L’Església de Barcelona compta des d’aquest dissabte, 25 de maig, amb tres nous diaques: Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio. La celebració va tenir lloc aquest dissabte a la Catedral de Barcelona, amb l’arquebisbe, Card. Joan Josep Omella que va presidir.
«Nosaltres estem convocats i reunits per l’amor de Déu, que s’ha fet servidor nostre per ensenyar-nos que l’amor és el servei, i no desitja cap altra cosa que mostrar-nos aquest amor». La missió és única! Servir amb amor aquesta és la tasca de tots els cristians». Així, ho va dir el cardenal Omella.
Manuel Garrido i Carles Rubio comparteixen vincles amb la família salesiana. Carles Rubio forma part dels cooperadors salesians, va ser director de l’EUSS i actualment, col·labora pastoralment amb l’entitat i amb comunitats i grups de l’arxidiòcesi de Barcelona, mentre que Manuel Garrido està integrat en la comunitat de la parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró.
“Pels Salesians de Catalunya, l’EUSS
va representar el gran repte de donar resposta a les necessitats dels joves
universitaris”, explica el Dr. Carles Rubio, qui va ser director de l’escola
universitària durant dotze anys. L’EUSS acaba de celebrar el seu primer quart
de segle, amb dos anys de retard a causa de la Covid, i continua treballant per
formar enginyers i enginyeres amb un sistema de qualitat i sense perdre la seva
essència: els valors i el tracte familiar.
Actualment, el Dr. Carles Rubio és
coordinador de referència de les escoles salesianes de la zona nord de l’Inspectoria
Maria Auxiliadora i dona classe a l’EUSS de les assignatures d’Antropologia i
de Veritat, Bondat i Bellesa. Amb ell hem anat a parlar sobre el passat,
present i futur de l’EUSS.
Com recorda els inicis de l’EUSS? Què va impulsar la seva creació i què va suposar per a la comunitat salesiana?
Els que vam iniciar l’activitat
acadèmica de l’EUSS som hereus dels professors de les Escoles Professionals
Salesianes de Sarrià que van generar el somni d’estendre la proposta educativa
i pastoral de les escoles de Don Bosco a l’àmbit universitari.
El primer equip docent de l’EUSS era
reduït en número, però gran en il·lusió i en desig de fer realitat a través de
la docència, la recerca i la formació continuada, que l’EUSS promogués el
desenvolupament integral del jovent. Vam ser molt agosarats de fer-nos presents
en un camp desconegut fins aleshores, com era la universitat, però ho vam fer actuant
des de la fermesa de les nostres arrels i conviccions i amb la voluntat
d’aportar un enfocament “pràctic” a la formació d’enginyers. Partíem del
convenciment de voler contribuir a col·laborar en la construcció d’un món més
just i solidari, un món més humà, des d’una escola d’enginyeria.
Quins creu que van ser els principals reptes dels seus anys com a director?
El principal repte d’ahir i d’avui és
aportar valor a les persones que confien en nosaltres: l’alumnat, les seves
famílies i la societat en el seu conjunt. I fer-ho generant una comunitat
universitària que sigui comunitat d’aprenentatge i escola de fraternitat i
d’esperança. Fer tot això adaptant-se als canvis permanents, aquest és el
repte.
En el meu temps de director va ser
adaptar-se al paradigma competencial de l’espai europeu d’ensenyament superior.
L’altre gran repte va ser, i és, fer créixer en la comunitat l’esperit
universitari d’indagació original planificada que persegueix descobrir nous
coneixements i l’aplicació dels resultats d’aquests a la millora de les
condicions de vida de les persones.
Quins records guarda d’aquella època?
Com pots imaginar-te són molts, la major part dels quals molt satisfactoris. Totes les experiències viscudes en aquella època han fet de mi la persona que avui soc. Si he de seleccionar records, em quedo amb la dinàmica de relacions amb les persones amb les quals he tingut la fortuna de compartir el camí.
Com creu que ha canviat l’escola des d’aleshores?
L’Escola ha crescut en experiència, en
coneixement i en saviesa. Són ja un bon grapat d’anys en els quals l’escola ha
ampliat i diversificat la seva oferta i s’ha consolidat en el món de les
enginyeries industrials.
L’equip humà també s’ha ampliat
encertadament, incorporant joventut, vitalitat i noves perspectives. Els
equipaments i els laboratoris, els canvis en les instal·lacions, les millores…
tot parla d’adaptació, de millora contínua, d’actualització i de vida.
Es mantenen aquells valors que van forjar la creació de l’EUSS?
Fins i tot diria que s’ha guanyat en
consciència que aquells valors que van escriure a la nostra missió (la llibertat,
la justícia, la solidaritat, la tolerància, la pau, la sostenibilitat…) són
més necessaris que mai. Amb els anys hem anat clarificant-los i hem estat
capaços de treballar-los intencionalment amb el nostre alumnat Aquest és i ha
de ser un fet diferencial nostre.
Creu que aquesta essència és la que ha consolidat l’EUSS com un centre de
referència per a la formació d’enginyers i enginyeres?
Les essències s’han d’encarnar en
existències. I això es fa a l’EUSS a través de cadascuna de les persones que
configuren la comunitat educativa. No es tracta d’elaborar discursos o de fer
bons documents o presentacions, sinó d’acompanyar als joves en el seu procés de
creixement com a enginyeres i enginyers i com a persones.
Actualment, també és professor de l’assignatura Antropologia i de Veritat, Bondat i Bellesa. En una carrera tan tècnica com és una enginyeria, quin valor creu que aporten assignatures com aquestes?
Tota persona necessita el silenci, la
reflexió i la paraula per a construir-se. És inherent a l’ésser humà buscar la
veritat i anhelar la Bellesa. A més a més, l’enginyeria utilitza coneixements de
les ciències i els aplica amb criteri, amb consciència, amb responsabilitat
social i amb una conducta ètica per a benefici de la humanitat. Com podem transformar el món perquè sigui més
humà si no ho fem amb la nostra intel·ligència (Veritat), en relacions
fraternes amb els altres (Bondat), transcendint els nostres egoismes i
orientats a viure una Vida bella i plena?
Quin creu que són ara els desafiaments del futur per una escola com l’EUSS?
Seria molt agosarat si em permetés ser profeta i predir el que necessita l’EUSS per a preparar el futur. Això no obstant, puc expressar un repte al qual, humilment, considero que l’EUSS ha de fer front: ser fidel a les seves especificitats, que ja hem comentat al llarg de l’entrevista. Una fidelitat que en cap cas és immobilitat sinó, ben al contrari, capacitat hermenèutica per a llegir els signes dels temps i aprendre a encarnar en la realitat de cada dia, que és canviant, la seva ferma convicció de fer de l’exercici de l’enginyeria una pràctica de construcció d’un futur més humà i per a tothom. L’EUSS ha de fer palès que hem d’aprofitar la riquesa de la diferència per a reconstruir l’esperança dia rere dia, amb esforç i constància, dotant de sentit a la nostra història.