Arxiu d'etiquetes: Doble Grau

Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

Publicat el per

L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

Quin record tens de la teva etapa universitària?

Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

On et veus en el futur?

Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.

Entrevista a Enrique Roca-Umbert, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Enrique Roca-Umbert va estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa en el departament de simulació de l’empresa Applus+ IDIADA. En el seu dia a dia es dedica a simular, amb la major exactitud possible, vehicles en els quals s’estan desenvolupant diferents proves i, després d’un temps treballant com driving simulation engineer assegura que se sent còmode a l’hora d’entendre i dur a terme qualsevol simulació.

Per què vas triar el sector de la dinàmica vehicular?

El món de l’automobilisme sempre m’ha agradat i, en concret, la dinàmica vehicular. El simulador, que és on jo treballo actualment, et permet implementar diferents canvis des del punt de vista de la dinàmica vehicular en el cotxe i veure com afecta al comportament del vehicle; això és el que em va motivar a treballar en aquest sector.

Com és el teu dia a dia en Applus+ IDIADA?

La tasca que realitzo en el meu dia a dia com driving simulation engineer bàsicament és donar suport en les sessions de simulador, ja sigui quan ve el client, o quan fem desenvolupament intern dins de Applus+ IDIADA. Per exemple, ajudant o comprovant que el model que simularem no de cap mena d’error o establint un bon motion queuing, que és el fitxer que permet moure la plataforma. Bàsicament donant suport i ajudant perquè no hi hagi cap mena de fallada. I si el client ens demana llegir el temps real algun tipus de dada, llegint les dades i aportant què es veu des de les dades.

És complex treballar en un simulador?

A nivell d’ordinadors, sí que és veritat que quan entres en el simulador, et sorprèn bastant no només la màquina, sinó també la capacitat que té, i la complexitat que tenen els ordinadors que desenvolupen el propi simulador. És una cosa que em va sorprendre molt al principi. A poc a poc he anat aprenent com funciona cadascun d’ells, com estan connectats entre si, com funciona en definitiva el simulador i ara em sento còmode per a runnear qualsevol tipus de sessió en el simulador amb qualsevol client.

A quins reptes t’enfrontes en el teu treball?

Els diferents desafiaments als que m’enfronto són que el model funcioni correctament quan un client ve al simulador i, d’altra banda, que el model sigui el més real possible al cotxe en qüestió que estem simulant. A més, que el pilot senti el cotxe el més real possible a nivell d’acceleracions, ja sigui longitudinal o lateral, i a nivell de roll, de pitch… I en definitiva que el cotxe se senti el més real possible.

Què t’ha aportat l’EUSS en el teu treball?

Crec que l’EUSS, en tenir un component bastant important en pràctiques, m’ha ajudat bastant a Applus+ IDIADA, ja que la meva feina aquí és també bastant pràctic. Per exemple, a nivell de codi, realitzant la carrera d’electrònica, vaig aprendre C o MATLAB, i aquí ho estic implementant també.

Què és el que més et va agradar de l’EUSS?

L’EUSS és una universitat més petita que la resta que hi ha a Barcelona i és veritat que això  crea un vincle major entre estudiants i també els professors, ja que et coneixen perfectament. El projecte EUSS MotorSport, per exemple, també és una cosa que recordo amb molt d’afecte. Allí vaig estar fent aerodinàmica principalment i el nostre primer any va consistir bàsicament a dissenyar la carrosseria del cotxe.

Què recomanaries a estudiants amb les teves mateixes inquietuds?

Alguna cosa que recomanaria és que, encara que simulació de conducció soni molt pràctic, crec que tenir una base teòrica sòlida és molt important. Quan estàs simulant i estàs, per exemple, llegint dades, saps realment el que estàs llegint, i si estàs comparant dos vehicles, per exemple, veus els canvis que hi ha; ho entens, i saps per què està passant. Tenir una base sòlida t’ajuda un munt en aquest procés.

Has coincidit amb companys de l’EUSS?

Concretament amb en Gonzalo, treballem conjuntament en el mateix departament, encara que fem tasques diferents. Haver començat alhora en 2014  l’EUSS i ara estar aquí treballant junts, la veritat que és una cosa que, no sé si esperàvem, però que és gratificant i que facilita el dia a dia, ja que ens coneixíem prèviament.