L’ús de vídeos en l’ensenyament podria millorar un 20% el rendiment acadèmic

Agustín López

Una tesi de la UOC ha analitzat la percepció i l’ús de vídeos educatius de física en un entorn 100% en línia i en un altre de presencial

El rendiment acadèmic va augmentar una mitjana del 20% en els cursos en què l’alumnat disposava de vídeos, respecte a les formacions sense audiovisuals

Els vídeos educatius són un dels recursos més utilitzats en el món de l’educació, tant en entorns virtuals com presencials. La tesi de Víctor Jesús García Hernández, del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha analitzat la percepció dels estudiants sobre la utilitat d’aquests recursos audiovisuals i el seu ús en assignatures de física del primer curs d’enginyeria de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El resultat principal de la recerca, en els dos entorns d’aprenentatge, és que els vídeos són el recurs més ben valorat pels estudiants, però els consideren un complement als materials textuals. A més, l’estudi també revela que es visualitzen més els vídeos de problemes que els de teoria i que aquest ús s’incrementa quan s’acosta un examen o el lliurament d’un treball

“En aquesta era digital, els estudiants perceben els vídeos com a útils i necessaris, però per a ells no substitueixen la informació en textos escrits. És més, segons aquesta recerca, consideren la documentació escrita com el recurs principal i els vídeos com un recurs imprescindible, així i tot, complementari. El vídeo serviria per entendre, tanmateix, és el text el que ajuda a aprofundir i comprendre“, explica Víctor García.

A més, els estudiants també van declarar que els vídeos permeten “estalviar temps i focalitzar-se en el que és important“, i que són especialment adequats per a una assignatura com la física, ja que ajuden a assimilar aspectes difícils d’entendre.

La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, investigador del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i professor de física a l’EUSS, i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Contrastar la percepció amb les dades reals

La recerca va constar de tres etapes, cadascuna amb una metodologia diferent. En primer lloc, es va fer una enquesta a 126 estudiants, que es va dur a terme al llarg de tres semestres. En una segona fase, es van fer entrevistes en profunditat a 14 d’ells. Finalment, es va analitzar com 1.031 estudiants interaccionaven durant cinc semestres amb els vídeos educatius. És a dir, es va analitzar en quins moments utilitzaven els botons d’inici, pausa i cerca durant el visionament. “L’objectiu d’aquesta anàlisi holística era obtenir informació sobre les expectatives que tenen els estudiants respecte als vídeos, quins elements els fan atractius i útils, quin ús en fan, amb quin objectiu i com canvia aquest ús en funció de l’etapa del procés d’aprenentatge en què es trobin”, detalla Jordi Conesa.

Per a Antoni Pérez, es tracta d’una recerca “rellevant perquè posa el focus en la persona i en el que li aporten aquests vídeos, però no es queda aquí, ja que l’anàlisi de l’ús d’aquests recursos permet comprovar si la percepció de l’alumnat coincideix amb la realitat”.

En aquest sentit, els resultats van revelar discrepàncies entre les respostes dels estudiants i la manera com feien servir aquests recursos audiovisuals al llarg del curs. “En les entrevistes descrivien que l’ús dels vídeos era el mateix independentment de si el contingut desenvolupava un tema teòric o si es tractava de resolució de problemes. No obstant això, les dades posteriors van revelar que es feia un ús més intensiu dels vídeos de problemes“, explica Víctor García. 

L’anàlisi d’aquests registres també va revelar que hi interaccionaven de manera diferent depenent del contingut: “la manera de veure els vídeos sobre temes d’electroestàtica i teoria de circuits diferia de la dels que tractaven de magnetoestàtica i mecànica”, detalla Víctor García.

Vídeos amb mans i sense la cara del professor

L’estudi també ha servit per destriar quina és la tipologia de vídeos preferida pels estudiants, que van veure diferents formats. Es tractava de vídeos amb una durada d’entre dos i quinze minuts creats o bé amb aplicacions que capturen el que s’escriu en una tauleta digital o bé mostrant les mans del professor mentre escriu i explica la lliçó. “Els resultats deixen clar que els estudiants no necessiten veure el rostre del professor, però sí que prefereixen que apareguin elements humans als vídeos i, en particular, les mans, perquè proporcionen informació no verbal i ajuden a dirigir l’atenció cap al que és important“, explica Víctor García. 

Per al nou doctor, el fet que sigui “efectiu i fins i tot recomanable” que només apareguin les mans “treu molta pressió als professors, que no tenen per què convertir-se en actors professionals ni saber com han d’actuar davant d’una càmera”. Aquestes preferències també mostren que no cal fer un producte complicat i costós per transmetre i captar l’atenció de l’alumnat. “La senzillesa pot ser molt efectiva i pot ajudar tant els estudiants com el professor. D’una banda, una pissarra en la qual només es vegin les mans del professor ajuda els estudiants a focalitzar-se en el contingut i en disminueix la càrrega cognitiva. D’altra banda, és un format fàcil de crear, ja que només cal una càmera de vídeo normal, fins i tot la d’un mòbil, i una pissarra petita“, argumenta Víctor García.

Augment del rendiment acadèmic

Tot i que no va ser l’objectiu de la tesi, l’estudi també va recollir dades sobre el rendiment en assignatures de física abans i després d’introduir-se els vídeos. “Els resultats van indicar que es va produir un augment mitjà del 20% del rendiment de l’alumnat en els cursos en què els vídeos estaven disponibles respecte als cursos en els quals no es disposava d’aquest recurs. No obstant això, no es va veure un descens significatiu en l’abandonament de l’assignatura, tot just un 1% menys“, subratlla Víctor García. 

Incorporar tècniques qualitatives en la recerca

Aquesta tesi també posa de manifest la importància d’utilitzar tècniques qualitatives, com les entrevistes síncrones amb l’alumnat, per poder analitzar aspectes relacionats amb la docència i detectar potencials millores. “Normalment, s’envien qüestionaris a final de semestre, que són útils, però que no donen el detall ni la profunditat que es pot obtenir en una entrevista semiestructurada. Crec que, si les institucions educatives fessin entrevistes a alguns estudiants triats aleatòriament com a complement als qüestionaris que ja fan, en podrien entendre millor l’experiència docent i identificar bones pràctiques i punts de millora“, conclou Jordi Conesa. 

Una tesi de la UOC ha analitzat l’ús de vídeos a estudis superiors (foto: Mimi Thian / unsplash.com)

Tesi relacionada

García Hernández, V. J. [Víctor Jesús]. (2021) Percepción y uso de los vídeos educativos en asignaturas de física en ingeniería en entornos presenciales y virtuales [Tesi doctoral]. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Universitat Oberta de Catalunya (directors: Antoni Pérez-Navarro i Jordi Conesa). http://hdl.handle.net/10609/139726

L’EUSS aposta per l’ús dels vídeos en els estudis d’enginyeria perquè poden millorar el rendiment acadèmic

  • El professor de Física Antoni Pérez-Navarro lidera un estudi sobre la incidència de les eines audiovisuals en l’ensenyament de matèries científiques i tècniques.
  • L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià ha habilitat un laboratori per aprofundir en la creació de vídeos.

El professor ha liderat un estudi que mostra l’efectivitat de l’ús de vídeos per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’assignatures científiques i tècniques, en particular, en l’assignatura de física. «El vídeo ajuda que l’alumne pugui entendre millor les coses a mesura que va estudiant», assenyala. «És un reforç per recuperar els detalls que se li han escapat durant la classe, i és important que l’hagi preparat el seu professor o professora, perquè l’alumnat valora la personalització».

L’EUSS utilitza els vídeos en els seus graus d’enginyeria de forma regular des de fa anys. L’Antoni Pérez-Navarro, que també és membre del grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), els va començar a introduir en l’assignatura de física el 2007.

En aquell moment, una peça de dos minuts li suposava moltes hores de preparació, però després d’experimentar amb diferents tècniques i formats, com tauleta, tauleta digitalitzadora, captura de pantalla amb un document, bolígraf enregistrador, ha donat amb el model que millor s’adapta a les necessitats de l’aprenentatge, alhora que és relativament senzill de crear pel docent: el vídeo amb les mans, en què es graven les mans del professor fent l’explicació, i només cal la càmera del telèfon mòbil i un micròfon.

El professor explica que els vídeos no només contribueixen a millorar el rendiment acadèmic, sinó que, curiosament, incideixen en una major assistència a les classes. «Quan enllestia els vídeos, els passava als estudiants, abans de la classe. Es podria esperar que no hi anessin, però l’efecte va ser el contrari, fins i tot entre les persones amb una assistència més erràtica». Aquest efecte es donava també en altres assignatures en què el professorat incorporava els vídeos.

Els beneficis associats a aquesta pràctica van portar l’EUSS a muntar un laboratori per a la creació de vídeos, i específicament adaptat per facilitar la gravació de vídeos d’explicacions amb les mans.

L’escola universitària està preparant nous projectes per a l’aprofundiment en la fórmula audiovisual, que es posaran en marxa tan bon punt s’estabilitzi la situació generada per la pandèmia de la Covid-19.

Una de les qüestions que ha posat en relleu l’estudi, dut a terme conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que els vídeos són útils tant per a l’ensenyament presencial com a distància.

En un primer moment, es va comptar amb la participació de 129 alumnes del Grau en Tecnologies de Telecomunicació i 423 del Grau en Informàtica de la UOC, durant tres semestres, i de 62 estudiants de Física de l’EUSS durant un semestre. Després es va aprofundir en l’estudiant de telecomunicació perquè eren aquells en què la introducció dels vídeos havia estat l’únic canvi en l’assignatura al llarg del període observat.

L’estudi es va fer abans que la pandèmia obligués a normalitzar l’ensenyament online. A la UOC no ha suposat cap canvi, però per a les universitats presencials ha significat un procés d’adaptació molt brusc. El fet que l’EUSS ja tingués experiència en l’ús dels vídeos ha estat un valor afegit. «L’assignatura en què es va fer l’estudi compta amb una bateria de vídeos que cobreix pràcticament tot el temari», comenta l’Antoni Pérez-Navarro. I el més important és que es tracta de material resultat «d’un procés d’aprenentatge sobre com fer vídeos amb el temps necessari, i no gravats a correcuita en una situació d’emergència».

«No hi ha marxa enrere» en l’ús dels vídeos en l’ensenyament, assegura el professor. «Cada cop estem més acostumats a les eines audiovisuals. La pandèmia n’ha normalitzat l’ús, i els mòbils n’han facilitat la creació», afegeix. Malgrat que la seva preparació impliqui haver-hi de dedicar hores, és un recurs que en estudis complexos, com són les enginyeries, s’ha demostrat molt útil.

A l’EUSS, «hi ha un professorat extraordinari que es preocupa de donar les millors eines als seus estudiants, i es poden trobar molts tipus de vídeos», afirma Pérez-Navarro. En tot cas, «és important tenir present que un vídeo és un format diferent d’una classe presencial i, per tant, si es fa servir, ha de ser pensat com a tal», conclou.