José Antonio Andrés, alumni d’Electrònica Industrial: “L’època estudiant a l’EUSS va ser molt dolça i agradable”

En José Antonio Andrés té molt clar que ha estudiat el que més li agrada fer i que ha convertit la seva feina en un hobby. Graduat en Enginyeria en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), és fundador i director general de CERC Ingeniería. L’empresa va ser creada el 2004 i ofereix serveis d‘outsourcing per a tercers en l’àmbit del disseny de productes electrònics, principalment en temes de conversió d’energia elèctrica. Andrés, a més, combina la seva professió d’enginyer amb la docència, com a professor al Campus Sud de la UPC.

“Estudiar a l’EUSS va ser una experiència molt dolça i agradable”, confessa. José Antonio Andrés és el nostre nou candidat del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiencies.

Què et va motivar a estudiar enginyeria?

Abans de fer la formació professional, volia estudiar arquitectura. El que passa és que, quan estava estudiant Electrònica, una cosa que lamentablement i malauradament s’ha perdut, em vaig decantar per aquesta branca, per l’enginyeria electrònica. Sempre m’ha agradat molt obrir coses, muntar, desmuntar… ja des de ben petit. Aleshores, vaig estar mirant diferents opcions i la que més em va agradar va ser la de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Em vaig matricular ja fa temps. De fet, vaig ser de la segona promoció. I crec que va ser una de les experiències més gratificants i de la qual més bons records guardo de la meva vida. L’EUSS és una universitat molt familiar, l’ambient és molt proper, els professors tenien la motivació i crec que la continuen tenint. Els docents estan molt a sobre teu i t’ajuden, en certa forma, a poder enfocar amb èxit els teus estudis.

Què destacaries de l’EUSS?

Els valors que t’inculquen. Valors que van més enllà del que són els estudis. Valors, educació i ordre, sobretot ordre, una manera de fer les coses. És a dir, estava tot molt tabulat i tot molt definit, molt orientat perquè fos molt fàcil estudiar. Aquesta bona gestió de la docència i de la formació dins la universitat va ser una mica el que va marcar el meu estil professional. L’EUSS va posar la primera pedreta.

A més, guardo molt bons records de tots els professors. Ara podria dir noms: Miquel Llabrés; Salvador Bernadàs; Josep Fontana; Francesc Poyatos, quan era a la universitat; César Latorre; Joan Yebras i tots els alumnes que hi érem. Les classes eren petites, amb grups molt petits, cosa que permetia que es fessin fàcils i també que féssim una mica de pinya, de família, per dir-ho així. Va ser una època molt dolça i molt agradable.

Un record a l’EUSS?

Guardo el record d’anar a la biblioteca i viure el mateix que l’escena de Forrest Gump, en què el protagonista comença a córrer i s’uneix tot de gent. Recordo que estaves estudiant i venia un company, després eren dos més, o tres, i al final fèiem un grup d’estudi de 20 persones. Les anècdotes eren això: els companys i com fèiem pinya, com fèiem família per tirar endavant. Era un ambient molt proper i molt obert.

Com recordes el teu accés al món laboral?

Acaba l’EUSS al voltant de l’any 2000, més o menys. Vaig presentar el projecte de final de carrera, el PFC, i vaig començar a treballar al cap de poc. Precisament, la primera feina va ser sobre el que a mi m’agradava: el tema d’Electrònica i potència. Per a mi, el meu referent va ser Josep Fontana, em va marcar molt la seva assignatura. De fet, sempre he estat molt vinculat amb empreses d’aquest sector. Vaig seguir amb un segon cicle, per tal de potenciar i incrementar una mica més els coneixements. I, sí que és cert que hi ha mancances, però perquè al final l‘expertise o els coneixements els aprens en el món laboral.

Quan decideixes emprendre?

Començo a emprendre l’any 2004, constituint i creant aquesta empresa, CERC Ingeniería, on treballo ara mateix. Fem desenvolupament de producte, sobretot amb temes de conversió d’energia: tot el que són convertidors continu-continua, fonts d’alimentació alterna contínua i carregadors de bateries. Des de fa no gaire, també comencem a treballar en electrònica industrial, amb la programació de dispositius, temes de microcontroladors i una part de firmware.

Quin consell li donaries a algú que vol emprendre?

El camí d’emprendre és un camí que requereix una certa motivació, no és un camí fàcil. Tampoc és que sigui gaire complex, però cal fer-ho amb molta cura, i posar-li molta il·lusió i ganes. Jo, per exemple, cada dia que me’n vaig a la feina és com si fos 2004: m’ho prenc com un hobby, perquè al final estic fent el que m’agrada fer.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és una cosa que no em van ensenyar a la universitat. És el tracte amb la gent, estar en contacte, conèixer les seves necessitats, els seus problemes i poder trobar les solucions. S’estableix un vincle personal que al final té a veure amb la confiança que tu generes amb aquesta persona o empresa. M’agrada molt veure com es forja aquest vincle de col·laboració i de cooperació.

Què ens pots explicar de la teva faceta com a docent?

M’agrada molt explicar. Ara estic donant classes a la UPC, al campus sud, i tal vegada en un futur podria ser a l’EUSS, per què no? És una cosa que m’agrada. Aquí, a l’empresa, quan venen els nouvinguts també cal una part de formació per entendre una mica com funcionen les coses. I m’encanta fer-la.

Què els diries als actuals alumnes de l’EUSS?

El primer és que aprofitin aquest moment, perquè és un moment que segurament serà un bon record. El missatge és: “Aprofiteu el que teniu ara, valoreu i gaudiu”. Segur que aquests coneixements que ara us poden semblar que no fareu servir mai, els acabareu necessitant. Pot ser no tots, però una bona part sí. I enteneu, sobretot, és molt important entendre el que estem fent perquè memoritzar, entendre i aprendre són coses molt diferents.

Ricard Viaplana, alumni d’Enginyeria Electrònica Industrial: “L’EUSS em va ajudar a créixer en les ‘soft skills'”

En Ricard Viaplana va estudiar Enginyeria Tècnica especialitzada en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que avui és el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. En Ricard hi va accedir després de cursar un grau superior, gràcies al qual, assegura que ha dedicat els últims vint anys de carrera professional al sector de l’automatització industrial. Volia obrir-se més portes.

Actualment, treballa com a Industrial Automation Marketing Manager d’Espanya i Portugal per l’empresa Schneider Electric, on porta gairebé una dècada. “Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics”, explica, “Però sí coneixements més soft, sobre com col·laborar i guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS”.

Per què vas triar l’EUSS?

Volia donar-li una continuïtat al model educatiu que ja coneixia dels Salesians, on ja havia estudiat el batxillerat i un grau superior. I, a més, jo treballava 8 hores al dia i aquesta universitat em brindava l’oportunitat de compaginar totes dues coses.

Jo soc una persona curiosa i inquieta. Valoro molt l’aprenentatge. De fet, avui dia, si no aprenc, no em diverteixo. M’encanten els reptes. Poder estar en la universitat era un repte més. I, la universitat, no ens enganyem, obre altres portes. Encara que cursar un grau superior em va iniciar en el món de l’automatització industrial, que és al que m’he dedicat els últims 20 anys.

Quins records guardes del teu pas per l’EUSS?

Guardo un record bonic d’aquesta etapa. Em va ajudar a créixer, no sols en la part tècnica, sinó també en la que ara es coneix com a soft skills. El com col·laborar, com treballar junts… Això és el record més bonic que tinc. La companyonia, aquesta unió de tots som un, d’estar tots en el mateix i aquesta empatia que es generava entre les persones. Al final és una mica el que avui em motiva en la meva vida actual, tant en l’empresa com fora. El fet que sigui més escola a mi em va donar més aquesta proximitat cap a tot l’ecosistema de persones que t’envolten: alumnes, professors, personal administratiu, etc.

Què opines del mètode pràctic Engineering by doing de l’EUSS, és útil?

És el que ens portava més de cap al principi, sobretot els estudiants que ja treballàvem; les famoses “Prèvies”. Havies de portar un treball fet. Que això està molt bé, perquè al final optimitzes més el temps. I és brillant: no sorties només amb teories i números al cap, sinó amb una experiència. I al final, quan arribes al món laboral, ja has viscut el que afrontaràs. És magnífic.

Com és el teu dia a dia a la feina actualment?

Actualment, soc responsable de Product Marketing per a la nostra divisió d’automatització industrial en Schneider Electric per a Espanya i Portugal, l’anomenada zona ibèrica. La principal tasca de l’equip és definir l’estratègia de l’oferta, tant de producte com de solucions, i adaptar-la al mercat. Definim el pla estratègic de Màrqueting i Vendes i fem costat a la força de vendes en el coneixement de l’oferta.

A més, també lidero l’equip. Aquesta és una part que m’omple molt, m’agrada, i al que he dedicat aquests últims vuit anys en la companyia. És una cosa en la qual miro de créixer molt. M’il·lusiona aprendre tots els dies, ara en el negoci d’automatització industrial. Però també en com fer millor a les persones, i treballar i guanyar en equip, en definitiva.

Què creus que t’ha aportat l’EUSS a la teva carrera?

A l’EUSS vaig aprendre moltes coses. Vaig aprendre com programar un PLC, com programar un sistema HMI o SCADA… i conceptes més d’electrònica també. Tot això ho vaig poder posar en pràctica perquè vaig estar ja treballant i, al final, això en el dia a dia ho aplicaves, perquè jo em dedicava a això, a fer posades en marxa.

Però també hi ha alguna cosa, aquesta unió que es generava, d’anar tots a l’una amb els companys. Aquestes “prèvies”, les tardes i nits d’estudi o aquesta col·laboració. Avui dia, tot això ho continuo aplicant. Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics. Però sí aquests coneixements més soft, de com col·laborar i, al final, guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS.

Pere Carrión, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS m’ha aportat humanitat i treball en equip”

En Pere Carrión es va graduar en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària de Salesiana de Sarrià (EUSS) l’any 2019. Actualment, treballa com a Direct Procurement Specialist al departament d’operacions del grup Grífols, empresa multinacional especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari. Del seu pas per l’EUSS en destaca els vincles construïts durant la seva etapa universitària. Parla “d’humanitat” i de “bones persones” amb qui ha treballat en equip i de les quals se n’emporta un bon record.

Anteriorment, Carrión ha col·laborat per empreses com Synlab o Nissan. Quan li preguntem on es veu d’aquí a 10 anys, Carrión no sap dir on estarà en un futur llunyà, però sí que espera seguir creixent com a professional i com a persona. “No sóc la mateixa persona que quan vaig acabar la universitat i tampoc seré el mateix d’aquí a una dècada, així que ja ho veurem”, apunta. Ell és el nou entrevistat del cicle Open Circuit – Alumni.

Per què vas triar Enginyeria en Organització Industrial?

El meu objectiu era estudiar alguna cosa que toqués el sector de la indústria i la tecnologia però, alhora, que tingués també relació amb l’empresa. I, en aquest cas, Enginyeria en Organització industrial em donava aquests dos sectors.

Com recordes la teva etapa universitària?

La veritat és que va ser una etapa que es fa molt curta, la recordo com si fos un llampec. Realment recordo fer moltes amistats, tant amb el professorat com amb alumnes, i moltes experiències noves. Sempre ho hem parlat amb els de la universitat, que tornaríem a fer una carrera nova, de quatre anys i més, per tornar a viure una experiència tan bona.

Què creus que et va ensenyar?

Aprendre a pensar. Com solucionar un problema, com buscar un camí de cara a poder arribar a l’objectiu. A mi m’agradava més la part d’empresa i tot el que eren projectes. Tots els tipus de projectes que vam arribar a fer, amb Business Angels, amb gent que venia de fora la universitat a veure quines idees noves sortien de la gent que estava fent Enginyeria en Organització Industrial com d’altres carreres.

Recordes algun projecte en especial?

Aquell projecte que no havies tirat endavant, però que al cap dels anys has vist que era viable. La veritat és que veure que aquests projectes que nosaltres havíem intentat moure i que, finalment, han vist la llum i han funcionat, et fa pensar. Potser en un futur, ves a saber, una d’aquelles idees que vas tenir i que et van fer pensar, pot arribar a tenir el seu fruit.

Com recordes el teu Treball Final de Grau (TFG)?

El meu TFG va venir bastant donat per la consultora on treballava. L’empresa gestionava aquesta plataforma, aquesta eina, amb la qual podíem veure com funcionava el cicle de vida del producte i poder veure tots els processos amb els quals treballaven. Aquest TFG em va permetre entendre molt bé com funcionava una empresa, poder estar en contacte amb tots els departaments, conèixer quins d’aquests estan dins d’una empresa i poder veure també els processos interns que hi havia.

En què consisteix la teva feina avui?

Treballo com a Direct Procurement Specialist. Per a dir-ho fàcil, estic en el Departament de Compres portant totes les compres directes. Són totes aquelles que fem dins del producte que s’està fabricant en qualsevol empresa en la qual treballis. El meu dia a dia, actualment, és el contacte tant amb proveïdors nacionals com internacionals. La meva posició, en concret, es troba dins del Departament d’Operacions, a la part de logística i compres. Ens dediquem a comprar matèries primeres o, fins i tot, matèries que puguin estar en el nostre producte. I, bàsicament, hem d’aconseguir la reducció dels costos i atreure el millor preu i les millors qualitats perquè el nostre producte sigui millor per optimitzar l’empresa.

Què t’ha aportat l’EUSS?

A part de la feina en equip i de saber actuar en moltes ocasions, el fet de poder arribar a veure com optimitzar la teva resolució de problemes. També es va generar una molt bona relació amb moltes persones. I aquest contacte ha seguit i perdurarà segurament per molts anys. L’experiència a l’EUSS ens ha donat a tots sobretot aquesta part d’humanitat i de bones persones que t’emportes.

M’agradaria tenir una menció especial per en Joan Ramon, que va ser el meu tutor del TFG i, realment, al final de la carrera, va ser una persona molt important per a mi com pels meus companys. A part, també va ser la persona que ens va fer l’últim discurs quan ja ens havíem graduat… i això vulguis o no, sempre queda.

Quin consell li donaries a una persona que comença a estudiar a l’EUSS?

El meu principal consell és sobretot aprendre a organitzar-se, a planificar, a veure què és el que s’ha de fer i com s’ha de fer. La clau és tenir temps per a tot. És a dir, no deixar coses de banda, sigui esport o sigui oci, perquè tens exàmens, deures, qualsevol cosa. De fet, totes aquelles coses que a tu també et fan feliç.

Com et veus d’aquí a 10 anys?

Avui dia estic molt content on estic, estic molt estable. La veritat és que tinc un departament i unes persones al voltant molt potents, molt bones, de les quals puc aprendre. En un futur a curt termini em veig a Grífols. Mai saps si més amunt, si escalant o no, en un altre departament o en un altre país… això mai se sap. Però sí que és veritat que és important en certa manera ser ambiciós, fixar-se uns objectius i voler aconseguir-los. I, en aquest cas, espero seguir creixent com a persona, amb els meus coneixements… M’agradaria ser una persona cada vegada més potent en aquest sector.

StartUp d’Alumni EUSS al We Make Future 2024 de Bolonya

L’alumni Pol Leyva continua fent camí amb la seva proposta “Beyond Reality AR” i ens fa arribar la crònica del seu pas per una fira internacional.

Participació de Beyond Reality AR al We Make Future 2024

Del 13 al 15 de juny de 2024, vam tenir l’oportunitat d’assistir a l’esdeveniment We Make Future (WMF) 2024 celebrat a Bolonya, Itàlia. Aquest esdeveniment ens va permetre donar visibilitat al nostre projecte en l’escena internacional europea. WMF We Make Future és una fira i festival internacional centrat en la innovació digital, la IA i la tecnologia, amb més de 100 esdeveniments dedicats a l’educació, els negocis i l’entreteniment. És un accelerador de cultura, educació i innovació que opera com una eina al servei de la societat, connectant Itàlia i el món.

Ens vam aventurar en aquesta experiència amb la intenció de posicionar-nos en el panorama internacional i ens vam sorprendre en ser seleccionats com una de les 120 startups, entre més de 5.000 candidatures, per fer un pitch a l’ Startup Stage de l’esdeveniment. Representant Beyond Reality AR, Víctor Ortega i jo mateix, Pol Leyva, vam poder compartir la nostra visió i solucions innovadores amb un públic divers de startups, inversors i entusiastes de la innovació. Aquest èxit també és fruit del treball conjunt amb els nostres companys Marc Gera i Sergio Nieto, que tot i no poder viatjar amb nosaltres, han estat fonamentals en el desenvolupament i preparació del nostre projecte..

Durant l’esdeveniment, vam tenir l’oportunitat de destacar com la nostra tecnologia de realitat augmentada aborda els reptes del “futur del treball” en el sector logístic. Vam presentar la nostra solució, que combina software i dispositius de realitat augmentada, per proporcionar informació precisa en temps real i reduir errors operatius. Aquesta tecnologia permet una major llibertat de moviment dels operadors i detecta falles de seguretat, millorant l’eficiència i reduint els costos.

Una vivència destacada va ser poder presentar-nos davant un públic tan entusiasta i ple d’idees innovadores. Aquesta experiència ens va permetre conèixer altres projectes inspiradors i aprendre d’ells, tot en un entorn de gran energia i suport comunitari. Ens vam sentir especialment recolzats per aquesta comunitat vibrant, la qual ens va proporcionar noves idees i forces per continuar desenvolupant el nostre projecte.

Aquest esdeveniment ha estat una plataforma excel·lent per demostrar el potencial de les nostres solucions innovadores i ens ha permès créixer i aprendre dins d’una comunitat global d’emprenedoria i innovació.

Entrevista a Marc Ojaos Yagüe, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Marc Ojaos era Q-Commerce Operations Area Manager de Glovo a Barcelona, companyia en la qual ha estat treballant des de l’any 2021. Ara, inicia una nova aventura per Austràlia, on espera continuar creixent personalment i professionalment en el sector, per després fer el salt als mercats asiàtics. Graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (2020), en Marc va completar els seus estudis amb dos graus de Gestió de projectes i Màrqueting. També pensa a tornar a emprendre. De fet, es declara una persona a la qual li agraden els grans reptes. Amb en Marc, descobrim un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Com és el teu dia a dia a Glovo?

Trobar un dia a dia és bastant complicat perquè, justament la meva posició, al departament on estic i en una empresa emergent com la de Glovo, estem constantment vivint molts canvis. Hem d’aprendre a adaptar-nos, a trobar i entendre l’entorn en el qual estem treballant. Però sí que és veritat que hi ha un denominador comú que tenim cada dia, que és l’anàlisi de les desviacions de les mètriques principals, que en aquest cas és el CPO, és a dir, el cost que tenim per cadascuna de les comandes. És a dir, cada comanda que surt, què ens està costant a nosaltres.

I després també l’experiència de l’usuari, com per exemple les cancel·lacions, els temps d’entrega, etcètera. Cada dia que ens desviem, hem de veure què ha passat i, en acabat, analitzar l’entorn en què estem, perquè som un departament molt dinàmic i amb molts canvis. Necessitem saber amb quins recursos comptem en cadascun dels moments, amb quin personal o si hi ha alguna legislació política que hem de tenir present. Aquest és una mica el dia a dia.

I, alhora, també en la posició de management és molt important estar molt pel teu equip. Perquè al final són persones i has de donar-los suport, tant en l’àmbit professional com personal. Això al final també és una gran inversió de temps.

Què és el que més gaudeixes d’aquesta feina?

El que més m’ha agradat és la gestió de personal, veure com un manager pot tenir un impacte sobre el creixement d’una persona. Veure com fa dos anys i mig, quan vaig començar en aquesta posició, les persones que actualment m’estan reportant, eren repartidors que han estat promocionats. Veure el canvi des de quan els conec fins ara és el que realment m’ha satisfet més.

I alhora també, el que m’agrada molt és tota la gestió de projectes transversals, com és el cas de les motos elèctriques: tot el que comporta l’operativa, el contacte amb el proveïdor, assegurar que tenim els vehicles operatius disponibles per dur a terme la nostra tasca, que és enviar el producte a temps al client.

Avui, per exemple, hi ha un grup de treball aquí a l’oficina que estan fent els Glovo Cares. Ho anomenem així perquè ajuda a empatitzar amb els repartidors, i què millor que fer-ho des de la seva pròpia pell. Per això, un cop cada tres mesos, els empleats de l’oficina treuen comandes com a repartidors.

Com van ser els teus inicis a Glovo?

Vaig entrar primer a la part d’Expansió a Catalunya, al departament comercial. Era una època en què teníem presència a les ciutats més grans, com Barcelona, Sevilla, Madrid, Saragossa o València. Apostem per començar a fer arribar el nostre servei a ciutats més petites. A mi em va tocar portar la part de la comunitat autònoma de Catalunya i havia de contactar amb els restaurants que generaven més i que tenien més popularitat en cadascuna d’aquestes ciutats, i vendre el servei, el de Glovo. I al final va ser molt atractiu, perquè després jo anava de viatge amb els meus amics o la meva família i ja coneixia el propietari del restaurant. Era com a molt divertit. I m’agradava veure també com pots ajudar el comerç local a reinventar-se i a fer créixer la seva facturació a través de la nostra feina.

El millor de treballar en un sector tan dinàmic?

Treballar en un entorn dinàmic és el que realment t’enganxa. Descobrir quin serà el següent canvi, la següent estratègia… com amb el cas dels vehicles elèctrics. Fa dos anys que els implementem. Anteriorment, els repartidors que treballen per als supermercats propis a Glovo estaven contractats i eren ells els que aportaven el seu vehicle de combustió. Apostem per introduir els vehicles elèctrics i hi va haver un canvi positiu notable, tant a escala econòmica com en benefici del medi ambient.

Per què has decidit anar-te’n a Austràlia?

La motivació em ve de llarg. Sóc un friki de la indústria en la qual estic treballant: el delivery, els vehicles elèctrics… Per donar un parell de dades ràpides sobre el mercat d’APAC (Àsia-Pacífic), hi ha una cultura de consum online que és més de dues vegades la d’Europa; i la indústria ja és molt més potent. M’atrauen molt les oportunitats que hi ha allà. Per exemple, a Jakarta, la capital d’Indonèsia, hi ha més motos de combustió que ciutadans. Hi ha empreses molt potents que ofereixen el mateix servei que Glovo, que també podrien introduir els vehicles elèctrics. I jo les podria ajudar amb el meu know-how, el que he adquirit aquí.

I la pregunta de per què Austràlia? Per la limitació de l’idioma. Perquè a Singapur, Hong Kong, la Xina i el Japó em demanen sempre l’idioma. Austràlia és la porta per entrar als mercats asiàtics.

Per què tries l’EUSS com a universitat?

Abans d’entrar a l’EUSS, vaig estar dos anys en una altra universitat, des del 2014 fins al 2016, estudiant un grau força semblant. El motiu pel qual em va canviar va ser justament la incompatibilitat amb la feina. Jo necessitava el que trobo aquí: un Amer, un Salvador, un Llorenç, un Àngel, una Helena, un Sol… i més! Vull dir, que n’hi ha hagut de tots. No em vaig trobar amb cap professor al qual li demanés ajuda i que no es quedés més estona amb mi, a soles, a la classe, ajudant-me a preparar l’examen, ensenyant-me què millorar després de rebre els resultats. Aquesta atenció personalitzada va ser la clau que jo em pogués treure la carrera en el temps que tocava.

Què destacaries del teu pas per la universitat?

M’agradaria destacar 100% l’impacte positiu que va tenir amb mi Salvador Bernadàs. Crec que van ser clau els skills transversals en el que ell insistia tant, com complir el deadline de l’entrega de tots els projectes i de les pràctiques, i alhora, donar sempre un contingut de qualitat.

Si no era així, t’ho tirava per enrere. I això al final, vulguis o no, ho adquireixes, l’interioritzes i ho acabes replicant a la feina i és el que marcarà la diferència. I, el fet que s’exigís aquesta excel·lència, a mi m’ha ajudat molt en el món laboral i podria dir que m’ha ajudat molt també arribar on he arribat.

Si tornessis, a on aniries primer i per què?

Al Bar de Nadia [rialles]. Era una bombolla dins l’EUSS on tothom anava a desconnectar. Jo podia acabar parlant una hora amb Nadia, que és la persona que està càrrec del bar de la universitat. Fins i tot té un compte d’Instagram a través del qual està molt en contacte amb els estudiants, empatitza amb ells, els ajuda… la Nadia era com la mare de tots els estudiants. Feia més propera la relació amb la universitat, era una persona a la podíem demanar sempre suport.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Jo soc una persona a la qual li costa molt quedar-se a la zona de confort. Crec que ho estic demostrant ara mateix anant-me’n a Austràlia. I soc molt emprenedor també. De fet, he viscut l’experiència d’intentar emprendre un projecte personal. I també he pogut veure que tenia moltes mancances, tant d’experiència laboral, com de formació acadèmica.

Jo crec que en 10 anys estaré prou preparat i amb un know-how bastant potent com per a poder emprendre de nou, amb un projecte molt més gran i amb molt més impacte. I, a mi, personalment, m’agradaria molt poder invertir en algun projecte, com el de les motos elèctriques, però també enfocat al delivery, que és la indústria que realment em conec bastant. I així és com em veig en 10 anys.