Arxiu d'etiquetes: Món professional

Article publicat al Journal of Materials Science: Materials in Medicine

Publicat el per

El professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “Osseointegration around dental implants biofunctionalized with TGFβ-1 inhibitor peptides: an in vivo study in beagle dogs” a la revista Journal of Materials Science: Materials in Medicine. Aquest treball ha sigut fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i el Departament de Cirurgia Oral e Implantologia de la Universidad de Granada, la Unitat d’Anatomia Humana i Embriologia de la Universitat de Barcelona, el Departament de Cirurgia de l’Escola de Veterinària de la Universitat de Barcelona, i la Facultat de Medicina de la UIC.

Figura: Imatges TGF-b BS-SEM dels implants analitzats després de 8 setmanes d’implantació en (a) el grup de control (b) P17-biofunctionalitzat, i (c) P144-biofunctionalitzat.

L’objectiu d’aquest estudi era avaluar l’efecte de la biofuncionalització amb dos pèptids inhibidors del TGF-β1, P17 i P144, en l’osseointegració d’implants dentals CP-Ti. En aquest estudi es van utilitzar un total de 36 implants (VEGA, Klockner®) amb connexió interna de 3,5 × 8 mm, dividits en tres grups: (1) grup de control (n = 12), (2) implants amb superfícies biofuncionalitzades amb inhibidor del pèptid P17 (n = 12), (3) implants amb superfícies biofuncionalitzades pel pèptid P144 (n = 12). Es van inserir tres implants, un de cada grup, en els dos hemimandibles de 6 gossos beagle, 2 mesos després de l’extracció de les dents. Les mostres, analitzades a les 2, 4 i 8 setmanes després de la inserció de l’implant, es van estudiar i analitzar mitjançant microscòpia BS-SEM i anàlisi histològica. La biofuncionalització superficial amb els pèptids inhibidors del TGF-β1, P17 i P144, va donar lloc a millors paràmetres quantitatius i qualitatius en relació amb l’osseointegració de l’implant.

Article publicat al J.Physical Chemistry C: magnetisme de monocapes de molècules de FePc sobre Ag(100) controlat mitjançant oxigenació

Publicat el per

La Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS, acaba de publicar un article al Journal of Physical Chemistry C (factor d’impacte: 4.3), titulat “Augment del Magnetisme en monocapes FePc/Ag(110) a través de l’Oxigenació”. Aquest treball ha estat possible gràcies a una col·laboració entre investigadors de diversos centres, experts en diverses tècniques de deposició i caracterització de molècules sobre superfícies: l’EUSS, l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC), l’ICN2 de Barcelona, la Universitat de Pàdua (Itàlia) i els Sincrotrons d’ALBA (Barcelona) i ESRF (Grenoble).

Les capes moleculars sobre substrats cristal·lins tenen un ampli camp d’aplicació en catàlisi, detecció, electrònica molecular, conversió de llum a energia, etc. En particular, les molècules de ftalocianina de ferro (FePc) s’estan investigant com a substituts dels metalls preciosos en la catàlisi de la reacció de reducció d’oxigen en piles de combustible a baixa temperatura.

(Esquerra): Fase obliqua (OB1) de FePc/Ag(100): imatge de microscòpia STM que mostra la distribució de molècules no-oxidades, oxidades rotades (en verd) i rotades (en blau) de la fase OB1 oxidada, i el seu espectre de XMCD; (Dreta): Fase rectangular R3 de FePc/Ag(100): la imatge de STM mostra una molècula no oxidada i una oxidada-rotada; l’espectre de XMCD demostra el canvi en el magnetisme que es produeix en oxigenar aquesta fase.

Les molècules de FePc evaporades en condicions d’ultrabuit sobre una superfície d’Ag (110) s’autoorganitzen segons diferents fases, rectangulars obliqües amb una densitat creixent, R1<R2<OB1<R3<OB2. En aquest treball s’ha investigat la capacitat d’absorció d’oxigen de les diferents fases, i els canvis  magnetoestructurals associats amb l’oxigenació. L’estudi combina la microscòpia de túnel de rastreig i espectroscòpia (STM / STS), dicroisme circular magnètic de rajos X (XMCD) i càlculs de teoria funcional de densitat (DFT).

Les imatges de STM mostren que l’oxigenació de les fases rectangulars de FePc/Ag (110) generalment implica un desplaçament i una rotació de les molècules, que afecta l’estat electrònic dels centres de Fe. En la fase obliqua la  intercalació d’oxigen entre FePc i substrat té dificultats estèriques, fins al punt que una fracció de les molècules s’oxigena sense canviar de posició i rotar. Els espectres de STS mostren clares diferències en la densitat local dels estats Fe en els diferents tipus de molècules. A més, els espectres de XAS i XMCD reflecteixen la distribució d’espècies de FePc existents en les diferents fases (no oxigenades, oxigenades-rotades i oxigenades-no rotades). L’aplicació de les regles de la suma ha permès calcular el moment efectiu i orbital del Fe en les diferents espècies de FePc. De forma notable, es pot augmentar el moment magnètic de les molècules de FePc amb l’oxigenació aproximadament en un ordre de magnitud, arribant a 2,2 μB per àtom de Fe.

Article publicat: avenços en la investigació en educació matemàtica

Publicat el per

El Dr. Ignasi Florensa juntament amb el Dr. Javi García de la Univesidad de Jaén i la Dra. Gemma Sala de la Universitat de Barcelona han publicat l’article “Condiciones para la enseñanza de la modelización matemática. Estudios de caso en distintos niveles educativos” a la revista, Avances en Investigación en Educación Matemática de la Sociedad Española de Investigación en Educación Matemática.

Imatges corresponents a un REI implementat a secundària, “Q0-A quin edifici romà corresponen aquestes ruïnes romanes?”

L’article, que es publica en un número especial sobre modelització matemàtica, fa una recopilació dels avenços en l’estudi de la modelització en el marc de la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD). La manera d’entendre els processos de modelització des d’aquesta aproximació teòrica fa que l’anàlisi de les condicions i restriccions que afecten la viabilitat d’aquests processos sigui central. En concret, és presenten tres processos de modelització en tres nivells educatius: educació infantil, secundària i universitat.

Nou article a la revista, IEEE Transactions on Instrumentation and Measurement

Publicat el per

El Dr. Miquel Àngel Amer professor de l’EUSS, acaba de publicar un article a la revista IEEE Transactions on Instrumentation and Measurement, titulat “Multichannel QCM-Based System for Continuous Monitoring of Bacterial Biofilm Growth”, fruit de la seva col·laboració amb investigadors del Grup de Sistemes Sensors, del Departament d’Electrònica de la UPC.  

En el camp de la biologia, els sensors basats en microbalances de cristall de quart (QCM) estan esdevenint una bona alternativa als mètodes analítics per a la mesura del creixement bacterià en el cultiu de medis líquids. Hi ha dos paràmetres de ressonància essencials que permeten la monitorització de la formació del biofilm: el canvi de freqüència de ressonància en sèrie i el canvi de resistència a aquesta freqüència. Això no obstant, la determinació d’aquests paràmetres és problemàtica, ja que la seva variació relativa és molt petita. Per això, és necessari implementar procediments acurats per la mesura dels paràmetres de ressonància QCM, inclosa la calibració automàtica dels efectes de resposta de freqüència dels circuits de mesura i de la compensació automàtica de la capacitat elèctrica estàtica de la QCM.

Figura: (a, b) Fotografies del sensor QCM; (c) Prototip del sistema multicanal de monitorització; (d) Interfície gràfica de resultats del sistema multicanal.

En l’article recentment publicat, es proposa i demostra un nou sistema multicanal per al control de la formació de biofilm basat en sensors QCM. Els resultats obtinguts, basats en barreges binàries de mesuraments d’aigua-glicerol i experiments reals de microorganisme, estan d’acord amb el comportament teòric. Aquests resultats demostren el gran potencial d’aquest instrument pel control del creixement microbià i la formació de biofilms.

Article publicat a: Superconducting Science and Technology

Publicat el per

La Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS, acaba de publicar un article a la revista Superconductor Science and Technology, titulat “Vortex pinning properties at dc and microwave frequencies of YBa2Cu3O7-x films with nanorods and nanoparticles”. Aquest treball és fruit de la col·laboració entre investigadors de l’EUSS, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i la Università di Roma (Italia).

Els nanocomposites basats en el superconductor YBCO per aplicació en cables han de ser capaços de funcionar en una ampla gamma de freqüències, que van des de DC en els imants fins als GHz en cavitats i filtres en els futurs acceleradors de partícules. En aquest treball s’ha investigat l’eficiència d’ancoratge de vòrtex en funció del camp magnètic, aplicat en diferents direccions, en un rang de freqüències des de 0-50 GHz de dos tipus de nanocomposites: capes de YBCO crescudes per PLD (puled laser deposition) amb nanopilars de Ba2YNbO6 (BYNTO), i nanocomposites preparats per mètodes químics (CSD, chemical solution deposition) amb nanopartícules de BaHfO3 (BHO), així com capes primes de YBCO de referència, crescudes sobre substrats cristal·lins.

figura: (Esquerra) Densitat de corrent crític en funció del camp aplicat a 65 K mesurat per transport (DC) i (Dreta) Constant d’ancoratge dels vòrtexs deduït de mesures de MW a 0.5T, en els nanocomposites estudiats de YBCOPLD amb nanopilar, YBCOCDS amb nanopartícules i capes primes de referència.

Les mesures de transport realitzades a camps de 9 T i temperatures d’entre 5-77 K mostren que els nanocomposites de CSD presenten un decreixement del corrent crític amb el camp suau, i un camp de crossover H* (entre les regions d’ancoratge de vòrtexs individual a col·lectiu) major que el de les capes primes, a conseqüència de la contribució isotròpica addicional introduïda pels nanopartícules. En canvi, en les capes de PLD el camp de crossover H* no s’altera, i les mostres presenten densitats de corrent crític superiors, fins a camps magnètics molt alts, gràcies a la contribució anisotròpica introduïda pels nanopilars. A més, les mesures de microones han permès estudiar el constant d’ancoratge dels vòrtexs, i demostren que mentre les mostres CSD tenen una dependència kp(H) qualitativament similar que les capes primes de referència, les mostres de PLD presenten una dependència kp(H) creixent.