Avui dimecres 2 de març
s’ha celebrat el segon “Dimecres de la Ciència” del curs 2021-2022, dedicat a l’Àrea
dels Materials i la Química.
En primer lloc, el Dr. Jordi Cruz ha fet una presentació sobre la “Determinació quantitativa instantània de curcuminoids en pols de cúrcuma”: també ha explicat la seva propera recerca per a determinar, a través de mètodes espectroscòpics no destructius, si un peix ha estat o no prèviament congelat.
Xerrada del Dr. Jordi Cruz en el “Dimecres de la Ciència”
D’altra banda, la
Dra. Elena Bartolomé i el Dr. Pablo Sevilla han explicat la seva recerca en l’àmbit
de la preparació i caracterització de Materials
Magnètics Multifuncionals basats en 2D-MOFs (metal-organic frameworks)
de lantànids: 2D-MOFs purs i mixtes amb propietats magnètiques i luminescents
en forma de sòlids, nanocapes exfoliades a sobre de superfícies tècniques, i
capes dipositades sobre superfícies prèviament funcionalitzades.
Xerrada de la Dra. Elena Bartolome en el “Dimecres de la Ciència” Xerrada del Dr. Pablo Sevilla en el “Dimecres de la Ciència”
En acabar la formació, va tenir lloc la segona reunió del Grup de Recerca del curs.
El professor, Dr. Jordi Cruz ha fet la presentació
del seu treball titulat: “Instantly quantitative determination of
curcuminoids in turmeric powder” al 13th Winter Symposium on
Chemometrics.
El congrés s’havia de celebrar a Moscou durant l’última setmana de febrer, però pels alts índexs de COVID que hi ha a Rússia, es va realitzar en modalitat online amb la previsió que sigui presencial l’any 2023.
El treball ha estat fet a cavall entre la Mahidol University de Bangkok (Tailàndia) i la Universitat Autònoma de Barcelona amb les seves alumnes i amb l’ara doctora Putthiporn Khongkaew, la Judit Puig i la Desirèe Moya.
El tractament estadístic que s’ha fet a l’estudi l’ha dut a terme la Doctora Vanessa Cárdenas de l’Instituto Nacional de Metrología de Colòmbia.
Els doctors, Miquel Àngel Amer, Carles Luque i la Dra. Elena Bartolomé acaben de publicar un article de recerca a la revista, Journal of Chemical Education titulat “Study and Research Path for Learning General Chemistry: Analyzing the Quality of Drinking Water”.
En aquest treball s’ha investigat l’ús de la metodologia REI (Recorregut
d’Estudi i Investigació) per a l’aprenentatge de la Química general, una assignatura
que sovint es troba al pla d’estudis de primer any de moltes titulacions
tècniques.
En els darrers anys els REIs han sorgit com una metodologia molt
interessant basada en la recerca I l’estudi de projectes pràctics. En el REI,
la cerca d’una resposta a una pregunta generatriu proposada a la classe (Q0)
deriva en un esquema arborescent de preguntes i respostes, que es resumeixen en
un mapa Q−A.
Exemple de mapa Q-A mapa derivat de la subpregunta Q03- “Quin és el pH de l’aigua de l’aixeta de la teva Ciutat?”
En el cas d’estudi del present treball, es va dissenyar, implementar i
analitzar un REI específic per l’assignatura de Química del Grau d’Enginyeria
impartit a l’EUSS. La pregunta generatriu del REI, va ser “Quina és la
qualitat de l’aigua de l’aixeta a la teva ciutat?”. Aquesta pregunta va portar
a l’alumnat a familiaritzar-se amb els estàndards i aprendre diferents
tècniques d’anàlisi químiques per determinar els paràmetres de qualitat de
l’aigua (com ara la duresa, el pH, el residu sec, la concentració de sulfats i
clorurs).
Diferents activitats d’estudi i investigació durant el REI de Química impartit a l’EUSS el curs 2020-2021: (a) Presentació d’una subpregunta generatriu i dibuix del mapa Q-A mapa general en la pissarra (b) discussió entre membres del grup (c) determinació dels clorurs (d) mesura del pH (e) discussió entre professorat i l’alumnat (f) presentació oral dels mapes Q-A i discussió.
Els resultats de la primera edició del REI en Química mostren que aquesta metodologia va ser molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’assignatura, va ampliar resultats en una ampliació dels recursos d’aprenentatge respecte al curs tradicional. El disseny específic del REI va ajudar a superar els problemes didàctics identificats en l’organització anterior, mitjançant la integració dels continguts teòrics i experimentals, millorant les competències de treball en el laboratori de l’alumnat.
El REI va donar-li un “sentit” al curs, augmentant així la motivació. Tant l’alumnat com el professorat es van adaptar fàcilment al nou format d’instrucció.
Els resultats d’aquest treball obren noves oportunitats per a l’aplicació dels REIs en altres cursos de Química.
A les darreres dècades, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se al camp de la ciència. Per tal d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per a les dones i les nenes, a més d’aconseguir la igualtat de gènere, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar l’any 2016, l’11 de febrer com el “Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència”.
Per tal de celebrar l’11 de febrer a l’EUSS, enguany s’ha organitzat des de l’Àrea de Recerca una exposició de pòsters repartits per als passadissos de l’escola, que expliquen la vida i contribució de 16 científiques destacades.
Els pòsters van estar preparats per la Sara López León, estudiant de 1r de batxillerat científic de la FEDAC Horta, seleccionada com a participant del programa “Joves i Ciència” 2021-2023 (Fundació la Pedrera) que promou el talent científic de l’alumnat jove de Catalunya.
Imatge d’un dels pòsters exposats a l’EUSS per celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.
Els pòsters mostren les contribucions de científiques que van treballar
en diverses àrees, com ara Vera Rubin, astrònoma i investigadora en el camp de
la matèria oscura; Henrietta Swan Leavitt, que estudià les estrelles
variables Cefeides; Emmy Noether, que va establir el Teorema que porta el seu
nom; Vera Rubin, investigadora en el camp de la matèria oscura; o
Margarita Salas, investigadora espanyola amb notables contribucions en genètica.
Hi ha algunes científiques de molt conegudes per al gran públic, com ara
la Jane Goodall, que va estudiar la vida social i familiar dels ximpanzés; i
d’altres menys conegudes com ara Rachel Carson, una de les primeres persones a advertir
dels efectes perjudicials dels pesticides per al medi ambient.
Es destaquen també dones que han fet importants contribucions tècniques,
com ara Ada Lovelace, que va definir l’ús de targetes perforades, programar la
mítica màquina de Babbage; Hedy Lamarr, inventora i precursora del wifi; Elisa
Leonida Zamfirescu, primera dona en graduar-se en enginyeria; Margaret
Hamilton, desenvolupadora dels sistemes operatius que van ser clau en les missions
lunars “Apolo”; Edith Clarke, que va treballar en línies de transmissió i
circuits elèctrics; Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar®; Ellen Swallow
Richards, que va aconseguir que les dones poguessin estudiar ciències naturals
al MIT, o Meredith Westafer, actual directora general de la Giga fàbrica de
bateries de liti de Tesla.
Per la seva actualitat, s’ha dedicat també un pòster a destacar les
contribucions de June Almeida, la primera persona que va observar un
Coronavirus humà al microscopi, i Katalin Karikó, investigadora de l’ARN
missatger que ha estat essencial per al desenvolupament de la vacuna per la
COVID-19.
Tres dels pòsters de l’exposició.
D’altra banda, amb motiu de l’11 de febrer, la Dra. Elena Bartolomé, cap
de Recerca de l’EUSS ha participat en l’acte de presentació de les conclusions
de l’estudi “Dones i Ciència a Barcelona: una anàlisi qualitativa dels factors
que incideixen en la trajectòria de les investigadores”, al Saló de Cent de
l’Ajuntament de Barcelona. L’acte va comptar amb la participació de quatre
dones representants del món de la recerca a Barcelona que van fer un petit
col·loqui per compartir la seva experiència i visió sobre els elements que
incideixen en les trajectòries professionals de les dones investigadores del
teixit científic de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
El Dr. Àngel Borrell ha publicat en el mes de gener un segon article, titulat “Complex Power Sharing is Not Complex” publicat a la revista IEEE Transactions on Smart Grid, en col·laboració amb investigadors del Departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.
Potència complexa aconseguida per les polítiques droop-like i la nova estratègia DCPS, per als tres escenaris d’impedància MicroGrid.
Aquest
article presenta una potència complexa distribuïda, enfocament compartit que
resol el problema de l’actiu i el reactiu, compartició d’energia en microxarxes
insolades basades en inversors. Anteriors estratègies d’última generació
basades en controls de caiguda amb possiblement mètodes d’impedància virtual i
complementats amb jeràrquics, els esquemes poden proporcionar una mala
distribució d’energia a causa de la relació R/X i impedàncies de línia no
coincidents, fins i tot comprometent les microxarxes d’estabilitat, si els
paràmetres de control de caiguda no s’estableixen correctament.
Un nou
enfocament de control, que utilitza una xarxa de comunicació per intercanviar
dades entre tots els inversors per injectar energia de manera justa,
proporciona un conjunt de propietats atractives. En primer lloc, s’aconsegueix
un actiu precís i compartició de potència reactiva tant per a potència
resistiva com inductiva, línies sense cost de control addicional (evitant
energia innecessària injeccions), i independentment dels canvis de càrrega i
connexions i desconnexions dels inversors. A més, assegura una exponencial
velocitat de convergència i l’ajust dels paràmetres de control pot no
comprometre l’estabilitat de la microxarxa.
El
desenvolupament teòric es basa en un canvi de variables que linealitza la
potència complexa dinàmica, facilitant així la tasca de disseny de la llei de
control i la prestació dels mitjans per calcular l’amplitud i la fase adequades
per a cada voltatge de sortida de l’inversor. Resultats experimentals seleccionats
a una microxarxa de laboratori certifica l’aplicabilitat i el rendiment de
l’esquema de control proposat.
