El Dr. Antoni Pérez Navarro professor de l’EUSS publica l’article “Students perception of videos in introductory physics courses of engineering in face-to-face and online environments”.
Resum: Els vídeos digitals tenen una presència important (i creixent) en els processos d’aprenentatge, especialment a les universitats i escoles en línia. No obstant això, la creació de vídeos és una activitat que requereix molt de temps per als professors, que normalment no són experts en creació de vídeos. Per tant, és important saber quin tipus de vídeo és percebut com a més satisfactori i útil pels estudiants, entre els vídeos que acostumen a crear els docents. En aquest article mostrem un model estructural amb la relació entre la satisfacció, la forma en què s’ha creat un vídeo, el tipus de vídeo (amb o sense les mans del professor i amb o sense el cos / cap del professor), la utilitat percebuda, el contingut del vídeo (teoria o problemes) i l’impacte potencial dels vídeos sobre les taxes d’aprovació. L’experiment s’ha realitzat en un curs introductori de Física de l’Enginyeria amb més de 200 estudiants de primer curs a tots dos: a la universitat 100% en línia, Universitat Oberta de Catalunya (UOC); i en una universitat presencial, Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). S’han realitzat proves amb aproximadament 100 vídeos de dos tipus: vídeos creats amb una tauleta digitalitzadora i captura de pantalla i vídeos creats gravant les mans del professor. Els resultats s’han analitzat quantitativament. La investigació mostra que els resultats són independents de l’entorn i que els estudiants prefereixen els vídeos amb les mans. D’altra banda, s’ha trobat poc efecte sobre el contingut del vídeo en la utilitat o satisfacció percebudes. Els resultats del rendiment mostren que els vídeos poden millorar les possibilitats d’aprovar l’assignatura. Per tant, l’article mostra que els vídeos amb les mans són un complement útil per a assignatures difícils, com la física introductòria a l’enginyeria, per assimilar eficaçment el coneixement científic. Les principals contribucions d’aquest article són: analitzar la percepció que els estudiants tenen del vídeo en un context específic, curs d’iniciació a la física a l’enginyeria, en diferents entorns; i analitzar la percepció del vídeo sobre la forma en què s’ha creat i el tipus de contingut. Podeu llegir l’article complet.
L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià ha doblat els ajuts a l’estudi i ha incrementat en un 50% els de col·laboració.
Els 130.000 € totals del pressupost de beques permetrà atendre 73 sol·licituds, més de la meitat de les presentades.
L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha incrementat en 20.000 euros el pressupost destinat a les beques de la Fundació Rinaldi per al curs 2020-2021, gràcies a l’estalvi generat pel tancament de les instal·lacions a causa de la pandèmia de Covid-19.
Malgrat que els pressupostos es van aprovar el desembre de 2019, incloent-hi la partida de beques, direcció i Patronat de l’EUSS han pres aquesta mesura de suport a l’alumnat en un moment d’especial dificultat per les conseqüències derivades de la crisi sanitària.
Així, els prop de 130.000 euros han permès doblar
les beques d’ajut a l’estudi respecte al curs passat, i incrementar en un 50%
les de col·laboració. En total, en aquesta convocatòria, s’han atorgat 73
beques, més de la meitat de les sol·licitades.
L’EUSS ofereix tres tipus de beques:
D’ajut
a l’estudi: 25% de descompte directe en la matrícula.
De
col·laboració: dotació econòmica per realitzar 150 hores de tasques de
col·laboració i suport supervisades en algun departament o servei de l’escola.
Don
Bosco: destinada a l’alumnat que hagi estudiat en una escola salesiana, permet
cursar el grau a preu públic, amb el compromís de realitzar 200 hores de
tasques de col·laboració i suport.
Tradicionalment, l’EUSS havia fet convocatòries
separades per a cada tipus de beca, però, tenint en compte la situació actual,
enguany ha decidit fer una convocatòria comuna per tal de redistribuir el
pressupost en el moment de la concessió dels ajuts, en funció de les necessitats
detectades.
La situació generada per la crisi sanitària s’ha
reflectit en un augment de les sol·licituds de beques: 143 en total, de les
quals, 81 per a ajuts a l’estudi, 53 de col·laboració i 9 Don Bosco. A l’hora
de fer els barems per concedir-les, s’han tingut en compte els canvis en la
situació personal o familiar, com malalties, Expedients de Regulació Temporal
d’Ocupació (ERTO) o pèrdua de feina.
Les beques de la Fundació Rinaldi són compatibles amb les que atorguen les administracions públiques. A més, un cop iniciat el curs, i en funció de la disponibilitat pressupostària, s’obrirà una segona convocatòria per a l’alumnat de nou accés que no hagi estat becat ara.
El professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “Osseointegration around dental implants biofunctionalized with TGFβ-1 inhibitor peptides: an in vivo study in beagle dogs” a la revista Journal of Materials Science: Materials in Medicine.Aquest treball ha sigut fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i el Departament de Cirurgia Oral e Implantologia de la Universidad de Granada, la Unitat d’Anatomia Humana i Embriologia de la Universitat de Barcelona, el Departament de Cirurgia de l’Escola de Veterinària de la Universitat de Barcelona, i la Facultat de Medicina de la UIC.
Figura: Imatges TGF-b BS-SEM dels implants analitzats després de 8 setmanes d’implantació en (a) el grup de control (b) P17-biofunctionalitzat, i (c) P144-biofunctionalitzat.
L’objectiu d’aquest estudi era avaluar l’efecte de la biofuncionalització amb dos pèptids inhibidors del TGF-β1, P17 i P144, en l’osseointegració d’implants dentals CP-Ti. En aquest estudi es van utilitzar un total de 36 implants (VEGA, Klockner®) amb connexió interna de 3,5 × 8 mm, dividits en tres grups: (1) grup de control (n = 12), (2) implants amb superfícies biofuncionalitzades amb inhibidor del pèptid P17 (n = 12), (3) implants amb superfícies biofuncionalitzades pel pèptid P144 (n = 12). Es van inserir tres implants, un de cada grup, en els dos hemimandibles de 6 gossos beagle, 2 mesos després de l’extracció de les dents. Les mostres, analitzades a les 2, 4 i 8 setmanes després de la inserció de l’implant, es van estudiar i analitzar mitjançant microscòpia BS-SEM i anàlisi histològica. La biofuncionalització superficial amb els pèptids inhibidors del TGF-β1, P17 i P144, va donar lloc a millors paràmetres quantitatius i qualitatius en relació amb l’osseointegració de l’implant.
Parlem amb l’Iria Fraga, Cap de Departament de l’Estudiant, amb motiu de la publicació de la resolució definitiva de les beques de la Fundació Rinaldi per al curs 2020-2021.
Hi ha hagut algun efecte de
la crisi sanitària a les sol·licituds? S’ha notat un augment de les mateixes?
Sí. Aquest tema ha estat molt present en tot el procés.
Primer, redactant les bases: no sabíem ni quan ni com es podria lliurar la
documentació necessària, així que ha estat una mica més difícil decidir les
dates que en cursos anteriors. Estàvem també pendents de quan es podrien
matricular els alumnes de nou accés, i de quan s’aixecaria el confinament.
Treballem molt en la redacció de les bases, perquè a més d’introduir diverses
novetats, a la Sara Redondo, cap de Gestió Acadèmica, se li va ocórrer que
podríem incloure un formulari de pre-sol·licitud a la web per informar de
possibles variacions en els terminis, en l’obertura de l’EUSS, etc. Es van
rebre unes 110 pre-sol·licituds, el que demostra el gran interès en les beques.
Després, a l’hora de sol·licitar les beques, hi ha hagut un augment
respecte a l’any passat: el total de sol·licituds és de 143, sent l’augment d’ajut
a l’estudi més gran que les altres modalitats: 81 enfront de 53 beques de
Col·laboració i 9 beques Don Bosco. La majoria s’han desplaçat a l’EUSS a
presentar la sol·licitud, però també hem tingut sol·licituds que han arribat
per correu certificat.
I a l’hora de concedir-les, hi ha sol·licituds que vénen acompanyades d’una
breu explicació de canvis en la situació personal o familiar, que és una cosa
que l’any passat no ens trobàvem. Per confidencialitat, òbviament, no puc
comentar més detalls.
Com s’ha adaptat la
concessió de beques a la crisi sanitària? Hi ha hagut alguna modificació?
Els pressupostos s’aproven any a any; així que no podíem modificar la quantitat pressupostada. Quan es van aprovar els pressupostos al desembre, tot això era impensable, així que els diners destinats a beques era el que era. Però, amb el que teníem, sí que vam decidir fer una redistribució de tot el pressupost de beques; i en lloc de separar els tres tipus de beques i de separar els tres pressupostos, es va pensar a sumar-ho tot i redistribuir-les en el moment de la concessió, depenent de les necessitats reals de l’Escola, i també considerant el nombre de sol·licituds que a la fi resultés haver-hi per a cada tipus. I així es van redactar les bases amb un sol pressupost.
A més, el tancament de l’edifici de l’EUSS durant setmanes a causa de la pandèmia del Covid-19, va generar un estalvi de 20.000 €, que direcció i el Patronat van decidir que fossin íntegres per a les beques de la Fundació Rinaldi. Això no està comptabilitzat en les bases de la convocatòria, perquè és posterior a la seva redacció, però sí que s’han repartit 20.000 € més dels previstos inicialment. Crec que és una cosa que val la pena que se sàpiga. Sempre diem que els alumnes a l’EUSS són persones i no números, i que treballem en un ambient de familiaritat; són fets com aquests els que demostren que això és veritat.
I en fer el barem s’han tingut en compte els canvis (sempre justificats) en
la situació personal o familiar a causa de malalties i / o ERTOS,
acomiadaments, etc. i sempre considerant les bases, és clar.
Quantes beques més s’han
pogut donar amb aquests 20.000 €?
A l’estar pressupostat tot unit i en fer la redistribució és una mica complicat calcular-ho detalladament; però sí que puc dir que respecte al que estava previst inicialment, entre la redistribució i el fons addicional, les beques d’Ajut a l’Estudi s’han pogut duplicar, i les de col·laboració han augmentat en un 50%, aproximadament. Si comptéssim al brut, uns 1.000 € per beca, serien uns 20 becats més, però no és ben bé així: depèn, entre altres coses, del nombre de crèdits que es matriculin o d’on es facin les hores de col·laboració.
Quantes beques s’han donat
aquest any?
El total d’alumnes becats en aquesta convocatòria és de 73, que és un 51%
de les sol·licitades. Si excloem els que no complien els requisits de les
bases, per modalitat, hi ha hagut una ràtio de concessió / sol·licitud del 55%
en Ajut a l’Estudi; un 95% en Col·laboració i un 44% en la beca Don Bosco. Tot
i que aquests números podrien augmentar si hi hagués una convocatòria
extraordinària.
Parlem de les novetats
d’aquest any.
A l’englobar tots els pressupostos en un, no semblava tenir gaire sentit fer tres bases diferents. Així que vam redactar unes úniques bases en què apareixen els tres tipus de beques. Com a inconvenient, són una mica més llargues del que és habitual, però tenen la comoditat que està tot en el mateix lloc. Es van actualitzar també les rendes econòmiques i es va incloure la definició de sustentadors principals i secundaris per tractar de ser més objectius en el barem econòmic.
L’altra gran novetat és que vam fer un munt de “preguntes freqüents” amb les seves respostes que són a la web; la idea és que sigui àgil consultar informació important sense haver d’anar a buscar-ho a les bases, ni enviant emails o preguntant a Gestió Acadèmica.
Hi ha alguna pregunta
freqüent que us hagin fet i que no estigui a la web?
Sí! Perquè quan les vam redactar no se’ns va ocórrer, i és la pregunta
estrella d’aquesta última setmana: Per què es denega una beca per puntuació?
I quina seria la resposta?
Que les beques tenen un pressupost limitat. Un cop fet el barem totes les
sol·licituds, es comencen a donar de major a menor puntuació i s’arriba fins on
s’arriba, semblant a com funciona una nota de tall. Els que queden fora perquè
s’acaba el pressupost, passen a llista d’espera (i s’indica que la denegació és
per puntuació). Així que han de pensar que encara hi ha esperança.
I per què hi ha esperança?
Perquè a l’octubre o al novembre hi ha una altra convocatòria, però només per a nou accés. Si a l’octubre sobra pressupost, es torna a fer una redistribució entre els que estan en llista d’espera i hi ha estudiants que s’emporten grates sorpreses, ja que ja no s’ho esperen (perquè tampoc han de sol·licitar res més). Depenent de quants diners i sol·licituds d’espera hi hagi, es podrien fer diverses coses, però de moment, no puc aportar res més fins que no tingui el nombre real. Caldrà esperar a l’octubre o novembre.
Tornant al tema de la Covid,
les beques d’aquest curs que acaba, què ha passat amb els becaris de
col·laboració durant el confinament?
Doncs alguns han fet hores telemàtiques durant el confinament, però la majoria, a l’ésser una col·laboració presencial no han pogut completar les seves hores (150 h / anuals), així que a l’abril, després de reunir-nos i parlar-ho, vam decidir direcció, administració i departament de l’estudiant, portar una proposta a l’equip directiu que era que els becaris cobressin igual les hores de confinament fent un càlcul de les que portessin abans del confinament i calculant una mitjana setmanal. Amb aquesta mitjana es calcula la quantitat a cobrar durant el confinament. Més o menys, un becari que hagués fet les hores que tocaven abans del confinament, cobrarà la beca íntegra, el que hagués fet menys, cobrarà menys, i el que no hagués fet res, doncs no cobrarà res. La idea era ser equitatiu amb tots, i vist que la situació ja era complicada, que no se’ls penalitzés a més sense cobrar la beca. A més, ara al juliol, a l’obrir l’Escola, se’ls ha donat l’oportunitat de venir de nou a fer unes (poques) hores presencials quan ha calgut donar un cop de mà.
Com es viu el procés de
concessió de beques? Es gaudeix o es pateix?
Les dues coses! Les dates són una mica horribles per treballar fort, i més amb un curs com aquest, que ja anem esgotades. Però, més enllà de l’anècdota d’aquest curs, és un tema bastant ambivalent: d’una banda és una gran responsabilitat repartir els gairebé 130.000 € (imposa una mica); de l’altra, et vindria de gust concedir-les totes sense més; i quan veus que es queden fora, fa una mica de ràbia. Al final, coneixes als alumnes, als quals has tingut a classe i saps quant els ha costat arribar a la mitjana de 7, als quals van tenir beca l’any passat, als que sempre que demanes col·laboració per al que sigui, sempre s’apunten…. La veritat és que de vegades es passa una mica malament, però faig com el que els recomano jo a ells: penso que al novembre podré concedir les que han quedat pendents, i espero que així sigui.
Parlem amb el Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS per analitzar com ha afectat la pandèmia sanitària a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i com tot el personal s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball.
L’esclat de la pandèmia del coronavirus al març i les
restriccions derivades de l’estat d’alarma van trasbalsar tota la societat i,
pel que fa a l’activitat acadèmica, en un principi la van aturar per complet.
Com recordes aquells primers moments?
Tinc
molt present la por que teníem tots d’infectar-nos, no teníem mitjans per
protegir-nos i que anàvem tard per aturar l’allau de casos diaris.
Quan decidiu des de l’EUSS posar-vos a treballar en
l’adaptació a la nova situació, i com ho feu?
Recordo aquell dijous 12 de març, les autoritats polítiques van comunicar a la premsa que les universitats suspenien les classes. Calia actuar, però no teníem cap comunicat en un mitjà oficial, només hi havia les notícies als mitjans. Finalment, la UAB ens va confirmar que tenien una instrucció verbal del Govern. Llavors vam suspendre nosaltres tota activitat acadèmica en línia. Vaig viure aquell moment amb molta transcendència. El canvi va ser d’un dia per l’altre. El divendres 13 de març ja vam començar a fer classes per videoconferència.
Quins són els principals obstacles que us heu trobat per
adaptar tota l’activitat a l’entorn virtual?
La situació anímica en què estàvem, i que una part dels alumnes no tenien un entorn adequat per seguir la docència en línia. Nosaltres hem hagut d’aprendre a utilitzar noves eines per adaptar-nos a la docència en línia, però al final aquest obstacle ha estat el més fàcil de superar.
Quina ha estat la resposta del personal universitari i de
l’alumnat?
Ha estat molt bona, no puc fer altra cosa que treure’m el barret, el professorat i personal d’administració i serveis s’ha bolcat totalment, adaptant el que fos necessari, i l’alumnat ha estat molt receptiu, comprensiu i conscient de la situació. Alguns se’ns han queixat que no hem baixat el ritme, vam pensar que havíem de fer tot el possible per continuar el curs amb una certa normalitat.
Es treuen aprenentatges útils per al futur d’una situació
com la viscuda?
La
veritat és que d’aquesta experiència n’hem après moltes coses, i que ens seran
molt útils en futurs processos d’innovació educativa.
De fet, no està clara com serà la tornada al setembre.
Des de l’EUSS, heu elaborat un pla de contingència que preveu diversos
escenaris per al curs que ve, i treballeu amb la hipòtesi d’una docència
semipresencial. A l’adaptació a l’entorn virtual, s’afegeix la dificultat del
control de les mesures de prevenció sanitària. Com es munta aquest puzle?
No és fàcil perquè la incertesa és molt alta, el que sí que tenim clar és que hem de preservar la part presencial que sigui possible, perquè la considerem essencial dins del nostre model educatiu.
Heu detectat necessitats sobrevingudes entre l’alumnat?
Em refereixo, sobretot, a casos de dificultats econòmiques. Si és el cas, heu
reforçat les beques i ajudes de la Fundació Rinaldi?
L’opció
del Patronat de l’EUSS ha estat dedicar tot l’estalvi que ha suposat tenir
l’edifici tancat durant tres mesos a augmentar el fons de les beques.
Com es treballa en la gestió d’un centre universitari amb
aquesta sensació general d’incertesa permanent?
No és
fàcil, el moment emotiu et separa sovint de la realitat, però tenim la sort a
l’EUSS de tenir un equip molt consolidat de persones, i entre tots i totes anem
enfocant el futur.
Quina ha de ser l’aportació del món universitari per
ajudar a superar la situació que vivim? I què poden aportar, en concret, els
estudis tècnics?
L’enginyeria està realitzant una gran aportació. Penseu el cas dels respiradors, o per exemple el repte de fabricació i logístic que suposarà la futura vacuna.
