Siemens fa entrega del programa Simaris a l’EUSS


El passat dijous 7 de març, l’EUSS va rebre la visita de Siemens en representació del Sr. Francesc Valls (Delegat Regional Division Energy Management a Catalunya) i de Montse Mir, antiga alumna de l’EUSS. Van fer entrega del programa de disseny elèctric anomenat Simaris Design 9 Professional, per tal de poder fer-li ús a les pràctiques del Grau en Enginyeria Elèctrica.

Aquest programa l’han fet servir recentment els alumnes Òscar Llorenç i David Vizcaíno com a finalistes al concurs nacional, i gràcies a ells per arribar a la final de Madrid entre els 8 primers classificats, ha estat possible tenir aquesta llicència. Agrair novament a Siemens la iniciativa i contribució en la formació dels nostres estudiants de l’EUSS a ser uns bons professionals.

Visita a la Central Hidroelèctrica de Flix

El passat dijous 14 de febrer els alumnes del grau en enginyeria elèctrica i alguns professors van visitar la Central Hidroelèctrica de Flix.

Els tècnics d’Endesa els van explicar amb molt de detall les parts de la central i les seves característiques del funcionament. És una visita molt agraïda per poder veure i distingir tots els equipaments d’aquestes tipologies de centrals, emmarcades en la categoria de règim especial o energies renovables.

Un resum de les característiques d’aquesta central és que es tracta d’una central d’aigua fluent a on capta l’aigua d’una presa de gravetat, a peu del poble de Flix i es canalitza cap a la central. La presa deixa sortir un cabal mínim ecològic del riu Ebre. El cabal que hi passa per la central és de 4 Hm3/s (400 m3/s) i genera una potència d’uns 42 MW (4 generadors de 10,55 MW). La turbina és de tipus Kaplan que gira a 125 rpm. La longitud de la presa és d’uns 400 m i alçada de 15,5 m a una cota de 41 m sobre el nivell del mar, i el salt brut màxim de la central és de 12,1 m. També va ser molt interessant veure com un dels tècnics va mostrar la maniobra d’obrir/tancar comportes de la presa.

Presentació tecnològica sobre el Canvi Climàtic (COP24)

El passat 5 de desembre, AEInnova, “start-up” tecnològica, Spin-off de la UAB, fundada per varis alumni de l’EUSS; entre ells el Dr. Raúl Aragonés (que n’és el seu chairman i business creation manager) van presentar la seva tecnologia en el Cim del Clima COP24 de les Nacions Unides que es va celebrar a la ciutat de Katowice (Polònia).

La seva solució tecnológica està basada en la termoelectricitat, àmpliament usada en projectes espacials (més de 62 sondes de radioisòtops llançades des dels anys 70), permet capturar la calor residual industrial i convertir-la en electricitat neta. Si es presta atenció al fet que la gran indústria Europea perd en calor residual l’equivalent al 21% del seu consum anual, es pot arribar a la conclusió que qualsevol tecnologia que permeti recuperar part d’aquesta calor  tindrà un benefici clar en la millora de l’eficiència energètica de la indústria, i com a contrapartida, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Aquest projecte ha estat en fases de proves en diverses indústries espanyoles com SEAT, VW, Repsol, NISSAN, gràcies a diversos projectes amb finançament públic nacionals i Europeus (CDTI NEOTEC, H2020 SME Instrument, LIFE+, etc.) Prova dels seus resultats, Nacions Unides – Pacte Mundial li va atorgar el novembre passat el premi de la Go ODS, secció 7 (energia assequible i no contaminant). Per aquest motiu els hi ha permés assistir com speakers al cim COP24 exposant en l’Action Hub per a poder explicar com la seva tecnologia pot revolucionar la indústria, tant des del punt de vista de l’eficiència energètica, com des del punt de vista de l’alimentació de sensors usant precisament, aquesta calor residual.

El desembre del 2015, es va celebrar una conferència a París COP21. Des d’aquest cim, s’han anat elaborant diferents esborranys de com els països han de contribuir a la reducció de les emissions de GHG per a evitar el sobreescalfament global. Existeix un interessant informe denominat, Índex de Comportament davant el Canvi Climàtic, 2019 que ha estat elaborat per dues prestigioses institucions: la Xarxa d’Acció Climàtica i Germanwatch. Aquest informe, és la resposta a la freqüent pregunta, Quins països combaten més el canvi climàtic?

Això es representa amb un rànquing de 57 països, que estan puntuats amb una nota. Aquesta està basada en la puntuació mitjana obtinguda per quatre categories a valorar. Els tres primers llocs d’aquest rànquing han quedat buits, ja que no hi ha cap país que hagi obtingut una qualificació positiva en totes les seves categories. Aquesta llista s’avalua en quatre categories: emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Foment de les renovables, Ús de l’energia i polítiques d’acció climàtica.

La llista comença per Suècia, ocupant el quart lloc, seguit del Marroc (5) i Lituània (6), juntament amb Letònia (7), Gran Bretanya (8), Suïssa (9), l’Índia (11), Noruega (12), Finlàndia (13), Dinamarca (15), La Unió Europea (16), i Portugal (17), en el grup de països amb la qualificació general més alta. Espanya en el lloc (35).  Aquesta ha ascendit tres posicions des de 2017. D’aquest s’ha emfatitzat l’acte que està tenint el govern, ja que està ultimant un pla nacional integrat d’energia i clima, a la mateixa vegada, està tramitant una llei futura sobre el Canvi Climàtic. Encara que, els examinadors han elogiat aquests actes d’igual forma, han dit que fa falta més projectes per a la col·laboració ciutadana. L’informe ha destacat que cap d’aquests països està en camí de complir la limitació de l’augment de temperatura global a 2 °C.

Durant tres anys es van estabilitzar les emissions de CO2. En canvi, recentment han tornat a créixer (especialment, a Espanya). El pitjor de tot és que es compta amb pocs països que han començat a aplicar les estratègies pel límit de l’escalfament a 2 °C. Els retards analitzats en l’aplicació de les solucions baixes en carboni seran difícils de justificar. Jan Burck, un dels co-autors de l’estudi assenyala que no s’han reflectit en fets els desitjos polítics d’establir els marcs correctes i incentius per a l’aplicació nacional, a més, vol destacar que “Abans de l’Acord de París”, el món tenia un escalfament mitjà de 4-5 °C. En canvi actualment està en camí d’incrementar 3 ºC. més.

Participació de l’EUSS al Gran Recapte del 2018 i jornada METGEC

Un grup de 24 membres de l’EUSS (entre estudiants de 4t d’Enginyeria en Organització Industrial, del Màster DEI, PAS i PDI) van estar donant un cop de mà com a voluntaris a la classificació del Banc d’Aliments en la seva acció anual del Gran Recapte. Aquesta sessió es va celebrar durant la tarda del 3 de desembre, en un torn per a empreses i universitats de 17 a 20 hores. Els estudiants, acompanyats de professors i PAS, van fer #CampanaSolidaria, donat que la proposta era “saltar-se” les classes per fer de voluntaris.

Amb aquesta activitat, els i les alumnes van viure com és una zona de classificació i pickingi com es desenvolupen les operacions en una acció d’aquestes característiques. També cal destacar que 2 estudiants més, en aquest cas de “Mobilitat in” des de Mèxic, van estar fent tasques de voluntàries, recollint aliments en un supermercat perquè el dilluns no podien donar un cop de mà.

El Gran Recapte va centralitzar novament les seves operacions en un magatzem cedit a la Zona Franca. És una nau al carrer D, 52-54, i els voluntaris són sempre benvinguts. Si algú s’anima per a una altra ocasió, podeu consultar la seva plana web.

Per altra banda, el passat 23 de novembre es va fer la jornada “L’Enginyeria és un grau” a Enginyers BCN, i l’EUSS va estar present entre els convidats i assistents. Va ser un espai de trobada i visibilització de la unió dels 14 col·legis d’enginyers graduats i tècnics en la causa de plantejar el desconcert que ha suposat el Pla Bolonya i el pas als graus, en una plataforma anomenada Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC).

La jornada va comptar amb una ponència de José Javier Medina, president de l’Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics d’Espanya (INGITE), per repassar el passat, present i futur de la professió, així com els estudis de grau i màster d’enginyeria.

A continuació, es va fer una taula rodona sobre l’impacte del Pla Bolonya en la professió, amb Mònica Vide, directora comercial de la consultoria de Recursos Humans Mur&Martí; Gonzalo Meneses, expert en la implantació del Pla Bolonya; Carme Edo Ros, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU); i Pere Ejarque, responsable d’intermediació laboral de CECOT; tots ells moderats pel degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya i vicepresident de METGEC, Xavier Font.

La cloenda va anar a càrrec del degà del Col·legi Enginyers BCN, i també president de la METGEC, Miquel Darnés, que va recolzar un dels seus punts d’argumentació en l’estudi sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques d’en Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, present a la jornada. Va destacar com hi ha una manca de visibilitat dels professionals de l’enginyeria en general envers altres professions més fàcilment reconegudes per la societat com ara els metges.

Per a més informació: Els enginyers tècnics denuncien la confusió creada pel Pla Bolonya

Vídeo de la jornada:  “L’enginyeria és un grau”