Highlight ALBA 2023: magnetisme d’un MOF incorporant 8 terres rares

Recentment, la Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article titulat “A metal-organic framework incorporating eight different size rare-earth metal elements: toward multifunctionality à la carte”, a la prestigiosa revista Advanced Functional Materials. Aquest treball multidisciplinar ha estat realitzat en una col.laboració entre l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’EUSS, el Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (ICMA_CSIC), el Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), la Universitat de Southhampton i el sincrotró ALBA.

Aquest treball ha estat seleccionat com a Highlight científic del 2023 del Sincrotró ALBA.


El treball descriu el descobriment d’un mètode per sintetitzar estructures metal·loorgàniques (MOF) basades en el lligand carborà que poden incorporar qualsevol combinació desitjada de múltiples terres rares. S’han reportat les propietats òptiques, tèrmiques i magnètiques d’un MOF multimetàl·lic que, com a prova de concepte, inclou 8 ions diferents de terres rares. L’espectroscòpia XAS i XMCD a la línia BOREAS d’ALBA es va utilitzar per caracteritzar les propietats magnètiques individuals dels 8 ions. Aquest innovador mètode de síntesi permet obtenir MOFs amb multifuncionalitat “a la carta”. Aquests MOFs multimetàl·lics recentment descoberts podrien tenir aplicacions potencials en camps com la computació quàntica, la lluminiscència, la antifalsificació i la termometria

Article publicat a Simulation Modelling Practice and Theory

El Dr. Andreu Moreno acaba de publicar un article titulat “A methodology for selecting a performance-convenient ABMS development framework on HPC platforms” a la revista Simulation Modelling Practice and Theory, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB, la UOC i l’empresa Mitiga Solutions.

La majoria dels desenvolupadors de simuladors basat en agents (ABMS) són experts en el domini específic de la simulació, però no tenen l’experiència per desenvolupar aplicacions paral·leles. Aquest article presenta una metodologia que utilitza un benchmark per ajudar els usuaris no experts a seleccionar l’entorn més adequat per generar la implementació paral·lela de millor rendiment per a un model ABMS determinat. Aquest benchmark considera les característiques comunes de les aplicacions ABMS paral·leles i inclou paràmetres per influir en els seus aspectes de rendiment rellevants.

La metodologia es basa en la definició d’un conjunt de classes de problemes que representen la majoria dels models ABMS coneguts i la realització sistemàtica d’una sèrie d’experiments per determinar quin entorn ofereix el millor rendiment per a cada classe. Aleshores, els usuaris només han d’identificar la classe que s’alinea estretament amb el seu model per prendre una decisió informada sobre l’entorn de desenvolupament adequat. La metodologia s’utilitza per avaluar els entorn de desenvolupament paral·lel ABMS coneguts (FLAME, RepastHPC i DMASON) en plataformes HPC reals. Els resultats obtinguts es validen mitjançant una aplicació real de modelització d’infeccions i seguiment de contactes.

Breu estada de Recerca a Bilbao

Les últimes dues setmanes el professor Jordi Cruz ha estat a la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea amb el Prof. José Manuel Amigo Rubio. També ha tingut el plaer de treballar amb Oier Jurado Martin, futur doctorand amb un futur prometedor.

Ham estat treballant a la detecció d’adulteracions en safrà fent servir espectroscopia NIR, ATR-IR, Raman, i també imatge hiperespectral i multiespectral. Del treball realitzat n’esperen poder publicar un o dos articles i ens plantegen demanar un projecte nacional a la propera convocatòria de desembre 2023.

La Dr. Elena Bartolomé, en el rànquing de les científiques més destacades publicat pel CSIC

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat la 2a edició del Rànquing de les 8.000 investigadores espanyoles més destacades, segons les dades públiques de Google Scholar, un motor de cerca especialitzat en contingut i bibliografia científica.

El rànquing ordena, en primer lloc, les investigadores pel seu índex h (una mesura que té en compte la quantitat i qualitat de les citacions que han rebut els seus articles científics) i, en segon lloc, el nombre de cites que han rebut. Per ser incloses en el rànquing, les investigadores han de tenir un índex h de com a mínim 18.

En el rànquing hi figura la Dra. Elena Bartolomé, cap del Departament de Recerca de l’EUSS, a la posició 6717 amb un índex h de 20 i 1236 citacions.

L’objectiu del rànquing és incrementar la visibilitat de la feina que duen a terme les investigadores i forma part de les polítiques de compromís amb la igualtat de gènere del CSIC, institució a la qual pertany el Cybermetrics Lab, que ha elaborat el rànquing.

El rànquing es pot consultar aquí: https://www.webometrics.info/es/investigadoras

Pòster al Colloquium Chemiometricum Mediterraneum Pàdua 2023

Del 27 al 30 de juny el Jordi Cruz va estar presentant un pòster amb títol “COMPARISON OF DIFFERENT SPECTROSCOPIC DATA AND CHEMOMETRIC TOOLS FOR DETERMINING CITALOPRAM CONTENT IN PHARMACEUTICAL TABLETS” a l’11è Colloquium Chemiometricum Mediterraneum (CCM XI 2023) a Pàdua (Itàlia), entre col·legues d’Itàlia, França i altres països. El pòster va ser realitzat amb col·laboració de Georgi Gergov de la Bulgarian Academy of Science.

En el pòster es presenta com fusionar dades NIR i Raman, tècniques per a seleccionar pretractament adequat de les dades, tècniques de filtratge de dades Raman i selecció de variables rellevants que ens ajudin a la determinació de citalopram en comprimits.