El congrés internacional Indoor Positioning and Indoor Navigation (IPIN) és un congrés CORE-C i és un dels esdeveniments globals més importants orientat a les tècniques de localització en interiors. I des d’aquest octubre, Antoni Pérez-Navarro, professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és chair de l’Steering Committe de l’IPIN, un organisme que vetlla pel bon desenvolupament de cada edició del congrés internacional.
Pérez-Navarro ha estat escollit per desenvolupar aquest càrrec durant l’IPIN d’aquest 2024. El professor havia estat chair de l’IPIN 2021, que va tenir lloc a Lloret de Mar.
La primera conferència IPIN va ser el 2010, i des d’aleshores s’ha avançat molt, però encara no hi ha una solució estàndard per a posicionament en interiors, a l’estil dels GNSS. Els sistemes de posicionament global per satèl·lit, GNSS per les seves sigles en anglès, com GPS o Galileo, han esdevingut la solució per trobar on som; tanmateix, no funcionen en interiors.
La trobada s’ha convertit en una plataforma mundial on investigadors, estudiants i empreses de diversos països i regions s’uneixen per intercanviar idees i fomentar la col·laboració. La pròxima edició serà a Tampére, Finlàndia, entre el 8 i l’11 de setembre de 2025.
Els vídeos on apareixen les mans del professorat han estat percebuts com un recurs educatiu útil per als i les estudiants de Física de primer curs de grau de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Aquesta és la conclusió en què ha arribat Víctor Jesús García Hernández en la seva tesi del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
En treballs anteriors s’analitzava la percepció de l’alumnat sobre els vídeos educatius, preguntant-li sobre les seves experiències i, en aquesta 3a part, s’ha estudiat el mateix, però des d’una perspectiva d’anàlisi de l’aprenentatge, posant atenció a les interaccions que té l’alumnat amb els vídeos durant la seva experiència d’aprenentatge.
Amb aquesta recerca, s’obté com es comporten els i les estudiants i permet comparar si el seu comportament s’alinea amb les percepcions obtingudes en investigacions anteriors. Les dades analitzades en aquest treball corresponen a les interaccions de l’estudiant amb vídeos educatius durant 5 semestres en dues assignatures diferents de Física. S’ha comprovat que el tema que s’ensenya als vídeos influeix en la manera com l’alumnat fa servir els vídeos. Pel que fa al tipus de contingut (teoria o resolució de problemes), els vídeos de resolució de problemes són més utilitzats, tot i que les interaccions amb ambdós vídeos són similars.
Aquesta diferència difereix dels resultats anteriors segons la percepció dels estudiants. La contribució del treball és aportar més informació s sobre la manera com es consumeixen els vídeos educatius als cursos de Física. Els nous coneixements es poden utilitzar per millorar la manera com s’incorporen els vídeos als cursos i, per tant, per millorar les experiències d’aprenentatge; però també permet al professorat optimitzar els esforços en la creació d’aquest tipus de recurs.
El professor de Física Antoni
Pérez-Navarro lidera un estudi sobre la incidència de les eines audiovisuals en
l’ensenyament de matèries científiques i tècniques.
L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià
ha habilitat un laboratori per aprofundir en la creació de vídeos.
El professor ha liderat un estudi que mostra l’efectivitat de l’ús de vídeos per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’assignatures científiques i tècniques, en particular, en l’assignatura de física. «El vídeo ajuda que l’alumne pugui entendre millor les coses a mesura que va estudiant», assenyala. «És un reforç per recuperar els detalls que se li han escapat durant la classe, i és important que l’hagi preparat el seu professor o professora, perquè l’alumnat valora la personalització».
L’EUSS utilitza els vídeos en els seus graus
d’enginyeria de forma regular des de fa anys. L’Antoni Pérez-Navarro, que també
és membre del grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization
(ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis
d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC), els va començar a introduir en l’assignatura de física el
2007.
En aquell moment, una peça de dos minuts li
suposava moltes hores de preparació, però després d’experimentar amb diferents
tècniques i formats, com tauleta, tauleta digitalitzadora, captura de pantalla
amb un document, bolígraf enregistrador, ha donat amb el model que millor
s’adapta a les necessitats de l’aprenentatge, alhora que és relativament
senzill de crear pel docent: el vídeo amb les mans, en què es graven les mans
del professor fent l’explicació, i només cal la càmera del telèfon mòbil i un
micròfon.
El professor explica que els vídeos no només
contribueixen a millorar el rendiment acadèmic, sinó que, curiosament,
incideixen en una major assistència a les classes. «Quan enllestia els vídeos,
els passava als estudiants, abans de la classe. Es podria esperar que no hi
anessin, però l’efecte va ser el contrari, fins i tot entre les persones amb
una assistència més erràtica». Aquest efecte es donava també en altres
assignatures en què el professorat incorporava els vídeos.
Els beneficis associats a aquesta pràctica van
portar l’EUSS a muntar un laboratori per a la creació de vídeos, i
específicament adaptat per facilitar la gravació de vídeos d’explicacions amb
les mans.
L’escola universitària està preparant nous projectes per a l’aprofundiment en la fórmula audiovisual, que es posaran en marxa tan bon punt s’estabilitzi la situació generada per la pandèmia de la Covid-19.
Una de les qüestions que ha posat en relleu l’estudi, dut a terme conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que els vídeos són útils tant per a l’ensenyament presencial com a distància.
En un primer moment, es va comptar amb la participació de 129 alumnes del Grau en Tecnologies de Telecomunicació i 423 del Grau en Informàtica de la UOC, durant tres semestres, i de 62 estudiants de Física de l’EUSS durant un semestre. Després es va aprofundir en l’estudiant de telecomunicació perquè eren aquells en què la introducció dels vídeos havia estat l’únic canvi en l’assignatura al llarg del període observat.
L’estudi es va fer abans que la pandèmia obligués a normalitzar l’ensenyament online. A la UOC no ha suposat cap canvi, però per a les universitats presencials ha significat un procés d’adaptació molt brusc. El fet que l’EUSS ja tingués experiència en l’ús dels vídeos ha estat un valor afegit. «L’assignatura en què es va fer l’estudi compta amb una bateria de vídeos que cobreix pràcticament tot el temari», comenta l’Antoni Pérez-Navarro. I el més important és que es tracta de material resultat «d’un procés d’aprenentatge sobre com fer vídeos amb el temps necessari, i no gravats a correcuita en una situació d’emergència».
«No hi ha marxa enrere» en l’ús dels vídeos en
l’ensenyament, assegura el professor. «Cada cop estem més acostumats a les
eines audiovisuals. La pandèmia n’ha normalitzat l’ús, i els mòbils n’han
facilitat la creació», afegeix. Malgrat que la seva preparació impliqui
haver-hi de dedicar hores, és un recurs que en estudis complexos, com són les
enginyeries, s’ha demostrat molt útil.
A l’EUSS, «hi ha un professorat extraordinari que es preocupa de donar les millors eines als seus estudiants, i es poden trobar molts tipus de vídeos», afirma Pérez-Navarro. En tot cas, «és important tenir present que un vídeo és un format diferent d’una classe presencial i, per tant, si es fa servir, ha de ser pensat com a tal», conclou.
