Entrevista a Elena Jal Calabaza, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Elena Jal Calabaza es va graduar en Enginyeria en Organització industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2011. Després dels seus estudis, va decidir provar sort a Anglaterra per a aprendre anglès, la qual cosa la va portar al món del Marketing. Actualment viu a Fiscal (Osca), la seva població d’origen, on treballa a DigitalFis, la seva pròpia agència de marketing digital. El camí de l’emprenedoria va sorgir de la seva pròpia inquietud per aprendre i viure noves experiències. “Sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees”, compte l’aragonesa. Malgrat haver-se allunyat del perfil d’enginyer, assegura que tot es complementa perquè “en el que faig també hi ha molta mètrica i molta anàlisi”.

Ara, a més, l’Elena també compagina el seu negoci amb la gestió d’un parking de campers i autocaravanes, d’un co-working i com a regidora de Fiscal i consellera comarcal de Sobrarbe. “M’agrada molt el meu poble i ser a l’ajuntament també és molt enriquidor”, apunta.

Amb l’Elena obrim un nou capítol de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences, per a conèixer la trajectòria laboral del nostre antic alumnat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Vaig estudiar enginyeria a l’EUSS perquè és una universitat més petitona que la resta i era una cosa que ens agradava. Quan surts [de la població de Fiscal], en el meu cas amb 17 anys, i vens aquí, a la ciutat, això de tenir un tracte més pròxim i més directe amb la universitat i amb els professors és una cosa que et motiva a triar. Després, aquesta era una carrera que, fa 13 anys, era nova, i tampoc estava a molts llocs.

I vam veure una mica la carrera de la universitat, una mica la història i tal i ens va agradar. Després Barcelona és un lloc que sempre ens ha agradat, tenia amics que també anaven a Barcelona de l’institut i també la residència estava molt prop de la universitat, llavors va ser com tot molt perfecte i res vaig triar l’EUSS… i aquí vaig començar.

 I quins records guardes de la teva experiència a la universitat?

La veritat que molt bons. Van ser quatre anys molt bons. Vaig conèixer gent increïble, dels quals molts continuem tenint relació, continuem quedant. I després la part que ja he dit abans de tenir accés als professors, de no ser un número, sinó tenir nom i cognoms i que et coneguin. I això s’agraïa molt.

Al final podies tenir mil dubtes o revisar un examen o el que sigui i podies quedar amb ells molt fàcilment. El “Passa’t pel despatx” o a classe aixecar la mà i dir “Disculpa, pots repetir?”, eren coses que, la veritat, que s’agraeixen molt. M’ho vaig passar molt bé, quan calia estudiar, estudiava, però després teníem un grup molt maco i van ser uns anys molt bons. Va ser una bonica experiència i jo la recomanaria, sens dubte.

Què vas gaudir més en aquesta etapa?

En general, el que més m’agradava era tot el tema de pràctiques i laboratori o quan anaves a fer alguna visita a una de les empreses per a veure una mica com funcionen els processos, la pròpia indústria o com és aquí el personal, com s’organitzen, etc.

No era només estar a classe i estudiar, i exàmens, sinó tota la part de treballs o de fer treballs en grup, anar a visitar empreses o conèixer els processos. Aquesta part t’enriqueix molt.

Com vas començar en el món laboral?

No tenia molt clar per on anar i vaig decidir anar-me’n a Anglaterra tres mesos, a la part nord, per fer un voluntariat, perquè l’única cosa que sabia més o menys era que volia aprendre anglès, molt necessari per al món laboral.

Després me’n vaig anar a Londres, on vaig estar gairebé tres anys i aquí va ser on vaig començar en el món laboral. Vaig començar en la recepció d’un restaurant, després en una startup fent una mica més coses com d’oficina, màrqueting i tal.

En la carrera havíem donat una mica de màrqueting. I llavors, vaig estar uns sis mesos en una empresa que venien mobles de disseny, i allà, vaig fer l’entrevista, sense tenir pràcticament molta idea del que anava a fer, i em van agafar.

Què tenen en comú el màrqueting i l’enginyeria?

Entenc que pel perfil amb el qual surts de la universitat d’Enginyeria, un perfil així com més d’anàlisi, perquè la part que jo vaig començar, que és ara també a la qual més em dedico, és tota la part de posicionament de Google Ads. Aquí també hi ha molta mètrica, hi ha molts números, hi ha molta anàlisi.

Per què vas decidir emprendre?

Perquè sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees. I al final perquè vaig dir, “si ho vull fer, doncs què millor que el meu poble, no”? Vaig tornar al meu poble, a Fiscal, i vaig emprendre el negoci de l’agència de màrqueting.

La meva intenció era, tot el que havia après a Londres, doncs traspassar-ho aquí. Llavors ara mateix tinc una mescla entre clients locals, després clients més grans a nivell nacional i després mantinc la relació amb els companys de Londres. Llavors col·laboro amb ells en projectes i continuem treballant amb Anglaterra, amb França, amb els Estats Units.

I això és la veritat que m’aniré molt contenta perquè puc estar on jo vull, en aquest cas és el meu poble, però que si demà decideixo una altra cosa, agafo el meu portàtil i me’n vaig i no em canvia molt la vida. Així que agraïda d’haver estudiat enginyeria, que m’ha obert moltes portes.

Per a mi, és el millor que he fet en la meva vida, perquè t’ensenya també moltes coses.

Com t’imagines en de deu anys?

Ara mateix no canviaria res. Però el que he dit abans, que si en algun moment pel que sigui haig de canviar de lloc, la meva vida tampoc canviaria molt a nivell laboral. Tinc moltes idees, però de moment, amb aquest tema del màrqueting, la veritat és que ja em funciona molt bé, cada vegada tenim més feina. I després, també estic encantada de poder ajudar també a la gent d’aquí, de la meva zona, com a regidora i consellera comarcal.

Quin consell donaries als nostres estudiants?

Jo els diria que persegueixin els seus somnis, que gaudeixin molt, perquè l’època d’estudiants és la millor, que siguin responsables i siguin conscients de la situació. Que al final te’n vas fora de casa i la universitat, l’allotjament, el menjar, el transport i tot té un cost.

És un esforç que fan els teus pares, aprofita’l. És una oportunitat per a formar-te, per a després fer el que vagis a fer. I que li posin ganes a tot, que tot s’aconsegueix.

Entrevista a Carla Romero, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

La Carla Romero va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) seguint la seva passió pels números, la gestió d’empreses i la tecnologia. Va conèixer la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial per casualitat, però de seguida va saber que era el grau que havia de cursar.

Actualment, treballa com a coordinadora del departament Demand planing d’HIPRA, empresa farmacèutica biotecnològica enfocada a la prevenció de la salut. Aquí es dedica a la previsió de vendes en coordinació amb les més de 40 filials internacionals que té l’empresa.

La Carla és la nostra nova candidata de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Bàsicament, a mi sempre m’ha agradat molt el tema dels números. Quan estudiava batxillerat, em va començar a cridar l’atenció el que és la gestió d’empreses. Em vaig decantar per la branca tecnològica amb l’assignatura d’economia d’empresa, que crec que es deia així en aquell moment. Quan vaig començar a mirar el tema de les carreres universitàries i què fer o què no, jo no coneixia realment aquesta carrera. Va ser un amic meu qui em va dir: “Vaig a les portes obertes d’aquesta carrera a l’EUSS”. Jo, per curiositat, li vaig preguntar: “En què consisteix, de què va?”. Quan em va explicar que era un mix de la part més tecnològica de l’enginyeria amb la part més empresarial, va ser com que a mi també em cridava molt l’atenció. I res, vaig anar un dia a les portes obertes i vaig tenir claríssim que l’havia de cursar.

En què va consistir el teu treball de fi de grau?

Bé, al final, com qualsevol projecte o idea, ve de una necessitat. I a mi en aquell moment m’agradava molt, i m’agrada també ara, cuidar-me i menjar bé. Em trobava amb que en diferents llocs com hospitals, escoles, a la universitat, o en els llocs de treball etc., menjar alguna cosa ràpida i saludable era molt complicat i, fins i tot, car. Si volies anar, per exemple, a una màquina expenedora, et trobaves amb que tot el que hi havia eren productes ultraprocessats, amb sucres, etcètera, i em faltava potser una part més saludable. I bé, arran d’aquí se’m va ocórrer la idea de fer una màquina expenedora on, bàsicament, el que sortia eren amanides on tu triaves la base, els toppings i la salsa… si és que en volies.

Com va ser el teu pas al món laboral?

Bé, al final com et poses a fer pràctiques quan encara estàs estudiant, durant un temps compagines les dues coses. Al matí estudies, a la tarda treballes o fas pràctiques i gairebé sense adonar-te’n, vas deixant la part dels estudis i ja comences en el món laboral. Crec que l’etapa de la universitat t’aporta coses molt bones que pots aplicar després a les pràctiques, però no se’t fa dur.

En què consisteix la teva feina a HIPRA?

A HIPRA treballo al departament de Demand planning. El que fem allà és, bàsicament, analitzar les previsions de venda de cada filial, per cadascun dels productes que distribuïm. HIPRA és una empresa farmacèutica que fa tots els processos de gestió de la cadena de valor: des de la I+D, la investigació, fins que el producte arriba al client final, passant per producció, etcètera. Com aquests productes es venen en diferents països arreu del món, en concret a 100 i pocs països, a través de 40 i pocs filials, doncs al final cada filial envia les seves previsions de venda, que és el que creuen que vendran aquell any. Al final aquests informes no deixen de ser comercials i el que fem és filtrar aquesta informació. Qüestionar aquesta previsió, veure realment si té sentit o si no… Fer una anàlisi profunda d’aquestes dades, juntament amb la informació que pots tenir de mercat, dels comercials, de l’equip de màrqueting, perquè per a tu la previsió és un simple número. És un número que, sense una informació qualitativa darrere, perd sentit. El que fem al meu departament és completar tota la informació que tenim externa de negoci, i arribar a una previsió el més ajustada possible a la venda real que serà.

Què destacaries del mètode d’ensenyament de l’EUSS?

Crec que el que més podria destacar de l’EUSS és la part pràctica. Ja no només és el concepte aconseguit a les classes teòriques, sinó després saber aplicar-ho a la realitat. Això implica treballar amb diferents persones, que cadascú veu les coses a la seva manera, i t’obliga a anar adaptant-te, coneixes nova gent i noves maneres de treballar. Crec que això t’ajuda a llarg termini quan vas a treballar amb gent que no coneixes, que cadascú és diferent.

Després també podria destacar molt el nombre de presentacions, de treballs que després es tenien que presentar per ajudar a perdre la por o la vergonya. O t’ajudaven a guanyar fluïdesa, que això també, almenys en el meu dia a dia, és important perquè tinc bastantes presentacions o reunions. Crec que això també va ser un punt molt important. Podria destacar també el treball en equip, com comentava, el fet de fer pràctiques o projectes implicant doncs treball en equip i ja és el que he comentat.

Què els diries als alumnes que acaben de començar a l’EUSS?

Doncs que aprofitin molt tota la part de gestió de projectes; és a dir, pràctiques o treballs, que dèiem, o presentacions… Si tens por, aprofitar aquestes oportunitats per perdre-la; que, si s’ha de presentar, dir, “soc jo qui presento i a més qui trenco el gel”. Aprofitar també quan fas aquests treballs, ajuntar-te amb diferents persones per veure diferents punts de vista o maneres de fer, de treballar, de veure les coses, de pensar… que això també ajuda molt quan entres al món laboral.

Què t’agradaria fer en el futur?

El meu objectiu seria seguir aprenent i seguir aportant en l’àmbit de la logística. M’agrada molt la part de demanda. Crec que és un món bastant nou que ha nascut fa uns anys, als Estats Units, i ara està venint cada vegada amb més força cap aquí. Arran del COVID, a més, encara jo crec que se li està donant molta més importància a la necessitat de fer una bona previsió de venda. I bé, al final doncs és un bon meló per obrir i crec que hi ha molt de camp per recórrer.

Entrevista a Rubén Puértolas, graduat en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Rubén Puértolas va estudiar el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Des de que va entrar en la universitat es va involucrar en diferents projectes relacionats amb la mecànica com Formula Student o UniRaid. Allà va descobrir que el que més li agradava del sector de l’enginyeria era la gestió de projectes. Ara treballa com Project Manager en l’empresa Millor Battery, en el departament de desenvolupament, fent el que l’apassiona.

Com definiries el teu pas per l’EUSS?

La meva experiència a l’EUSS ha estat entre completa i enriquidora. És a dir, d’aquí m’emporto grans amics; pràcticament he fet aquí millors amics, i no només en la part de l’amistat sinó també en la part educativa: el gran suport dels professors ha fet que sigui una experiència molt positiva. Venir dies, com per exemple avui, a enregistrar aquest vídeo, em fa il·lusió. Veure als professors, i que et saludin pel teu nom, que encara et recordin… En general va ser bastant positiva l’experiència.

Quins coneixements t’han aportat més en la teva carrera professional?

L’aspecte que més m’ha servit aquí a l’EUSS és l’aspecte pràctic que se’ls dona a les assignatures. Això fa que, al final, quan arribis al món laboral, ja t’hagis enfrontat en una certa part a aquests problemes i no es quedi simplement en un problema de matemàtiques que té una solució. T’ajuda a descobrir que hi ha nombroses solucions i, en general, aprendre a tocar les coses amb les quals has de treballar.

En què consisteix el teu treball en Millor Battery?

Jo actualment soc Project Manager i, principalment, al que em dedico és a la gestió i direcció de projectes. Concretament són projectes de R+D del camp de les bateries d’alta tensió. Principalment, m’encarrego del contacte amb els stakeholders, clients, proveïdors, alhora que a la gestió interna del projecte amb els diferents membres de l’equip; la gestió dels timings, la gestió que les coses es compleixin, la gestió de l’especificació que ha de tenir aquest projecte que estem realitzant i, en general, la gestió integral del projecte.

Què és el que més t’ha ajudat a saber treballar en equip?

A l’EUSS el que m’ha ajudat a treballar en equip, sobretot, és, d’una banda, que les pràctiques de les diferents assignatures solien ser en grup, i això al final és un primer pas cap a l’aprendre a treballar en grup, per molt que acabis discutint, o el que sigui. I, després, d’altra banda, l’haver-me involucrat en el projecte Formula Student, on vam arribar a estar-hi 55 persones involucrades. Aquí no te’n queda una altra, has d’aprendre a treballar en equip i a lluitar contra els petits frecs del dia a dia, però al final mirant tots cap al mateix objectiu.

Com va ser el teu pas pel projecte Formula Student?

Jo em vaig involucrar en el projecte Formula Student pràcticament des que vaig entrar, al mes o dos mesos de començar a l’EUSS. Jo ja sabia que existia el projecte, ja l’havia xafardejat una mica abans per Instagram, i la veritat que em cridava bastant l’atenció. Vaig entrar-hi de ple. Vaig començar sent el responsable del disseny de la transmissió del primer monoplaça, que justament és aquesta carrosseria d’aquí, no el xassís. I, el tercer any, quan vam fer el relleu generacional i els membres fundadors ja van abandonar la universitat perquè van acabar el grau, vaig assumir la direcció de l’equip i, la veritat que va ser un aspecte bastant diferenciador a la meva vida, que m’ha guiat també una mica cap a la gestió de projectes més que l’enginyeria pura i dura. I amb això vam aconseguir fer el nostre tercer cotxe, i vam competir a Itàlia, a Àustria i també a Espanya. La veritat que estic molt content i molt orgullós d’aquesta etapa.

Com va ser la teva transició al món laboral?

En el meu cas, i dono gràcies també a l’EUSS per això, va ser relativament fàcil. Jo un any abans d’acabar ja vaig buscar pràctiques aquí, a través de l’EUSS i, de fet, vaig iniciar un contracte de pràctiques que, a més, després vaig prolongar, en l’empresa SEAT, concretament en el departament elèctric de sistemes d’energia, en bateries. Primer en baixa tensió i després en alta tensió. I jo ho descriuria, en una certa part, no senzill, però tampoc complicat, perquè després t’adones que la realitat és bastant diferent. Però, la veritat que m’ho van posar fàcil, i jo crec que és fonamental en tots els graus el fet de fer pràctiques; quantes més millor.

Com veus el teu futur a curt termini?

En el meu cas, em vull enfocar més en l’àmbit de la gestió de projectes, partint del coneixement en enginyeria perquè al final jo crec que són fonamentals per a poder entendre’ls i poder gestionar-los adequadament. I em veig seguint en aquest sentit, en l’àmbit de la gestió, en l’àmbit del management. Al final intentar continuar evolucionant, continuar aprenent, i no conformar-me amb l’actual.

Quin consell li donaries a un alumne que acaba de començar a l’EUSS?

Com a consell que donaria a qualsevol estudiant que entri a la universitat és que no deixi d’involucrar-se amb la universitat en si. És a dir, que no tingui por de pensar que no tindrà temps. És igual, el temps ja es treu. Que es fiqui a projectes com Formula Student, com la UniRaid, que intenti fer mentoring, que conreï moltes relacions també amb els seus companys, que al final després seran també els seus companys de treball, per dir-ho així. I, en general, que es vinculi i que visqui l’experiència universitària realment perquè al final no tot és estudiar, també treus relacions d’aquí, i en general, això: que s’involucri.

Membres Alumni EUSS entre els nous docents del segon semestre

Durant el passat claustre el director en el seu informe en l’apartat de Recursos Humans va fer referència a les baixes i altes de personal, i va fer especial èmfasi en les noves incorporacions docents sobretot cobertes per alumni EUSS.

De la gairebé vintena de nou personal docent pel 2nS del curs 2023-2024 n’hi ha 5 graduats en diferents enginyeries per l’EUSS, alguns són reincorporacions i d’altres són de nova incorporació a la tasca docent d’assignatures dels graus d’enginyeria de l’EUSS.

També es va fer referència al procés d’acollida del personal de nova incorporació de l’EUSS, que és una nova instrucció del Procés PE04 dedicat a la Política de Personal de l’EUSS, i vol establir la sistemàtica d’acollida i acompanyament a les persones que inicien la seva col·laboració contractual amb l’EUSS.

Aquest procediment d’acollida del nou personal de l’EUSS té una taula, a mode de check-list, que serveix de guia i registre de totes les accions i elements que han de conèixer tenint trobades amb: Direcció, Administració, TIC, Cap Dept./Servei (directe), Cap Pastoral i Padrí/na per a tot el personal, i que afegeixen Cap d’Estudis, Coord. Àrea Estudiant, i Rble. Assignatura, en el cas del PDI. La figura de Padrí/na és de nova creació i té assignada la tasca més d’àmbit social però alhora vinculada al caliu dins de l’àmbit laboral.

Entrevista a Víctor Cándido, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica

Víctor Cándido va estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i, encara que confessa que li costava creure que algun dia arribaria a treballar en allò que l’apassiona, actualment assegura amb orgull que ho ha aconseguit. A Applus+ IDIADA treballa en el que sempre havia somiat, en desenvolupament d’automoció.

La seva participació com a tècnic i responsable en el projecte EUSS MotorSport li va aportar molts coneixements, no sols a nivell teòric i pràctic, sinó també soft skills com la gestió de grups i projectes.

Quan vas decidir estudiar enginyeria?

Des que era petit m’ha agradat el món de l’automoció. Principalment, la part de powertrain, de motors i sistemes de combustibles: les emissions de la benzina i el dièsel, la transformació a l’elèctric, noves funcions com pot ser l’hidrogen, és el que més em crida l’atenció.

Quin és el teu lloc en Applus+ IDIADA?

A Applus+ IDIADA soc responsable de la planificació, l’execució i l’anàlisi dels assajos de missions evaporatives, tant en vehicle com en component. En gran part estic en contacte amb els clients i ajudant-los a solucionar els seus problemes o ajudant-los a millorar.

En què consisteix el teu treball?

Normalment, treballo fent desenvolupament per a les noves normatives de tipus 4 de vehicle. Quan un client es troba amb un problema, busquem entre els dos en conjunt una possible solució perquè puguin arribar a complir els límits establerts en les diferents normatives mundials, tant si la fallada ve per un component o ve pel vehicle complet.

Quina va ser la teva funció en el projecte EUSS MotorSport?

Des del moment en el qual entro en la universitat em trobo que s’està muntant aquest projecte, aquest equip i un dels meus primers projectes ja va estar relacionat amb el sistema del combustible del monoplaça: desenvolupant el dipòsit de combustible, intentant millorar la fiabilitat del cotxe. També vaig ser responsable de la part de tot el tren de potència del cotxe i en el meu últim any de carrera vaig ser el responsable tècnic de tot el vehicle. En aquest projecte vaig aprendre sobretot molta part de gestió d’equips i de projectes, així com molta càrrega tècnica, sobretot en l’àmbit de la mecànica i en concret en l’àrea de powertrain.

En què et va ajudar ser part de l’EUSS MotorSport?

L’EUSS MotorSport és com una primera presa de contacte amb el món real de l’enginyeria. A la universitat t’ensenyen un munt d’aspectes tècnics, un munt de teoria, però és difícil portar-los a la pràctica en la universitat. A l’EUSS MotorSport tens la possibilitat de trobar-te amb els problemes reals, que després com a enginyer et trobaràs. El que vaig notar en el món laboral és que molts dels problemes que la gent nova troba, jo ja me’ls havia trobat prèviament a la universitat.

Quina importància té la pràctica quan estàs estudiant?

Sempre és important tenir una base teòrica des de la qual partir. Això facilitarà molt el teu camí i ho accelerarà, però és quan ho barreges amb la pràctica, quan combines els dos mons, quan realment pots avançar i coneixes en profunditat allò en què estàs treballant o estudiant.

Què recordes del teu pas per l’EUSS?

Crec que el que més puc rescatar del meu pas per l’EUSS en el meu dia a dia, és tota la part de gestions de projectes, la part de treball en equip amb els companys. L’EUSS té una educació molt basada en treball en grup, en desenvolupament de projectes, i crec que és una part molt positiva, perquè al final és com funciona el món laboral i és el que més puc destacar del meu pas per la universitat.

T’imaginaves treballant amb altres alumnes de l’EUSS?

La veritat que és emocionant, mai vaig pensar que treballaria en el món de l’automoció. Sempre ho veia com molt llunyà i alguna cosa que no arribaria… i ja ni parlo d’entrar en una empresa gran com és Applus+ IDIADA a la primera. Trobar-me aquí amb vells companys de la universitat, del projecte del Formula Student fa que sigui tot molt més familiar i molt més agradable.

Què li diries al Víctor Cándido estudiant?

Que segueixi el camí que pensa seguir, que li dediqui més hores, sobretot al projecte Formula Student, perquè es poden treure aprenentatges molt bonics i, a més, és una experiència molt divertida. Trobar-te amb aquest repte i aprofitar-lo al màxim. Al final és aquesta combinació el que et pot portar endavant.

I a un estudiant que vol dedicar-se al mateix que tu?

Has de tenir passió, perquè sense la passió no podràs donar l’esforç que requereix avançar en aquest camí. Al final, arribar fins on estic jo m’ha suposat bastant esforç, moltes hores de treball i crec que si no hagués estat la meva passió no les hi hauria pogut dedicar.

On et veus en un futur a llarg termini?

La veritat és que em sento molt còmode amb el camí que he agafat fins ara i m’agradaria continuar desenvolupant-me aquí. M’agradaria seguir aquí, dins d’Applus+ IDIADA. La veritat és que és un gran lloc on desenvolupar-se i em veig assumint cada vegada més responsabilitat, que és la part del meu treball que més m’agrada.