En José Antonio Andrés té molt clar que ha estudiat el que més li agrada fer i que ha convertit la seva feina en un hobby. Graduat en Enginyeria en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), és fundador i director general de CERC Ingeniería. L’empresa va ser creada el 2004 i ofereix serveis d‘outsourcing per a tercers en l’àmbit del disseny de productes electrònics, principalment en temes de conversió d’energia elèctrica. Andrés, a més, combina la seva professió d’enginyer amb la docència, com a professor al Campus Sud de la UPC.

“Estudiar a l’EUSS va ser una experiència molt dolça i agradable”, confessa. José Antonio Andrés és el nostre nou candidat del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiencies.

Què et va motivar a estudiar enginyeria?

Abans de fer la formació professional, volia estudiar arquitectura. El que passa és que, quan estava estudiant Electrònica, una cosa que lamentablement i malauradament s’ha perdut, em vaig decantar per aquesta branca, per l’enginyeria electrònica. Sempre m’ha agradat molt obrir coses, muntar, desmuntar… ja des de ben petit. Aleshores, vaig estar mirant diferents opcions i la que més em va agradar va ser la de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Em vaig matricular ja fa temps. De fet, vaig ser de la segona promoció. I crec que va ser una de les experiències més gratificants i de la qual més bons records guardo de la meva vida. L’EUSS és una universitat molt familiar, l’ambient és molt proper, els professors tenien la motivació i crec que la continuen tenint. Els docents estan molt a sobre teu i t’ajuden, en certa forma, a poder enfocar amb èxit els teus estudis.

Què destacaries de l’EUSS?

Els valors que t’inculquen. Valors que van més enllà del que són els estudis. Valors, educació i ordre, sobretot ordre, una manera de fer les coses. És a dir, estava tot molt tabulat i tot molt definit, molt orientat perquè fos molt fàcil estudiar. Aquesta bona gestió de la docència i de la formació dins la universitat va ser una mica el que va marcar el meu estil professional. L’EUSS va posar la primera pedreta.

A més, guardo molt bons records de tots els professors. Ara podria dir noms: Miquel Llabrés; Salvador Bernadàs; Josep Fontana; Francesc Poyatos, quan era a la universitat; César Latorre; Joan Yebras i tots els alumnes que hi érem. Les classes eren petites, amb grups molt petits, cosa que permetia que es fessin fàcils i també que féssim una mica de pinya, de família, per dir-ho així. Va ser una època molt dolça i molt agradable.

Un record a l’EUSS?

Guardo el record d’anar a la biblioteca i viure el mateix que l’escena de Forrest Gump, en què el protagonista comença a córrer i s’uneix tot de gent. Recordo que estaves estudiant i venia un company, després eren dos més, o tres, i al final fèiem un grup d’estudi de 20 persones. Les anècdotes eren això: els companys i com fèiem pinya, com fèiem família per tirar endavant. Era un ambient molt proper i molt obert.

Com recordes el teu accés al món laboral?

Acaba l’EUSS al voltant de l’any 2000, més o menys. Vaig presentar el projecte de final de carrera, el PFC, i vaig començar a treballar al cap de poc. Precisament, la primera feina va ser sobre el que a mi m’agradava: el tema d’Electrònica i potència. Per a mi, el meu referent va ser Josep Fontana, em va marcar molt la seva assignatura. De fet, sempre he estat molt vinculat amb empreses d’aquest sector. Vaig seguir amb un segon cicle, per tal de potenciar i incrementar una mica més els coneixements. I, sí que és cert que hi ha mancances, però perquè al final l‘expertise o els coneixements els aprens en el món laboral.

Quan decideixes emprendre?

Començo a emprendre l’any 2004, constituint i creant aquesta empresa, CERC Ingeniería, on treballo ara mateix. Fem desenvolupament de producte, sobretot amb temes de conversió d’energia: tot el que són convertidors continu-continua, fonts d’alimentació alterna contínua i carregadors de bateries. Des de fa no gaire, també comencem a treballar en electrònica industrial, amb la programació de dispositius, temes de microcontroladors i una part de firmware.

Quin consell li donaries a algú que vol emprendre?

El camí d’emprendre és un camí que requereix una certa motivació, no és un camí fàcil. Tampoc és que sigui gaire complex, però cal fer-ho amb molta cura, i posar-li molta il·lusió i ganes. Jo, per exemple, cada dia que me’n vaig a la feina és com si fos 2004: m’ho prenc com un hobby, perquè al final estic fent el que m’agrada fer.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és una cosa que no em van ensenyar a la universitat. És el tracte amb la gent, estar en contacte, conèixer les seves necessitats, els seus problemes i poder trobar les solucions. S’estableix un vincle personal que al final té a veure amb la confiança que tu generes amb aquesta persona o empresa. M’agrada molt veure com es forja aquest vincle de col·laboració i de cooperació.

Què ens pots explicar de la teva faceta com a docent?

M’agrada molt explicar. Ara estic donant classes a la UPC, al campus sud, i tal vegada en un futur podria ser a l’EUSS, per què no? És una cosa que m’agrada. Aquí, a l’empresa, quan venen els nouvinguts també cal una part de formació per entendre una mica com funcionen les coses. I m’encanta fer-la.

Què els diries als actuals alumnes de l’EUSS?

El primer és que aprofitin aquest moment, perquè és un moment que segurament serà un bon record. El missatge és: “Aprofiteu el que teniu ara, valoreu i gaudiu”. Segur que aquests coneixements que ara us poden semblar que no fareu servir mai, els acabareu necessitant. Pot ser no tots, però una bona part sí. I enteneu, sobretot, és molt important entendre el que estem fent perquè memoritzar, entendre i aprendre són coses molt diferents.