Tag Archives: electrònica

Entrevista a Aleix Nogués, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica

Posted on by

Des de petit sabia que volia dedicar-se al sector de la robòtica, i això va ser el que va motivar a l’Aleix Nogués a estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Amb el temps, els seus gustos professionals s’han anat orientant cap a l’automoció i les noves tecnologies, i actualment treballa al departament d’innovació d‘Applus+IDIADA a Barcelona. El seu intercanvi a Taiwan va ser una bona oportunitat per entendre altres formes d’estudi i organització, i anima tots els nous estudiants a gaudir de l’etapa de la universitat, perquè és única.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Des de petit he estat molt aficionat a la robòtica i em va semblar que era una opció molt vàlida per tirar endavant la meva idea professional i allò que a mi em motivava i més m’agradava. Potser diria que he canviat una mica de gustos al llarg del temps, però al seu moment aquesta va ser la motivació principal.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al departament d’innovació dins de les homologacions de vehicle industrial a Applus+IDIADA. Bàsicament el que fem és la gestió de projectes d’innovació que pengen de la Comissió Europea. Aleshores, el meu rol bàsicament és fer una mica de link entre els equips tècnics del departament amb els requeriments i la gestió externa del projecte que ve des dels Consorcis Europeus. Solem ser entre 30 i 40 empreses o fins i tot alguna vegada menys o més, però sempre som diverses empreses de tota la Unió Europea treballant en un mateix projecte comú que és una proposta finançada per la Comissió Europea.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Bàsicament, amb el que jo treballo i que és un tema força en auge, és en projectes de vehicle autònom i connectat, i també amb intel·ligència artificial en vehicle. Penso que és un tema que llença moltíssim ara mateix. A Applus+IDIADA mateix, els equips que es dediquen a aquests temes estan en creixement. I és a més un tema súper curiós. No sabem com es farà una inspecció tècnica o una ITV en un vehicle que té intel·ligència artificial incorporada i que cada cop que l’utilitza es comporta diferent. O com de segur ha de ser un vehicle per considerar-lo segur i que pugui sortir a la carretera com un vehicle que funciona sol. Són un munt de temes que s’han de dirigir que encara no estan ni molt menys llestos per poder considerar-se segurs i “comercialitzables” i, per tant, crec que és un tema força interessant.

Quina valoració fas del teu intercanvi a Taiwan?

Anar a Taiwan va ser una odissea perquè, pel coronavirus, el país estava tancat. Em va costar gairebé un any i mig aconseguir arribar a l’exchange a Taiwan. Anava a anar a tercer de carrera i vaig acabar anant quan acabava la carrera, a cinquè, perquè la doble titulació són cinc anys. Així que em va costar “lo suyo”. Però, va ser una gran experiència, sí que és veritat que en haver allargat tant vaig poder fer moltes assignatures optatives. L’expedient acadèmic que havia de realitzar a Taiwan era força tranquil. Aleshores vaig poder aprofitar per fer altres coses, viatjar, aprendre alguna cosa de xinès. I va ser una experiència que recomano al 100%.

El que a mi més em va sorprendre és que són súper disciplinats, són força rellotges tots. El que sí que és veritat és que, a nivell d’estudis, almenys les assignatures que vaig fer jo eren molt més tranquil·les que a l’EUSS. Crec que és una cosa que ens passa tots quan marxem d’exchange, potser per les assignatures que acostumem a triar, però a més en aquest cas, crec que encara en vaig notar més. El que sí que és veritat és que, a l’hora de gestionar el temps, de normalització de treballs, presentacions i tals són súper quadriculats.

Quins coneixements creus que t’ha aportat l’EUSS?

No m’emporto coneixements concrets, jo diria que m’emporto una metodologia, una manera d’aprendre i ensenyar, perquè al final, com ja he dit, el que estic fent aquí és força diferent del que jo havia estudiat, és una posició poc tècnica però que alhora toquem molts temes diferents, requereix aprendre ràpid i crec que el que més m’emporto de l’EUSS és la manera que m’han ensenyat a treballar, treballar sota pressió. Al final és una universitat que dona força càrrega de treball i més que alguna assignatura en concret o un coneixement concret m’emporto la metodologia.

Quines eines utilitzes per estar sempre al dia a la innovació?

Jo diria que de l’eina que més faig servir és LinkedIn. Segueixo tota la gent involucrada en els projectes en què jo treballo i també del meu sector, que pengen directament de la Comissió Europea. Encara que sembli que no, la gent publica molt contingut a LinkedIn i això va molt bé, tant com per saber en què està treballant la gent, com per conèixer els darrers avenços o estat de les tecnologies amb què treballes. I després, d’altra banda, segueixo diferents canals de notícies al món de l’automoció. També moltes en línia, algunes són revistes en línia, altres publicacions també en xarxes socials.

Què diries als estudiants que acaben de començar una enginyeria a l’EUSS?

Que aprofitin la uni. En el meu cas, considero que algun any ho he passat força per sobre i podia haver-ne tret molt més profit i després això ho trobes a faltar. I que s’ho passin bomba, que són quatre anys súper divertits, així que, que aprofitin.

Et sorprèn trobar-te amb altres companys de l’EUSS a Applus+IDIADA?

A veure, a l’EUSS no som tants i som una universitat molt especialitzada, aleshores no és difícil coincidir amb exestudiants. Potser no només de la teva promoció, però també d’altres i, al final, tots acabem a llocs semblants. Applus+IDIADA a més té conveni de pràctiques amb l’EUSS, aleshores és força fàcil venir cap aquí. Jo vaig venir després de pràctiques i vaig venir amb contracte des del principi, però al final el que dic, som una universitat i força focalitzada en sector tècnic i no és estrany acabar coincidint amb companys.

Entrevista a David del Campo, graduat en Enginyeria Elèctronica Industrial i Automàtica i aspirant a Masterchef

Posted on by

David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.

Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.

On treballes actualment?

Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.

Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?

La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.

L’enginyeria és creativa?

Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.

Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?

El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.

Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?

Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.

On et veus d’aquí a deu anys?

Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.

Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?

Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.

Marc Gómez, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Marc Gómez és Product Owner de Car2X a Berlín. La seva trajectòria a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va començar en Enginyeria Mecànica, però després de pensar-ho durant una temporada, finalment es va graduar en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. La seva feina ara consisteix a corroborar que totes les funcions del programari que permet la comunicació entre cotxes és la correcta per al grup Volkswagen. Sobre la seva feina, en Marc diu sentir-se orgullós de formar part d’uns productes que circulen pels carrers de Barcelona, ​​Berlín o qualsevol lloc del món.

Gómez és el nostre nou convidat al #OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què es CAR2X?

Bàsicament soc responsable de la comunicació de vehicle a vehicle i de la comunicació de vehicle a infraestructura. Diguem que és un precursor del que serà la conducció autònoma també als vehicles.

En què consisteix exactament la teva feina a CAR2X?

Jo soc Product Owner, que és el mateix que un Project Lead. Soc l’encarregat del projecte i, per tant, no estic picant: no estic desenvolupant, no estic programant. Tinc un equip que és feature team, que són una sèrie d’experts que dominen molt bé a Car2X, que dominen d’estàndards, de regulacions, cadascú a la seva àrea. Nosaltres treballem amb un Dev Team, un developer team format per gent que està contractada externament per desenvolupar aquest producte. La meva responsabilitat, al capdavall, és assegurar-me que aquesta funció surt al mercat sense errors, i que el client té una experiència plena i sense distraccions.

Com valores l’experiència de treballar i viure a Berlin?

És una experiència realment molt positiva perquè, en el meu cas, jo havia estudiat alemany a l’escola, durant força anys, i tenia una eina que estava desaprofitant per ser aquí. Jo crec que el fet de poder expressar-me en un idioma que he après, i que a més s’ofereix a l’EUSS. Crec que és molt positiu i enriquidor.

Com vas arribar a Berlín?

Vaig estar nou mesos treballant a SEAT com a extern, i la meva cap aquí va preguntar qui tenia interès a Alemanya i qui podia fer de pont de comunicació amb Volkswagen.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?

A mi el que sempre m’ha portat més satisfacció és veure pel carrer un producte del qual he format part. Poder veure’l a la vida real. Anar pel carrer amb un amic, amb la meva parella o amb la meva família i poder dir: “Mira, jo he participat perquè sigui possible”. El fet de veure que la teva feina d’estar a l’ordinador treballant sense parar al final té un efecte al món. I això és el que m’omple més.

Va ser fàcil canviar-te d’enginyeria mecànica a electrònica?

Sí, de fet, va ser molt fàcil. Jo vaig començar amb mecànica, però el més bo és que els dos primers anys són comuns. Aleshores, el punt de decisió no parteix de zero, sinó als dos anys. No t’has perdut res pel camí. Aquest és el gran avantatge.

Hi ha alguna feina que t’enorgulleixi especialment?

Puc dir que tinc la sort de sentir-me així amb cada projecte. Jo al principi treballava en una start-up de bicicletes elèctriques a Barcelona i quan he tornat d’Alemanya i he vist gent que no coneixia de res conduir-les. Saber que algú l’ha comprada, això em fa estar orgullós.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Idealment seria envoltat de gent que tingui ganes, que tingui impuls, que no li costi aixecar-se al matí, que no li faci mandra res… sinó que tinguin passió, perquè el que ens condueix és la passió. Ajuntar-nos i poder fer una empresa, un nou producte, un Kickstarter, o el que sigui.

Com t’ha preparat l’EUSS pel mercat laboral?

Recordo que hi havia assignatures que eren d’electrònica i es combinaven amb altres assignatures i podies fer un projecte comú. Això és una experiència que ens donen i funciona com una “prova pilot”, o diverses “proves pilot” del món real, perquè realment funcionen així els projectes.

Què diferencia l’EUSS d’altres universitats?

A l’EUSS tot és ple de dispositius, de coses reals que pots tocar. Això i el suport dels professors és súper important. Aquí, el fet que preguntis alguna cosa vol dir que tens interès. És que potser necessites que t’ho expliquin des d’un altre punt de vista, i t’ho expliquen.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Tinc molt bons records aquí. He fet molts amics amb qui encara mantinc el contacte. També tinc molt bon record del darrer any. Crec que la millor etapa va ser el projecte de final de grau, que en el meu cas vaig fer amb en Miquel Àngel Amer com a tutor. El fet de materialitzar al final tot el teu know how és el primer exemple pràctic de la teva vida del que segurament faràs en el teu futur.

Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.