Recentment, la Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article titulat “A metal-organic framework incorporating eight different size rare-earth metal elements: toward multifunctionality à la carte”, a la prestigiosa revista Advanced Functional Materials. Aquest treball multidisciplinar ha estat realitzat en una col.laboració entre l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’EUSS, el Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (ICMA_CSIC), el Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), la Universitat de Southhampton i el sincrotró ALBA.

Aquest treball ha estat seleccionat com a Highlight científic del 2023 del Sincrotró ALBA.

El treball descriu el descobriment d’un mètode per sintetitzar estructures metal·loorgàniques (MOF) basades en el lligand carborà que poden incorporar qualsevol combinació desitjada de múltiples terres rares. S’han reportat les propietats òptiques, tèrmiques i magnètiques d’un MOF multimetàl·lic que, com a prova de concepte, inclou 8 ions diferents de terres rares. L’espectroscòpia XAS i XMCD a la línia BOREAS d’ALBA es va utilitzar per caracteritzar les propietats magnètiques individuals dels 8 ions. Aquest innovador mètode de síntesi permet obtenir MOFs amb multifuncionalitat “a la carta”. Aquests MOFs multimetàl·lics recentment descoberts podrien tenir aplicacions potencials en camps com la computació quàntica, la lluminiscència, la antifalsificació i la termometria

El Dr. Andreu Moreno acaba de publicar un article titulat “A methodology for selecting a performance-convenient ABMS development framework on HPC platforms” a la revista Simulation Modelling Practice and Theory, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB, la UOC i l’empresa Mitiga Solutions.

La majoria dels desenvolupadors de simuladors basat en agents (ABMS) són experts en el domini específic de la simulació, però no tenen l’experiència per desenvolupar aplicacions paral·leles. Aquest article presenta una metodologia que utilitza un benchmark per ajudar els usuaris no experts a seleccionar l’entorn més adequat per generar la implementació paral·lela de millor rendiment per a un model ABMS determinat. Aquest benchmark considera les característiques comunes de les aplicacions ABMS paral·leles i inclou paràmetres per influir en els seus aspectes de rendiment rellevants.

La metodologia es basa en la definició d’un conjunt de classes de problemes que representen la majoria dels models ABMS coneguts i la realització sistemàtica d’una sèrie d’experiments per determinar quin entorn ofereix el millor rendiment per a cada classe. Aleshores, els usuaris només han d’identificar la classe que s’alinea estretament amb el seu model per prendre una decisió informada sobre l’entorn de desenvolupament adequat. La metodologia s’utilitza per avaluar els entorn de desenvolupament paral·lel ABMS coneguts (FLAME, RepastHPC i DMASON) en plataformes HPC reals. Els resultats obtinguts es validen mitjançant una aplicació real de modelització d’infeccions i seguiment de contactes.