Graduat en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2017, en Borja Palomo Canals és el Director d’Operacions de l’empresa Reactivos Para Diagnostico. Actualment s’encarrega de dirigir els departaments de Logística, Producció, Compres i Planificació i les persones que els conformen. Gràcies a unes pràctiques de l’EUSS va descobrir que li agradava el sector de la indústria i va decidir continuar formant-se amb un màster. Parlem amb ell sobre el futur de l’enginyeria i els records que guarda de l’EUSS.
En què consisteix la teva feina com a directiu d’operacions?
Un Director d’Operacions el que fa és liderar tots els departaments directius de l’empresa que esdevindrien tant estratègics com podrien ser compres o planificació, com ja més del dia a dia que són producció i logística, tant interna com externa.
Per què vas decidir estudiar enginyeria mecànica?
Jo amb 18 anys no sabia el que volia ser de gran. Al final no em volia lligar a una enginyeria amb un camí molt marcat cap a unes oposicions, ni un sector concret. Dins les enginyeries les més genèriques, o les que jo considero més genèriques, són l’enginyeria industrial, en primer lloc, i una mica més especialitzada, però també amb un sentit molt ampli de l’enginyeria, és la mecànica. Finalment, em vaig decidir per enginyeria mecànica.
Consideres fonamental fer un postgrau?
Dins de l’enginyeria mecànica no pots aprofundir tant en les operacions industrials com t’agradaria i sí que cal continuar formant-te i continuar fent postgraus. En el meu cas, vaig fer un Màster en Direcció d’Operacions que t’acaba d’oferir les eines o t’acaba de complementar tots els coneixements que vas adquirir a la carrera com per seguir evolucionant professionalment.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El dinamisme. Al final, surten nous productes al mercat, s’industrialitzen nous productes, surten noves tecnologies, arriben nous clients amb requeriments especials… El departament d’operacions és molt ampli. Tens des de producció, fins a compres, planificació… No t’avorreixes mai al teu dia a dia i mai no es repeteix.
La feina d’enginyer és molt variada?
A mi la carrera m’ha donat les eines, tant matemàtiques com de física, per exemple, com també la manera d’afrontar els problemes o, davant d’una situació de l’entorn laboral, de tenir recursos per buscar-se la vida i aportar una solució vàlida. Per mi això és un dels grans pilars fonamentals de les carreres d’enginyeria i és el que dona al titulat en enginyeria la possibilitat de ser gairebé allò que vulgui.
L’enginyeria és una professió amb futur?
Jo crec que sí. Els diferents camps de l’enginyeria avancen tan ràpidament que això està obligant les universitats a obrir noves carreres dins de l’enginyeria que són molt més específiques en un camp determinat: en electrònica, en energies… No sé fins a quin punt això serà el que busqueu l’estudiant del futur, perquè amb 18 anys cada cop saben menys què és el que volen fer. Però, sens dubte, l’enginyeria és una professió de futur i de manera creixent.
On et veus d’aquí a 10 anys?
Qui sap… Jo he tingut la sort de trobar una molt bona empresa. El sector on està englobada l’empresa realment m’agrada perquè és dinàmica, hi ha molta tecnologia i diners per continuar investigant. Ara mateix té el que busco, i d’aquí a 10 anys, espero estar al mateix lloc, o si més no, semblant. Si algun dia es dona l’oportunitat o si en tinc la necessitat, no seria desgavellat canviar de sector o canviar de professió pel que comentava anteriorment. Potser no te’n vas de director d’operacions a un sector que no és el teu o amb una experiència que no en tens. Però sí que, començant d’una mica més avall, en un altre sector, tens les eines per fer-ho. I això us ho dona l’enginyeria.
Què és el que més valores de l’EUSS?
L’eslògan de l’EUSS és Engineering by doing i tots els departaments de l’EUSS s’esforcen molt perquè cada assignatura tingui una vessant pràctica i una vessant aplicada, més enllà de la teoria. Crec que això ofereix moltes eines per incorporar-te al món laboral havent afrontat problemes que, encara que estan en un entorn acadèmic, ja els coneixes. Això per mi és una gran virtut de la universitat.
Et va costar incorporar-te al món laboral?
A mi no em va costar. Vaig començar les pràctiques amb l’EUSS, perquè la veritat que té una borsa de treball que funciona molt bé, i des del punt de vista de l’empresa he vingut a buscar aquí gent a la borsa de treball. Jo vaig fer unes pràctiques i després em vaig incorporar a l’empresa. I al finalitzar la carrera vaig seguir aquesta empresa.
Què recomanes als que tenen dubtes sobre el futur?
Provar diversos sectors, que tinguis un petit test professional de què t’agrada i si no ho tens clar que canviïs, que no hi ha cap problema, ni arribaràs tard, ni perdràs temps. I sí que sempre és interessant estar com a mínim a més d’una empresa perquè veuràs models de gestió diferents, coneixeràs caps diferents, maneres de fer diferents i això també t’ajudarà a decidir.
Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?
Anar aquí a la sala d’estudis, tenir qualsevol dubte per a l’examen que teníem en una hora i, la virtut que té l’EUSS és que és una escola molt propera, per tant podies anar al despatx del professor en qüestió i dir “no en tenim ni idea de com es fa això i segurament que entra a l’examen, fes-nos una breu explicació”. Tots estan molt disposats a ajudar-te. De les estones aquí just abans dels exàmens, amb els nervis, amb els “tu t’has mirat això o allò?”… això ho recordo amb molt d’afecte. Jo sempre arribava tard a l’entrega de projectes i me’n recordo que la nit abans sempre em quedava a treballar fins a les 4 o les 5 del matí per lliurar-los a temps. I arribar tard i els professors mirar-me amb cara de “tu d’on vens i per què tens aquesta cara?” i tu contestar: “et lliuro el projecte!”.
Creieu que l’EUSS s’adapta a l’actualitat professional?
L’EUSS, des del meu punt de vista, sempre està disposada a rebre inputs, ajuts o consells per part dels alumnes. Alguns professors, Olga i altres, sí que periòdicament ens contacten per rebre un feedback de les empreses, per preguntar-nos: “si ara contractessis un enginyer mecànic, què esperaries d’aquesta persona?”. Així mantenen les carreres vives perquè no acabin sent carreres sense una sortida professional clara.