Visita al Saló Biz Barcelona

El Salvador Bernadàs i la Sílvia Nacenta, de l’Àrea Universitat – Empresa de l’EUSS van assistir el Saló Biz Barcelona els passats dies 1 i 2 de juny.

Aquest SaBIZBARCELONA-570x330ló anual per a emprenedors, pimes i autònoms va estrenar aquest any l’espai BizEconomiaSocial on es van donar a conèixer propostes relacionades amb l’economia social i solidària.

Aquesta nova àrea complementa Bizemprèn, dedicada al foment de l’emprenedoria i Bizpimes que se centra en la promoció de les petites i mitjanes empreses.

Es va assistir a diferents conferències, workshops i altres activitats on emprenedors i representants d’entitats financeres, institucions públiques i franquícies, entre d’altres, donaven la seva visió del món emprenedor i econòmic.

La nova web de l’EUSS

El dia 26 de maig es va inaugurar oficialment la nova pàgina web de l’EUSS, una posada en escena espectacular dins del programa en directe que es va fer a la tarda des de l’EUSS, amb el Feedbac de ràdio FlaixBac.
Imagen1 (2)
Us donem a conèixer el treball realitzat per l’àrea TIC de l’EUSS i l’empresa IN2 pel desenvolupament de la nova web, i agraïm a aquesta última el text amb les explicacions més tècniques del procés.

 

Els fonaments dels dissenys
S’ha dissenyat amb un llenguatge preparat per ser llegit en diversos dispositius, això ha fet que el disseny de pàgines web s’hagi ordenat i ha estat necessari aplicar els principis de disseny gràfic més radicals envers l’ordre visual des de l’aparició de les pàgines web.
Un dels objectius era descongestionar els espais de visualització i l’organització del discurs.
El missatge
S’ha de poder llegir i percebre en els elements gràfics, i transmetre la missió.
L’EUSS, forma a professionals que siguin capaços de treballar en equip, amb moltes hores de pràctiques i amb una alta formació en valors humanístics.
Imagen2
El discurs
Engineering by doing no és només un eslògan, és la primera opció d’un menú d’accés als contingunts. S’ha volgut que el contingut es presentés consecutivament per ordre d’importància però com a màxim amb dos elements diferents visibles alhora, potenciant la facilitat de lectura. A la resta de pàgines distingim dues àrees conceptuals: una primera de navegació i comunicació amb “titulars”…
Footer
El footer està també compost de dues subàrees: una primera d’accessos directes a parts destacades del site, i una segona destinadades a facilitar el contacte amb l’escola.
Logo i cercles
S’ha volgut fer servir el cercle del logo com a element icònic al llarg de total pa presentació gràfica de la web, perquè en posa en relació no només amb L’EUSS, sinó també amb l’enginyeria així com amb tot allò que funciona, amb “les coses que van rodones”.
La informació tècnica
L’EUSS venia d’un gestor de continguts fet a mida que feia que s’estigués molt lligat, fos difícil de mantenir i d’incorporar millores. Després de valorar diverses alternatives de gestors de continguts es va escollir Drupal 7 per la seva flexibilitat, estabilitat i per la quantitat de mòduls contribuïts que donen peces de funcionalitat.
Drupal permet d’una manera molt senzilla crear nous continguts i decidir-ne la visualització a on sigui necessari. També es va veure que hi ha una certa tendència de vàries universitats americanes (Standford, UCLA – University of California) que l’estan fent servir de base pels seus portals web.
Imagen3
Els objectius assolits
  • Multi-site
  • Migració de dades
  • Plantilles
  • Formularis
  • Responsive
  • Integració amb serveis de l’EUSS
  • Integració amb l’active directory de l’EUSS

Visita a l’empresa Hochland

El dilluns 23 de maig els alumnes del Màster en Direcció i Organització Industrial (DOI) de l’EUSS acompanyats pel Dr. Xavier Gallardo, Director del Màster van visitar la planta de Hochland de Viladecans.2016-05-23 15.44.25

Van poder conèixer de prop un dels centres de producció de la multinacional alemanya. Es va fer un recorregut pels diferents magatzems i línies de fabricació, coneixent les instal·lacions i diferent maquinària amb alts nivells de tecnologia, a més dels processos de fabricació en flux continu.

Amb més de 200 persones en plantilla, el centre de Viladecans, és el responsable de la producció de 17.000 tones anuals, de formatge fos repartides en els seus principals productes: formatge ratllat i llenques de formatge col·loquialment coneguts com a “Sabanitas”.2016-05-23 17.13.53

També van poder rebre una interessantíssima explicació sobre la gestió i les operacions sota la filosofia de Lean Manufacturing, amb la que es busca arribar a la màxima qualitat possible a partir de la implicació i compromís de tot el personal de la planta. Aquesta filosofia està present en tot el procés productiu, i es fonamenta especialment en els processos de millora continua.

L’empresa fent d’aula… #EngineeringByDoing a TTA

Els alumnes de Gestió del Coneixement, optativa de 4t curs del Grau d’Organització Industrial, estan realitzant el projecte de l’assignatura a Trama TecnoAmbiental (TTA), una empresa de consultoria i enginyeria especialitzada en generació distribuïda per mitjà d’energies renovables, gestió i eficiència energètica, electrificació rural i autogeneració mitjançant microgeneració distribuïda.Foto 1

Cada grup de treball de 4/5 alumnes, amb la coordinació del professor de l’assignatura el Dr. Xavier Gallardo, i la interlocució de 2 persones de diferents departaments de l’empresa TTA, realitzen diferents tasques del projecte en el àmbit de la Gestió del Coneixement aplicat a diferents àrees de l’organització (captura i compartició de coneixements, planificació de la producció, estandardització de processos i projectes, gestió dels processos de l’oficina tècnica, gestió de contactes i agendes, estructuració del procés de gestió de les oportunitats comercials, etc).

Conjuntament entre els alumnes i els integrants de TTA en els equips de treball es desenvolupa també les plenes funcionalitats d’un software de gestió del Coneixement al núvol, per permetre la màxima eficiència en la captura, organització, compartició i utilització del coneixement dins de   l’empresa, i permetent el seu ús pel personal de TTA tant el de les oficines centrals de l’empresa com del desplaçat a cada país on s’executen projectes (Africà, Àsia, Amèrica,…).

Els alumnes es reuneixen cada 15 dies durant 2 hores amb l’equip i persones de l’empresa, on es tracten els diferents temes prèviament acordats, es debaten les diferents opcions segons els requeriments específics de l’empresa, i els acords als quals s’arriben i les feines a fer per la següent reunió de seguiment, queden reflectits en una acta que es comparteix entre els alumnes i l’empresa, i queda dins d’un espai compartit (Google drive) per poder treballar col·laborativament amb els documents que es van generant i els diferents temes acordats.Foto 2

D’aquesta manera es posa en pràctica, seguint la filosofia “Engineering by doing”, els coneixements adquirits a l’assignatura sobre la realitat, necessitats i problemàtica de l’empresa en concret, a fi i efecte de poder plantejar la millor de les opcions tecnològiques i organitzatives per l’empresa on es desenvolupa el projecte.

L’empresa té la pràctica totalitat de la seva activitat en projectes internacionals i en especial en països en desenvolupament, i un dels grups de treball utilitzen al 100% l’anglès com a idioma vehicular, i realitzen les reunions presencials a TTA combinat amb l’ús de videoconferències amb les persones de TTA desplaçades a Sao Paulo i Burundi.Foto 3 (1)

L’equip de TTA que participa en el projecte i la direcció de l’empresa, a través del seu CEO Xavier Vallvé, han mostrat la seva satisfacció i interès en el projecte.

Xerrada sobre finançament de recerca i innovació

El passat dilluns 30 de maig, en el marc de l’assignatura de Política Tecnològica i d’Innovació, de 3r curs del grau en organització industrial (GOI) va visitar l’EUSS la Dra. Elisabet Ribera de la Direcció d’Innovació de l’empresa APPLUS.IMG_20160530_153124

Un dels objectius de la recerca és poder fer que aquest acabin en Projectes d’Innovació i un dels punts crítics és el finançament. La Dra. Elisabet Ribera va explicar als alumnes les eines que existeixen per aconseguir el finançament, com poden ser els fons públics, els privats, els diferensts  tipus d’ajuts, d’organismes, d’instruments fiscals, de despeses, etc.