José Antonio Andrés, alumni d’Electrònica Industrial: “L’època estudiant a l’EUSS va ser molt dolça i agradable”

En José Antonio Andrés té molt clar que ha estudiat el que més li agrada fer i que ha convertit la seva feina en un hobby. Graduat en Enginyeria en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), és fundador i director general de CERC Ingeniería. L’empresa va ser creada el 2004 i ofereix serveis d‘outsourcing per a tercers en l’àmbit del disseny de productes electrònics, principalment en temes de conversió d’energia elèctrica. Andrés, a més, combina la seva professió d’enginyer amb la docència, com a professor al Campus Sud de la UPC.

“Estudiar a l’EUSS va ser una experiència molt dolça i agradable”, confessa. José Antonio Andrés és el nostre nou candidat del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiencies.

Què et va motivar a estudiar enginyeria?

Abans de fer la formació professional, volia estudiar arquitectura. El que passa és que, quan estava estudiant Electrònica, una cosa que lamentablement i malauradament s’ha perdut, em vaig decantar per aquesta branca, per l’enginyeria electrònica. Sempre m’ha agradat molt obrir coses, muntar, desmuntar… ja des de ben petit. Aleshores, vaig estar mirant diferents opcions i la que més em va agradar va ser la de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Em vaig matricular ja fa temps. De fet, vaig ser de la segona promoció. I crec que va ser una de les experiències més gratificants i de la qual més bons records guardo de la meva vida. L’EUSS és una universitat molt familiar, l’ambient és molt proper, els professors tenien la motivació i crec que la continuen tenint. Els docents estan molt a sobre teu i t’ajuden, en certa forma, a poder enfocar amb èxit els teus estudis.

Què destacaries de l’EUSS?

Els valors que t’inculquen. Valors que van més enllà del que són els estudis. Valors, educació i ordre, sobretot ordre, una manera de fer les coses. És a dir, estava tot molt tabulat i tot molt definit, molt orientat perquè fos molt fàcil estudiar. Aquesta bona gestió de la docència i de la formació dins la universitat va ser una mica el que va marcar el meu estil professional. L’EUSS va posar la primera pedreta.

A més, guardo molt bons records de tots els professors. Ara podria dir noms: Miquel Llabrés; Salvador Bernadàs; Josep Fontana; Francesc Poyatos, quan era a la universitat; César Latorre; Joan Yebras i tots els alumnes que hi érem. Les classes eren petites, amb grups molt petits, cosa que permetia que es fessin fàcils i també que féssim una mica de pinya, de família, per dir-ho així. Va ser una època molt dolça i molt agradable.

Un record a l’EUSS?

Guardo el record d’anar a la biblioteca i viure el mateix que l’escena de Forrest Gump, en què el protagonista comença a córrer i s’uneix tot de gent. Recordo que estaves estudiant i venia un company, després eren dos més, o tres, i al final fèiem un grup d’estudi de 20 persones. Les anècdotes eren això: els companys i com fèiem pinya, com fèiem família per tirar endavant. Era un ambient molt proper i molt obert.

Com recordes el teu accés al món laboral?

Acaba l’EUSS al voltant de l’any 2000, més o menys. Vaig presentar el projecte de final de carrera, el PFC, i vaig començar a treballar al cap de poc. Precisament, la primera feina va ser sobre el que a mi m’agradava: el tema d’Electrònica i potència. Per a mi, el meu referent va ser Josep Fontana, em va marcar molt la seva assignatura. De fet, sempre he estat molt vinculat amb empreses d’aquest sector. Vaig seguir amb un segon cicle, per tal de potenciar i incrementar una mica més els coneixements. I, sí que és cert que hi ha mancances, però perquè al final l‘expertise o els coneixements els aprens en el món laboral.

Quan decideixes emprendre?

Començo a emprendre l’any 2004, constituint i creant aquesta empresa, CERC Ingeniería, on treballo ara mateix. Fem desenvolupament de producte, sobretot amb temes de conversió d’energia: tot el que són convertidors continu-continua, fonts d’alimentació alterna contínua i carregadors de bateries. Des de fa no gaire, també comencem a treballar en electrònica industrial, amb la programació de dispositius, temes de microcontroladors i una part de firmware.

Quin consell li donaries a algú que vol emprendre?

El camí d’emprendre és un camí que requereix una certa motivació, no és un camí fàcil. Tampoc és que sigui gaire complex, però cal fer-ho amb molta cura, i posar-li molta il·lusió i ganes. Jo, per exemple, cada dia que me’n vaig a la feina és com si fos 2004: m’ho prenc com un hobby, perquè al final estic fent el que m’agrada fer.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és una cosa que no em van ensenyar a la universitat. És el tracte amb la gent, estar en contacte, conèixer les seves necessitats, els seus problemes i poder trobar les solucions. S’estableix un vincle personal que al final té a veure amb la confiança que tu generes amb aquesta persona o empresa. M’agrada molt veure com es forja aquest vincle de col·laboració i de cooperació.

Què ens pots explicar de la teva faceta com a docent?

M’agrada molt explicar. Ara estic donant classes a la UPC, al campus sud, i tal vegada en un futur podria ser a l’EUSS, per què no? És una cosa que m’agrada. Aquí, a l’empresa, quan venen els nouvinguts també cal una part de formació per entendre una mica com funcionen les coses. I m’encanta fer-la.

Què els diries als actuals alumnes de l’EUSS?

El primer és que aprofitin aquest moment, perquè és un moment que segurament serà un bon record. El missatge és: “Aprofiteu el que teniu ara, valoreu i gaudiu”. Segur que aquests coneixements que ara us poden semblar que no fareu servir mai, els acabareu necessitant. Pot ser no tots, però una bona part sí. I enteneu, sobretot, és molt important entendre el que estem fent perquè memoritzar, entendre i aprendre són coses molt diferents.

Ricard Viaplana, alumni d’Enginyeria Electrònica Industrial: “L’EUSS em va ajudar a créixer en les ‘soft skills'”

En Ricard Viaplana va estudiar Enginyeria Tècnica especialitzada en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que avui és el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. En Ricard hi va accedir després de cursar un grau superior, gràcies al qual, assegura que ha dedicat els últims vint anys de carrera professional al sector de l’automatització industrial. Volia obrir-se més portes.

Actualment, treballa com a Industrial Automation Marketing Manager d’Espanya i Portugal per l’empresa Schneider Electric, on porta gairebé una dècada. “Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics”, explica, “Però sí coneixements més soft, sobre com col·laborar i guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS”.

Per què vas triar l’EUSS?

Volia donar-li una continuïtat al model educatiu que ja coneixia dels Salesians, on ja havia estudiat el batxillerat i un grau superior. I, a més, jo treballava 8 hores al dia i aquesta universitat em brindava l’oportunitat de compaginar totes dues coses.

Jo soc una persona curiosa i inquieta. Valoro molt l’aprenentatge. De fet, avui dia, si no aprenc, no em diverteixo. M’encanten els reptes. Poder estar en la universitat era un repte més. I, la universitat, no ens enganyem, obre altres portes. Encara que cursar un grau superior em va iniciar en el món de l’automatització industrial, que és al que m’he dedicat els últims 20 anys.

Quins records guardes del teu pas per l’EUSS?

Guardo un record bonic d’aquesta etapa. Em va ajudar a créixer, no sols en la part tècnica, sinó també en la que ara es coneix com a soft skills. El com col·laborar, com treballar junts… Això és el record més bonic que tinc. La companyonia, aquesta unió de tots som un, d’estar tots en el mateix i aquesta empatia que es generava entre les persones. Al final és una mica el que avui em motiva en la meva vida actual, tant en l’empresa com fora. El fet que sigui més escola a mi em va donar més aquesta proximitat cap a tot l’ecosistema de persones que t’envolten: alumnes, professors, personal administratiu, etc.

Què opines del mètode pràctic Engineering by doing de l’EUSS, és útil?

És el que ens portava més de cap al principi, sobretot els estudiants que ja treballàvem; les famoses “Prèvies”. Havies de portar un treball fet. Que això està molt bé, perquè al final optimitzes més el temps. I és brillant: no sorties només amb teories i números al cap, sinó amb una experiència. I al final, quan arribes al món laboral, ja has viscut el que afrontaràs. És magnífic.

Com és el teu dia a dia a la feina actualment?

Actualment, soc responsable de Product Marketing per a la nostra divisió d’automatització industrial en Schneider Electric per a Espanya i Portugal, l’anomenada zona ibèrica. La principal tasca de l’equip és definir l’estratègia de l’oferta, tant de producte com de solucions, i adaptar-la al mercat. Definim el pla estratègic de Màrqueting i Vendes i fem costat a la força de vendes en el coneixement de l’oferta.

A més, també lidero l’equip. Aquesta és una part que m’omple molt, m’agrada, i al que he dedicat aquests últims vuit anys en la companyia. És una cosa en la qual miro de créixer molt. M’il·lusiona aprendre tots els dies, ara en el negoci d’automatització industrial. Però també en com fer millor a les persones, i treballar i guanyar en equip, en definitiva.

Què creus que t’ha aportat l’EUSS a la teva carrera?

A l’EUSS vaig aprendre moltes coses. Vaig aprendre com programar un PLC, com programar un sistema HMI o SCADA… i conceptes més d’electrònica també. Tot això ho vaig poder posar en pràctica perquè vaig estar ja treballant i, al final, això en el dia a dia ho aplicaves, perquè jo em dedicava a això, a fer posades en marxa.

Però també hi ha alguna cosa, aquesta unió que es generava, d’anar tots a l’una amb els companys. Aquestes “prèvies”, les tardes i nits d’estudi o aquesta col·laboració. Avui dia, tot això ho continuo aplicant. Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics. Però sí aquests coneixements més soft, de com col·laborar i, al final, guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS.

L’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent celebra el II Consell Alumni Assessor

El passat dijous 31 de març es va celebrar el segon Consell Alumni Assessor, en aquest cas dedicat al Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica organitzat per l’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent.

La trobada tenia com a objectiu conèixer l’opinió de les persones titulades del Grau de diferents promocions dels darrers anys envers les temàtiques següents: formació rebuda, experiència professional, l’EUSS com a centre i la situació actual de l’àmbit industrial on l’alumni desenvolupa la seva carrera professional.

Les persones que van participar de la jornada van agrupar-se en equips de treball per posar en comú totes les temàtiques plantejades. Amb l’ajuda d’una guia de preguntes per a cada una de les àrees comentades van debatre aspectes com els punts forts i febles de la formació rebuda i de l’EUSS en particular, què millorarien, quin és el futur de la seva professió, entre d’altres.

La trobada va finalitzar amb una estona de networking entre totes les persones assistents.

És especialment rellevant que els diferents grups de treball van arribar a conclusions similars. Entre els aspectes més valorats de la formació es va destacar la importància d’algunes competències transversals, com és el cas de la comunicació oral i el treball en equip en les que, a més podia observar-se una evolució positiva segons la data de graduació dels i les participants.

També es van destacar tecnologies emergents del sector i la importància de la gestió, anàlisi i explotació de les dades que cada vegada més són recollides pels propis sistemes electrònics.

Aquesta segona trobada consolida un model de proximitat amb els i les alumni que permet tenir el teixit empresarial a prop de l’EUSS.