Arxiu de la categoria: Alumni

Entrevista a Alejandro Domingues, graduat en Enginyeria d’Automoció

Publicat el per

Escollir uns estudis universitaris sovint és una decisió carregada d’incerteses, però per a l’Alejandro Domingues el grau en Enginyeria d’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha estat “la millor decisió de la seva vida”. Procedent d’Andorra i amb una passió clara pel món del motor i, especialment, de la Fórmula 1 des que era petit, va trobar en aquest grau un espai idoni per transformar l’interès inicial en una vocació professional.

Malgrat desconèixer l’EUSS fins poc abans de començar, l’ambient proper i la dimensió humana del centre el van convèncer ràpidament que era el lloc adequat per créixer tant acadèmicament com personalment. Al llarg de la seva etapa universitària, l’Alejandro ha viscut experiències que han marcat la seva trajectòria, des de formar part de la primera promoció d’aquest grau i participar a l’EUSSMotorsport, fins a viure estades internacionals i endinsar-se en l’enginyeria aplicada a la competició.

Actualment, desenvolupa la seva carrera professional a Campos Racing, on combina la simulació virtual amb el treball a pista al costat de pilots i enginyers de primer nivell. La seva història, com bé apunta l’Alejandro, reflecteix l’essència de l’ “Engineering by Doing” que caracteritza l’EUSS i posa en valor la passió i la dedicació com a motors per arribar a fer realitat un somni.

L’Alejandro Domingues és el nostre nou candidat al cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

Per què vas escollir aquest grau?

Jo sí que és veritat que tenia la idea de fer alguna cosa STEM; Science, Technology, Engineering o Mathematics. Alguna d’aquestes anava a fer. I vaig agafar el batxillerat “científic”, tot i que a Andorra funciona una mica diferent, però al final era la idea.

Vaig trobar aquest grau d’automoció, però que només estava a dos llocs. Va ser com: m’interessa, sempre m’ha agradat el món de l’automoció, la Fórmula 1, sobretot, i m’hi vull endinsar. I vaig dir: bé, doncs, Enginyeria d’Automoció. L’agafo perquè té l’atractiu de ser un grau nou… Doncs vinga, amb aquest em quedo.

Què et va cridar l’atenció de l’EUSS?

Realment, l’EUSS es va trobar una mica amb mi, igual que jo amb ella. Jo no vaig conèixer l’EUSS fins dues o tres setmanes abans d’entrar-hi. Perquè jo vinc d’Andorra i coneixia algunes universitats grans de Catalunya, com la UPC o la UAB, però no coneixia el centre en si. Però la veritat és que em va agradar molt. Al principi era una mica estrany, perquè estava a una ciutat nova, amb gent nova, però és un lloc molt acollidor i vaig dir: ostres, m’agrada molt aquest lloc. La veritat és que ha sigut la millor decisió de la meva vida fins al moment, o sigui que estic molt content d’haver agafat a Enginyeria d’Automoció.

Què destacaries de la teva etapa al centre?

Al principi és una mica complicat. T’has de fer a l’entorn, però mai he tingut cap problema per fer amics o fer companys nous a l’EUSS. Jo destacaria sobretot els dos últims anys: tercer i quart d’Automoció. Som la primera promoció, és un grupet petit. Érem 15 persones com a molt. Hi havia gent de molts estils diferents, però vam fer molt bona pinya i ens ajudàvem molt. Les classes eren molt divertides perquè al final tens una mica de confiança amb els professors, saben que ets el primer grup que passa per les noves assignatures, llavors és més divertit.

Tot i que l’automoció té aquest punt de competir entre nosaltres… No tothom acaba en competició, però hi havia molta gent que volíem entrar en aquest món. Llavors teníem aquesta gana de competir entre nosaltres, de tota manera ens ajudàvem molt, era molt cooperatiu.

Com descriuries l’EUSS MotorSport?

No és per a tothom. Jo crec que l’EUSS MotorSport, dins dels estudiants d’Enginyeria d’Automoció, és una manera molt bona de saber si et vols dedicar al món de la competició o no, perquè és un “barrido”. Es fa una filtració de si vols o no, perquè has d’estar-hi molt de temps, has de fer molt equip, has d’estar investigant molt, has d’estar provant molt. És com l’Engineering by Doing de la universitat; es fa allà dins també.

És una experiència molt dura al principi a la qual li has de dedicar molta estona i, al final, es nota que qui està és per passió, per motivació i perquè realment sent el MotorSport. La veritat és que és molt enriquidor.

Et va marcar algun professor? Per què?

Sí, el Pablo Sevilla, que és qui organitzava el grau d’Automoció i també ens va fer l’assignatura de dinàmica. És un professor que es va esforçar molt en què tinguéssim assignatures de qualitat, sempre estava escoltant els nostres comentaris i què poden millorar pels altres anys. És el que té ser els primers. T’ho has de prendre així perquè sempre hi haurà errors, sempre hi haurà coses que es poden fer millor, però el Pablo va estar sempre pendent de nosaltres. Jo el vaig agafar de tutor del TFG perquè sabia que és un enginyer molt competent i que amb pocs comentaris em faria millorar molt.

I la teva assignatura preferida?

Precisament, la va fer el Pablo amb un altre professor. La dinàmica de vehicles, jo crec que va ser el ‘clic’ al meu cap per dir: Guau, això és el que vull fer!

Sí que és veritat que és una assignatura on comencem amb molt verds, no tenim gaire idea. La documentació que hi ha és complicada, és escassa. Però com que vam fer molta pinya ens ajudàvem entre nosaltres. Qui no sabia això, li explicava l’altre que ho sabia… I així anàvem compartint coneixement. Va ser una assignatura que vam aprofitar molt i que té punts molt interessants, perquè hi ha una part més general de dinàmica de vehicles, que són coses que qualsevol enginyer de vehicles ha de saber per fer un disseny d’un vehicle, ja sigui pel carrer o per una pista. Però després també vam fer una part com enginyers de pista, el simulador. Jo això és el que vull fer amb la meva vida i faré tot el que calgui per dedicar-m’hi.

Com va anar el teu Erasmus?

Doncs molt bé, vaig anar a Eindhoven, a Països Baixos, a Fontys, a una universitat de tecnologia i vaig fer un semestre de mecatrònica. No tenia res a veure amb automoció, va ser com fer un canvi una mica dràstic. Vaig deixar de veure pneumàtics i suspensions de cotxe i coses per l’estil per passar a veure motors elèctrics, sistemes de control i models dinàmics… Va ser una manera d’agafar una altra branca de l’enginyeria que podria tenir molta importància dins l’automoció i endinsar-m’hi una mica.

Vaig aprendre moltíssim, em vaig quedar amb moltes ganes d’estar més temps als Països Baixos, va ser un lloc que vaig gaudir molt. A nivell d’enginyeria vaig aprendre molts coneixements de control, de modelització, que ara m’estan ajudant en la meva feina.

Una anècdota que t’agradaria compartir?

Jo sempre recordaré el viatge que vam fer a Madrid, a tercer de carrera. Vam anar a l’exposició de la Fórmula 1, que es feia a IFEMA. Deien que durava una hora i quart, però nosaltres vam estar-hi fins a quatre hores perquè ho anàvem mirant tot amb detall. Va ser molt bonic, anàvem amb tot el grup d’alumnes i algun grup de professors que també estaven al nostre costat, aprenent amb nosaltres també pels futurs alumnes d’Automoció. A més, va ser idea nostra, dels alumnes, anar a l’exposició de Fórmula 1.

Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?

Vaig estar fent pràctiques a una enginyeria que treballa per SEAT. Diguem que vaig començar a la indústria de l’automoció més tradicional. Feia de validador d’electrònica i va ser una feina interessant per començar a veure de què va aquest món. Jo vaig considerar que, tot i que de primeres no estava entrant al que jo semblava que volia fer, era important saber de què es compòn la indústria. Sobretot, em va servir per saber si volia dedicar-me a això o no. Clarament, no era la meva via principal. Jo sabia que la indústria no era la meva raó per estar aquí, però era important ser-hi i experimentar i veure com una altra branca de l’automoció està feta.

En què consisteix la teva feina a Campos Racing?

A Campos faig moltes coses. La qual cosa és molt interessant i molt guai, perquè jo arribo i, tot i que ara sí que tinc un rol més definit, cada dia faig alguna tasca diferent o ajudo a algú diferent.

Vaig començar fent d’operador al simulador, que bàsicament consisteix a fer que els simuladors que tenim a Campos, hem de saber preparar-los, posar-los a punt per als pilots… I també té la part de conviure amb els pilots. No tots els pilots porten el seu propi enginyer i aleshores passes tu a ser-ho.

Després, també vaig passar a fer d’enginyer de suport a altres categories. Quan hi ha un cap de setmana de Fórmula 1 on hi ha Fórmula 2 i Fórmula 3, que són les categories que tenim nosaltres, jo des de l’oficina faig tota la part de suport. També tinc el meu rol d’enginyer de software. El que estic fent, principalment, són models virtuals del cotxe per poder fer simulacions que ens ajudin a tenir més informació i poder triar la posada a punt del cotxe. I també sóc un substitut del performance, que bàsicament és l’enginyer que sap com van tots els cotxes, el que ha d’ajudar a que tothom ho faci el millor possible.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Jo estic molt agraït d’aixecar-me cada dia i tenir ganes d’anar a treballar a Campos. És un somni, pràcticament, poder dir això. El que més m’agrada és que estic en contacte amb gent que és brillant al món de l’enginyeria. Hi ha tant enginyers de Fórmula 1 com altres que han estat 20 anys a la competició…

On et veus en 10 anys?

No sé a quin equip, no sé amb quin rol, però el que tinc molt clar és que vull estar a la pista, vull estar als circuits, vull estar amb els pilots, vull estar en aquest ambient tot el temps que pugui. O sigui, és on em veig. És el meu món, és la meva dedicació. Espero poder estar-hi molts anys.

Pep Nogués, alumni d’Organització Industrial: “Vam ser la primera generació que va participar a l’Uniraid”

Publicat el per

“Abans de ser enginyers, hem de ser persones”. Aquesta frase, que el Pep Nogués recorda encara avui d’un dels seus professors a l’EUSS, resumeix molt bé el seu recorregut: tècnic, sí, però sempre amb una mirada humana, inquieta i emprenedora.

Alumni d’Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS, el Pep és avui CEO i cofundador de Norau Mèxic, una empresa especialitzada en construcció elèctrica i eficiència energètica amb projecció internacional. Des de Moldàvia fins a Mèxic, passant per una experiència intensa a l’EUSS, on va viure iniciatives com l’UniRaid, el seu camí l’ha portat a liderar projectes propis, amb passió i molta perseverança.

En aquesta nova entrevista de l’Open Circuit | Alumni Experiences, en Pep Nogués ens explica què el va portar a emprendre, sense oblidar els valors que el van formar.

Quan i com vas saber que volies ser enginyer?

    La veritat és que tinc precedents a la família: el meu pare és enginyer elèctric, i els meus tiets, alguns enginyers d’altres arquitectes. És a dir… tots estaven una mica en aquesta branca més tècnica. Des de ben petit els havia sentit parlar de la seva feina, del què feien.. I sempre m’havia interessat bastant. La meva trajectòria des de l’ESO ja anava una mica aquí i vaig acabar estudiant enginyeria.

    Per què Enginyeria en Organització Industrial i no una altra especialitat?

    El meu pare és exalumne dels Salesians i d’aquí vaig descobrir l’EUSS. Com que m’interessava l’enginyeria, ja vaig optar per venir aquí. Primer m’interessava molt l’Enginyeria Mecànica, però a partir de tercer em vaig passar a Enginyeria en Organització Industrial, que està més enfocada a la direcció d’empresa. De petit m’agradava el món del motor, els cotxes, les motos… però a partir de tercer hi ha molt càlcul d’estructures i vaig veure que jo tirava més per un perfil més comercial, més d’Administració i Direcció d’Empreses. Per això em vaig canviar d’especialitat.

    Quins records tens de la teva etapa a l’EUSS?

    Vam ser la primera generació que va participar a l’UniRaid. Participar-hi no només ens va permetre convalidar crèdits, sinó que a més et permetia viure una experiència molt “xula”, on també desenvolupes molt el tema tècnic de motor. Pels qui ens agraden els cotxes, poder preparar un cotxe antic per fer un raid al Marroc és tota una aventura. És divertit i aprens moltíssim. Aquesta és una etapa que recordo amb molt d’afecte.

    A més, de les millors amistats que encara tinc s’han forjat aquí, a l’EUSS, i sí, em fa molta il·lusió cada vegada que hi vinc.

    De quin professor no te n’oblidaràs mai i per què?

    Te’n diré dos, que diria que ja no estan treballant a l’EUSS, però que a la meva època hi eren. Un és l’Alexandre Damian, que ens donava ètica i assignatures més humanístiques. Sempre ens deia que abans de ser enginyers, havíem de ser persones. Això em va quedar molt gravat amb ell.

    Després també recordo a en Jesús Sols, que ens donava Matemàtiques i Càlcul a primer, i Estadística a segon, em sembla. Sempre vam tenir molt bona relació i el recordo amb molt d’afecte.

    Què és el que més t’ha servit del que has après a l’EUSS?

    Crec que a part de tota la part d’estudis com a tal, tota la part de disciplina. És una universitat que requereix esforç, que has d’estar molt al dia en les assignatures i crec que la disciplina i la constància, al final, és la base de tot èxit.

    Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?

    La meva primera feina com a enginyer va ser a l’estranger, abans de fer les pràctiques de la carrera. Vaig estar treballant a Moldàvia, a una empresa que feia fabricació d’accessoris per sostres de cases i edificis, i temes de canals pluvials. Vaig estar-hi quatre mesos. Després, la meva següent feina ja va ser a la branca que estic ara, que és d’eficiència energètica i energia elèctrica, i ja va ser aquí a Barcelona.

    Per què decideixes emprendre?

    Va ser un conjunt de coses. Jo sempre he sigut bastant inquiet, des de petit. Sempre he treballat, des dels setze anys, i sempre he estat buscant la manera de treure benefici d’alguna cosa, m’ha agradat liderar projectes, etcètera. I això és un punt important.

    Després crec que, després d’uns anys treballant en una empresa del sector com la meva, vaig acabar sent una mica expert en el tema, tant en la part tècnica com en la part comercial. Controlava bastant el que estàvem fent. I a més, va resultar que a l’empresa a la qual estava no li anaven massa bé les coses i jo no compartia el punt de vista de la direcció. En aquest moment vaig dir-me: bé, doncs animem-nos a emprendre i potser ho podrem fer d’una altra manera.

    Crec que la part bona d’emprendre és poder liderar un projecte propi, fer les coses una mica com a tu et venen de gust i com creus que s’han de fer. També és molt divertit quan veus que les coses comencen a funcionar. La veritat és que nosaltres, personalment, portem molts mesos patint perquè al final tirar endavant un negoci és complicat, però una vegada comences a complir objectius i comencen a venir els èxits, també estàs molt feliç i és una satisfacció molt gran el poder dir: “vam apostar per això, hem tirat endavant i funciona”.

    A què us dediqueu a Norau Mèxic?

    Som una empresa de construcció elèctrica, ens dediquem a obres de baixa mitja tensió industrial, fotovoltaica i temes de bateries, i després també a tot el tema d’operació i manteniment d’instal·lacions elèctriques industrials.

    Com és el teu dia a dia com a CEO?

    Jo sóc soci fundador, però a part, dintre de l’empresa, com a operatiu, sóc el CEO, i també porto part de la Direcció Comercial. Llavors, el meu dia a dia és bàsicament veure l’estratègia de l’empresa, el desenvolupament del negoci. Ara estem pensant a obrir en altres països, per exemple. També em dedico a la part més comercial de clients estratègics, dels clients més grans.

    Què és el que més t’agrada del que fas? Per què?

      Amb tota la part comercial conec gent nova cada setmana. Això és molt “xulo”. També viatjo molt, Mèxic al final és un país molt gran i vas de punta a punta. Coneixes gent diferent, cadascun amb la seva història, perfil… tot això també t’ajuda a obrir una mica la ment i veure coses diferents que després potser et poden aportar.

      Notes molt d’impacte cultural vivint i treballant a Mèxic?

        A Mèxic, el primer que t’impacta és l’ordenació pública. És molt diferent, ni millor ni pitjor, però és una altra cultura. I això sempre et sobta quan arribes, és un punt més, potser, de dificultat d’adaptació. Però, en general, és un país amb moltes oportunitats. Al final hi ha moltíssima indústria que fabrica pels Estats Units i que exporta a tot el món. No només Mèxic, també Colòmbia, Perú, Xile… Són països que en els pròxims anys segurament que creixeran molt en aquest sentit.

        Quin consell li donaries els actuals estudiants de l’EUSS?

          Sobretot, ser constant, ser molt perseverant i perseguir el que vols. Els diria que has de ser molt viu i estar atent a l’entorn per aprofitar les oportunitats. Perquè al final crec que, a vegades, se’ns presenten bones oportunitats que desaprofitem.

          Les primeres promocions de l’EUSS es retroben en un sopar a la universitat

          Publicat el per

          L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha reunit aquest divendres 13 de juny les primeres promocions d’alumnes de la universitat. Els i les alumnes que van entrar entre els anys 1994 i 1996 han compartit records, experiències i anècdotes en una jornada que ha comptat, també, amb la participació de professorat i personal de l’EUSS que ja treballava a la universitat aquells primers anys.

          El Servei d’Alumni de la universitat ha aconseguit reunir una cinquantena d’exalumnes de l’EUSS. La trobada ha començat amb una benvinguda que ha iniciat el director de l’EUSS, Ignasi Florensa. Ha continuat el president de la Federació d’Antics Alumnes Don Bosco, el també professor de l’EUSS Joan Yebras, qui ha parlat de l’agrupació i com vincular-s’hi. Finalment, el cap del Servei d’Alumni, Carlos Pellitero, ha donat les gràcies als assistents per ser-hi i ha fet un repàs dels primers cursos de l’EUSS a través d’una petita mostra de fotografies antigues.

          La trobada ha acabat amb un sopar al claustre de la universitat que ha servit als assistents per compartir anècdotes i records. L’espai també ha esdevingut un punt per fer xarxa entre professionals del mateix sector.

          Joan Margalef, alumni d’Organització Industrial: “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, somric”

          Publicat el per

          De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.

          Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.

          En Joan Margalef és el nostre nou candidat en el cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

          Recordes què volies ser quan eres petit?

          Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.

          I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?

          Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.

          Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.

          Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?

          Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.

          Algun record especial d’algun dels professors?

          L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…

          Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.

          Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?

          Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.

          El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?

          Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.

          Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.

          Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD).  Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera? 

          Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.

          I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.

          També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia. 

          Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.

          En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?

          Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.

          D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.

          Com sorgeix aquesta oportunitat?

          Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!

          Què és el que més t’agrada del que fas?

          La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.

          A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.

          Quina és la pròxima meta?

          A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.

          I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.

          Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?

          Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.

          És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…

          Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.

          Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

          Publicat el per

          L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

          D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

          En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

          Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

          Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

          En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

          En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

          Quin record tens de la teva etapa universitària?

          Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

          Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

          És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

          Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

          Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

          Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

          L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

          On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

          Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

          És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

          Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

          Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

          Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

          Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

          Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

          Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

          Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

          I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

          Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

          On et veus en el futur?

          Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.