Els ALUMNI de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS, Barcelona) hem volgut donar sentit als estudis d’enginyeria que hem cursat amb tant d’esforç. Mirem enrere i trobem bons amics, bons records, bona feina feta… Però no en tenim prou. Ara també volem mirar endavant i, tots plegats, volem posar el nostre granet de sorra per aconseguir un món millor. Estem segurs que, fent el que sabem fer, podem ser útils a la societat. Per això hem anat a preguntar a qui més en sap del patiment humà i hem escoltat el seu consell. Hem pres nota i ens hem arromangat. A conseqüència d’aquests primers moviments us presentem els nostres progressos.

Ens hem associat amb l’ONG salesiana VOLS i hem decidit compartir objectius. A través seu hem aconseguit contactar amb la comunitat de les Filles de Maria Auxiliadora a Bamako (Mali) per ajudar en la creació d’una escola i centre d’acollida sociocultural a Kouba, un llogaret prop d’Ouagadougou, la capital de Burkina-Faso (Àfrica francòfona). Vàrem visitar el país (i, acompanyats de les germanes; el terreny en mig de la sabana africana, on s’ha de construir l’escola. Vàrem constatar tanta il·lusió entre la gent i tantes coses per fer que, com diu Sor Bernarda (ànima del projecte) no ho podem deixar tot perquè ho faci Maria Auxiliadora: alguna cosa ens toca a nosaltres.

El projecte tot just comença ara, i per això som una peça important, per què si alguna cosa fem bé els enginyers són els projectes. Des de l’EUSS estem donant assessoria tècnica en el projecte constructiu. Començant per la recerca de l’aigua i per la construcció dels dipòsits elevats (castell d’aigua), i continuant per la instal·lació fotovoltaica que alimentarà la bomba elèctrica.

A la visita vàrem veure les necessitats del país i volem que l’escola ensenyi un ofici útil per la societat autòctona. En un país on el 85% del PIB depèn del sector primari l’ofici és la pagesia, però ens hem trobat amb un greu problema: tota la terra és erma, estèril a causa d’un Sol implacable i d’unes poques pluges, que quan cauen arrasen amb tot. Vàrem preguntar als experts del lloc i ens van donar la solució: cal ampliar el projecte formatiu i combinar la pagesia amb la ramaderia. Així podrem fertilitzar la terra amb la construcció de biodigestors que s’ompliran amb fems de vaques.

Havent redefinit el projecte educatiu de la futura escola, ara, deixa d’estar amenaçada per la fam. Quina és la propera fita? És difícil de dir només una, perquè cada vegada què es fa aquesta pregunta apareixen set (o set vegades set) oportunitats per col·laborar. El que està clar és que l’èxit del qual s’ha fet fins ara no ens correspon a nosaltres, sinó a ells, els burkinesos. Per què el primer que cal entendre és que la nostra funció no és la de fer, sinó la d’ajudar al fet que ells facin. D’aquesta manera sempre poden continuar fent, no es genera cap situació de dependència i -el més important- mantenen la dignitat i l’empenta d’un gran país emergent.

Podeu trobar més informació al facebook Projecte Solidari alumni Euss