Arxiu de la categoria: Alumni

Alumni de Mecànica: “A l’EUSS et faciliten l’entrada al món laboral”

Publicat el per

El Roger Bretcha és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar Enginyeria Mecànica i, més tard, Elèctrica. Actualment, és project manager a Omexom, una empresa de Vinci Energies. Entre viatge i viatge a París, on hi té la feina, ha aprofitat per fer una visita a la seva universitat i ens ha explicat la seva experiència com a estudiant en una nova entrega de ‘#SomEUSS’.

Del seu pas per l’EUSS, en Roger Bretcha en destaca el model educatiu de la universitat. Parla del vessant humanista de la formació que s’imparteix a l’EUSS. També les pràctiques, els treballs en grup i les hores als laboratoris, que li han facilitat l’entrada al món laboral. L’alumni de Mecànica i Elèctrica explica l’ambient familiar que es respira a l’EUSS: “La proximitat del professorat t’ajuda a estudiar i t’aporta moltes facilitats”.

· Com vas conèixer l’EUSS i per què vas triar-la com a universitat pels teus estudis?

Jo soc d’Alacant i he estudiat als salesians des que tinc tres anys. Als Salesians d’Alacant em van parlar de l’EUSS i la possibilitat d’estudiar-hi enginyeria. Quan em plantejava les diverses possibilitats, el factor diferencial de l’EUSS van ser les pràctiques, el treball per grups i l’orientació dels estudis a la vida laboral. Em van parlar del model ‘Engineering by doing’ i em va agradar. Al final, els continguts són els mateixos a altres universitats, però aquí es treballen d’una manera que faciliten l’entrada de l’alumne a l’empresa. A més, com que vivia a Alacant em venia de gust un canvi d’aires i viure l’experiència d’estudiar fora de casa.

· Per què vas triar, concretament, la Mecànica?

Des de petit sempre havia estat molt curiós amb tot el que té a veure amb com estan fetes les coses. A mesura que vaig anar creixent també em va començar a cridat molt l’atenció la Fórmula 1 i la Moto GP. D’alguna manera sabia que volia ser enginyer i com que tot el que m’agradava estava relacionat amb la mecànica doncs vaig triar aquesta titulació.

· I l’Elèctrica?

Jo vaig ser una de les promocions que va viure de ple la Covid quan estudiava a la universitat. En aquell moment, en què tot es va paralitzar, vaig pensar que no volia perdre un any esperant a trobar feina perquè la situació laboral era molt complicada en tots els sectors. Així, vaig decidir guanyar temps estudiant una altra carrera. Dubtava entre Organització Industrial i Elèctrica, però per com estava el mercat en aquell moment vaig decidir Elèctrica, vaig decidir elèctrica perquè hi havia un creixement molt gran en la demanda elèctrica i vaig pensar que seria una bona opció de cara a la meva carrera professional.

· A quin perfil d’estudiants recomanaries estudiar Mecànica?

A totes aquelles persones que senten curiositat per com es fan les coses, els materials, les formes, les aplicacions… Quan dissenyes qualsevol cosa, has de tenir en compte un munt de factors que envolten aquest prototip. La manera de pensar en tot això t’aporta una visió molt global de com funcionen les coses i per a una persona curiosa és una carrera molt adient.

“Les empreses no volen fitxar gent molt llesta, volen bones persones i crec que l’EUSS això ho explica molt bé”

· Com és combinar dos estudis a l’EUSS?

Començar una altra titulació a la mateixa universitat t’aporta moltes facilitats: coneixes les aules, el funcionament de la universitat, el seu model…. A més, a l’EUSS com que els dos primers anys són comuns a pràcticament totes les titulacions, la convalidació és molt fàcil i no et posen problemes per començar directament a tercer amb la segona titulació. I una cosa més, la proximitat del professorat i l’ambient familiar també t’ajuda molt a l’hora d’estudiar un segon títol a la mateixa universitat.

· Un record del teu pas per l’EUSS?

Si m’he de quedar només amb un record, et diria que penso en la gent. Primer i segon són cursos complicats, on fas pinya amb els teus companys i companyes. Recordo moments molt macos d’estar uns quants a una sala o una aula intentant tirar endavant un exercici d’examen. Em vaig sentir com a la vida laboral, intentant resoldre problemes en grup i va ser una de les maneres més maques d’estudiar que recordo.

· Per què creus que és important la formació o el vessant més humanista que ensenya l’EUSS per ser enginyer o enginyera?

La formació a l’EUSS està concebuda d’una manera molt humanista i crec que això afavoreix molt l’entrada a una empresa. Les empreses, sí, volen gent intel·ligent, volen gent tècnicament experimentada, però també volen gent humana que pugui treballar en equip i que pugui tenir interaccions amb els altres empleats. A l’EUSS aquesta visió humanista està molt ben lligada amb el que seria la posició d’enginyer en un futur. Les empreses no volen fitxar gent molt llesta, volen bones persones i crec que l’EUSS això ho explica molt bé.

· Què t’ha aportat l’EUSS en el teu dia a dia laboralment?

Com que a l’EUSS teníem moltes presentacions orals i fèiem assignatures en diferents idiomes; això em va ajudar molt a desmarcar-me una mica dels meus companys i companyes a la feina quan hi havia viatges o presentacions. En aquests àmbits que surten fora del que seria estrictament un enginyer, en sortir de l’EUSS tens aquests soft skills que m’han ajudat molt a poder desenvolupar-me una mica més com a persona.

· Tornaries a estudiar a l’EUSS? Per què?

És molt bona pregunta aquesta –riu. Crec que es pot respondre molt fàcilment amb una anècdota. Quan vaig acabar la segona carrera, Enginyeria Elèctrica, just l’EUSS va engegar el seu nou grau en Enginyeria en Automoció. Al final aquest era el sector que m’havia cridat en el seu moment a estudiar enginyeria. Així que els vaig demanar als meus pares si els semblava bé que fes una tercera carrera. Evidentment, no els va semblar bé i em van demanar que comences a treballar –riu. Però sí, és clar, tornaria a estudiar a l’EUSS segur i si el dia de demà es dona el cas, per què no tornar a l’EUSS?

Alumni d’Electrònica: “L’enginyeria a l’EUSS es viu a través de la formació integral”

Publicat el per

La Carme Soto és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar les enginyeries tècniques d’Electricitat i Electrònica, quan encara no es parlava de graus universitaris. Actualment, es dedica a la docència i és la cap d’estudis de Formació Professional de l’Escola Salesiana de Sant Vicenç dels Horts. Gairebé vint anys després de la seva graduació, torna a la universitat per explicar-nos la seva experiència universitària en una nova entrega de ‘#SomEUSS’.

Del seu pas per l’EUSS, la Carme en recorda el tarannà i la proximitat de l’equip docent. També les hores de pràctiques a laboratoris i la formació integral dels futurs enginyers i enginyeres. “S’han de formar bons tècnics, però també és molt important que els enginyers i les enginyeres sàpiguen tractar amb les persones, tinguin uns valors i també sentit crític”, diu. Ens parla de la seva experiència en els estudis que actualment s’ofereixen en els graus d’Electrònica Industrial i Energies Renovables.

· Quina és la teva tasca a Sant Vicenç dels Horts?

Als Salesians Sant Vicenç dels Horts, que és on treballo actualment, tinc part de la jornada dedicada a la gestió com a Cap d’Estudis de l’àrea de Formació Professional. L’altra part de la jornada la dedico a fer docència a cicles de grau mitjà i superior relacionats amb els estudis que jo vaig cursar aquí, a l’EUSS.

· Com vas arribar al món de la docència després d’estudiar una enginyeria?

Doncs va ser gràcies a l’EUSS. En concret, al Salva. Jo vaig acabar els meus estudis fent una estada a l’estranger i quan vaig tornar, des de la universitat, se’m va presentar una possibilitat de treballar als Salesians de Sant Vicenç dels Horts. He de dir que ja des de petita tenia clar que el món de la docència m’agradava. El que vaig decidir va ser fer uns estudis especialitzats per poder donar classe en la meva àrea en un futur.

· Com vas conèixer l’EUSS?

Jo vaig estudiar el batxillerat als Salesians de Sarrià, que es troben just al costat de l’EUSS. Quan es començava tot l’eix tutorial d’orientació a l’escola, ens van donar a conèixer aquesta universitat. Una de les coses que em va agradar més de l’EUSS és que aquí els estudis en enginyeria eren molt pràctics. També vaig valorar el fet que fos una universitat petita i que, per tant, continues els meus estudis en un ambient familiar.

” L’ambient de l’EUSS és molt familiar i estudiar aquí és com ser a casa.”

· I, concretament, l’electrònica i electricitat?

La veritat és que, des d’un inici, vaig tenir bastant clar que volia estudiar electrònica. De tot el que jo havia vist durant el batxillerat, tenia la sensació que les assignatures relacionades amb l’electrònica podien encaixar amb el que a mi m’agradava. I un cop estava aquí, a l’EUSS, ja cursant enginyeria electrònica, vaig veure que era una oportunitat poder complementar els estudis amb la titulació d’electricitat. D’aquesta manera podia tenir altres atribucions professionals en l’àrea de l’electricitat.

· Un record del teu pas per l’EUSS?

De records, aquí a l’EUSS, en tinc molts. Ara bé, potser els millors records són les estones amb els companys, ja fos en estones més d’oci al bar o les estones d’estudi en grup que també eren necessàries i en les quals compartíem molt. A més, tinc la sort que part de la gent amb la que vaig estudiar aquí; a dia d’avui, continuen sent amics i podem recordar i reviure moments que vam viure plegats aquí a l’EUSS.

· Què t’ha aportat l’EUSS en el teu dia a dia laboralment?

Jo crec que, d’una banda, els coneixements tècnics que utilitzo per poder transmetre, a un altre nivell, evidentment, a l’alumnat que jo tinc a l’escola. També penso en el tarannà o la manera de fer, la proximitat del professorat…. Són coses que, ara que estic al món de la docència, també tinc molt presents. Aquestes ganes sempre d’ajudar l’alumnat, de resoldre dubtes en qualsevol moment… L’ambient de l’EUSS és molt familiar i estudiar aquí és com ser a casa. Això fa que et trobis en un ambient idoni per estudiar.

· Són pilars de la formació a l’EUSS…

Sí! Com també ho és la formació més enllà de la part tècnica. És un vessant que crec que l’EUSS té molt present des de sempre i crec que és important que l’enginyer o enginyera tingui aquest tipus de formació. S’han de formar bons tècnics, però també és molt important que els enginyers i enginyeres sàpiguen tractar amb les persones, tinguin uns valors i també un sentit crític davant les diverses situacions.

“Vaig pensar que era bonic poder acompanyar a una promoció d’enginyers i enginyeres durant la seva graduació aquí, a l’EUSS”

· Vas marxar a Gal·les, oi?

Sí, quan jo estudiava a l’EUSS vaig tenir la possibilitat de poder estudiar a l’estranger. Allà vaig cursar algunes assignatures, vaig fer el projecte de final de carrera i vaig tenir la possibilitat d’obtenir una doble titulació. Crec que és una experiència que li recomanaria a tothom. Més enllà del que et pot servir a nivell acadèmic o a nivell d’idioma; és una experiència de vida. A més a més, a nivell de currículum també és un tret diferenciador. La persona que ha fet una estada a l’estranger té unes habilitats pel fet sortir de la seva zona de confort i afrontar noves situacions que són molt importants i es valoren molt.

· També vas fer de becària….

On vaig fer el gruix d’hores com a becària va ser a Gestió Acadèmica. Ser becari o becària és una oportunitat perquè amb la beca pots pagar part dels estudis o de les necessitats que tinguis. Jo sempre dic que qualsevol cosa que es fa a la vida és un aprenentatge i, en el meu cas, estar a Gestió Acadèmica em va servir per conèixer la universitat des d’una altra perspectiva. També per aprendre coses de l’àrea de gestió que, després, a l’escola, he pogut incorporar en l’àmbit laboral.

· Què va significar ser madrina de la 29a promoció d’alumnes de l’EUSS?

Va ser una immensa alegria per moltes coses. De fet, quan em va trucar el director, l’Ignasi Florensa, i m’ho va proposar, li vaig dir: “Ja us ho heu pensat bé?”. Realment, fa il·lusió saber que han pensat en tu i vaig pensar que era bonic poder acompanyar a una promoció de futurs enginyers i enginyeres. A més, va donar la casualitat que també hi havia tres exalumnes del meu centre, de Salesians Sant Vicenç dels Horts, a la graduació. Va ser un moment com de retornar a casa.

· Per què creus que l’EUSS és una bona opció pels teus actuals alumnes?

En el centre on estic, tenim alumnes que cursen grau superior d’Automatització i Robòtica Industrial i, quan em pregunten pel futur, sempre els parlo de la meva experiència a l’EUSS. Sempre els dic que tinguin en compte totes les hores de pràctica que hi ha en aquesta universitat, la proximitat, l’ambient familiar i aquesta formació integral de la persona. Crec que aquests són trets diferenciadors i a valorar per escollir centre universitari.  

Alumni d’Organització Industrial: “A l’EUSS pots treure tot el teu potencial”

Publicat el per

La Gemma Coma és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial i es va graduar el 2024. Ara treballa com a Consultant Analyst a Deloitte. Un any després d’acabar els seus estudis torna a la universitat per explicar-nos la seva experiència i retrobar-se amb professorat i personal del centre. És la primera entrega de ‘#SomEUSS’, la renovada sèrie de vídeos d’alumnis de l’EUSS.

A la seva feina, la Gemma treballa com a consultora tecnològica implementant sistemes per a empreses per millorar la cadena de subministrament. Una tasca que està “molt relacionada amb el que vaig estudiar aquí, a l’EUSS”, ens diu. Conversem amb ella sobre com el model educatiu de la universitat la va ajudar a esprémer tot el seu potencial i ens explica la seva experiència vivint la vida universitària al màxim: implicant-se a EUSS Motorsport, a la Comissió d’Alumnes, anant d’Erasmus i sent becària.

Per què vas escollir l’EUSS per estudiar la carrera?

Quan vaig decidir que volia estudiar Organització Industrial vaig estar mirant universitats i vaig veure l’EUSS. Preguntant, em van dir que era una universitat molt familiar, on hi havia una atenció molt personalitzada cap a l’alumne. Em vaig acabar decantant per aquest tracte que jo també volia tenir en venir a la universitat.

I, concretament, per què Organització Industrial?

És una carrera que combina molt bé el que és la part de negoci, que a mi m’agradava molt, i la part més tècnica. En mirar carreres vaig veure que aquesta tenia els dos vessants i que podia esprémer el que a mi m’agradava: la part de negoci i gestió amb la part més tècnica de coneixement, de processos, de la cadena de subministraments, etc.

“En l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que a l’EUSS m’han donat un nom i un cognom han espremut tot el meu potencial”

Un record de l’EUSS?

Realment tinc molts records, però n’hi ha un en especial que sempre recordem amb els meus amics de la universitat. Va ser el “Pas de l’Equador” que vam fer a segon de carrera. Va ser un moment molt xulo, pel canvi que suposava i per compartir-ho d’una manera diferent amb els meus companys i companyes.

Què t’ha aportat l’EUSS al teu dia a dia laboral?

Quan recordo el meu pas per l’EUSS, penso en l’ambient tan proper que hi ha aquí entre professorat i alumnat. És tot tan personalitzat que això t’enforteix molt i et dona molta seguretat. En aquest sentit, jo ara, en l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que aquí m’han donat un nom i un cognom i m’han donat molta importància, han espremut tot el meu potencial. Em veig quan tinc reunions amb clients, amb els meus caps o sessions d’equip i penso en l’atenció que jo vaig rebre aquí a l’EUSS.

També el fet que aquí es treballa molt en grup fent presentacions m’ha permès desenvolupar-me millor en situacions similars a la meva feina. Són aptituds que m’ajuden a poder fer millor la meva feina en el meu dia a dia.

Vas participar també de l’equip d’EUSS Motorsport, oi?

Sí, a primer de carrera em vaig apuntar a l’equip perquè pensava que em podia aportar molt laboralment. Ho vaig veure com una gran oportunitat per després poder fer un salt laboral i poder aprendre molt més. I, de fet, ara mateix, en l’àmbit laboral, tot el tema de processos que jo vaig aprendre dintre de l’equip, el tema de gestió d’equips, de seguiment de KPIs, dels objectius… Totes aquestes coses que vaig aprendre gràcies a eines que teníem a l’equip m’han ajudat molt a poder aportar-ho a terme en el meu dia a dia.

“Per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi”

Vas viure l’experiència universitària al 100%.

Realment sí, també em vaig apuntar a la Comissió d’Alumnes de l’EUSS (CAEUSS). Jo tenia moltes ganes de poder ser un pont entre alumnat i professorat. Estar a la comissió d’alumnes era perfecte per poder muntar coses i conèixer les preocupacions dels alumnes que jo podria acabar traslladant. El que més em va agradar va ser poder muntar coses per l’alumnat: tornejos, accions solidàries, una barbacoa, entre altres.

Com vas viure ser becària a l’EUSS?

Ser becària a la universitat em va ajudar a poder estudiar aquí. Al final és una ajuda que et donen des de la universitat. Et permeten fer un treball per la universitat que és totalment compatible amb els estudis. Jo vaig estar de becària a Publicacions i després vaig estar a Gestió Acadèmica.

No vas parar quieta tampoc, oi?

De fet, no, –riu. Vaig anar d’Erasmus a Praga, a Plzen. Jo recomanaria anar d’Erasmus perquè crec que va molt bé sortir de la teva zona de confort. Arribar a un altre país amb una altra cultura, un altre idioma… L’Erasmus també t’ajuda a veure com el món de l’enginyeria funciona a altres països i a poder-te nodrir de tot el que hi ha fora, conèixer nova gent, tenir uns altres professors, adaptar-te a un altre ambient, a fer pràctiques en aquell país.

Com és tornar de visita a la universitat?

Jo sempre dic que per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi. D’aquesta universitat valoro, i ho comparteixo amb tots els meus companys, que hi hagi grups tan petits a classe. Això fa que el professor pugui atendre les teves necessitats i que tu puguis aprendre moltíssim. La proximitat porta al fet que no et faci por ser jutjat i a anar en qualsevol moment al despatx del professor a preguntar. També tens un bon ambient familiar a la universitat, tant a la recepció com a gestió acadèmica, com al bar o a totes les aules. Això fa que et sentis com a casa. I, finalment, un punt destacable també són les pràctiques. En ser un grup tan petit, hi ha moltes pràctiques a totes les assignatures i això t’ajuda molt a posar en pràctica la teoria apresa a classe. Jo considero que ha après moltíssim gràcies al fet que hem pogut fer moltíssimes pràctiques i a què hem tingut els professors sempre al nostre costat.

Entrevista a Alejandro Domingues, graduat en Enginyeria d’Automoció

Publicat el per

Escollir uns estudis universitaris sovint és una decisió carregada d’incerteses, però per a l’Alejandro Domingues el grau en Enginyeria d’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha estat “la millor decisió de la seva vida”. Procedent d’Andorra i amb una passió clara pel món del motor i, especialment, de la Fórmula 1 des que era petit, va trobar en aquest grau un espai idoni per transformar l’interès inicial en una vocació professional.

Malgrat desconèixer l’EUSS fins poc abans de començar, l’ambient proper i la dimensió humana del centre el van convèncer ràpidament que era el lloc adequat per créixer tant acadèmicament com personalment. Al llarg de la seva etapa universitària, l’Alejandro ha viscut experiències que han marcat la seva trajectòria, des de formar part de la primera promoció d’aquest grau i participar a l’EUSSMotorsport, fins a viure estades internacionals i endinsar-se en l’enginyeria aplicada a la competició.

Actualment, desenvolupa la seva carrera professional a Campos Racing, on combina la simulació virtual amb el treball a pista al costat de pilots i enginyers de primer nivell. La seva història, com bé apunta l’Alejandro, reflecteix l’essència de l’ “Engineering by Doing” que caracteritza l’EUSS i posa en valor la passió i la dedicació com a motors per arribar a fer realitat un somni.

L’Alejandro Domingues és el nostre nou candidat al cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

Per què vas escollir aquest grau?

Jo sí que és veritat que tenia la idea de fer alguna cosa STEM; Science, Technology, Engineering o Mathematics. Alguna d’aquestes anava a fer. I vaig agafar el batxillerat “científic”, tot i que a Andorra funciona una mica diferent, però al final era la idea.

Vaig trobar aquest grau d’automoció, però que només estava a dos llocs. Va ser com: m’interessa, sempre m’ha agradat el món de l’automoció, la Fórmula 1, sobretot, i m’hi vull endinsar. I vaig dir: bé, doncs, Enginyeria d’Automoció. L’agafo perquè té l’atractiu de ser un grau nou… Doncs vinga, amb aquest em quedo.

Què et va cridar l’atenció de l’EUSS?

Realment, l’EUSS es va trobar una mica amb mi, igual que jo amb ella. Jo no vaig conèixer l’EUSS fins dues o tres setmanes abans d’entrar-hi. Perquè jo vinc d’Andorra i coneixia algunes universitats grans de Catalunya, com la UPC o la UAB, però no coneixia el centre en si. Però la veritat és que em va agradar molt. Al principi era una mica estrany, perquè estava a una ciutat nova, amb gent nova, però és un lloc molt acollidor i vaig dir: ostres, m’agrada molt aquest lloc. La veritat és que ha sigut la millor decisió de la meva vida fins al moment, o sigui que estic molt content d’haver agafat a Enginyeria d’Automoció.

Què destacaries de la teva etapa al centre?

Al principi és una mica complicat. T’has de fer a l’entorn, però mai he tingut cap problema per fer amics o fer companys nous a l’EUSS. Jo destacaria sobretot els dos últims anys: tercer i quart d’Automoció. Som la primera promoció, és un grupet petit. Érem 15 persones com a molt. Hi havia gent de molts estils diferents, però vam fer molt bona pinya i ens ajudàvem molt. Les classes eren molt divertides perquè al final tens una mica de confiança amb els professors, saben que ets el primer grup que passa per les noves assignatures, llavors és més divertit.

Tot i que l’automoció té aquest punt de competir entre nosaltres… No tothom acaba en competició, però hi havia molta gent que volíem entrar en aquest món. Llavors teníem aquesta gana de competir entre nosaltres, de tota manera ens ajudàvem molt, era molt cooperatiu.

Com descriuries l’EUSS MotorSport?

No és per a tothom. Jo crec que l’EUSS MotorSport, dins dels estudiants d’Enginyeria d’Automoció, és una manera molt bona de saber si et vols dedicar al món de la competició o no, perquè és un “barrido”. Es fa una filtració de si vols o no, perquè has d’estar-hi molt de temps, has de fer molt equip, has d’estar investigant molt, has d’estar provant molt. És com l’Engineering by Doing de la universitat; es fa allà dins també.

És una experiència molt dura al principi a la qual li has de dedicar molta estona i, al final, es nota que qui està és per passió, per motivació i perquè realment sent el MotorSport. La veritat és que és molt enriquidor.

Et va marcar algun professor? Per què?

Sí, el Pablo Sevilla, que és qui organitzava el grau d’Automoció i també ens va fer l’assignatura de dinàmica. És un professor que es va esforçar molt en què tinguéssim assignatures de qualitat, sempre estava escoltant els nostres comentaris i què poden millorar pels altres anys. És el que té ser els primers. T’ho has de prendre així perquè sempre hi haurà errors, sempre hi haurà coses que es poden fer millor, però el Pablo va estar sempre pendent de nosaltres. Jo el vaig agafar de tutor del TFG perquè sabia que és un enginyer molt competent i que amb pocs comentaris em faria millorar molt.

I la teva assignatura preferida?

Precisament, la va fer el Pablo amb un altre professor. La dinàmica de vehicles, jo crec que va ser el ‘clic’ al meu cap per dir: Guau, això és el que vull fer!

Sí que és veritat que és una assignatura on comencem amb molt verds, no tenim gaire idea. La documentació que hi ha és complicada, és escassa. Però com que vam fer molta pinya ens ajudàvem entre nosaltres. Qui no sabia això, li explicava l’altre que ho sabia… I així anàvem compartint coneixement. Va ser una assignatura que vam aprofitar molt i que té punts molt interessants, perquè hi ha una part més general de dinàmica de vehicles, que són coses que qualsevol enginyer de vehicles ha de saber per fer un disseny d’un vehicle, ja sigui pel carrer o per una pista. Però després també vam fer una part com enginyers de pista, el simulador. Jo això és el que vull fer amb la meva vida i faré tot el que calgui per dedicar-m’hi.

Com va anar el teu Erasmus?

Doncs molt bé, vaig anar a Eindhoven, a Països Baixos, a Fontys, a una universitat de tecnologia i vaig fer un semestre de mecatrònica. No tenia res a veure amb automoció, va ser com fer un canvi una mica dràstic. Vaig deixar de veure pneumàtics i suspensions de cotxe i coses per l’estil per passar a veure motors elèctrics, sistemes de control i models dinàmics… Va ser una manera d’agafar una altra branca de l’enginyeria que podria tenir molta importància dins l’automoció i endinsar-m’hi una mica.

Vaig aprendre moltíssim, em vaig quedar amb moltes ganes d’estar més temps als Països Baixos, va ser un lloc que vaig gaudir molt. A nivell d’enginyeria vaig aprendre molts coneixements de control, de modelització, que ara m’estan ajudant en la meva feina.

Una anècdota que t’agradaria compartir?

Jo sempre recordaré el viatge que vam fer a Madrid, a tercer de carrera. Vam anar a l’exposició de la Fórmula 1, que es feia a IFEMA. Deien que durava una hora i quart, però nosaltres vam estar-hi fins a quatre hores perquè ho anàvem mirant tot amb detall. Va ser molt bonic, anàvem amb tot el grup d’alumnes i algun grup de professors que també estaven al nostre costat, aprenent amb nosaltres també pels futurs alumnes d’Automoció. A més, va ser idea nostra, dels alumnes, anar a l’exposició de Fórmula 1.

Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?

Vaig estar fent pràctiques a una enginyeria que treballa per SEAT. Diguem que vaig començar a la indústria de l’automoció més tradicional. Feia de validador d’electrònica i va ser una feina interessant per començar a veure de què va aquest món. Jo vaig considerar que, tot i que de primeres no estava entrant al que jo semblava que volia fer, era important saber de què es compòn la indústria. Sobretot, em va servir per saber si volia dedicar-me a això o no. Clarament, no era la meva via principal. Jo sabia que la indústria no era la meva raó per estar aquí, però era important ser-hi i experimentar i veure com una altra branca de l’automoció està feta.

En què consisteix la teva feina a Campos Racing?

A Campos faig moltes coses. La qual cosa és molt interessant i molt guai, perquè jo arribo i, tot i que ara sí que tinc un rol més definit, cada dia faig alguna tasca diferent o ajudo a algú diferent.

Vaig començar fent d’operador al simulador, que bàsicament consisteix a fer que els simuladors que tenim a Campos, hem de saber preparar-los, posar-los a punt per als pilots… I també té la part de conviure amb els pilots. No tots els pilots porten el seu propi enginyer i aleshores passes tu a ser-ho.

Després, també vaig passar a fer d’enginyer de suport a altres categories. Quan hi ha un cap de setmana de Fórmula 1 on hi ha Fórmula 2 i Fórmula 3, que són les categories que tenim nosaltres, jo des de l’oficina faig tota la part de suport. També tinc el meu rol d’enginyer de software. El que estic fent, principalment, són models virtuals del cotxe per poder fer simulacions que ens ajudin a tenir més informació i poder triar la posada a punt del cotxe. I també sóc un substitut del performance, que bàsicament és l’enginyer que sap com van tots els cotxes, el que ha d’ajudar a que tothom ho faci el millor possible.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Jo estic molt agraït d’aixecar-me cada dia i tenir ganes d’anar a treballar a Campos. És un somni, pràcticament, poder dir això. El que més m’agrada és que estic en contacte amb gent que és brillant al món de l’enginyeria. Hi ha tant enginyers de Fórmula 1 com altres que han estat 20 anys a la competició…

On et veus en 10 anys?

No sé a quin equip, no sé amb quin rol, però el que tinc molt clar és que vull estar a la pista, vull estar als circuits, vull estar amb els pilots, vull estar en aquest ambient tot el temps que pugui. O sigui, és on em veig. És el meu món, és la meva dedicació. Espero poder estar-hi molts anys.

Pep Nogués, alumni d’Organització Industrial: “Vam ser la primera generació que va participar a l’Uniraid”

Publicat el per

“Abans de ser enginyers, hem de ser persones”. Aquesta frase, que el Pep Nogués recorda encara avui d’un dels seus professors a l’EUSS, resumeix molt bé el seu recorregut: tècnic, sí, però sempre amb una mirada humana, inquieta i emprenedora.

Alumni d’Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS, el Pep és avui CEO i cofundador de Norau Mèxic, una empresa especialitzada en construcció elèctrica i eficiència energètica amb projecció internacional. Des de Moldàvia fins a Mèxic, passant per una experiència intensa a l’EUSS, on va viure iniciatives com l’UniRaid, el seu camí l’ha portat a liderar projectes propis, amb passió i molta perseverança.

En aquesta nova entrevista de l’Open Circuit | Alumni Experiences, en Pep Nogués ens explica què el va portar a emprendre, sense oblidar els valors que el van formar.

Quan i com vas saber que volies ser enginyer?

    La veritat és que tinc precedents a la família: el meu pare és enginyer elèctric, i els meus tiets, alguns enginyers d’altres arquitectes. És a dir… tots estaven una mica en aquesta branca més tècnica. Des de ben petit els havia sentit parlar de la seva feina, del què feien.. I sempre m’havia interessat bastant. La meva trajectòria des de l’ESO ja anava una mica aquí i vaig acabar estudiant enginyeria.

    Per què Enginyeria en Organització Industrial i no una altra especialitat?

    El meu pare és exalumne dels Salesians i d’aquí vaig descobrir l’EUSS. Com que m’interessava l’enginyeria, ja vaig optar per venir aquí. Primer m’interessava molt l’Enginyeria Mecànica, però a partir de tercer em vaig passar a Enginyeria en Organització Industrial, que està més enfocada a la direcció d’empresa. De petit m’agradava el món del motor, els cotxes, les motos… però a partir de tercer hi ha molt càlcul d’estructures i vaig veure que jo tirava més per un perfil més comercial, més d’Administració i Direcció d’Empreses. Per això em vaig canviar d’especialitat.

    Quins records tens de la teva etapa a l’EUSS?

    Vam ser la primera generació que va participar a l’UniRaid. Participar-hi no només ens va permetre convalidar crèdits, sinó que a més et permetia viure una experiència molt “xula”, on també desenvolupes molt el tema tècnic de motor. Pels qui ens agraden els cotxes, poder preparar un cotxe antic per fer un raid al Marroc és tota una aventura. És divertit i aprens moltíssim. Aquesta és una etapa que recordo amb molt d’afecte.

    A més, de les millors amistats que encara tinc s’han forjat aquí, a l’EUSS, i sí, em fa molta il·lusió cada vegada que hi vinc.

    De quin professor no te n’oblidaràs mai i per què?

    Te’n diré dos, que diria que ja no estan treballant a l’EUSS, però que a la meva època hi eren. Un és l’Alexandre Damian, que ens donava ètica i assignatures més humanístiques. Sempre ens deia que abans de ser enginyers, havíem de ser persones. Això em va quedar molt gravat amb ell.

    Després també recordo a en Jesús Sols, que ens donava Matemàtiques i Càlcul a primer, i Estadística a segon, em sembla. Sempre vam tenir molt bona relació i el recordo amb molt d’afecte.

    Què és el que més t’ha servit del que has après a l’EUSS?

    Crec que a part de tota la part d’estudis com a tal, tota la part de disciplina. És una universitat que requereix esforç, que has d’estar molt al dia en les assignatures i crec que la disciplina i la constància, al final, és la base de tot èxit.

    Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?

    La meva primera feina com a enginyer va ser a l’estranger, abans de fer les pràctiques de la carrera. Vaig estar treballant a Moldàvia, a una empresa que feia fabricació d’accessoris per sostres de cases i edificis, i temes de canals pluvials. Vaig estar-hi quatre mesos. Després, la meva següent feina ja va ser a la branca que estic ara, que és d’eficiència energètica i energia elèctrica, i ja va ser aquí a Barcelona.

    Per què decideixes emprendre?

    Va ser un conjunt de coses. Jo sempre he sigut bastant inquiet, des de petit. Sempre he treballat, des dels setze anys, i sempre he estat buscant la manera de treure benefici d’alguna cosa, m’ha agradat liderar projectes, etcètera. I això és un punt important.

    Després crec que, després d’uns anys treballant en una empresa del sector com la meva, vaig acabar sent una mica expert en el tema, tant en la part tècnica com en la part comercial. Controlava bastant el que estàvem fent. I a més, va resultar que a l’empresa a la qual estava no li anaven massa bé les coses i jo no compartia el punt de vista de la direcció. En aquest moment vaig dir-me: bé, doncs animem-nos a emprendre i potser ho podrem fer d’una altra manera.

    Crec que la part bona d’emprendre és poder liderar un projecte propi, fer les coses una mica com a tu et venen de gust i com creus que s’han de fer. També és molt divertit quan veus que les coses comencen a funcionar. La veritat és que nosaltres, personalment, portem molts mesos patint perquè al final tirar endavant un negoci és complicat, però una vegada comences a complir objectius i comencen a venir els èxits, també estàs molt feliç i és una satisfacció molt gran el poder dir: “vam apostar per això, hem tirat endavant i funciona”.

    A què us dediqueu a Norau Mèxic?

    Som una empresa de construcció elèctrica, ens dediquem a obres de baixa mitja tensió industrial, fotovoltaica i temes de bateries, i després també a tot el tema d’operació i manteniment d’instal·lacions elèctriques industrials.

    Com és el teu dia a dia com a CEO?

    Jo sóc soci fundador, però a part, dintre de l’empresa, com a operatiu, sóc el CEO, i també porto part de la Direcció Comercial. Llavors, el meu dia a dia és bàsicament veure l’estratègia de l’empresa, el desenvolupament del negoci. Ara estem pensant a obrir en altres països, per exemple. També em dedico a la part més comercial de clients estratègics, dels clients més grans.

    Què és el que més t’agrada del que fas? Per què?

      Amb tota la part comercial conec gent nova cada setmana. Això és molt “xulo”. També viatjo molt, Mèxic al final és un país molt gran i vas de punta a punta. Coneixes gent diferent, cadascun amb la seva història, perfil… tot això també t’ajuda a obrir una mica la ment i veure coses diferents que després potser et poden aportar.

      Notes molt d’impacte cultural vivint i treballant a Mèxic?

        A Mèxic, el primer que t’impacta és l’ordenació pública. És molt diferent, ni millor ni pitjor, però és una altra cultura. I això sempre et sobta quan arribes, és un punt més, potser, de dificultat d’adaptació. Però, en general, és un país amb moltes oportunitats. Al final hi ha moltíssima indústria que fabrica pels Estats Units i que exporta a tot el món. No només Mèxic, també Colòmbia, Perú, Xile… Són països que en els pròxims anys segurament que creixeran molt en aquest sentit.

        Quin consell li donaries els actuals estudiants de l’EUSS?

          Sobretot, ser constant, ser molt perseverant i perseguir el que vols. Els diria que has de ser molt viu i estar atent a l’entorn per aprofitar les oportunitats. Perquè al final crec que, a vegades, se’ns presenten bones oportunitats que desaprofitem.