Els alumnes de l’assignatura de Física, per grups, van omplir el pati amb pistoles, projectils, guixos, cintes mètriques i els seus mòbils a manera de cronòmetre, per a realitzar les mesures necessàries.
La pràctica consisteix en la determinació de la velocitat de tret de les seves pistoles, així com l’estimació de l’acceleració de la gravetat. Aquest any, la pràctica es va realitzar just després de l’examen parcial; així tots tenien els coneixements prou frescos, i la classe pràctica ha estat una bona manera de fer un petit parèntesi abans de continuar amb la teoria dels nous temes. Sortir a l’espai de pati i resoldre un problema de manera pràctica és una manera amena i diferent de fer dues hores de classe de l’assignatura.
El passat dijous 7 de novembre al matí van visitar l’EUSS, un grup d’estudiants de Copenhaguen (Dinamarca). Procedents de l’institut KBH SYD per a persones que han abandonat l’escola o bé s’han incorporat al món del treball puguin reprendre els estudis de batxillerat.
L’alumnat normalment pertany a minories (immigrants…) o té dificultats d’aprenentatge (dislèxies, TDAH…). La visita va anar a càrrec del Dr. Ignasi Florensa, Cap del Departament de Mecànica que els hi va ensenyar les instal·lacions i la maquinària dels laboratoris.
L’Àrea Universitat-Empresa de l’EUSS, va organitzar el dimecres 6 de novembre el Seminari “Com afrontar l’entrevista de selecció”, impartit per l’empresa Volpak, S.A.U. per als alumnes de l’assignatura optativa de Pràctiques Professionals.
Patricia Tísner i Natalia Santos, del Departament de Recursos Humans de l’empresa, van presentar la seva organització i el procés que segueixen per seleccionar un candidat o candidata, indicant estratègies i recursos útils a l’hora de respondre les possibles preguntes que es realitzen en una entrevista de selecció; una situació on els o les aspirants han de potenciar els seus punts forts i convertir-se en la millor opció per a l’empresa.
La Dra. Elena Bartolomé ha participat en la redacció del capítol 3 del llibre, “Superconductivity: from materials science to practical Applications”, de l’editorial Springer Nature (2019). Els superconductors són uns materials molt importants per la futura producció sostenible d’energia, el seu transport i emmagatzematge, així com per aplicacions mèdiques i el desenvolupament de nous dispositius electrònics.
“Superconductivity: From Materials Science to Practical Applications”, Springer Nature (2019) ISBN 978-3-030-23302
En aquest llibre es presenta una revisió de l’estat de l’art
de les tècniques i metodologies
involucrades en el creixement, producció i caracterització dels materials
superconductors per a aplicacions. En el capítol 3, “An atomic-scale
perspective of the challenging microstructure of YBCO thin-films” (B. Mundet,
R. Guzmán, E. Bartolomé, A.R. Lupini, S. Hartman, R. Misrha and J. Gázquez),
els autors descriuen com gràcies a la combinació de tècniques com ara la
microscòpia TEM de molt alta resolució, l’espectroscòpia EELS, les mesures
XMCD-XAS de sincrotró i les simulacions DFT, ha sigut possible determinar en
temps recents l’estructura atòmica, la química així com l’estructura
electrònica i magnètica dels defectes presents en capes primes de
superconductor de YBCO.
El passat dimecres dia 23 d’octubre a les 15 h i a l’Aula AE29 va tenir lloc la primera de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia del curs acadèmic 2019-2020. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent Josep Maria Lloveras, que ha estat alt funcionari de la Comissió Europea, ambaixador de la UE a diversos països i membre de la Task Force, que va participar en el rescat econòmic de Grècia.
El Sr. Lloveras va parlar de l’estructura
de la UE, de com es prenen decisions i com aquestes ens poden afectar,
especialment centrada en la part econòmica.
La Unió Europea comença després de la segona guerra mundial i neix a causa de les constants guerres al continent, com succeïa a França i Alemanya que lluitaven pels recursos. Es creen les primeres comunitats; la del carbó i acer i la de l’energia atòmica i comença amb una gestió molt limitada de recursos per 6 països de la zona europea. Varen pensar en què s’havia d’ampliar el concepte i es crea una zona de lliure canvi, amb tots els països. Per evitar problemes, neix la unió duanera (construcció funcional) amb la idea d’igualar els aranzels entre països. S’avança fins a crear un mercat comú format per: llibertats, mercat, persones, serveis i capital i a causa de la necessitat d’estandardització, s’acaba creant el mercat únic (o interior).
El següent pas va ser la unificació de la moneda, i es va crear la zona monetària única. Els països de la UE han renunciat a la política monetària, és equivocat creure que la UE va ser només per motius econòmics si no també per una unió de valors (Article 4 – Tractat de Lisboa). Així doncs la UE es va crear de dalt a baix amb un objectiu polític. Els àmbits de decisió que són propis de la unió (amb sobirania) són el mercat únic, competència, comerç internacional, l’euro i la pesca en aigües comunes. I els tres poders són el Poder Judicial (Tribunal Suprem de Justícia). El Poder Legislatiu, tot i que no és fàcil d’identificar, és la Comissió Europea, qui té la iniciativa legislativa, i el Poder Executiu (Comissió Europea).
La UE es podria definir com un “Objecte Polític No Identificat” (OPNI) i ens afecta més a nosaltres que altres institucions donat que aquesta proporciona el 80% de la legislació. Si no existís, els preus per viatjar a altres països serien més cars i els preus dels productes de consum serien més elevats, com també existiria problemes amb la devaluació de la moneda. La UE és un projecte inacabat que ens afecta a cadascú a l’àmbit professional i personal. És un tema on cal conèixer els seus mecanismes i implicar-se.
