallarès, coordinadora de la titulació de Mecànica i responsable del laboratori de Mecànica i Materials

Elena Pallarès és enginyera de Camins, Canals i Ports i Doctora en Ciències del Mar. Forma part de l’equip docent de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)  des del 2016, i actualment imparteix les assignatures de Fonaments d’Enginyeria Tèrmica i de Fluids, Teoria de Màquines i Mecanismes, Resistència de Materials i Aerodinàmica del Vehicle. A més, des d’aquest curs, l’Elena és la coordinadora de la titulació de Mecànica i la responsable del nou laboratori de Mecànica i Materials.

  • Què et va portar a estudiar l’enginyeria en Camins, Canals i Ports? Per què Ciències del Mar?

De ben jove tenia clar que volia estudiar Matemàtiques, però a mesura que s’apropava el moment de decidir van aparèixer els dubtes. No tenia clar els possibles futurs laborals relacionats amb la carrera de Matemàtiques, que jo associava sobretot a ser professora o a treballar amb moltes dades i programació. Per aquesta raó vaig decidir estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Ports, on les matemàtiques tenien un paper important, però també hi havia una part d’enginyeria que em cridava molt l’atenció. Vaig tenir la mala sort d’acabar la carrera quan va començar la crisi de la construcció, i això em va fer replantejar el meu futur. Una de les meves especialitats en la carrera (en aquella època en triàvem dues) era l’enginyeria marítima, així que vaig decidir entrar al programa de doctorat associat, el de Ciències del Mar, i fer una tesi relacionada amb l’ Oceanografia Física, on vaig acabar treballant amb moltes dades i vaig  tenir l’oportunitat d’aprofundir en la programació (curiosament un dels aspectes que no veia clar d’estudiar Matemàtiques).

  • Com va sorgir l’oportunitat de dedicar-te a la docència i d’entrar a l’EUSS? Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Quan estava a punt de presentar la tesi doctoral, una antiga companya del departament que treballava en aquell moment a l’EUSS, em va informar d’una vacant i em va animar a enviar el meu currículum. Anteriorment, havia fet algunes classes durant el meu programa de doctorat, però no va ser fins que vaig arribar a l’EUSS que no vaig començar a fer classes amb regularitat. Per mi va ser un descobriment i una sorpresa, veure el molt que m’agrada dedicar-me a la docència (recordeu que aquesta era l’altra raó per les que havia descartat estudiar Matemàtiques).

Actualment, el que més m’agrada de la meva feina és el tracte amb els i les alumnes. Veure com creixen, evolucionen i aprenen, sempre en un ambient agradable on poden ser ells i elles mateixes i on la comunicació és una part molt important de l’aprenentatge.

  • El departament de Mecànica és l’únic associat a dues titulacions: enginyeria Mecànica i enginyeria de l’Automoció. Quina és la teva funció com a coordinadora?

Com a coordinadora de titulació, la meva funció principal és supervisar de forma global els aspectes acadèmics de les diferents assignatures que formen el grau. Això inclou aspectes com ara la coordinació entre assignatures, la distribució de professorat en les diferents matèries, la revisió de les guies docents o aspectes relacionats amb el sistema de qualitat.

  • Aquest any L’EUSS ha estrenat un nou laboratori de Mecànica i Materials, basat en el sistema de l’Engineering by doing de l’EUSS: entre les novetats hi destaca el simulador de competició, noves impressores 3D, una màquina Shock Dyno o un nou duròmetre. Per què creus que és necessària aquesta actualització dels laboratoris de l’escola? Quina acollida ha tingut entre l’alumnat?

Una de les funcions principals del laboratori és permetre a l’alumnat assolir coneixements pràctics que complementin allò treballat a l’aula. Per aquesta raó, i tenint en compte que estem educant als i les alumnes en un camp com l’enginyeria que evoluciona de forma molt ràpida, és estrictament necessari la millora continua de les instal·lacions i de la maquinària disponible. Això no impedeix que els assajos de materials de tota la vida hagin deixat de ser útils, i per tant la maquinària necessària per a realitzar-los continua ocupant un espai important al nostre laboratori, però l’acompanyen les noves incorporacions mencionades.

L’alumnat ha rebut amb il·lusió i amb ganes d’experimentar les novetats del laboratori, sobretot el simulador de competició i les impressores 3D.

  • Què creus que hauria de tenir el futur laboratori d’Automoció, en el qual ja s’està treballant? 

En la meva opinió, el nou laboratori d’automoció hauria d’incloure aspectes mecànics dels vehicles, com poden ser motors de combustió o sistemes de suspensió o frens entre d’altres, juntament amb aspectes relacionats amb l’electrònica del vehicle. Actualment, s’està treballant en aquest nou espai, el qual disposarà d’una zona reservada a vehicles (tant elèctrics com de combustió) i d’una zona de tractament de dades mitjançant centraletes de control del vehicle, entre altres espais.

  • Què són les LaborEUSS de Resistència de Materials? A qui van adreçades i quina funció tenen?

Una de les tasques que es realitzen al laboratori de resistència de materials són les LaborEUSS. Aquestes són activitats dirigides a alumnes de batxillerat o de grau superior en les quals els futurs enginyers i enginyeres tenen l’oportunitat de veure, i en molts casos realitzar una sèrie d’assajos que permeten estudiar les propietats mecàniques dels materials. L’activitat l’acostuma a realitzar un o una estudiant amb beca del laboratori amb la meva col·laboració. Aquesta visita a l’EUSS, que normalment té una duració entre una hora i una hora i mitja, permet als i les joves veure, per una banda, assajos que han estudiat de forma teòrica a classe i, per altra banda, tenir un primer contacte amb la universitat.

  • Els enginyers i enginyeres d’automatització estan entre les professions més demandades pel 2023, i de ben a prop el segueixen altres especialitats del món de l’enginyeria com Organització Industrial o  Electrònica Industrial i Automàtica. Quines qualitats diries que diferenciaran els futurs i les futures professionals del sector? De quina manera s’intenten treballar aquests soft skills des de l’EUSS?

Com ja s’ha vist els darrers anys, tots els aspectes relacionats amb la tecnologia estan evolucionant de forma molt ràpida. Això fa que els futurs i les futures professionals del sector hagin de ser persones amb un coneixement tècnic adequat, però sobretot amb unes capacitats personals que els permetin adaptar-se al futur que hauran d’afrontar. Algunes d’aquestes capacitats, que intentem treballar durant els estudis a l’EUSS, són la capacitat d’adaptar-se als canvis o a diferents metodologies de treball, l’habilitat de resoldre problemes, la curiositat, el treball en equip, la paciència i la gestió de la frustració entre d’altres. La forma en què es treballen aquestes competències és mitjançant les metodologies docents a les nostres assignatures, en les quals es prioritzen els projectes o les activitats de resolució de casos pràctics ja des del primer curs. Això és possible, ja que a l’EUSS treballem amb grups reduïts a classe i disposem d’instal·lacions i laboratoris dissenyats amb aquesta finalitat.

7a cursa solidària The Bosco Run i el projecte “Repassem Junts”

El passat diumenge, dia 22 de gener, es va celebrar la 7a cursa The Bosco Run, una cursa solidària que ajuda a finançar el projecte “Repassem Junts”.

“Repassem Junts” és un projecte comunitari que neix de la col·laboració dels Salesians de Sarrià amb els Serveis Socials del Districte de Sarrià, i en què participen estudiants de l’EUSS en forma de voluntariat.

Aquest projecte ofereix als nens i nenes del barri un espai de convivència, educació i lleure. Els infants que hi participen, a qui s’ha detectat algun tipus de dificultat o mancança per al seu progrés acadèmic, poden fer els deures amb l’ajuda d’alumnes de Batxillerat o de la universitat, a més de gaudir d’un berenar saludable i d’una estona de jocs a les instal·lacions del centre.

Aquesta edició de la cursa va comptar amb la participació de membres del personal de l’EUSS.

D’esquerra a dreta: Olga Vendrell, Yolanda Riera, David Del Campo i Andreu Moreno.


L’EUSS impulsa el seu propi Programa de Desenvolupament Executiu (PDE)

  • Està adreçat a perfils amb un mínim de 5 anys d’experiència professional que vulguin desenvolupar la seva carrera com a directius o com a emprenedors. Arrencarà el pròxim 1 de març.
  • Hi haurà dues sessions informatives, el dimarts 24 de gener i el dijous 2 de febrer, que es podran fer presencialment o telemàticament.

Dotar als professionals de les capacitats i eines necessàries per a prendre decisions amb una visió global i estratègica des del punt de vista de la direcció general i des de la perspectiva de les diferents àrees directives de tota organització. Aquest és l’objectiu del primer Programa de Desenvolupament Executiu (PDE) que impulsa l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), dirigit a professionals amb un mínim de 5 anys d’experiència, vocació directiva i ganes de donar un impuls a la seva carrera, que tindrà lloc a partir del pròxim 1 de març.

Es tracta d’un programa adreçat a persones que ja tinguin un recorregut en el món laboral, amb ganes de continuar creixent, amb l’adquisició de dots directius que els permetin assumir càrrecs de més responsabilitat relacionats amb el funcionament i la gestió empresarial. En aquest sentit, l’EUSS ha preparat una formació de lideratge, pensada per adquirir coneixements estratègics de presa de decisions, negociacions i gestió d’equips que es puguin aplicar en el dia a dia.

“Un dels punts forts del PDE és l’acompanyament dels participants en el procés de gestió de la seva carrera professional” explica Jesús Rico, director del programa, “tots tindran un coach que els hi farà de guia i els ajudarà a treure el màxim profit del programa i de la situació professional específica de cadascú”.

La metodologia formativa del primer PDE de l’EUSS es basa de l’aplicació teòrica a través de business cases, que plantejaran diverses situacions reals de negoci. Seguint la filosofia Engineering by doing de l’escola universitària, l’objectiu és aprendre conceptes fonamentals de la direcció aplicant els coneixements adquirits a l’aula d’una manera pràctica. El professorat està format per un equip amb una àmplia experiència en càrrecs executius de sectors i indústries molt diverses, així com una alta capacitació docent.

La durada del PDE és de 5 mesos i s’impartirà a temps parcial, els dimecres i divendres de 17:30 h a 21:30 h de manera presencial. Per assistir a les sessions informatives, que tindran lloc el dimarts 24 de gener i el dijous 2 de febrer a les 19 h a l’EUSS, cal inscriure’s a través de la pàgina web pde.euss.cat. En ambdós casos també es podrà seguir telemàticament.

Article publicat a la revista Chemosensors: detecció en temps real de la formació de biofilms usant sensors QCM

El professor Dr. Miquel Àngel Amer ha publicat un article a la revista indexada Chemosensors titulat “Real-Time Detection of the Bacterial Biofilm Formation Stages Using QCM-Based Sensors”, en col·laboració amb investigadors del Group de Sistemes Integrats i Intel·ligents de la UPC, l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid.

Els biofilms bacterians són una de les principals causes de danys relacionats amb les infeccions mèdiques i la contaminació biològica. Així, el 80% de les infeccions totals són causades per microorganismes que formen biofilms. Per tant, el coneixement de les etapes de formació del biofilm és crucial per desenvolupar tractaments efectius per prevenir-los en implants, eines i dispositius mèdics.

Figura 1. Retícula de sensors QCM, càmera termostàtica i placa de Petri amb múltiplex cavitats.

Per aquest propòsit, els sensors de cristall de quartz (QCM) s’estan convertint en una bona alternativa als mètodes analítics per al monitoratge en temps real en cultius en medi líquid. En un treball anterior, els autors van descriure un instrument multicanal basat en un sensor QCM de preu assequible. Tanmateix, per tal de validar el seu funcionament, s’han portat a terme mesures complementàries basades en el creixement d’un biofilm bacterià. En el present treball es presenten i discuteixen les mesures que permeten la identificació de les diferents etapes de formació del biofilm.

Figura 2. Superfície de la superfície active d’un biofilm: (a) canal 2 (24 h d’experiment), (b) canal 4 (24 h d’experiment), (c) canal 1 (48 h d’experiment), I (d) canal 9 (48 h d’experiment).