Les claus d’una ciutat com una entitat autosuficient a nivell energètic

Convertir els recursos en energia en aquells indrets on hi ha la necessitat, sempre a petita escala i impulsant el canvi de paradigma; és a dir, “fer-se la llum a casa, tant si arriba la xarxa com si no ” és un dels objectius de la companyia Trama TecnoAmbiental (TTA) .

Un dels seus reptes sempre és la integració dels elements energètics en espais construïts. La biblioteca Mataró és un dels espais on s’ha aplicat questa tècnica per tal de fer el més eficient possible un edifici proveint-lo d’equipament per la seva autogeneració energètica.

P2050419Actualment, països con Japó, Alemanya o els EUA estan més involucrats en aquesta tasca, i reconeixen més els beneficis socials i ambientals d’autogenerar, convertir i compartir, i per això aposten clarament per un concepte de xarxa elèctrica més oberta, és a dir, tenir-hi interconnectades moltes plaques solars de particulars que consumeixen i generen. Això requereix en paral·lel una tasca de “socialització de l’energia”, donat que el tema tecnològic avança però legislativament no s’obren portes i aquests termes són tabús. En un temps hauríem de poder veure i viure a “la ciutat com una entitat autosuficient energèticament parlant” però s’ha de començar; i no tot està per fer, però si moltes realitats es troben disponibles però no assumides.

P2050417Com sempre la demostració pràctica és el més important, i entenedor, de que allò funciona, alhora que cal fer projectes pilot de força coses, per poder convèncer. Per exemple, la generació distribuïda és un valor per a la societat industrial perquè redueix la petjada ambiental de la generació i crea llocs de treball per fabricar-ne la tecnologia, però pels països en vies de desenvolupament, on per la seva manca d’infraestrucutra energètica, hi ha l’oportunitat de fer-ho bé des del principi.

El projecte empresarial TTA és “un Think Tank amb muscle financer limitat i vocació catalitzadora” i on cal pensar molt bé les coses que es fan i el ritme, i que a vegades també cal saber dir no.

El futur enginyer ha de ser un professional que ha d’entendre el seu rol dins de la societat. A dia d’avui, és un tècnic facultatiu que va perdent pes en la societat alhora que hi ha una part de la professió que no s’ensenya, i és amb l’ Engineering by doing de la manera com es transmet.

Xavier Vallvé

CEO de TramaTecnoAmbiental (TTA)

Podeu veure l’entrevista sencera en el següent enllaç:

https://neussletter.4veuss.com/wordpress/2016/06/01/entrevista-a-xavier-vallve-director-de-trama-tecnoambiental-tta/

Entrevista a Xavier Vallvé, Director de Trama Tecnoambiental (TTA)

El propassat dimarts 25 de maig de 2016 varem tenir l’oportunitat d’entrevistar al Sr. Xavier Vallvé, Director de Trama TecnoAmbiental (TTA) i membre del Consell Empresarial Assessor (CEA) de l’EUSS. Volíem parlar amb ell de l’empresa i del projecte Engineering by doing col·laboratiu entre TTA i l’EUSS (podeu veure’n els resultats en el post del NeussLetter: “L’empresa fent d’aula… Engineering by doing a TTA”).

P2050417En Xavier Vallvé comença fent-nos una breu però intensa descripció de l’empresa, doncs són ja molts anys de recorregut i trajectòria d’una “empresa nascuda del compromís, que veia que el futur havia de girar cap a les Energies Renovables (EERR)” ja a l’any 1986. També ens diu que “en l’actualitat les EERR són vistes com un vector econòmic i ambiental, però que això no era així quans ells van començar com empresa pionera en la visió ambiental d’aquestes energies i el seu mercat i negoci”.

“Som un despatx d’Enginyeria i Consultoria, amb el focus en la Generació Distribuïda amb Energies Renovables, , però sobretot l’Energia Solar Fotovoltaica ; i tenint com a valor principal, un recurs universal com és l’energia solar”. Un dels actius mes importants d’aquestes tecnologies és poder convertir el recurs en energia pràctica on hi ha la necessitat, sempre a petita escala i impulsant el canvi de paradigma; és a dir, “fer-se la llum a casa, tan si hi arriba la xarxa com si no” com ja proposaven l’any 1987.

P2050419Ens posa un exemple d’aquesta idea amb un projecte fet abans dels Jocs Olímpics de BCN ’92 “electrificant unes 500 masies de tota Catalunya, on no hi arribava la xarxa elèctrica, o fer-la arribar era molt més costós que no la solució d’auto abastiment”. Un dels seus reptes sempre és la integració dels elements energètics en espais construïts. Un exemple conegut de l’EUSS, és la biblioteca de Mataró, la qual varem visitar fa uns anys per la sortida cultural de Sant Joan Bosco amb el personal de l’Escola. És a dir, fer el més eficient possible un edifici proveint-lo d’equipament per la seva autogeneració energètica. Aquest tipus de solucions poden ser individuals i també compartides en forma de microxarxes energètiques locals.

Actualment, països con Japó, Alemanya o EEUU estan més per la tasca, i reconeixen més els beneficis socials i ambientals d’autogenerar, convertir i compartir, i per això aposten clarament per un concepte de xarxa elèctrica més oberta, es a dir tenir-hi connectades moltes plaques solars de particulars que consumeixen i generen. “En aquest països ja tenen pobles sostenibles i fins i tot autosostenibles en microxarxa”. Això malgrat que no tenen tanta radiació solar com altres països com el nostre “més assolellats, però mes restrictius envers certs negocis…”. Aquest canvi de paradigma comporta en paral·lel una tasca de “socialització de l’energia”, donat que el tema tecnològic avança molt però, en canvi, legislativament no s’obren portes i aquests temes són tabús. En un temps hauríem de poder veure i viure “la ciutat com una entitat autosuficient energèticament parlant” …cal començar, i no tot està per fer, atès que hi ha moltes realitats ja disponibles encara no prou assumides.

P2050432Com sempre “la demostració pràctica és el més important, i entenedor, de allò que funciona i cal fer projectes pilots de força coses, per poder convèncer”. Per exemple, “la generació distribuïda és un valor per a la societat industrial per que redueix la petjada ambiental de la generació i crea llocs de treball per fabricar-ne la tecnologia, però també pels països en vies de desenvolupament on, com que encara manca fer molta infraestructura energètica, hi ha l’oportunitat de fer-ho bé des del principi”. Ens aporta dues dades sobre la població electrificada de dos països de l’Àfrica en els que hi treballen, Txad un 7% i Ghana un 64%. Amb l’electrificació la qualitat de vida millora i la capacitat de generar noves activitats i ingressos en millora, i molt; i a més a la nostra societat actual “l’electricitat té ara més valor perquè també dóna accés al telèfon, TV, internet, educació a distància, etc…”.

Però per demostrar-ho es millor donar un exemple. I així ens ho fa veure amb les “Microxarxes amb Generació Solar. Agafem un poble amb petita xarxa elèctrica col·lectiva i generació renovable distribuïda: no només tenim temes tecnològics avançats, que també; ens referim que hem de fer feina relacionades amb la governança i explicar molt bé el tema de com generar localment i distribuir un recurs limitat. Cal tenir unes regles per compartir: una mena de quota o assignació. Nosaltres hem patentat un concepte, l’EDA, és a dir l’Energia Diària Assignada. És un contracte entre l’ individu i la comunitat per fer una racionalització del consum i fer un ús acurat dels recursos obtinguts.”

En Xavier Vallvé defineix el projecte empresarial TTA com a “un think tank amb múscul financer limitat i vocació catalitzadora”, i on cal pensar molt bé les coses que es fan, el ritme, i que a vegades també cal saber dir no.

Aprofitem per preguntar-li pel concepte Engineering by doing i ens comenta que “és un concepte molt positiu, però que fins ara no ho havia pogut tastar” del qual n’havia pogut estar assabentat per la seva condició de membre del CEA de l’EUSS, i com bé diu “el treball en equip i tot el tema de competències és molt bonic, però cal demostrar-ho”.

També li preguntem pel paper del futur enginyer, i ens diu “ha de ser un professional que ha d’entendre el seu rol dins de la societat”. Ell veu que a dia d’avui és “un tècnic facultatiu que va perdent pes en la societat” i que hi ha una “part de la professió que no s’ensenya, i és amb l’ Engineering by doing com es pot ajudar a transmetre”. Està molt content del paper dels estudiants de l’EUSS a la seva empresa perquè “dóna aire i fa sortir de la zona de confort, a banda de ser un magnífic banc de proves per a fitxatges”.

I no volem marxar sense saber quines són les competències que ell n’espera o demana a un futur professional de l’enginyeria. Ens parla principalment de tres: “ser honest amb un mateix; no respondre mecànicament a la resolució tècnica sinó reflexionant prèviament; i pensar que ets un referent i cal ser rigorós davant la societat”. També ens parla dels diferents rols dins del món de l’enginyeria i que podem trobar “perfils més consultors, enginyers de terreny i d’altres més analistes”. Per últim, novament apareix el concepte “treballar en equip, perquè hi ha un estira i arronsa dins d’un grup, i que has de tenir cintura i fer de catalitzador (no pots imposar la teva idea). Has d’aprendre a ser i fer de negociador”.

Per finalitzar agraïm al Xavier Vallvé tota la seva estona i dedicació cap a nosaltres, i aprofitem per reunir-nos amb un dels equips de treball d’estudiants de l’EUSS que ens volen donar feedback d’allò que han desenvolupat durant la seva sessió de classe a l’aula-empresa.

Info web:Trama TecnoAmbiental (TTA), fundada el 1986, amb seu a Barcelona, és una empresa internacional de consultoria i enginyeria especialitzada en generació distribuïda per mitjà d’energies renovables, gestió i eficiència energètica, electrificació rural i autogeneració mitjançant microgeneració distribuïda, integració de renovables en edificis i edificació sostenible, i també formació especialitzada i desenvolupament tecnològic afins a les seves activitats.

Info NeussLetter: https://neussletter.4veuss.com/wordpress/2016/06/02/lempresa-fent-daula-engineeringbydoing-a-tta/

Nova reunió del Consell Empresarial Assessor de l’EUSS i visita a Porcelanosa

El dimecres 11 de maig de 2016 a les 17.00 hores es va celebrar la reunió del Consell Empresarial Assessor de l’EUSS. El Consell Empresarial Assessor el formen 26 empreses que col·laboren amb l’EUSS de manera estreta.

EMPRESES1En aquesta ocasió ens van acompanyar: el Sr. Enric Roda d’ Indústries Teixidó, el Sr. Agustí Fontquerni de ISEE 2007, S.L., el Sr. Eduard Martí de Codols Technology, S.L., el Sr. Ramon Comellas de Circutor, S.A., el Sr. Ezequiel Navarro de Premo, S.L., el Sr. Oscar Serret de Between Technology i el Sr. Joan Borràs de Spin, S.L.

També hi eren presents el Sr. Franscesc Riu, Sr. Alexandre Blasi i Sr. Carles Vivas, membres del Patronat i el Dr. Andreu Moreno, Director de l’EUSS, el Sr. Salvador Bernadàs, Coordinador de l’Àrea Universitat-Empresa, Sra. Sílvia Nacenta, Responsable del Servei d’Orientació i Inserció Professional i el Dr. Xavier Gallardo, Director del Màster en Direcció i Organització Industrial per part de l’EUSS.

EMPRESES2A la trobada van sorgir diferents temes en relació a la formació dels Enginyers i de les necessitats que tenen les empreses quan cerquen candidats, a més a més de valorar el procés de pràctiques que es realitza a l’EUSS a partir de les enquestes de satisfacció passades a alumnes que van estar en pràctiques l’any 2014-2015, als seus tutors d’empresa, RRHH d’empresa i als seus tutors de l’EUSS.

Per altra banda, el passat divendres 13 de maig, el nostre professor José López Parada, va ser invitat a realitzar una visita a les empreses del Grupo PORCELANOSA, localitzats a la ciutat de Vila-real (Castelló). La primera empresa visitada va ser GAMA-DECOR, on ha fet les seves pràctiques de treball fi de grau (TFG) el nostre alumne Lucas Fabra.

El seu Director General, el Sr. Don José Herrerías va explicar les característiques  i l’organització  de l’empresa. Posteriorment, el Director de l’altra empresa del grup, concretament L’ANTIC COLONIAL, el Sr. Don Mauricio Inglada els va acompanyar a visitar la planta, què és capçalera de PORCELANOSA, i on es produeix els productes ceràmics, així com al centre logístic d’aquesta mateixa planta.

Visita al Grupo Porcelanosa

El passat divendres 13 de maig, el nostre professor José López Parada, va ser invitat a realitzar una visita a les empreses del Grupo PORCELANOSA, localitzats a la ciutat de Vila-real (Castelló). La primera empresa visitada va ser GAMA-DECOR, on ha fet les seves pràctiques de treball fi de grau (TFG) el nostre alumne Lucas Fabra.20160513_130821 (1)

El seu Director General, el Sr. Don José Herrerías va explicar les característiques  i l’organizatció  de l’empresa. Posteriorment, el Director de l’altra empresa del grup, concretament L’ANTIC COLONIAL, el Sr. Don Mauricio Inglada els va acompanyar a visitar la planta, què és capçalera de PORCELANOSA, i on es produeix els productes ceràmics, així com al centre logístic d’aquesta mateixa planta.

El nostre professor vol transmetre als Directius que el van rebre i també al Grupo PORCELANOSA el seu agraïment, tant des de l’EUSS com personalment.

Reunió del Consell Empresarial Assessor de l’EUSS

El dimecres 11 de maig de 2016 a les 17.00 hores es va celebrar la reunió del Consell Empresarial Assessor de l’EUSS. El Consell Empresarial Assessor el formen 26 empreses que col·laboren amb l’EUSS de manera estreta.P2020966

En aquesta ocasió ens van acompanyar: el Sr. Enric Roda d’ Indústries Teixidó, el Sr. Agustí Fontquerni de ISEE 2007, S.L., el Sr. Eduard Martí de Codols Technology, S.L., el Sr. Ramon Comellas de Circutor, S.A., el Sr. Ezequiel Navarro de Premo, S.L., el Sr. Oscar Serret de Between Technology i el Sr. Joan Borràs de Spin, S.L. P2020971

També hi eren presents el Sr. Franscesc Riu, Sr. Alexandre Blasi i Sr. Carles Vivas, membres del Patronat i el Dr. Andreu Moreno, Director de l’EUSS, el Sr. Salvador Bernadàs, Coordinador de l’Àrea Universitat-Empresa, Sra. Sílvia Nacenta, Responsable del Servei d’Orientació i Inserció Professional i el Dr. Xavier Gallardo, Director del Màster en Direcció i Organització Industrial per part de l’EUSS.P2020981 P2020985

A la trobada van sorgir diferents temes en relació a la formació dels Enginyers i de les necessitats que tenen les empreses quan cerquen candidats, a més a més de valorar el procés de pràctiques que es realitza a l’EUSS a partir de les enquestes de satisfacció passades a alumnes que van estar en pràctiques l’any 2014-2015, als seus tutors d’empresa, RRHH d’empresa i als seus tutors de l’EUSS.