Amb l’objectiu de millorar les prestacions en corrent crític dels superconductors de YBCO, en anys recents s’han desenvolupat diferents estratègies per tal d’introduir centres d’ancoratge que limitin els moviments dels vòrtexs.

Un dels mètodes més exitosos ha sigut l’addició de nanopartícules (NPs) de fases secundàries no superconductores. Una qüestió important que s’està discutint és l’efecte dels nanocenters afegits en l’anisotropia angular de les propietats superconductores.

En un article recentment publicat a Physical Review B, la Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS ha reportat l’anisotropia intrínseca i l’efectiva de capes primes i nanocompostos de YBCO, estudiada mitjançant diferents mètodes. Els resultats demostren que l’anisotropia intrínseca obtinguda a través de mesures de resistivitat (g_Hc2,res) és similar a la determinada en experiments fins a camps intensos de 50T (g_Hc2,HF) de manera que aquest primer mètode representa una alternativa atractiva per investigar l’anisotropia de nombroses que no necessita una gran instal·lació. A més, l’anisotropia obtinguda a través de mesures inductives de microones (g_MW) també coincideix amb la determinada en els experiments de corrent de llarg abast. En tots tres casos, l’anisotropia intrínseca va ser independent de la concentració de nanopartícules. En canvi, l’anisotropia efectiva (g_eff) disminueix en correlació amb el percentatge de nanostrain induït en el YBCO par l’addició de nanopartícules.

Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona(ICMAB-CSIC), la Università di Roma i el Laboratori Nacional de “Los Álamos” als EUA.

Els imants moleculars s’estan investigant intensament en l’actualitat a causa dels interessants fenòmens físics que presenten (com ara la relaxació lenta de la magnetització, histèresi magnètica i túnel quàntic) així com la seva potencial aplicació per emmagatzematge de dades d’alta densitat. La majoria dels imants moleculars sintetitzats fins ara estan basats en dos ions pesats, el Dy i el Tb, especialment adequats. Tanmateix els ions lleugers, com ara el Nd i el Sm estan rebent una atenció creixent, ja que són substancialment més abundants, més barats i, per tant, més interessants per al desenvolupament sostenible d’aplicacions (per exemple, s’utilitzen en la producció de la majoria d’imants permanents comercials).

La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a Dalton Transactions sobre la síntesi i caracterització magnètica de dos nous imants moleculars basats en neodimi i lligands de furoat, {[Nd(α-fur)3(H2O)2] i {[Nd0.065La0.935(α-fur)3 (H2O) 2]}n. Els dos complexos representen exemples rars amb energies d’activació relativament altes (U/kB=121 K i 61 K a 1.2kOe, respectivament) entre l’escassa família d’imants basats en Nd reportats fins ara. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) l’Instituto “Petru Poni” de Romania, l’Acadèmia de ciències de Moldàvia i l’Ames Lab als EUA.